Temps  9 hores 14 minuts

Coordenades 4520

Data de pujada 11 / d’octubre / 2016

Data de realització d’octubre 2016

-
-
940 m
61 m
0
19
38
76,6 km

Vista 211 vegades, descarregada 2 vegades

a prop de Sant Miquel de Balenyà, Catalunya (España)

Sortida del Club Ciclista Horta
De bon mati agafem el tren a Barcelona per anar a Tona, ens baixem a l'estació de Tona- Balanya-Seva a la població de Sant Martí de Balanya.
Ens dirigim cap a Tona per creuar-la i anar cap a la zona esportiva. Iniciem la pujada per un corriol tècnic que passa a pista per a anar a Collsuspina que arribem després de haver fet una mica d'esfalt, N-141C i haver passat per el coll de la Pollosa (917mts.)
Sortim de Collsuspina, després de haver esmorzat, i fent el sender del Toll, que passa per unes restes prehistòriques, arribem a Castellterçol, creuem el poble, de seguida tornem a entrar a la muntanya i pugem al coll de Sant Fruitós, i baixem una mica per anar cap el parc natural de Sant Llorenç de Munt, la pista coincideix en algun tram amb la Matagalls-Montserrat, després d'una llarga baixada arribem a Castellar del Vallès, a on dinem.
Continuem baixant i entrem al llit del riu Ripoll, i el seguim fins a Ripollet,creuem Cerdanyola per anar a Collserola que la comencem a pujar per Can Cata, baixem a Barcelona per Font de Santa Eulàlia, i arribem a la ronda de dalt.

IBP:102


Salida del Club Ciclista Horta
De buena mañana tomamos el tren a Barcelona para ir a Tona, nos bajamos en la estación de Tona- Balanya-Seva en la población de San Martín de Balanya.
Nos dirigimos hacia Tona para cruzarla e ir hacia la zona deportiva. Iniciamos la subida por un sendero técnico que pasa a pista para ir a Collsuspina que llegamos después de haber hecho un poco de asfalto, N-141C y haber pasado por el coll de la Pollosa (917mts.)
Salimos de Collsuspina, tras haber desayunado, y seguimos por el sendero del Toll, que pasa por unos restos prehistóricos, llegamos a Castellterçol, cruzamos el pueblo, enseguida volvemos a entrar en la montaña y subimos al coll de Sant Fruitós, y bajamos una poco para ir hacia el parque natural de Sant Llorenç de Munt, la pista coincide en algún tramo con la Matagalls-Monserrat, tras una larga bajada llegamos a Castellar del Vallés, donde comemos.
Continuamos bajando y entramos en el cauce del río Ripoll, y lo seguimos hasta Ripollet, cruzamos Cerdanyola para ir a Collserola que la empezamos a subir por Can Cata, bajamos a Barcelona para Fuente de Santa Eulalia, y llegamos a la ronda de Dalt.

IBP:102


Mes informació del Club Ciclista Horta a :

www.cchorta.com

Facebook CCHorta


Waypoint

Can catafal

Waypoint

Can Catà

Can Catà és una masia de la serra de Collserola a Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És una masia amb disposició característica dels segles XV i XVI amb els portals d'entrada a punt rodó i la teulada amb pendent als costats. La façana és orientada a migdia i fou reformada a inicis del segle XX. Mostra l'estructura formada per la planta baixa, pis i golfes en les que s'ha fet una galeria de dos arcs. La façana és coronada per un frontó amb formes motllurades circulars i els balcons tenen baranes amb balustrada. Les finestres són coronades amb cornises. Té uns jardins d'estil neoclàssic dissenyats (al segle XX) per l'arquitecte Francesc de Paula Nebot i Torrens (o per Leopoldo Gil Nebot).
Waypoint

