Temps  10 hores 30 minuts

Coordenades 5229

Data de pujada 13 / de març / 2016

Data de realització de març 2016

  • Valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
862 m
57 m
0
23
46
91,58 km

Vista 1891 vegades, descarregada 100 vegades

a prop de Vic, Catalunya (España)

Ruta de Vic a Barcelona realitzada per el Club Ciclista Horta el 13/3/2016.

Anem a Vic en tren des de Barcelona, Horta. Sortim de l'estació i ens dirigim cap a Centelles per la Plana de Vic, per camins rurals asfaltats.
Esmorzem i continuem la ruta i ens dirigim cap en pujada cap el Cingle de Bertí que són un conjunt de cingleres i relleus que formen part de la Serralada Prelitoral i que separen l'altiplà del Moianès de la depressió del Vallès.
Baixem per pista cap a l'ermita de Puigracios, continuem baixant ara per senders i trialeres fins L'ametlla del Vallés, a partir d'aquí anirem cap els Gallecs passant per alguna urbanització. Passem per Santa Perpetua de la Moguda, Ripollet i Cerdanyola. Entrem al Parc de Collserola per el aqüeducte passem per Can Catà i pugem al Coll de la Ventosa i baixem cap a Barcelona.

IBP:127

Ruta de Vic en Barcelona realizada por el Club Ciclista Huerta el 03/13/2016.
Vamos a Vic en tren desde Barcelona, Horta. Salimos de la estación y nos dirigimos hacia Centelles por la Plana de Vic, por caminos rurales asfaltados.
Desayunamos y continuamos la ruta y nos dirigimos hacia en subida hacia el Risco de Bertí que son un conjunto de riscos y relieves que forman parte de la Cordillera Prelitoral y que separan la meseta del Moianès de la depresión del Vallés.
Bajamos por pista hacia la ermita de Puigraciós, continuamos bajando ahora por senderos y trialeras hasta L'Atmetlla del Vallés, a partir de aquí iremos hacia los Gallecs pasando por alguna urbanización. Pasamos por Santa Perpetua de la Moguda, Ripollet y Cerdanyola. Entramos en el Parque de Collserola para el acueducto pasamos por Can Catà y subimos el Coll de la Ventosa y bajamos hacia Barcelona.

IBP:127


Mes informació del Club Ciclista Horta a :

www.cchorta.com

Facebook CCHorta


Punt d'interès

Ca L'Esteper- LLiça de Munt-

Punt d'interès

Can Catà

Can Catà és una masia de la serra de Collserola a Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És una masia amb disposició característica dels segles XV i XVI amb els portals d'entrada a punt rodó i la teulada amb pendent als costats. La façana és orientada a migdia i fou reformada a inicis del segle XX. Mostra l'estructura formada per la planta baixa, pis i golfes en les que s'ha fet una galeria de dos arcs. La façana és coronada per un frontó amb formes motllurades circulars i els balcons tenen baranes amb balustrada. Les finestres són coronades amb cornises. Té uns jardins d'estil neoclàssic dissenyats (al segle XX) per l'arquitecte Francesc de Paula Nebot i Torrens (o per Leopoldo Gil Nebot).
Punt d'interès

