Temps  3 hores 11 minuts

Coordenades 1435

Data de pujada 18 / d’abril / 2016

Data de realització d’abril 2016

  • valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
1.057 m
508 m
0
8,5
17
33,91 km

Vista 996 vegades, descarregada 36 vegades

a prop de Conanglell, Catalunya (España)

Primera sortida de la temporada en BTT.

Vam sortir el diumenge a les 10 del matí per anar cap als munts. És una ruta circular molt maca, la qual passes per sota el castell d'Oris i desprès vas en direcció Gallifa.
Fins a Gallifa la pista està en molt bon estat, i tot i que hi ha algunes pujades fortes es deixa fer bé. A partir de Gallifa ja està en més mal estat però continua sent tot pista fins a d'alt als Munts.

Un cop allà va be menjar i veure per recuperar-nos.

A partir d'aquí comença el camí més complicat, ja que seguirem el GR fins a Oris.
El primer tram és un corriol bastant estret i molt disfruton.
El segon és la mítica Roca Llisa la qual, per superar-la amb èxit val més no baixar de la bici i vigilar de no agafar grans velocitats ja que sinó serà difícil aturar-nos.

Un cop superat tot això ja només quedarà anar per pista fins al Sarradet on haurem d'agafar un tros de carretera per acabar arribant a Sant Quirze. A la pista haurem de vigilar amb els pastors elèctrics, ja que podem tenir un bon ensurt.

A partir d'aquí anirem direcció Saderra (en aquest punt hi ha algun lloc que es bastant probable que hàgim de baixar de la bici) tot seguint el riu.
Ja un cop a Saderra podem triar si tornar per carretera o be anar seguint el pas del GR (l'opció que vam fer nosaltres) fins a Borgonyà. En aquest tram també hi ha alguns trossos que és probable que hàgim de baixar de la bici.

Ja finalment a Borgonyà i anirem un altre cop cap a Torelló tot pasant per Vila-Seca.

