Temps  6 hores 45 minuts

Coordenades 3238

Data de pujada 12 / de març / 2012

Data de realització de març 2012

  • valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
45 m
-16 m
0
18
37
73,02 km

Vista 10472 vegades, descarregada 843 vegades

a prop de Benimaclet, Valencia (España)

OruxMaps



Nombre: Valencia - Albufera


Hora Inicio: 03/09/2012 09:28

Hora Fin: 03/09/2012 16:21

Distancia recorrida: 73.02 km

.

AVISOS:

1. De acuerdo al ciclo del arroz, los campos están inundados aproximadamente los meses de noviembre-diciembre-enero, y posteriormente en mayo-junio-julio. Por tanto, los meses en los que se puede hacer la ruta sin riesgo de encontrarse caminos anegados son febrero-marzo-abril y agosto-septiembre-octubre, siendo el mes de septiembre (hasta mediados) el preferido por mí: el arroz está a punto de ser cosechado, con el tallo verde y el grano amarillo. Muy bonito. Aunque cuando los campos están inundados, con los caminos practicables, también es muy bonito.

2. La caza en l´Albufera es desde mediados de noviembre hasta mediados de enero, así que en esas fechas es posible encontrarse caminos cortados por los cazadores.Bueno, la descripción en este caso es del maestro Anibal, autor de la ruta:
LA DEVESA I L’ALBUFERA

València és pel seu relleu I dimensions una ciutat ideal per a la pràctica del ciclisme tant urbà com lúdic o esportiu. Però, a més d’un bon número de trajectes urbans, la ciutat també ofereix la possibilitat d’agafar la bici per fugir de l’asfalt en busca de naturalesa sense haver de recórrer massa quilòmetres.

València I la seua horta es troba enclavada en l’anomenada Depressió Central, una gran plana litoral formada després de l’enfonsament fa 6 milions d’anys del Golf de València I els aportaments de terra dels rius Xúquer, Túria I Palància o els barrancs de Carraixet o de Xiva. Tot això ha anat conformant un relleu fonamentalment pla, un paisatge d’hortes I marjals trencat de tant en tant per l’aparició de xicotets tossals com El Puig, la Muntanyeta dels Sants o La Rodana.

Des de València eixen rutes I corredors ciclistes cap a la Serra Calderona I la Marjal del Moro (N), a La Serrania del Túria o la Serra de Las Cabrillas (W), I al Massís del Caroig (S-W). Però cap d’ells és comparable al goig que suposa pedalejar per uns dels paisatges més bells de la Península Ibèrica: el Parc Natural de la Devesa del Saler I l’Albufera, sud de la ciutat.

RUTA 1. L’Albufera

Una albufera, de l’àrab al-buhayra (mar menut) és un llac separat del mar per un cordó de dunes. L’Albufera de València es troba a uns 10-15 quilòmetres de la ciutat. Podem situar l’inici del trajecte a l’estany del Museu de les Ciències de Calatrava. Una vegada creuat el pont de l’Assut veurem que el carril bici es bifurca en dos ramals, un que va pel camí de les Moreres fins a Natzaret I un altre que duu directament a La Punta.

Agafem aquest últim (el de la dreta), I després de salvar la línia de ferrocarril València-Barcelona per una passarel·la metàl·lica arribem a l’església de La Concepció, patrona de La Punta o La Punta d’en Silvestre, que era com s’anomenava tradicionalment esta zona d’hortes I alqueries entre Natzaret I la Font de Sant Lluís. Creuem el Túria per arribar a Pinedo, ja dins dels límits del parc natural, si bé les primeres dunes no les hi trobarem fins un parell de quilòmetres més tard, a la platja de l’Arbre del Gos, abans del col·legi públic.



Una vegada passem les Cases del Coto, el carril circula paral·le a la CV-500 durant un centenar de metres fins que l’abandonarem per a internar-nos per la Carretera del Mig de la Devesa, on comença propiament la restinga o cordó litoral. Aquesta és possiblement la zona del parc de major diversitat botànica, també la més inestable I paradoxalment la més vulnerable a la pressió humana. Està formada per tres ambients distints: les dunes mòbils, les dunes fixes I les mallades, saladars deprimits que s’inunden periòdicament I constitueixen un dels últims vestigis de bosc litoral mediterrani occidental.

