Temps  6 hores 37 minuts

Coordenades 3189

Data de pujada 19 / de gener / 2015

Data de realització de gener 2015

  • valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
629 m
56 m
0
19
37
74,5 km

Vista 13881 vegades, descarregada 680 vegades

a prop de Vic, Catalunya (España)

Bonita y rodadora ruta que va desde la capital de la comarca de Osona hasta Girona.
Llegamos en tren hasta Vic y salimos de esta polución por el carril bici de una de sus principales arterias por lo que la salida es directa y poco peligrosa.
Entramos ya por pistas de tierra hasta llegar entre masías a una hípica y un puente para cruzar la C-25, seguimos por caminos de tierra hasta llegar a la poco transitada BV-5213, llegamos a Tavèrnoles y seguimos por esta carretera hasta pasar cerca de la Ermita de Sant Pere de Savassona (Dejo el waypoint por si queréis visitarla)
Continuamos por esta carretera hasta llegar a las inmediaciones del Parador de Vic en donde poco antes giramos a la derecha para incorporarnos a una pista asfaltada en zona muy umbría que nos lleva en un continuo sube y baja paralelos al Pantano de Sau y en donde podremos avisar los inmensos Cingles de Tavertet.
Acabamos desviándonos algo por una pista asfaltada y algo de pista de tierra para salvar inevitablemente uno de los apéndices del pantano y vamos a dar a un pequeño restaurante a pie de carretera (km. 21) donde podemos parar si queremos a hacer un café o a pillar agua ya que no hay ninguna población hasta La Cellera de Ter.
Seguimos por la carretera que va a la Presa del Pantano de Sau y he dejado un waypoint en la carretera que sube a Sant Romà de Sau.
El poblado de Sant Romà de Sau se llevó a cabo con motivo de la construcción del pantano de Sau y sirvió para alojar a los trabajadores y los ingenieros implicados con las obras, así como también a sus familias. Una vez fue puesta en servicio, el poblado dejó de prestar el servicio por el cual se concibió, así que ahora resta abandonado.
Llegamos a la presa y tras cruzarla emprendemos la bajada por pista asfaltada que rápidamente se convierte en pista de tierra, piedras y arena y que es la zona por decirlo de alguna manera más técnica de la ruta y así subiendo y bajando llegamos a la cabecera de Susqueda (Km. 41) donde bajaremos claramente por carretera hasta llegar a la Presa del Pantano de Pasteràl, donde tras hacer unos metros de carril bici empalmaremos con la vía verde que une Olot y Girona e iremos pasando por La Cellera de Ter, Anglès, Bonmatí, por los alrededores de Salt, para llegar a Girona y tras callejear unos 400 metros llegar a la estación de Renfe de Girona.

Aunque el desnivel de subida acumulado pone en la ruta que es de 1.024 yo creo que como mucho salen unos 650 de acumulado positivo.


Track : Vic-Girona track.GPX
DIFICULTAD DE LA RUTA
Puntuación
IBP = 50 BYC


Distancia total: 74.619 Km m


Desn. de subida acumulado: 505.1 m i
Desn. de bajada acumulado: 862.94 m
Altura máxima : 629.17 m
Altura mínima : 69.01 m
Ratio de subida: 3.59 %
Ratio de bajada : 3.88 %
Desnivel positivo por Km: 6.77 m
Desnivel negativo por Km: 11.56 m

Tiempo total : 6:37:21 h
Tiempo en movimiento: 4:48:07 h
Tiempo parado : 1:49:14 h

Velocidad media total: 11.27 Km/h
Velocidad media en movimiento: 15.54 Km/h
Velocidad máxima sostenida: 48.53 Km/h

