Dificultat tècnica   Moderat

Temps  9 hores 33 minuts

Coordenades 4256

Data de pujada 10 / d’abril / 2016

Data de realització d’abril 2016

-
-
453 m
22 m
0
18
36
71,66 km

Vista 1079 vegades, descarregada 46 vegades

a prop de Vilafranca del Penedès, Catalunya (España)

Sortida del Club Ciclista Horta amb btt de Vilafranca a Barcelona.
Agafem el tren de Barcelona a Vilafranca per començar la ruta a Vilafranca del Penedès, sortim de l'estació i creuem Vilafranca per anar buscar la C243A que de seguida deixarem per agafar un pista que ens portara a La Granada, continuem per pista entre vinyes i algun petit tram d'asfalt que serveix per enllaçar.
Arribem a Sant Sadurní d'Anoia a on esmorzem.
Sortim per BV2296 en lleuger descens per continuar per pista en una bona pujada però curta per passar per l'Ermita de Sant Benet d'Espiells. Continuem per pista amb un continuo puja-baixa sempre en sentit descendent que ens portara fins arribar al costat del riu Anoia que seguint-lo ens portara a Martorell.
Creuem el riu Llobregat per el pont del Diable i continuem al seu costat fins arribar a Molins de Rei, a partir d'aquí remuntem la Riera de Vallvidrera passant per Can Rabella, Can Planes, La Sibèria i creuem la Riera per un pont i comença una pujada que ens durà a Can Calopa. Fem un tram d'enllaç de la BV1468 per continua per pista fins a Vallvidrera i aquí tornem agafar la BV1468 per anar buscar la Carretera de les Aigües i em arribat a Barcelona. Una altre ruta assolida per el Club Ciclista Horta.

IBP: 71

Salida del Club Ciclista Horta en BTT de Vilafranca en Barcelona.
Cojemos el tren de Barcelona a Vilafranca para empezar la ruta en Vilafranca del Penedès, salimos de la estación y cruzamos Vilafranca para ir a buscar la C243A que enseguida dejaremos para coger un pista que nos llevara a La Granada, continuamos por pista entre viñedos y algún pequeño tramo de asfalto que sirve para enlazar.
Llegamos a Sant Sadurní d'Anoia donde desayunamos.
Salimos por BV2296 en ligero descenso para continuar por pista con una buena subida pero corta para pasar por la Ermita de Sant Benet d'Espiells. Continuamos por pista con un continuo sube-baja siempre en sentido descendente que nos llevara hasta llegar junto al río Anoia que siguiéndolo nos llevara a Martorell.
Cruzamos el río Llobregat por el puente del Diable y seguimos a su lado hasta llegar a Molins de Rei, a partir de aquí remontamos la Riera de Vallvidrera pasando por Can Rabella, Can Planes, La Siberia y cruzamos la Riera por un puente y comienza una subida que nos llevará a Can Calopa. Hacemos un tramo de enlace de la BV1468 por continúa por pista hasta Vallvidrera y aquí volvemos coger la BV1468 para ir buscar la Carretera de las Aigües y hemos llegado a Barcelona.
Otra ruta lograda por el Club Ciclista Horta.

IBP: 71


Mes informació del Club Ciclista Horta a :

