Dificultat tècnica   Moderat

Temps  4 hores 36 minuts

Coordenades 1982

Data de pujada 28 / agost / 2013

Data de realització agost 2013

-
-
458 m
22 m
0
12
23
46,78 km

Vista 3118 vegades, descarregada 105 vegades

a prop de Sitges, Catalunya (España)

Ruta clàssica entre Sitges i Begues. Ideal per si hi han ganes de fer una bona pila de km. La part bona és q la major part de la pujada és a la primera part.

A Begues i podem trobar:

Ermita de Santa Eulàlia: petita ermita del poble de Begues dedicada a santa Eulàlia. És situada sobre un petit turó i denomina al barri que hi ha als seus peus. La capella, que podria ser d'origen més antic -segons la tradició popular s'hi trobaren tombes-, és documentada al segle XVIII. De planta rectangular, la porta és amb llinda i la coberta, de fusta, de doble vessant. Hi ha un senzill retaule, de la fi del segle XIX, dedicat a santa Eulàlia. Cada any per santa Eulàlia (al febrer) i per la Festa del most (tercer diumenge d'octubre) s'hi celebra missa i es reparteixen les tradicionals "coques de santa Eulàlia".

El Sotarró.

Penya del Migdia (Begues). El topònim Penya del migdia ha desaparegut, per l'avanç del tall de la pedrera del Muntau. Era una penya vertical que, per la seva orientació est-oest, a les 12 del migdia de sol, quedava a l'ombra. Per tant, al desaparèixer, no hi ha un nou tall orientat de la mateixa manera que el substitueixi.

Puig Verdeguer.

Sant Cristòfor de la Rectoria: És un edifici religiós, situat al barri de la Rectoria, aquesta església està documentada des del 981 en un testament sagramental fet a Sant Miquel d'Eramprunyà.

Punt de partida. Sitges:
Sitges és una vila i municipi de Catalunya a la comarca del Garraf (que forma part del territori históric del Penedès). Sovint és anomenada Blanca Subur.

El municipi limita amb els de Sant Pere de Ribes, Olivella, Begues, Gavà i Castelldefels. Aquesta ciutat basa la seva economia en el turisme i la cultura oferint més de 4.500 places hoteleres, la major part d'almenys quatre estrelles. La determinació per aconseguir una alta qualitat a les seves infraestructures turístiques l'ha convertit en una destinació de primera classe per a congressos, conferències, seminaris i reunions empresarials i és la ciutat espanyola que n'acull més si s'exceptuen les capitals d'algunes comunitats autònomes.

Plana Novella i monsetir budista:
El Palau Novella, també conegut com el monestir budista del Garraf, és un antiga casa d'indians que actualment ha estat convertida en un monestir budista –Sakya Tashi Ling. Es troba situat al Parc Natural del Garraf, a la urbanització de la Plana Novella, al municipi d'Olivella


  • Foto de Begues
  • Foto de Begues
Llegir descripció inicial
  • Foto de Jafre
  • Foto de Jafre
Jafre (o Jafra segons les grafies) és un antic llogarret, actualment abandonat, en el Parc Natural del Garraf, al terme municipal d'Olivella.[1] En un turó alt de 189 m. es conserven les restes de la casa del baró de Jafra, la dels masovers i l'església de Santa Maria de Jafre amb la rectoria (el rector de Jafre ja és esmentat al 1305). El lloc apareix documentat ja des del 1139. El 1143 Ramon Guillem llega el loco de Jafre al seu fill Pere i el 1332 s'esmenta un "Castell de Jafre". En un poblament del segle XIV s'hi recull un sol foc (o habitatge) i al 1413 s'indica que l'església de Santa Maria ja no té raó de ser perquè al poble no hi queda ningú amb vida. Al 21 d'agost del 1432 es va establir la unió perpètua de l'església de Jafre amb la de Sant Fèlix d'Olivella: actualment, la parròquia d'Olivella porta el nom de "Sant Pere i Sant Fèlix d'Olivella i Jafre". Al segle XVII, els barons de Jafra decideixen donar nou impuls al poble i hi nomenen un batlle (Francesc Mercer, el 1683) i en restauren l'església, dedicada a Santa Maria (1688). Al 1819 Jafre perd el darrer batlle i s'incorpora definitivament al poble d'Olivella, segurament a causa dels vincles parroquials esmentats més amunt. El progressiu conreu de la vinya a partir de la repoblació esmentada del segle XVII fa que els habitants també s'incrementin: 83 habitants el 1820. A l'any 1850 es restaura altra vegada l'església. La fil·loxera (1879-1880), però, causarà el progressiu abandonament de les terres. Jafre encara tenia 19 habitants el 1960. El poble havia tingut diverses masies, moltes deshabitades actualment, com els « Masets de Jafre», i altres encara amb vida, com el «Mas Mercer (o Marcer, la Fassina (que acull l'entitat "Jafra Natura", dedicada a la difusió del coneixement del Parc Natural del Garraf" i la Plana Novella, actualment amb un monestir budista. La riera de Jafre és un afluent i tributària de la riera de Begues (riera de Ribes al seu tram final).
  • Foto de La Plana Novella
  • Foto de La Plana Novella
La Plana Novella és un indret i una urbanització del municipi d'Olivella a la comarca del Garraf. Es troba a 280 metres d'altitud al Parc Natural del Garraf. Ja existia en el segle XIV dintre de la baronia de Jafre. L'any 1681 s'hi va establir en emfiteusi Josep Raventós i el 1875 Pere Domènech i Grau, ric indià sitgetà, va adquirir els masos de la Plana Novella, les Piques i el Corral Nou. A partir del 1887 va fer construir-hi un palau luxós eclèctic, les obres del qual van acabar el 1890.
  • Foto de Monestir Budista
El Palau Novella, també conegut com el monestir budista del Garraf, és un antiga casa d'indians que actualment ha estat convertida en un monestir budista –Sakya Tashi Ling. Es troba situat al Parc Natural del Garraf, a la urbanització de la Plana Novella, al municipi d'Olivella El palau fou construït per Pere Domenech i Grau i la seva esposa Maria de Vilanova, declarat colònia agrícola per Alfons XII el 1885 i van finalitzar les obres el 1890. Els propietaris només en van gaudir sis anys ja que es van arruinar
  • Foto de Sitges
Sitges és una vila i municipi de Catalunya a la comarca del Garraf (que forma part del territori históric del Penedès). Sovint és anomenada Blanca Subur.[4][5][6] El municipi limita amb els de Sant Pere de Ribes, Olivella, Begues, Gavà i Castelldefels. Aquesta ciutat basa la seva economia en el turisme i la cultura oferint més de 4.500 places hoteleres, la major part d'almenys quatre estrelles. La determinació per aconseguir una alta qualitat a les seves infraestructures turístiques l'ha convertit en una destinació de primera classe per a congressos, conferències, seminaris i reunions empresarials i és la ciutat espanyola que n'acull més si s'exceptuen les capitals d'algunes comunitats autònomes.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.