En resum és una ruta molt maca la qual tindrem pujades de pista que es deixen fer be i unes baixades per corriols ja més tècniques.
BORGONYÀ, UNA COLÒNIA TÈXTIL AL TER MITJÀ La gran concentració de fàbriques de riu i de colònies industrials va transformar la fesomia dels rius pirinencs de Catalunya durant el darrer terç del segle XIX. La colònia de Borgonyà, situada en el municipi de Sant Vicenç de Torelló, va ser aixecada per l’empresa escocesa Coats el 1895 i es va convertir en la més majestuosa colònia de la conca del Ter. El 1903, els Coats s’associen amb els Fabra, una de les principals empreses cotoneres catalanes; neix llavors, Fabra i Coats, integrada dins la major companyia mundial de fil de cosir. Tots els paràmetres són gegantins a Borgonyà: 600 CV de potència instal·lats, 80.000 pues de filar, un miler de treballadors ocupats, i una producció que supera els 60.000 kg. De fil setmanals. A Borgonyà es produïa el fil de cosir comercialitzat sota el nom de “Cadena”, el fil de sorgir “Dàlia” i els torçats dedicats a la producció de xarxes de pesca i lones “Fabra i Coats”. La colònia dels “anglesos” Borgonyà era coneguda a la comarca com “els anglesos”, donat l’origen britànic dels seus fundadors. La seva arquitectura recorda l’urbanisme nordeuropeu: habitatges unifamiliars amb pati davanter i eixida posterior, jerarquia social ben delimitada i una racional distribució d’edificis públics i de serveis voltats d’un cuidat enjardinament. Fabra i Coats va dotar Borgonyà d’un seguit de serveis que la van fer modèlica entre les colònies del Ter: església, escoles pels dos sexes, cooperativa, germandat d’assistència, casino, teatre-cinema, camps d’esports, fonda, barberia, baixador del ferrocarril, oficina de correus, cementiri; i des dels anys vint, una escola bressol i els serveis permanents d’un metge i una farmàcia pròpies. Aquest conjunt de serveis i el manteniment de la colònia a càrrec de l’empresa, eren inspirats per un aclaparador paternalisme i una forta tendència a l’autosuficiència, que no amagaven, però, una clara voluntat de control social.
L'origen modern del Pelut es remunta a l'any 1859 quan Joan Camps construeix una fàbrica o adoberia de pells que funciona amb l'aigua que sobra de la presa de Can Bassas, d'aquí sembla que prové el nom del Pelut amb que és coneguda la fàbrica. A la dècada de 1870 la fàbrica ja es dedica a l'activitat tèxtil. El 1889 pateix un greu incendi que causa la seva aturada fins el 1892 que es comprada per Lluís Madirolas. Prèviament, el 1879, el Pelut ja comptava amb l'estatut de colònia industrial, de fet havia estat la primera en poder-se beneficiar de les seves avantatges abans que ho fessin Vila-seca, la Mambla, Salou i Còdol Dret. L'arribada dels fabricants barcelonins Calvet el 1905 suposa la reconversió de l'establiment industrial en una gran colònia. El fill gran de la família, Eduard Calvet i Pintó (1875-1917), és un personatge important dins de la industria cotonera catalana de l'època: el 1911 és nomenat president del VIIIè Congrés Internacional Cotoner de Barcelona i el 1913 president del Foment del Treball Nacional. Calvet és un defensor de la modernització de la industria tèxtil catalana, aposta per la concentració industrial, l'especialització productiva i la instrucció tècnica i cultural dels treballadors. També manté una important activitat política al costat del catalanisme republicà i és diputat i senador. El 1930 el Pelut passa a mans dels industrials Ymbern de Mataró que mantenen l'activitat tèxtil fins el 2000, llarg període en el qual modernitzen la producció, instal·len un alternador acoblat a la turbina per produir energia elèctrica i completen els serveis de la colònia. A la seva època d'esplendor la colònia disposava, a part dels edificis industrials, de 18 habitatges amb safareigs, pati i horts, una fonda –ocasionalment botiga de queviures-, una sala de ball, pistes poliesportives i uns grans jardins. El projecte inicial dels Calvet era més ambiciós i contemplava la construcció de més habitatges, un economat, un cafè-casino, una escola i una església el disseny de la qual es va encarregar a Antoni Gaudí. Els jardins de la colònia són l'element més destacable del Pelut per les seves característiques: es tracta d'un model de jardí a cavall entre la l'escola de jardineria francesa i la seva derivació mediterrània que hom podria definir com a llatí i que envolta i dignifica un espai que conjuga l'explotació industrial i l'àmbit residencial. Aquests extensos jardins, sense cuidar durant molts anys arran del progressiu abandonament de la colònia per part dels seus habitants a partir de 1975, s'han anat recuperant els darrers temps gràcies, en bona part, a les intervencions de l'Escola Agrària Quintanes. El Pelut és doncs una de les colònies singulars de la nostra comarca on la seva activitat industrial, majoritàriament tèxtil, s'ha desenvolupat enmig de la natura representada pels seus magnífics jardins. La promoció de la seva protecció demostra clarament la voluntat de conservació del conjunt per part de l'Ajuntament d'Orís.
Gallifa és una casa de pages
La casa nova del munts és una casa de pages situada just a sota dels Munts