www.cchorta.com

Facebook CCHorta


  • Foto de Can Calopa
La Masia de Can Calopa de Dalt està ubicada al punt quilomètric 4,8 de la carretera BV-1468, de Molins de Rei a Vallvidrera, a una altitud de 299 metres sobre el nivell del mar. Forma part del terme municipal de Barcelona, al districte de Sarrià-Sant Gervasi. Està inclosa dins el Pla Especial d’Ordenació i Protecció del Medi Natural del Parc de Collserola, classificada com a zona natural de valor ecològic i naturalístic. La masia és una construcció que conserva elements tardo-gòtics del segle XVI, tot i que amb el temps ha patit algunes modificacions. La darrera, i més moderna, és l’ampliació de la part esquerra on hi ha actualment la llar-residència. Amb tot, encara se’n conserven molts elements, com la font de Can Calopa que, tradicionalment, havia abastit d’aigua els habitants de la masia. Igual que a Vallbona de les Monges, a Can Calopa de Dalt encara hi ha restes d’antics marges de pedra seca, característics del conreu de secà. Tot i que tradicionalment s’hi havia conreat vinya, amb l’arribada de la fil·loxera i altres fongs a la segona meitat del segle XIX, el conreu es va anar abandonant. L’any 2001, l’Ajuntament de Barcelona decideix recuperar l’antic conreu de vinya a la Masia de Can Calopa de Dalt amb la intenció d’elaborar uns vins institucionals d’identitat mediterrània capaços de representar la ciutat. Per això, s’hi van plantar 5 varietats tradicionals de raïm negre representatives de l’arc mediterrani, des d’Orient fins Occident: Syrah, Agiorgitiko, Aglianico, Sangiovese i Garnatxa.
  • Foto de Can Revella
És una masia amb la típica construcció de planta i pis molt abundant a la serra de Collserola. La teulada dóna pas a dos vessants i una gran porta central d’accés a la masia. Predomina el seu pati central ben just enfront, i ambdós costats de la porta d’entrada hi trobarem dos bancs de pedra per jeure a l’hora de la fresca. Si enlairem la vista una mica més enllà ,sobre els nostres caps veurem un rellotge solar a l’esquerra de la porta i una petita construcció amb una majòlica de la mare de Déu de Montserrat a la banda dreta. Antigament la masia pertanyia a la parròquia de Santa Creu d’Olorda, més tard al 1868 va passar a la parròquia de Sant Bartomeu de la Quadra, i finalment a l’any 1916 amb la dissolució del municipi de Santa creu d’Olorda aquesta masia va passar a formar part de Molins de Rei.
  • Foto de Ermita de Sant Benet D'espiells
Sant Benet d'Espiells és una ermita romànica del municipi de Sant Sadurní d'Anoia (Alt Penedès) protegida com a bé cultural d'interès local. És a prop del caseriu d'Espiells, a uns cinc quilòmetres de Sant Sadurní, en un indret de vinyes i camps. És un edifici de planta rectangular, adossat per l'absis a una masia. Té una sola nau i la porta d'accés és d'arc de mig punt format per grans dovelles radials. La volta és de canó amb l'encanyissat molt acusat, sota coberta de teula àrab a dues vessants. Damunt la nau es troba un petit campanar de planta quadrada i finestres geminades als quatre costats. La coberta és llisa, a quatre vessants. L'obra és de pedra. A l'entrada hi ha una pica beneitera. Se suposa que aquesta capella va ser fundada pels pares benedictins del monestir de Sant Cugat del Vallès. S'esmenta ja l'any 986. La forma del temple actual pot considerar-se com del segle XI, amb modificacions posteriors. El campanar, del segle XII, s'ha conservat sense cap deformació en l'estructura. Fou restaurada en la dècada del 1960 amb un gran respecte.
  • Foto de Esplanada Can Cuiàs
  • Foto de La Granada
La Granada és un municipi de la comarca de l'Alt Penedès. A part del nucli principal de població, el municipi de la Granada també inclou les barriades del Carrer Nou i el Cortei, aquest últim essent enclavat entre els termes d'Avinyonet del Penedès i Subirats.
  • Foto de Martorell
Martorell és una vila i municipi de la comarca del Baix Llobregat a la confluència dels rius Llobregat i Anoia, on el Llobregat forma un congost de gran importància per les comunicacions entre el Baix Llobregat, el Vallès i el Penedès, i, per extensió, l'interior del país i de la península amb Barcelona. Per aquest punt hi passava la Via Augusta en temps dels romans (en queda la part romana del pont del Diable) i actualment hi passen l'autovia A-2 i l'autopista AP-7 i les vies de la RENFE, del Metro del Baix Llobregat dels FGC i de l'AVE o TGV. L'origen del poble se situa al marge dret de l'Anoia, lleugerament elevat sobre la plana d'inundació, al barri que actualment es coneix com la Vila, i posteriorment s'ha estès a la plana entre els dos rius, on hi ha també les estacions principals dels dos ferrocarrils i els polígons industrials
  • Foto de Molins de Rei
Molins de Rei és una vila i municipi de Catalunya, situat a la comarca del Baix Llobregat, Província de Barcelona. Situat a la riba esquerra del riu Llobregat, s'estén des de la plana al·luvial del riu fins als contraforts occidentals de la Serra de Collserola (Serralada Litoral). Limita al nord amb El Papiol i Sant Cugat del Vallès, al nord-est amb Barcelona, al sud amb Sant Feliu de Llobregat i a l'oest amb Sant Vicenç dels Horts. El nom del municipi deriva dels seus inicis quan el rei Alfons II inicià la construcció d'uns molins a la zona de l'actual població. En el transcurs de la seva historia la vila la denominació oficial de la vila ha canviat dues vegades, breument i per motius polítics. En ocasió de la Primera República, l'any 1873, quan adoptà el nom de Molins del Pont (o del Puente com es deia oficialment). Aquest primer canvi fou derogat amb la vinguda de la Restauració borbònica, un any i escaig més tard, retornant a la denominació tradicional. EL segon canvi es donà durant la Guerra Civil (1936-1939) en què s'adoptà el nom de Molins de Llobregat, seguint la política d'eliminar dels topònims referències a elements monàrquics o religiosos. la denominació oficial de la vila, que es va catalanitzar definitivament per resolució de la Generalitat de Catalunya de 4 de juny de 1981.
