Temps  una hora 18 minuts

Coordenades 638

Data de pujada 26 / de març / 2015

Data de realització de març 2015

-
-
860 m
509 m
0
5,3
11
21,39 km

Vista 422 vegades, descarregada 7 vegades

a prop de Conanglell, Catalunya (España)

Petita sortida lineal entre torelló, el poble d'Oris, Sant Genis d'Oris (just a sota al castell d'Oris) i finalment arribant a la casa de Gallifa. Tornada pel mateix camí.

Ruta molt fàcil però que per estirar les cames va prou be. Aquesta ruta si la continues vas a sortir als Munts, cosa que és una ruta circular molt xula (properament la penjaré) baixant desprès cap a St. Quierze de Besora i tornant per Borgonyà.

De moment però, aquesta petita introducció.
Pont

El pelut

L'origen modern del Pelut es remunta a l'any 1859 quan Joan Camps construeix una fàbrica o adoberia de pells que funciona amb l'aigua que sobra de la presa de Can Bassas, d'aquí sembla que prové el nom del Pelut amb que és coneguda la fàbrica. A la dècada de 1870 la fàbrica ja es dedica a l'activitat tèxtil. El 1889 pateix un greu incendi que causa la seva aturada fins el 1892 que es comprada per Lluís Madirolas. Prèviament, el 1879, el Pelut ja comptava amb l'estatut de colònia industrial, de fet havia estat la primera en poder-se beneficiar de les seves avantatges abans que ho fessin Vila-seca, la Mambla, Salou i Còdol Dret. L'arribada dels fabricants barcelonins Calvet el 1905 suposa la reconversió de l'establiment industrial en una gran colònia. El fill gran de la família, Eduard Calvet i Pintó (1875-1917), és un personatge important dins de la industria cotonera catalana de l'època: el 1911 és nomenat president del VIIIè Congrés Internacional Cotoner de Barcelona i el 1913 president del Foment del Treball Nacional. Calvet és un defensor de la modernització de la industria tèxtil catalana, aposta per la concentració industrial, l'especialització productiva i la instrucció tècnica i cultural dels treballadors. També manté una important activitat política al costat del catalanisme republicà i és diputat i senador. El 1930 el Pelut passa a mans dels industrials Ymbern de Mataró que mantenen l'activitat tèxtil fins el 2000, llarg període en el qual modernitzen la producció, instal·len un alternador acoblat a la turbina per produir energia elèctrica i completen els serveis de la colònia. A la seva època d'esplendor la colònia disposava, a part dels edificis industrials, de 18 habitatges amb safareigs, pati i horts, una fonda –ocasionalment botiga de queviures-, una sala de ball, pistes poliesportives i uns grans jardins. El projecte inicial dels Calvet era més ambiciós i contemplava la construcció de més habitatges, un economat, un cafè-casino, una escola i una església el disseny de la qual es va encarregar a Antoni Gaudí. Els jardins de la colònia són l'element més destacable del Pelut per les seves característiques: es tracta d'un model de jardí a cavall entre la l'escola de jardineria francesa i la seva derivació mediterrània que hom podria definir com a llatí i que envolta i dignifica un espai que conjuga l'explotació industrial i l'àmbit residencial. Aquests extensos jardins, sense cuidar durant molts anys arran del progressiu abandonament de la colònia per part dels seus habitants a partir de 1975, s'han anat recuperant els darrers temps gràcies, en bona part, a les intervencions de l'Escola Agrària Quintanes. El Pelut és doncs una de les colònies singulars de la nostra comarca on la seva activitat industrial, majoritàriament tèxtil, s'ha desenvolupat enmig de la natura representada pels seus magnífics jardins. La promoció de la seva protecció demostra clarament la voluntat de conservació del conjunt per part de l'Ajuntament d'Orís.
Waypoint

Gallifa

Gallifa és una casa de pagès situada a 860m, la qual molt aprop seu (just a sobre) hi ha una petita església. La veritat és que no se res sobre aquesta casa tant gran i endinsada al bosc.
Arquitectura religiosa

Sant Genís d'Oris

L´església St. Genís d'Orís està situada a una altitud de 700 m. en el llom dels carenars despres del massís dels Munts, a l'extrem nord de la comarca d'Osona. De l'església parroquial de Sant Genís d'Orís n'hi ha notícies des del 943. La primitiva parròquia es trobava en el puig o serradet que s'aixeca darrera la casa de Can Marsal, entre aquesta i la casa en runes de Can Jep. Ara, a part del mur de contenció de la banda de ponent i unes escasses restes de parets a tramuntana, no s'endevinen altres romanalles de construcció en aquest lloc per haver-se aprofitat les pedres en edificacions posteriors. Des que comencen a abundar les notícies, al segle XIII, es coneix l'existència de dos altars en l'església, a més del de Sant Genís, el de Sant Joan i Sant Martí, i el de Santa Maria. En aquest darrer, el rector, Ramón de Planàs, hi va fundar un benefici en el seu testament de l'any 1285. L'antiguitat i les reformes fetes a l'església vella, unides a l'augment relatiu de població, foren causa de l'erecció d'una nova església que va aixecar-se a més d'un centenar de metres de l'antiga, sobre el mas Coma, entre el castell i l'antic Puig de la Guàrdia. La nova església va iniciar-se el 1791; va inaugurar-se el 1799, però no es va concloure fins al 1821, degut a la guerra napoleònica. És una església del tipus barroc-neoclàssicista dels Morató, que durant la guerra civil va perdre tots els antics retaules i imatges, llevat de la imatge gòtica de Santa Maria.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.