-
-
1.045 m
42 m
0
26
51
102,12 km

Vista 270 vegades, descarregada 11 vegades

a prop de Ripoll, Catalunya (España)

30 abril 2018
Crònica de una pedalada.
Ripoll Girona per sta Llúcia del Puigmal.
Toca el despertador a les 04:45, una bona jornada ens espera, el material apunt i la roba preparada, vestir-me amb el maillot, coulotte, casc, frontal, la motxilla equipada de roba de recanvi, eines bàsiques i farmaciola, la btt a punt i cap al carrer, a buscar al Alfons a la plaça Granollers, em quedat a les 05:15, per anar pedalant fins els Quatre rellotges d’Argentona per trobar-nos al Manel amb la seva furgo abans de les 06:00.
Els tres volem fer Ripoll Girona, per l’Alfons la seva primera vegada, en Manel la segona i el que escriu la sisena.
Amb una sincronització suïssa tot va amb el temps previst, carreguem les bicis a la furgo i direcció a Granollers cap a l’estació de Canovelles, i pujar al tren de les 06:45 que ens portarà a Ripoll.
La temperatura a Granollers es fresqueta , tenim lluna plena. Segons la informació meteorològica el dia d’avui no es preveuen pluges, si però, amb pocs núvols i sol. Temperatures baixes a diferencia dels passats dies que han estat molt altes per l’època que estem.
Son les 08:00 i baixem a l’estació de Ripoll, boira baixa tot cobert i una temperatura de 4ºC, esperem que al llarg del dia no sigui així.
Fotografies de rigor, i enfilem direcció a la sortida on comença la via verda, d’aquí fins a St Joan de les Abadesses, fem una petita aturada a la Cafeteria La Rodona per fer el cafè i un petit entrepà i que ens facin un altre, per menjar al migdia.
Estem just al peu de la carretera G 521 on ens portarà al coll de de Santigosa de 1064 mts., frontera amb les comarques del Ripollès i la Garrotxa.
Un cop proveïts, pedals i amunt , 10 km de pujada per asfalt, per una carretera pràcticament sense transit.
El dia comença a aclarir-se, la boira i els núvols van minvant, la temperatura molt a poc a poc va fent-se camí, en els revols obagues es nota una diferencia notable.
Som a dalt el coll, trenquem, per l’alternativa 2, seguim per un terreny de argiles i picons, una pista ràpida i sense dificultats, fins arribar a la ermita de Sta Llúcia del Puigmal. A partir d’aquí el terreny ja no es tant fàcil i tenim que anar amb més prudència, queden molts km i no volem acabar per el terra.
Arribem a la cascada de Pedra i pas obligat per l’aigua.
El dia cada cop està més clar i serè.
El camí segueix amb petites pujades algunes d’elles amb poca adherència degut al fang de les pluges dels dies enrere , ja som en el segon pas d’aigua, es un petit rierol sense cap dificultat.
Després de uns quants minuts, passem per el costat esquerra de una antiga masia que ens fa arribar al creuament de camins, punt on no està marcat i molt fàcil de equivocar-se si segueixes la direcció de la mateixa pista, has de fer un gir a la dreta de 270º per agafar una pujada, on a dalt ens trobarem una tanca per el bestiar amb alzines i sureres.
- Aquí faig un incís, em de deixar-la la tanca, tal qual la trobem - .
Seguim el nostre camí anant serpentejant el perfil de la muntanya, amb zones de força obstacles de còdols, reguerons, llosses, argila. Segons l’època de l’any ens trobem uns grans tolls d’aigua i fang, son fondos i solen ser de tota l’amplada del camí fent dificultós el seu pas. Aquesta vegada estem de sort , ja poca aigua i els podem passar fàcilment.
Una baixada amb moltes pedres en fa anar amb compte i prudència. Trobem una casa enderrocada a la dreta. Després de sobrepassar-la, arribem en el segon punt on podem equivocar-nos, s’ha de trencar a la dreta, fent un canvi de direcció de 90º per seguir cap avall. -- Si seguim el camí que sembla el més evident, no anirem bé -.
Baixarem la pista força trialera i divertida però vigilant no agafar velocitat, el terra queda molt proper. Mentre baixem començàrem a escoltar la remor d’aigua de la riera de Sta Llúcia, que al cap una estoneta tindrem de passar. Ja som al Molí d’en Solà, una tanca ens barra el pas. La obrim i després la tanquem per seguir propers a la paret d’una casa i la zona de turisme rural, fins passar per sobre una petita represa i agafar la pista.
A partir d’aquí, el que ens queda son força trams amb el terra formigonat i poder gaudir els camps amb tota la seva extensió.
Som a St Pere Despuig, seguim per l’esquerra per evitar la GIP 5222 que ens portaria L’Hostalnou de Bianya i directes a la N260 o C26, carretera molt poc recomanable per les bicicletes.
Som a La Canya i envoltem Olot per la part dreta seguin les indicacions de la ruta, ara cap a les Preses i St Esteve d’en Bas per pujar per la C64z un petit coll de 1 km de carretera, sense transit. Abans d’arribar a dalt, a la dreta, ens sorprendrà una antiga i petita estació, som pràcticament a d’alt i segueix amb una baixada molt ràpida on arribem a St Feliu de Pallerols, per seguir a les Planes de Hostoles, que no el passarem per dins, sinó que el deixarem a la nostra dreta, per arribar i creuar amb la C63 més avall.
Fins ara anem baixant per la basant esquerra, a partir d’aquí, canviem i passem a la dreta per trobar-nos el poble d’Amer. Aquí ens aturem, per menjar-nos els entrepans asseguts en els bancs envoltats d’ arbres.
Aturada feta, a tornar-hi, ja ens queda poc, uns 25km més i el final.
El Pasteral..... Anglès, Bonmatí, el ritme es força alegre, Bescanó, Montfullà, passem per sota AP7, fem un esquerra dreta i Salt, rodegem la Hípica per la dreta i tenim els últims km. Ara entrem al sector de la Devesa, amb els seus arbres monumentals fins arribar al centre de Girona. Tres minuts per les quatre de la tarda.
El núvols i l’aire comencen a fer presencia. Fem una cervesa a la plaça de la Independència i directes a buscar el tren de les 16.35h per tornar a Granollers.
Una bona sortida sense cap incidència, ah, si! em ajudat a una família a reparar una roda de la bici, no portaven material de recanvi ni eines.

1 comentari

  • ATA2007 17/05/2018

    Molt bona ruta i millor companyia.Sou un cracks!!!

Si vols, pots o aquesta ruta.