• Foto de Transpirenaica etapa 6. Les esglésies - Viu
  • Foto de Transpirenaica etapa 6. Les esglésies - Viu
  • Foto de Transpirenaica etapa 6. Les esglésies - Viu
  • Foto de Transpirenaica etapa 6. Les esglésies - Viu
  • Foto de Transpirenaica etapa 6. Les esglésies - Viu
  • Foto de Transpirenaica etapa 6. Les esglésies - Viu

Temps  8 hores 18 minuts

Coordenades 13070

Data de pujada 31 / d’agost / 2014

Data de realització de juliol 2014

-
-
1.605 m
719 m
0
23
47
93,57 km

Vista 523 vegades, descarregada 5 vegades

a prop de Buira, Catalunya (España)

Avui no he dormit gaire bé, però l'esmorzar ha estat més que generós a Casa Batlle i això m'ha permès començar el dia amb energia.
La primera part del recorregut d'avui és cara amunt i recordo que en algún tram hi havia una grava sobre la pista que dificultava el rodament en el Coll de Sas. Doncs bé, l'esmorzar super energètic ha fet que passés per sobre del tram de grava fins al Coll de Sas ben tranquil·let. D'aquí torno a pujar poca cosa fins al Coll de Fades i torno a baixar. Sense adonar-me'n ja porto 33 km. Paro a prendre un refresc al Pont de Suert, perquè comença a apretar la calor.
Del Pont de Suert a Bonansa s'hi va primer per una pista asfaltada que atravessa l'horta del poble i més endavant s'abandona per prendre a la dreta una pista de terra que arriba just fins a Bonansa. Allà retrobo la carretera i la segueixo fins l'encreuament que porta al poble de Espés. A partir d'aquí comença un port força interessant. El primer tram per carretera amb una bona pendent entorn al 8% de manera sostinguda i després per camí de terra molt pedregós i encara amb més pendent. Començo a notar que l'esmorzar ja ha desaparegut del tot i que tinc molta gana i arribo al coll després de 59 km des de la sortida desitjant clavar-li una mossegada a qualsevol cosa que es pugui menjar.
La baixada des del coll fins a Seira es llarguíssima (19 Km)i en cap moment deixes de passar per damunt de moltes pedres. Els camins de la transpirenaica a l'Aragó són preciosos i paisatgísticament són una meravella però no són tan amables com a Catalunya, també et pots trobar mastins que guarden ramats i cartells que avisen de la seva presència i la manera com has d'actuar si en trobes algun. Jo recomano parar a llegir-se els cartells i no fugir corrents dels gossos. Rodar "apajarat" no és fàcil en cap camí però aquí és un suplici per les pedres, vaig fos.
Rebo una trucada de la Qnillet que em diu que m'espera a Campo i li suplico que em porti un bocata enorme a l'encreuament de la carretera de Senz, just passada la presa que hi ha en el riu. Allà trobo una ombra i em paro. Estic tan buit que em quedo adormit a la vora de la carretera. No deu haver passat ningú per aquí en els 20 minuts que m'he clapat perquè m'imagino la situació de trobar-se un ciclista estirat amb bici i tot al mig del marge de la carretera, quin panorama!!! Em desperto i just veig arribar el nostre cotxe des de Campo i a dins tot el que jo m'estimo: la Qnillet i el bocata de truita francesa amb una coca-cola.... Mano de santo oiga!! És curiós com reacciona el cos quan li dones el que li cal.
Surto cap amunt cap a Senz com un llamp per aquesta carretereta local i continuo cap a Viu on a contracor em paro perquè em sento ben fort després d'haver menjat. El que passa és que passat Viu arriba la Collada de Cullivert que tothom diu que és temible i a més el següent poble queda bastant lluny.

Prou per avui i ja veurem demà.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.