Can Farrell- Santa Eulàlia de Ronçana-

Punt d'interès

Can Masdéu

Can Masdeu es un centro social ocupado,1 residencia y huerto comunitario en el parque Collserola a las afueras de Barcelona. El edificio era un antiguo hospital de leprosos abandonado durante 53 años antes de su desahucio final. El sitio fue famoso en 2002 cuando los ocupantes resistieron a su desalojo encadenándose y subiendo sobre trípodes. Durante una oposición que duró tres días, la policía fue incapaz de desalojar a los ocupantes, lo que llevó a un juicio: tres años los propietarios ganaron el juicio pero no ha habido orden de desalojo hasta el momento. La mayoría de los domingos el centro se abre y hay una participación de entre 100 y 300 personas en actividades relacionadas con ecología, activismo y autogestión. edificio principal yaciendo en una colina de la solana de Collserola tiene cuatro plantas y docenas de habitaciones y salas. Can Masdeu se sitúa cerca de el estación de Metro L3 Canyelles en Barcelona. Al principio de la pista de tierra hay indicación que pone "Valle de Can Mas Deu" a 500 m de la casa. El edificio fue construido sobre una ruina Romana y rodeado por viña hasta a la aparición de la filoxera. Luego la ciudad de Barcelona se expandió hasta Nou Barris. La masía fue construida en el siglo XVII, a principios del siglo XX, se reconstruye como convento y poco más tarde se convierte en hospital de leprosos. En 1948 se cierra y abandona; el miedo a la lepra puede haber sido un factor del abandono durante tantos años.
Punt d'interès

Can Prat- LLiça de Vall-

Can Prat
Punt d'interès

Cerdanyola

Intersecció

Coll de la Ventosa

Parc de Collserola
Punt d'interès

El Mas Gordi- LLiça de Vall-

Punt d'interès

Els Mistos

Els mistos és una escultura de grans dimensions feta per Claes Oldenburg i Coosje van Bruggen el 1987 i que actualment es troba a la cruïlla de l'Avinguda Cardenal Vidal i Barraquer / carrer del Pare Mariana, al barceloní Parc de la Vall d'Hebron, al districte d'Horta-Guinardó. L'escultura representa una capsa de mistos caiguda a terra, que en conté cinc que apunten cap amunt, un dels quals està encès. Al voltant de la capsa hi ha quatre mistos més escampats en diversos punts, que ja han estat utilitzats. Estan pintats en colors vius, negre, groc, vermell i blau. L'escultura reposa sobre una base de formigó i, a més del depurat treball de cada peça, destaca per la seva reeixida integració a l'entorn. Les mesures són 20,73 x 10,06 x 13,21 metres. Els materials són acer i fibra de vidre. Es va inaugurar el gener de 1992, amb motiu de la celebració dels Jocs Olímpics a Barcelona. És una obra de l'escultor i dissenyador pop nord-americà Claes Oldenburg i de la crítica d'art i restauradora Coosje van Bruggen. El 1987 van rebre l'encàrrec de realitzar una escultura per a l'àrea Olímpica de la Vall d'Hebrón de la ciutat de Barcelona, i van dissenyar aquest grup escultòric gegant, que parteix d'objectes quotidians i petits, reproduïts a gran escala. Aquest objecte sobredimensionat és una sacralització d'un objecte banal i quotidià, freqüent en l'obra de l'artista i en el Pop Art nord-americà. Les obres monumentals de Claes Oldenburg es caracteritzen per aquesta transgressió de les mides i dels materials dels objectes que representa i reflecteix la concepció de l'artista.
Lloc religiós