Santuari (Mare de Déu dels Munts) del municipi de Sant Agustí de Lluçanès (Osona), de la parròquia de Sant Boi de Lluçanès, situat a 1.058 m, al límit d’ambdós termes municipals, al cim del tossal dels Munts. És esmentat ja el 1170 (Santa Maria de Monte). L’església ha sofert moltes reformes i ampliacions; l’actual fou iniciada al segle XVII. La imatge, força renovada, recorda la primitiva icona romànica. Hi ha un hostal regentat per un capellà custodi. És un centre viu de devoció popular.
Sant Genís d'Oris, on hi ha el Castell d'Oris, un petit castell en ruines El Castell d'Orís es troba situat en un turó estratègic al costat del poble d'Orís, des d'on dominava la Vall del Ter, a la plana de Vic. La seva existència està documentada des de l'any 914 quan formava part del comtat de Barcelona. La seva situació és molt estratègica i complia una clara missió de salvaguarda en el pas del Ter camí de la vila de Ripoll, tal com feia el veí castell de Torelló, situat pràcticament a la mateixa alçada; des de l'un hom pot veure ben proper l'altre. L'any 1470, degut a la guerra civil catalana, el castell va ser destruït en gran part. Les ruïnes d'aquest castell van ser declarades Monument Històric i Artístic el 1949. La notícia més antiga sobre aquest castell data del 914. Primitivament, estaria sota el domini de la casa comtal de Barcelona que el tenien encomanat a un vicari, i degué formar part de la consolidació feta després de la tasca de repoblació duta a terme per Guifré el Pelós des del 870 al 890, i del 875 al 877 organitzà el comtat d’Osona i restaurà el bisbat de Vic. L'any 995 ja és documentat el vicari Gausfred d'Orís, i des del 1014 apareix la família d'Eldric (o Elderic) d'Orís i un dels seus fills, Amat Eldric, serà un magnat de la casa comtal de Barcelona i el primer senescal (primer funcionari palatí, cap del govern i de l'exèrcit reial) dels comtes de Barcelona conegut a Catalunya (1051). L'any 1121 Berenguer Bernat de Queralt jurà al comte de Barcelona fidelitat i disposició a donar-li la potestat del castell d'Orís quan calgués (la família dels Queralt eren aleshores els senyors de Gurb), però a finals del segle XII el seu domini del castell ja havia retornat als Montcada. Els Montcada seguiren essent els senyors d'Orís fins al segle XVI almenys, però la guarda i el domini directe del castell anava a càrrec de la família que prenia el nom d'Orís i que vivia al castell a partir del segle XIII. Aquesta família d'Orís ha estat entroncada amb l'actual marquès de Castelldosrius, senyor encara del castell i d'extenses propietats a Orís. Sobre els diversos senyors d'Orís hi ha molta documentació durant aquests segles pel que fa a fets, vendes, capítols matrimonials, etc. Esclatada la guerra de la Generalitat contra el rei Joan II, el capitost remença Francesc de Verntallat va fer presoners, el 17 de desembre de 1462, la muller del senyor d'Orís, el seu fill, un capellà i altres persones, mentre es dirigien a Vic, i se'ls endugué al castell de Besora. Aquesta captura causà sensació a Vic, d'on eixí, seguidament, una expedició comandada pels sotsveguer en direcció al castell de Besora sense assolir l'objectiu del rescat dels presoners. A mitjan gener de 1463, els remences atacaren, infructuosament, el castell d'Orís. L'any següent, un home de la partida remença del cabdill Bernat Guillem d'Altarriba, pogué ficar-se dins del gairebé inaccessible castell, però el van sentir i el pla remença fracassà. El 1468 custodiava aquest castell, ja vingut a poder del rei Joan II, el capità Francesc Sala, retornant de nou després als senyors d'Orís. L'any 1711 va ser concedit el títol de marquès d'Orís, el qual posseeix actualment l'esmentada família dels Castelldosrius.
Sant Quirze de Besora és un municipi de la comarca d'Osona, tot i que fins al 1989 pertanyia a la comarca del Ripollès. Pertany a la subcomarca del Bisaura, on n'és la població en cap. El municipi és a la vall del riu Ter al sector septentrional d'Osona, i les seves principals vies de comunicació són la carretera C-17, que uneix Barcelona i Puigcerdà, i la línia fèrria R3. Cap a l'est, Sant Quirze de Besora s'enllaça amb Santa Maria de Besora i Vidrà, d'on per camí forestal és possible d'arribar a la Garrotxa. A l'oest, s'enllaça amb el Lluçanès i el Berguedà. Al nord, s'enllaça amb el Ripollès. Antigament, la carretera C-17 (antiga N-152) creuava el poble de sud a nord. L'any 2003, s'inaugurà una variant per evitar creuar la població.
Torelló és una vila de la comarca d'Osona, situat a la confluència dels rius Ges i Ter, a la Plana de Vic. Es troba dins la subcomarca de la Vall del Ges, juntament amb els municipis de Sant Vicenç de Torelló i Sant Pere de Torelló. La població medieval va créixer al voltant de l'església de Sant Feliu de Torelló. Al nucli urbà, hi ha també l'església de Montserrat i el Santuari de Rocaprevera. Els torellonencs tenen l'apel·latiu de pescallunes.

3 comentaris

  • Foto de marta.ferrer

    marta.ferrer 18/04/2016

    He fet aquesta ruta  veure detalls

    Ens va sortir una bona pedalada!

    Molt divertit tot plegat!

  • Foto de Guillem Plans

    Guillem Plans 19/04/2016

    Me l'apunto per quan la pugui fer!

  • Foto de carles.oro

    carles.oro 20/04/2016

    Gràcies per la valoració Guillem. Fas brn fet, és molt maca de fer!

Si vols, pots o aquesta ruta.