Entre aromes de timó, romaní I sajolida deixem arrere la Casa Forestal, el Muntanyer de la Mona I l’antic tallafoc de la Rambla. A partir d’esta última referència, el camí sembla perdre’s entre les cúpules dels arbres per obrir-se uns metres més enllà, entre la mallada de la Rambla I la mallada Redona. Segons el track de la ruta que vos proporcionen al final del post, en aquest punt abandonem el camí per endinsar-nos en un dels itineraris botànics del parc (el Passeig dels Sentits em sembla que es diu), una senda feta amb travesses de fusta dissenyada per a caminants, no per a ciclistes. No sé si és adequat circular per ací, la veritat, en qualsevol cas procureu anar sempre a una velocitat moderada, no baixeu mai de les travesses (vos trobeu a una zona de reserva) I recordeu que la gent que va a peu té preferència sempre.



Malauradament, durant els anys 70 la Devesa del Saler va patir una forta pressió urbanística. Fins I tot hui dia, malgrat la declaració de parc natural, encara hi ha per tot arreu restes de l’avinença entre els constructors I els polítics corruptes. De fet un dels edificis alçats en aquella època vos barrarà el pas I és probable que perdeu la seguida del camí que duieu (La Carretera del Mig de la Devesa), però no vos preocupeu, la trobareu sense senyalitzar, això sí, en un racó de l’aparcament de l’edifici!!!

De nou en ruta, a uns 500 m més avant creuem la mallada Llarga per les passarel·les instal·lades pels forestals que ens duran directament al pontet per on creuarem la gola I l’estany del Pujol. Les goles són els canals I les comportes que comuniquen el mar amb el llac. La seua funció és regular el cabdal de la marjal, el tercer I últim gran ambient del parc dedicat al cultiu de l’arròs.

Hi ha tres goles: la del Perelló, la del Perellonet I la de Pujol. Per als més agosarats hi ha una senda que s’endinsa gola amunt fins les mateixes comportes. Una vegada allí, a l’altra banda de la carretera s’hi extén el llac, l’antic palus naccararum dels romans, amb tota la seua majestousitat. Arribats a este punt, val la pena creuar la carretera a peu (atenció al trànsit, sigueu prudents!) I cotemplar el paisatge durant un instant.



El llac de l’Albufera és l’extensió d’aigua dolça més gran de l’Estat Espanyol (2.837 ha). No obstant eixes dimensions poden variar segons l’època de l’any en funció de les necessitats dels arrossars. Sembla una ximpleria, ja ho sé, però vos assegure que no ho és en absolut si voleu endinsar-vos en l’eixam de camins que recorren la marjal per rodejar el llac en bicicleta fins a les localitats més pròximes amb estació de ferrocarril: Sollana, Silla o Catarroja.

Naturalment podeu girar cua I tornar a València per on heu vingut. Els més sibarites fins I tot poden optar per l’opció de contractar alguna empresa d’ecoturisme de la zona perquè els creue en barca… Nosaltres preferim que no ens ho conten I descobrir el trajecte per nosaltres mateixos, encara que això implique com a mínim un parell d’hores més pedalejant fins al Port de Catarroja.



Per a mi la millor època per a rodar per estos paratges és durant la Perellonada, és a dir entre l’de novembre I l’1 de gener, quan les aigües estan més altes degut al tancament de les goles. A partir de primers d’any s’obren les comportes I es dessequen els camps d’arròs fins al més de maig que es neguen de nou, almenys fins a mitjans de juny que es tornen a buidar per adobar-los I omplir-los una altra vegada fins a l’època de la sega, a finals de l’agost.

Comencem aquesta segona part de la ruta tot just a l’embarcador de la Gola del Pujol. Des d’allí, pel Pla de la Sanxa, ens endinsem de nou per la devesa aprofitant els diversos tallafocs en direcció al Casal d’Esplai per tal d’acostar-nos tant com puguem al Perellonet. Sabem que tard o d’hora ens trobarem amb el recinte del camp de golf (una nova injúria a la vegetació autòctona!), així que ens tocarà rodar per la CV-500. Una altra opció és prendre la carretera del Palmar uns quilòmetres abans. El camí és més curt, es veritat, però tingueu en compte que la CV-500 té un voral de més de 1’5 m; en canvi la carretera del Palmar, no. De trànsit estan per l’estil, de manera que en el track hem preferit seguit fins el Perellonet.

Un cosell abans de continuar: Teniu en compte que una vegada arribats al Palmar encara vos faltaran més de 40 km fins a València, així que el meu consell és a mesureu les vostres forces. Bé, una vegada advertits i ja enfangats dins de la marjal fins al garró, on anar? Bona pregunta. Hi ha vàries possibilitats.