Castellar del Vallés

Waypoint

Castellterçol

Waypoint

Cerdanyola

Collada

Coll de Can Blanc

Collada

Coll de la Pollosa

Coll de la Pollosa
Collada

Coll de la Rovira

Intersecció

Coll de la Ventosa

Parc de Collserola
Collada

Coll de Sant Fruitós

Coll de Sant Fruitós
Collada

Coll Monner

Coll Monner
Waypoint

Collet de la Guàrdia

Collet de la Guàrdia
Waypoint

Collsuspina

Ruïnes arqueològiques

Coves del Toll

Waypoint

Els Mistos

Els mistos és una escultura de grans dimensions feta per Claes Oldenburg i Coosje van Bruggen el 1987 i que actualment es troba a la cruïlla de l'Avinguda Cardenal Vidal i Barraquer / carrer del Pare Mariana, al barceloní Parc de la Vall d'Hebron, al districte d'Horta-Guinardó. L'escultura representa una capsa de mistos caiguda a terra, que en conté cinc que apunten cap amunt, un dels quals està encès. Al voltant de la capsa hi ha quatre mistos més escampats en diversos punts, que ja han estat utilitzats. Estan pintats en colors vius, negre, groc, vermell i blau. L'escultura reposa sobre una base de formigó i, a més del depurat treball de cada peça, destaca per la seva reeixida integració a l'entorn. Les mesures són 20,73 x 10,06 x 13,21 metres. Els materials són acer i fibra de vidre. Es va inaugurar el gener de 1992, amb motiu de la celebració dels Jocs Olímpics a Barcelona. És una obra de l'escultor i dissenyador pop nord-americà Claes Oldenburg i de la crítica d'art i restauradora Coosje van Bruggen. El 1987 van rebre l'encàrrec de realitzar una escultura per a l'àrea Olímpica de la Vall d'Hebrón de la ciutat de Barcelona, i van dissenyar aquest grup escultòric gegant, que parteix d'objectes quotidians i petits, reproduïts a gran escala. Aquest objecte sobredimensionat és una sacralització d'un objecte banal i quotidià, freqüent en l'obra de l'artista i en el Pop Art nord-americà. Les obres monumentals de Claes Oldenburg es caracteritzen per aquesta transgressió de les mides i dels materials dels objectes que representa i reflecteix la concepció de l'artista.
Arquitectura religiosa

Ermita de Sant Miquel de Vilageliu

Ermita de Sant Miquel de Vilageliu
font

Font de Sta. Eulalia

Font de Sta. Eulalia y su zona de picnic
Waypoint

Ripollet

Arquitectura religiosa

Sant Iscle de Les Feixes

Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes és una església d'estil romànic del segle XII situada a la serra de Collserola, dins del terme municipal de Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental). Avui és capella d'una residència de monges que ocupen la veïna casa rectoral del S.XVIII Can Catà, mentre que l'edifici principal forma part del Museu de Cerdanyola i està dins la Ruta del Vallès Natural. És una obra protegida com a bé cultural d'interès local. Es tracta d'una església d'una sola nau de planta rectangular coberta amb volta de canó i teulada a dues vessants. L'absis és de planta semicircular i cobert amb volta de quart d'esfera. Tant la nau com l'absis són els originals, en canvi hi ha dues capelles laterals, la sagristia i una petita estança prop de la pica baptismal que corresponen a una modificació posterior. Els paraments de l'edifici són llisos tan per dins com per fora, només hi ha dos fragments de cornisa a cada costat de la nau. L'aparell dels murs és de pedres de riu trencades i disposades en filades horitzontals. A les cantonades hi ha carreus grans ben treballats. Al mur de ponent s'alça un campanar d'espadanya amb dues obertures. Pertany al primer perìode romànic i per la seva estructura es pot classificar dins de les esglésies d'una sola nau i un absis. El treball de la pedra i la manca d'ornamentació fan pensar que es tracta d'un edifici del segle XII, tot i que la porta és de forma rectangular amb una inscripció de l'any 1577, fruit d'una reforma posterior. En els seus voltants hi varen ser practicades sepultures de tipus olerdolà, amb la diferència d'ésser excavades a terra en lloc d'obertes a la roca. L'altar major és del S.XVII i el sagrari del S.XVIII. Estava decorat amb una pintura romànica que actualment es troba al Museu Diocesà de Barcelona. A principis del segle XX, la façana es va remodelar incorporant decoracions neogòtiques i eixamplant el campanar. Fou edificada sobre una altra església i un cementiri tombes antropomorfes del segle X.[cal citació] El mot topogràfic Facxas ja surt en una escriptura de l'any 964. La primera referència escrita de l'església és de l'any 995. Les referències al temple són nombroses durant tot el segle XI, i el 1082 és citat com a parròquia. En el segle XVI es feren obres. A l'edat mitjana era una parròquia amb pocs recursos i feligresos, però va viure un període de prosperitat durant la segona meitat del segle XV i fins al segle XVII, relacionada amb l'adquisició de masies del terme per ciutadans de Barcelona. És en aquesta època quan es va realitzar certes modificacions que van transformar l'aspecte original de l'edifici romànic, afegint-hi dues capelles laterals per donar-li forma de planta de creu llatina, cobrint l'absis amb un retaule, construint una sagristia i modificant la decoració interior, així com alçant l'espadanya. L'any 1577 s'adquirí la pica baptismal i la llinda del nou portal. L'any 1624 se li agregà com a sufragània l'església de Santa Engràcia de Montcada, al S.XIX aquesta s'independitzà i Sant Iscle passà a ser sufragània de Sant Martí de Cerdanyola. La seva ubicació és a prop d'una cruïlla de camins que unien Montcada, Horta i Cerdanyola. La parròquia va quedar suprimida el 1868 dins del context de la desamortització de Mendizábal, data en què es van vendre les terres als propietaris de la masia de Can Catà.
Waypoint

Sant Miquel de Balanya

Waypoint

Tona

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.