• Foto de Volta al Cap de Creus 226IBP
  • Foto de Volta al Cap de Creus 226IBP
  • Foto de Volta al Cap de Creus 226IBP
  • Foto de Volta al Cap de Creus 226IBP
  • Foto de Volta al Cap de Creus 226IBP
  • Foto de Volta al Cap de Creus 226IBP

Coordenades 4411

Data de pujada 30 / d’abril / 2012

Data de realització d’abril 2012

-
-
530 m
-11 m
0
27
54
108,81 km

Vista 1947 vegades, descarregada 60 vegades

a prop de Perabeua, Catalunya (España)

Encara enlluernat per la bellesa indescriptible dels paratges recorreguts, us intento explicar com va anar tot. Sortiem a les 8 del matí de Castelló d'Empúries en Josep, que feia anys que preparava la ruta, en Xavi que ja es un finisher dela pedals de foc nonstop, i jo mateix en Bernat disposat a donar-ho tot per estar a l'alçada un dia tant épic com el d'avui.
Un cop equipats i saludats perque amb ells ens coneixiem avui, doncs carreguem aigua a la font del poble i ens dediquem a un recorregut cicloturístic jeje plaça de l'esglèsia i la font del poble.
El canigó i el Pirineu tot nevat ens saluden amb un dia tan radiant com seré, anem planant pels aiguamolls del'empordà, direcció Roses, ocells amb els seus cants i amagatalls per veurel's, tot d'una ens fiquem per un corriol enfangat entre pollancres i zas la bicicleta completament decorada, arribem sense incidencies a Roses, on està apunt de començar la cursa de btt II MARATÓ DEL CAP DE CREUS. Ja ensels anirem trobant ja.
Passejem per la vora de la platja, olorant el penetrant aroma d'aigua salada i començem a pujar direccio cala montjoi per una urbanització de desnivell considerable, ens ho agafem en calma però les pulsacions van pujant jaja.
un cop dalt que eren uns 350m de desnivell, encarem per un corriol preciós però ple de pedres, tot el que és la zona del cap de creus, matolls punjaguts quet'esgarrapen les cames, descansem i fem fotos a un dolmen i continuem pels caminets enmurallats per aconduir els ramats a traves de la muntanya, en diuen carrerada.
Arribem a la crta del Bulli i la seguim un km però en contes d'anar a veure que ha deixat per menjar en Ferran Adrià trenquem a l'esquerra per una pista amunt que puja directament a dalt del port de Cadaqués, la pista es d'un desnivell suau però sense descans i quan estem a la meitat veiem abaix detot que comencen a empaitar-nos els de la cursa del cap de creus. Ens passen el dos primers de l'equip Espai bikes, una grupeta de 4 els segueix de l'equip freebike de Blanes, el que ens sorpren més es lo ràpid que van i la cadència tan tranquil·la que porten.
Arribem al coll i descansem un moment amb l'excusa d'una bona foto i baixem per pista envoltats de participants, ens desviem a ma esquerra per un corriol amagat i alguns ens criden de lluny pensant que ens haviem equivocat de
camí. Travessem carenes i tifes de vaca, esgarrapem les cames i disfrutem de la natura, endinsats dins d'aquest màgic mòn d'aire aigua i pedra. Passem per casses de pedra seca mig enrunades i en Josep ens explica que en aquesta sol·litud eren molt importants perque avisaven de les incursions dels pirates als guaites de Roses i Cadaqués.
Arribem dalt un turó i esmorzem panxa enlaire, tenim Cadaqués i el mar que ens esperen, acabem i no deixem niles engrunes no fos cas, i comencem a baixar disfrutant de pistes i tornem a trobar participants ja més cansats.

Cadaqués amb bon temps és una delícia, anem directes a la font i ja es comencen a veure les primeres noies en bikini a la platja, quines ganes que arribi la caloreta!! Passejem pel centre i anem vorejant la costa, preguntant-nos si quedar-nos al restaurant ca l'anita.

Continuem direcció cap al far del Cap de Creus! Calor, sol i un dels trams més dificils comença ara, carreguem la bici a l'esquena, pujem i baixem petits turons pedlem molt poc! Roca i més roca, fins arribar al far del Cap de Creus!!!! Quina ventada, i quina tentació decdar-nos a pendre una cervesseta ben fresca al bar. Però l'extrem més oriental de la península i fa un vent brutal. Marxem ràpid i encarem uns 3km de crta. per anar direcció port dela selva. Trenquem a mà dreta per una pista-corriol, amb el seu cap de vaca morta indicant les direccions de tot el mòn, que anem seguint i trobem molt poca gent, mengem barretes i racionem l'aigua, queden 20km de muntanya fins arribar a la civilització!

Només trobem vaques i al cap d'una estona de seguir una pista girem a mà dreta per començar un corriol de 5 estrelles que dura uns 10km, es un regal per tots els aficionats a la bici. Tot ciclable, deixem marxar els últims participants de la cursa que están patint ja de valent. Quan acabem de disfrutar enllacem a una pista debaixada i ens deixa dalt del Port de la Selva, quin color turquesa l'aigua de les cales amagades darrera la població!!!
Vil·la molt marinera on les gambes abunden i els surfers tenen un paradís. Aquí fem parada i fonda per dinar. Al restaurant de la Marina, cocacoles de dos en dos i ben rebifats ens preparem per afrontar la més llarga pujada del dia, tot per crta. Però uns 530m seguits a pèl desde la platja a 0 metres es dur de pilotes.Parem un segon siusplau que canvio les piles del gps. Anem cap el Monestir més antic de Catalunya, parlem de Sant Pere de Rodes. Del 878 ja en sentim a parlar d'aquest monestir.
L'origen del monestir es troba embolicat per les llegendes, que unides als interrogants arqueològics i històrics, fa que el lloc tingui un cert aire de misteri. I és meravellos arracerar-se a la font dels monjos i veure una aigua tan fresca i vigoritzant com no hi ha d'altra. una japonesa com no ens fa unes fotos i ja enfilem cap a l'ermita de Santa Llúçia. A partird'aquí en Josep té la idea de fer-nos baixar per llocs que mai m'hagués imaginat, de moment la ruta és un 10, però algú dins seu ja baixa alguna dècima, jajajaja.

Entre pedra i pedra vaig millorant d'una embafada de les patates braves, al arribar a Llançà ja prenem un altre cocacola i truquem la familia. Queda poc però intens, perque seguirem fins Vilamaniscle tot el gr-11, i mira que s'enfila un altra cop per pista i amb trams de platillo i apretar les dents, anem fent i tot pistejant arribem a dalt de tot, Vilamaniscle ja el tenim a sota i la gran plana de l'Alt Empordà amb Figueres al fons i el cim del Canigó que ens saluda. Baixem sense perdre temps i passem ravents per la població, ja tot és pla o baixada fora de petits turonets. Enfilem cap a Vilanova de la Muga i arribem a Castelló d'empúries pel Pont del Segle XIV.

Són dos quarts de 9, portem 12h30 de bici, em parat 2h30. Em fet 108km i 3008m depujada acumulada. M'he aprimat 5kg però l'esperit s'ha eixmplat uns altres 5kg. IBP 226. I segur que la duresa dels corriols no hi surt reflectida del tot.
Mitja en moviment 10,97 km/h



Fins la propera Aventura!!!!!!


Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.