La més fàcil és arribar al Perellonet, doblar a la dreta cap al Tancat de Recati, visitar el Port de Sollana I seguir cap al Palmar, des d’on tornareu a la Devesa pel Racó de l’Olla. No són massa quilòmetres extra I si el marjal està negat és un itinerari ben bonic. Naturalment, ja en la Devesa, vos tocarà tornar a València per on heu vingut.

Una altra opció és creuar la marjal tot anant a buscar la Muntanyeta dels Sants, prop de Sueca, on hi ha estació de ferrocarril. Els més agosarats també teniu la possibilitat de seguir fins a Alzira o Algemesí per la mota del Xúquer abans de pujar-vos al tren. Si decidiu arribar fins a Alzira, una suggerència és que acabeu l’itinerari al paratge de La Murta.

I la tercera és seguir pel camí del Palmar fins al Romaní, I des d’allí vorejar el llac fins als ports de Silla o Catarroja. Si decidiu prendre este itinerari, vos aconselle que visiteu el Tancat de La Pipa. Tant a Silla com a Catarroja teniu estació de tren.

Agafeu-vos-ho amb calma, val la pena.

Veure més external


Nombre: Segment 1


Hora Inicio: 03/09/2012 09:36

Hora Fin: 03/09/2012 16:21

Distancia recorrida: 72,9 km (06:45)

Tiempo en movimiento: 04:47

Velocidad media: 10,8 km/h

Vel. en Mov.: 15,2 km/h

Velocidad Máxima: 29,8 km/h

Altura Mínima: -15 m

Altura Máxima: 44 m

Velocidad Ascenso: 192,2 m/h

Velocidad Descenso: -340 m/h

Ganancia Altitud: 306 m

Pérdida Altitud: -293 m

Tiempo Ascenso: 01:35

Tiempo Descenso: 00:51

7 comentaris

  • jose vlc 22/12/2012

    Hay que tener en cuenta que pasa por cotos privados de caza... y segun la temporada no podras pasar... estaria bien que lo pusieras en la descripcion, para avisar a la gente. un saludo.

  • Foto de Aguelo

    Aguelo 02/04/2013

    He fet aquesta ruta  veure detalls

    Facil de seguir

  • Foto de jjgilalbelda

    jjgilalbelda 28/08/2016

    Muchas veces me he preguntado si se le podía dar la vuelta a la albufera, veo que sí. Me la apunto. Por el tema de la caza y campos anegados, qué mes es el más idóneo para hacer la ruta?.

    Un cordial saludo y a disfrutar de la bici.

  • jomabelca 01/11/2016

    Hay varios tramos en esta ruta prohibidos a la circulación en bici:
    1.Pasarela de madera que discurre por la mallada antes de llegar a la Gola de Pujol (como alternativa se puede ir por el Hotel Sidi), y los dos Itinerarios, el 2.Histórico de la Gola de Pujol y el 3. Botánico, que hay en la misma zona. Como alternativa ir por la parte del lago artificial que hay al lado de la Gola de Pujol y salir a la zona de aparcamiento de coches hasta salir a la zona de las tres cadenas, llamada así porque al final hay tres caminos y los tres tienen cadenas, habría que ir por el central.

  • Foto de toni pau

    toni pau 02/11/2016

    Ante los tramos prohibidos, la alternativa es bajar de la bici y seguir a pie, aunque se echa en falta alguna señal que advierta de la prohibición.

    ¿Cuál es el itinerario histórico?

  • jomabelca 02/11/2016

    Hola Toni, un placer. Las alternativas las daba para hacer todo encima de la bici pero tu opción tb es válida por supuesto. Todos los tramos que comento estan señalizados cn una señal de prohibido circular en bici. El histórico es el que discurre paralelo al canal de la gola. Un saludo

  • Foto de LALO OLEJNIK

    LALO OLEJNIK 16/03/2019

    He fet aquesta ruta  verificat  veure detalls

    I am Brazilian and I am living in Valencia, after being retired. I like cycling and here - through Wikiloc, I have accompanied tracks of Mr. Canyeta. The ones I did were great, just like this one in Albufeira. Quiet trail, all flat, long, without difficulties, with excellent route and with a beautiful scenery. Congratulations to Mr. Canyeta.

Si vols, pots o aquesta ruta.