Veure més external

La villa gerundense se sitúa en medio de un extenso valle que dista 17km de Gerona, 12km de Santa Coloma de Farnés (capital de la comarca), 100km de la ciudad de Barcelona y 40km de la Costa Brava. La villa antigua se alza sobre una pequeña elevación situada en medio de una llanura fértil en el lado sur de la desembocadura de la riera de Osor en el río Ter, corriente de agua que marca la frontera entre Anglés y la Cellera de Ter y de Anglés y el municipio de Sant Julià del Llor i Bonmatí.
Bescanó es un municipio de la comarca del Gironés en la provincia de Gerona, Cataluña, España, situado al oeste de la comarca y en el límite con la de la Selva. Además de la capital municipal, está formado por los núcleos de Estanyol, Montfullà y Vilanna.
Vic
Masía
Bv-5209
És un edifici romànic d'una sola nau, sobrealçada posteriorment, amb un absis semicircular a l'est. Prop de l'absis, al mur nord, hi ha una absidiola semicircular. Al costat simètric no hi ha una altra absidiola, com caldria esperar, sinó un espai de planta quadrada. Les capelles laterals es veuen a totes dues bandes de la nau que van ser afegides posteriormentLa façana principal, modificada al S.SVII, hi ha la porta, coronada per un òscul i un campanar de cadireta de dos ulls.
Calle
Camino y Enlace
El terme municipal de La Cellera de Ter, a la comarca de La Selva, té una extensió de 14,63 km² de superfície. Més de la meitat del terme és muntanyós i forma part de la carena oriental del massís de Les Guilleries. L'altra part la forma una plana fèrtil, voltada d'aigua, de poc més d'un quilòmetre d'amplada, vorejada pel Ter i la riera d'Osor. El poble es troba a 166 m sobre el nivell del mar i dista 19 km De Girona, seu del bisbat, 14 km de Santa Coloma de Farners, el partit judicial i cap de comarca, 25 km d'Olot, 50 km de Vic i 102 km de Barcelona, que són les vies tradicionals de la població. El nucli urbà està situat al centre de la vall, al peu de la muntanya de Puigdefrou (843 m d'altitud) que, amb la seva silueta inconfusible, és l'accident geogràfic més representatiu del poble. Tot i això, la muntanya més alta és Sant Gregori (1.088 metres d'altitud). Darrere la muntanya hi trobem el vell Plantadís, a migjorn hi trobem el Pladavall i cap al Nord, el Plademunt i el Pasteral. Cal que parem atenció en aquest indret perquè és el lloc més conegut del municipi; aquí, el Ter, després de travessar les Guilleries i el Collsacabra i d'omplir els pantans de Sau, de Susqueda i del Pasteral, s'amanseix tot obrint-se a les planes de les comarques gironines.
Susqueda
El pantà de Sau és un embassament que pertany al riu Ter, creat per una presa situada al municipi de Vilanova de Sau, i al peu de la serralada de les Guilleries, que s'estén pels termes de Vilanova de Sau, les Masies de Roda, Tavertet i Santa Maria de Corcó, a la comarca d'Osona. Juntament amb el de Susqueda i amb el del Pasteral, forma part d'un sistema de tres pantans que uneix la comarca d'Osona amb la de la Selva. L'embassament té una llargada de 17 Km. i 3 Km. d'amplada, amb una capacitat màxima de 151,3 hm³. Actualment, es permet la pràctica d'esports nàutics. El pantà, inaugurat el 1962, va cobrir el poble de Sant Romà, les restes del qual, especialment el campanar de l'església romànica del segle XI, són visibles quan el nivell de l'aigua embassada és baix.
Camino
Bv-5209 y Camino y Pista
Pista
El pantà del Pasteral és un embassament que pertany al riu Ter, creat per una presa situada al municipi de la Cellera de Ter que pren el nom del barri del mateix nom d'aquest municipi, i que s'estén pels termes de la Cellera de Ter i Amer, a la comarca de la Selva. L'any 1885 l'empresa tèxtil Burés i Salvadó va encarregar el projecte d'aquesta presa del Pasteral] per a subministrar electricitat a la fàbrica d'Anglès de la família Burés. Es tracta d'una obra força important amb 154 metres de llargada, 20 m. d'alçada i un gruix que va dels 20 m. a la base fins als 4 a la part alta. La central va entrar en funcionament l'any 1905, amb una potència inicial de 1600 cavalls de vapor, suficient per a arribar a donar corrent elèctric a les poblacions de la Cellera, Anglès, Estanyol, Salt, Cassà de la Selva, Llagostera, Palafrugell, la Bisbal d'Empordà, Palamós, Calonge i Sant Feliu de Guíxols.[1] Juntament amb el de Sau i el de Susqueda, forma part d'un sistema de tres pantans que uneixen la comarca d'Osona amb la de la Selva. L'embassament té una llargada de 17 Km i 3 Km d'amplada, amb una capacitat màxima de 2 hm³. Actualment, es permet la pràctica d'esports nàutics.
C-25
Aparcamiento
Línea de Manzana
Gi-532 y N-141
Vilanova de Sau
El nucli de Sant Romà de Sau, a Osona, fa anys que està pràcticament abandonat. Amb una vintena de cases, es va aixecar sobre el pantà coincidint amb la construcció de la presa. Són més de 12 hectàrees propietat de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), que ara ha posat a subhasta. Hi vivia desenes de persones, tenia escola, església, piscina i caserna de la Guàrdia Civil, i fa més de 50 anys funcionava com una colònia per als treballadors de la presa. Ara sembla una urbanització fantasma. A partir dels anys noranta, la política de l'empresa va ser que se n'havia d'anar tothom. Des de llavors, l'Ajuntament de Vilanova, que és de qui depèn el nucli, ha estat negociant amb l'Agència Catalana de l'Aigua, propietària dels terrenys, perquè els terrenys poguessin tornar al poble. Són 125.000 metres quadrats de terrenys en sòl urbanitzable on es podrien construir fins a 60 cases. Sembla que un inversor estranger estaria interessat a fer un projecte encarat al turisme. El termini de presentació d'ofertes s'acaba avui i a finals d'octubre es farà la subhasta. El preu de sortida fixat per l'Agència Catalana de l'Aigua és de dos milions d'euros.
Tavèrnoles és un municipi de la comarca d'Osona, format per les antigues parròquies de Sant Pere i Savassona. Fa la divisòria entre ambdues entitats la serra que va dels Munts, a Masgrau, al castell de Savassona i al turó de Sant Feliuet, des d'on baixa a tocar la punta d'una gran marrada del Ter, a la Passarella. El topònim està documentat al segle x com Tavernulas, provinent del llatí tabernulas, «petites tavernes» en referència a les parades en la via romana d'Ausa a Bàrcino coneguda com a Strata Francisca.[2] En els fogatges dels segles xv i xvi consta Tavèrnoles en la vegueria de Vic.[3] En els primers censos del segle xix es va registrar com Tabérnolas.[4] El 1933 es va recuperar el nom tradicional, canvi anul·lat el 1939 durant el franquisme fins al 1983.[5]
361 m
El nom original llatí de la població fou Ausa, com ho testimonien les monedes romanes i ibèriques que s'han conservat. La via romana més antiga documentada epigràficament a la península és la que enllaçava els poblats d'Iluro i d'Ausa, construïda entre el 120 aC i el 110 aC.[3] En l'època visigòtica fou anomenada Ausona. Durant els segles VIII i IX, Vic formà part de les marques que separaven les forces franques de les islàmiques. La ciutat fou destruïda el 788 durant una incursió musulmana. Posteriorment, només un dels barris (Vicus, barri en llatí) seria reconstruït, amb el nom de Vicus Ausonensis. D'ací en derivaria el nom de Vic quan Guifré el Pilós repoblà la part alta de la ciutat el 878 i va cedir el control de la part baixa al bisbe perquè s'hi fes la seu. A partir d'aquell moment, la ciutat seria governada conjuntament pel comte de Barcelona i el bisbe de Vic. En el concili de Toluges del 1027, l'abat Oliba, bisbe de Vic, pactà amb els nobles i bisbes presents l'acord de Pau i Treva, que establia unes dates anuals en què la guerra era prohibida. Durant el segle XVIII, la ciutat fou el primer focus de la rebel·lió contra la política centralista del rei Felip V, i va sorgir un grup molt actiu d'austriacistes, coneguts com els vigatans. Fins i tot es va arribar a despenjar el retrat del rei al consistori municipal. Aquest conflicte va desembocar en la Guerra de Successió Espanyola, que acabaria comportant que Catalunya perdés les seves llibertats.[4] Al llarg de la guerra, però, per evitar problemes, canviarien de bàndol depenent de l'exèrcit que apareixia a la rodalia de la ciutat,[5] que finalment va ser presa el 30 d'agost de 1713, després que el diputat militar Antoni de Berenguer i de Novell l'abandonà quan el general Feliciano de Bracamonte s'hi acostava amb tropes borbòniques.[6] A primers del segle XX, Vic tenia 9.500 habitants. Durant la Guerra Civil Espanyola Vic va disposar d'un aeròdrom que fins al maig de 1938 va allotjar la 2a esquadrilla de bombarders Polikàrpov R-Z Natatxes. Per altra banda, la guerra també va afectar la indústria vigatana, que es va reconvertir a finals de 1937 quan diversos tallers van començar a muntar i reparar caces Polikàrpov I-15. Aquesta infraestructura va atreure l'atenció feixista, que acabaria bombardejant la ciutat 3 cops i un altre els afores. Els bombardejos de Vic es van cobrar desenes víctimes civils ja que la ciutat no tenia defenses antiaèries, només sirenes d'alarma i refugis antiaeris. La ciutat cauria a mans franquistes durant l'ofensiva contra Catalunya el vespre del dia 1 de febrer, després de durs enfrontaments amb les tropes republicane