  • Foto de Pla dels Maduixers
Pista
  • Foto de Pont del Diable
Pont del Diable és una obra del municipi de Martorell (Baix Llobregat) declarada bé cultural d'interès nacional. És un pont d'origen romà, situat entre Martorell i Castellbisbal sobre el riu Llobregat, unint dues comarques, la del Vallès Occidental i la del Baix Llobregat. La seva gestió i conservació depenen del Museu Municipal Vicenç Ros. L'arc triomfal d'època romana, molt degradat malgrat la restauració de què fou objecte el 1928, és una obra declarada bé cultural d'interès nacional. El pont pròpiament dit és el fruit, en el seu estat actual, de diverses reconstruccions. D'època romana conserva els fonaments, als estreps d'ambdues bandes. Juxtaposat al parament romà hi ha el carreuat romànic, molt clar, i restes de la reforma gòtica posterior. El pont, bastit a finals del segle XIII (1283), consta de dos arcs desiguals, de volta apuntada. El pont gòtic fou restaurat el 1768 i el 1933, destruït durant la guerra civil i reconstruït els anys 1950. La reconstrucció moderna correspon a la part superior, al carener el pont, amb l'arc central i l'aixopluc superior. L'aparell romà és encoixinat, gran i duu com a document epigràfic les marques de les legions que hi treballaren. L'aparell romànic, juxtaposat, és de carreus més petits col·locats en filades regulars. L'accés al pont es feia mitjançant un arc triomfal, situat avui dins el terme municipal de Castellbisbal (ja que el riu delimita els dos municipis), construït al mateix temps que el pont, i que es troba molt degradat malgrat la restauració de què fou objecte el 1928. És molt possible que hi hagués un altre arc similar a l'altre costat del pont, però no s'ha conservat.[ D'origen romà, formava part de la via Augusta i va ser construït l'any 10 aC per ser transitat per carros de bous, amb una llargada de 130 metres, una calçada ampla i pràcticament horitzontal, com es pot veure en els extrems, i amb una pilastra enmig del llit del riu. De l'època romana es conserven els estreps del pont, fets amb grans carreus amb inscripcions de les legions que hi van treballar, i un arc triomfal honorífic al marge esquerre, probablement del segle II. Fins al segle XIV va ser l'únic pont de la vall baixa del Llobregat. La batalla d'Ad Pontes fou un enfrontament militar entre musulmans i francs a la rodalia del pont suposadament el 792, abans de l'absència del rei Lluís el Pietós, que va anar a Itàlia. El pont va ser destruït pel riu, que es va endur el pilar central, i està documentada una reconstrucció de l'any 1143. Posteriorment es va reconstruir com a pont gòtic amb un sol arc, obra iniciada el 1283 i acabada als voltants del 1295, sota la direcció de Bernat Sellés, amb dos arcs ogivals, el major de 21 metres d'alçada i 43 d'amplada, per evitar l'efecte de les riuades. El nou perfil i la menor amplada ja no eren adients per la circulació rodada, però sí per al transport amb bèsties de càrrega, molt més emprat a l'edat mitjana. Pont del Diable, entre els moderns passos a desnivell, fou restaurat el 1768 per l'enginyer militar Juan Martín Cermeño. El gener del 1939 l'arc central va ser destruït per l'exèrcit republicà en retirada, i va ser reconstruït el 1963, mantenint l'estructura gòtica del 1283. El pont de Martorell, conegut popularment com a Pont del Diable i antigament com a Pont de Sant Bartomeu, és un pont d'origen romà, de finals del segle I aC, refet en època gòtica (entre 1283 i 1295) i reconstruït després de la guerra civil, data en què fou volat. El pont fou construït sobre el Llobregat i donava pas a l'antiga Via Augusta. A l'estrep occidental del pont hi ha un conjunt de 17 marques epigràfiques (al parament romà), gravades als carreus encoixinats, en ambdós costats. Dotze corresponen a legió quarta macedònica, tres a la sisena victoriosa i dues a la desena gèmina. La coincidència de les marques d'aquestes legions permet d'afinar la cronologia romana del port entorn dels anys 9-8 aC, segons estudi de M. Mayer, I. Rodà i G. Fabre. Això coincideix amb la data de remodelació de l'antiga Via Hercúlea, des d'aleshores coneguda com a Via Augusta, i que cal datar en aquests anys, tal com sabem per altres fonts (pedres mil·liars). L'obra romànica és més difícil de datar, tot i que podria ser immediata al 1143, quan se sap que una forta riuada destruí el pont. Una nova destrucció i reconstrucció tingué lloc el 1283. El pont gòtic fou reconstruït a la dècada del 1950 a càrrec de la Diputació de Barcelona, sota la direcció de l'arquitecte Camil Pallàs.
  • Foto de Pont
  • Foto de Salt d'aigua
  • Foto de Sant Sadurni D'Anoia
Sant Sadurní d'Anoia és un poble i municipi de la comarca de l'Alt Penedès. El municipi té una extensió de 19 km² i té una població de 12.484 habitants. El terme Sadurní procedeix de l'antropònim llatí "Saturninus", diminutiu de "Saturnus", 'Saturn'. El predicat al riu Anoia, del llatí amnucula, "rierol".

1 comentari

  • Foto de xordix

    xordix 15/05/2018

    Quant de temps vàreu trigar?

Si vols, pots o aquesta ruta.