Ermita de El Clascar

Ermita de El Clascar
Lloc religiós

Ermita de Mare de Déu de Puiggracios

Ermita de Mare de Déu de Puiggracios
Lloc religiós

Ermita de Sant Fruitós

Ermita de Sant Fruitós
Lloc religiós

Ermita de Sant Miquel de Vilageliu

Ermita de Sant Miquel de Vilageliu
Lloc religiós

Ermita Sant Joan Del Colomer

Ermita Sant Joan Del Colomer
Parada de tren

Estaciò Renfe Vic

Punt d'interès

Hospital de Sant Llàtzer

Hospital de Sant Llàtzer
Punt d'interès

La Serra - LLiça de Vall-

Punt d'interès

La Vall- Santa Eulàlia de Ronçana-

Punt d'interès

Les Pinedes del Castell-Santa Eulàlia de Ronçana-

Punt d'interès

Mollet

Pont

Pont de la Ventosa

Avituallament

Restaurant

Punt d'interès

Ripollet

Lloc religiós

Sant Iscle de Les Feixes

Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes és una església d'estil romànic del segle XII situada a la serra de Collserola, dins del terme municipal de Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental). Avui és capella d'una residència de monges que ocupen la veïna casa rectoral del S.XVIII Can Catà, mentre que l'edifici principal forma part del Museu de Cerdanyola i està dins la Ruta del Vallès Natural. És una obra protegida com a bé cultural d'interès local. Es tracta d'una església d'una sola nau de planta rectangular coberta amb volta de canó i teulada a dues vessants. L'absis és de planta semicircular i cobert amb volta de quart d'esfera. Tant la nau com l'absis són els originals, en canvi hi ha dues capelles laterals, la sagristia i una petita estança prop de la pica baptismal que corresponen a una modificació posterior. Els paraments de l'edifici són llisos tan per dins com per fora, només hi ha dos fragments de cornisa a cada costat de la nau. L'aparell dels murs és de pedres de riu trencades i disposades en filades horitzontals. A les cantonades hi ha carreus grans ben treballats. Al mur de ponent s'alça un campanar d'espadanya amb dues obertures. Pertany al primer perìode romànic i per la seva estructura es pot classificar dins de les esglésies d'una sola nau i un absis. El treball de la pedra i la manca d'ornamentació fan pensar que es tracta d'un edifici del segle XII, tot i que la porta és de forma rectangular amb una inscripció de l'any 1577, fruit d'una reforma posterior. En els seus voltants hi varen ser practicades sepultures de tipus olerdolà, amb la diferència d'ésser excavades a terra en lloc d'obertes a la roca. L'altar major és del S.XVII i el sagrari del S.XVIII. Estava decorat amb una pintura romànica que actualment es troba al Museu Diocesà de Barcelona. A principis del segle XX, la façana es va remodelar incorporant decoracions neogòtiques i eixamplant el campanar. Fou edificada sobre una altra església i un cementiri tombes antropomorfes del segle X.[cal citació] El mot topogràfic Facxas ja surt en una escriptura de l'any 964. La primera referència escrita de l'església és de l'any 995. Les referències al temple són nombroses durant tot el segle XI, i el 1082 és citat com a parròquia. En el segle XVI es feren obres. A l'edat mitjana era una parròquia amb pocs recursos i feligresos, però va viure un període de prosperitat durant la segona meitat del segle XV i fins al segle XVII, relacionada amb l'adquisició de masies del terme per ciutadans de Barcelona. És en aquesta època quan es va realitzar certes modificacions que van transformar l'aspecte original de l'edifici romànic, afegint-hi dues capelles laterals per donar-li forma de planta de creu llatina, cobrint l'absis amb un retaule, construint una sagristia i modificant la decoració interior, així com alçant l'espadanya. L'any 1577 s'adquirí la pica baptismal i la llinda del nou portal. L'any 1624 se li agregà com a sufragània l'església de Santa Engràcia de Montcada, al S.XIX aquesta s'independitzà i Sant Iscle passà a ser sufragània de Sant Martí de Cerdanyola. La seva ubicació és a prop d'una cruïlla de camins que unien Montcada, Horta i Cerdanyola. La parròquia va quedar suprimida el 1868 dins del context de la desamortització de Mendizábal, data en què es van vendre les terres als propietaris de la masia de Can Catà.
Punt d'interès

Santa Eulàlia de Ronçana- Can Perrallada-

Punt d'interès

Santa Perpetua de la Moguda

Punt d'interès

Tona

Punt d'interès

L'Amella del Vallès

Punt d'interès

Torre de telegrafia optica

3 comentaris

  • Foto de Kamakito Junior

    Kamakito Junior 02/04/2016

    He fet aquesta ruta  veure detalls

    M'agradat la ruta, planera i fàcil fins a Centelles, corriols per els cingles de Bertí , pista fins a Puiggracios, baixada trialera es a dir hi ha una mica tot.

  • siroco 1963 30/10/2017

    Molt guapa la ruta, molt variada, son las rutes que no importa tornar a fer,

  • Foto de donjezú

    donjezú 30/10/2017

    Molt bé gràcies espero que disfrutaras

Si vols, pots o aquesta ruta.