6 comentaris

  • Foto de manucc3

    manucc3 19/01/2015

    He fet aquesta ruta  veure detalls

    fácil de segui, muy bonita en todos los aspectos y nada dura. Gracias Alfons por la ruta.

  • Foto de JoanRigat JRHcx

    JoanRigat JRHcx 06/08/2015

    He fet aquesta ruta  veure detalls

    Molt bona Ruta i poc transitada fins el Carrilet. Llarga però sense ser exigent. Reseguint la Ruta del Ter desde Sau fins Girona

  • Foto de TOÑOBUBU

    TOÑOBUBU 10/11/2016

    Hace años la hice en todo-terreno y me gustaria hacerla en bici. Realmente merece la pena por el paisaje y tego la suerte de tenerla cerca de casa.

  • biker of Bronx 14/06/2017

    La he realizado este pasado sábado, pero he cogido unas variantes para pillar el menor tramo posible de carretera. Es algo más largo pero se pasa por unos senderos muy chulos que la hacen más entretenida al principio hasta enlazar con el camino que bordea el pantano de Susqueda. Me salieron 60kms justo hasta el bar justo delante del enlace con la via verde que viene de Olot y hasta Girona 84kms.

  • Foto de modesto martos gallego

    modesto martos gallego 17/03/2018

    Bonita ruta ,

  • Foto de Xduch

    Xduch 02/06/2018

    He fet aquesta ruta  verificat  veure detalls

    Ruta molt Recomenable

Si vols, pots o aquesta ruta.