Dificultat tècnica   Difícil

Temps  9 hores 55 minuts

Coordenades 3998

Data de pujada 15 / de setembre / 2015

Data de realització de setembre 2015

-
-
508 m
63 m
0
12
24
47,52 km

Vista 1157 vegades, descarregada 9 vegades

a prop de Massanes, Catalunya (España)

Ruta que forma parte del recorrido por todos los pueblos de la Provincia de Girona, con el objeto de conocer sus lugares más interesantes, fotografiarlos y documentarlos

Esta ruta se compone de dos partes una fácil que empieza en Massanes y termina en Arbúcies y la otra difícil hasta Breda.

La primera que empieza en Massanes circula durante bastantes kilómetros por carreteras asfaltadas y la única dificultad es que son en subida y llegas a los 500 metros de altitud para después encontrar un fuerte descenso bajando 250 metros en 2’5 kilómetros.

La segunda empieza en Arbucies y hay que seguir las flechas amarillas y blancas, PR-C 201 Mont soriu. La primera foto de esta ruta es de este letrero informativo. No hay que separarse nunca de los carteles ya que es una zona muy boscosa y resulta a veces difícil seguir los senderos ya que las hierbas los ocultan. Está muy bien indicada, pero hay dos cruces de caminos sin letrero y en los que en su lugar alguien ha colocado un montón de piedras para indicar el camino. En un momento decidimos probar por otro camino, pero tuvimos que retroceder.

Salida de Massanes siguiendo los carteles hasta Sant Feliu de Buixalleu, aquí se siguen los que indican el restaurante Can Puig, hasta llegar a la ermita de Sant Segimon. A partir de aquí el descenso hasta Arbúcies es fácil de encontrar.

En Arbúcies , hay que tomar la calle del Castell, donde más adelante empezaremos a encontrar los primeros letreros informativos de la ruta y que nos llevará a Breda, por innumerables y difíciles senderos.

En Breda, cerca de las piscinas municipales sale el camino que nos llevará a Hostalric pasando por la zona de Can Cadell y la Industrial, y al final de esta ruta.


Ruta que forma part del recorregut per tots els pobles de la Província de Girona, amb l'objecte de conèixer els seus llocs més interessants, fotografiar-los i documentar-los

Aquesta ruta es compon de dues parts a una fàcil que comença a Massanes i acaba a Arbúcies i l'altra difícil fins Breda.

La primera que comença a Massanes circula durant bastants quilòmetres per carreteres asfaltades i l'única dificultat és que són en pujada i arribes als 500 metres d'altitud per després trobar un fort descens baixant 250 metres en 2,5 quilòmetres.

La segona comença a Arbúcies i cal seguir les fletxes grogues i blanques, PR-C 201 Mont Soriu. La primera foto d'aquesta ruta és d'aquest rètol informatiu. No pots separarte mai dels cartells ja que és una zona molt boscosa i resulta de vegades difícil seguir els corriols ja que les herbes els amaguen. Està molt ben indicada, però hi ha dues cruillas de camins sense rètol i en els que en el seu lloc algú ha col·locat un munt de pedres per indicar el camí. En un moment vam decidir provar per un altre camí, però vam haver de retrocedir.

Sortida de Massanes seguint els cartells fins a Sant Feliu de Buixalleu, aquí es segueixen els que indiquen el restaurant Can Puig, fins arribar a l'ermita de Sant Segimon. A partir d'aquí el descens fins a Arbúcies és fàcil de trobar.

A Arbucies , cal prendre el carrer del Castell, on més endavant començarem a trobar els primers rètols informatius de la ruta i que ens portarà a Breda, per innombrables i difícils corriols.

A Breda, a prop de les piscines municipals surt el camí que ens portarà a Hostalric passant per la zona de Can Cadell i la Industrial, i al final d'aquesta ruta.
  • Foto de Restaurante Masferrer Sant Feliu de Buixalleu
  • Foto de Restaurante Masferrer Sant Feliu de Buixalleu
  • Foto de Restaurante Masferrer Sant Feliu de Buixalleu
  • Foto de Restaurante Masferrer Sant Feliu de Buixalleu
  • Foto de Restaurante Masferrer Sant Feliu de Buixalleu
  • Foto de Restaurante Masferrer Sant Feliu de Buixalleu
  • Foto de Sant Feliu de Buixalleu
  • Foto de Sant Feliu de Buixalleu
  • Foto de Sant Feliu de Buixalleu
  • Foto de Sant Feliu de Buixalleu
  • Foto de Sant Feliu de Buixalleu
El término municipal de Sant Feliu de Buixalleu es uno de los más extensos de la comarca de la Selva, con una superficies de 61,46 Km2. Se extiende en el margen izquierdo del Tordera y comprende el valle media y baja de la riera de Arbúcies. El municipio también es drenado por el arroyo del Repiaix, que lo separa del municipio de Breda y forma en buena parte el límite occidental del término hasta su confluencia con la Tordera. El término municipal de Sant Feliu de Buixalleu limita por el norte con los municipios de Arbúcies y Santa Coloma de Farners, por el noreste con el de Riudarenes, por el este con el de Massanes, por el sureste con el de Hostalric , por el suroeste con el de Breda, por el oeste con los de Riells i Viabrea y Arbúcies y por el noroeste con el de Arbúcies. Por el sur limita con los pueblos de Sant Celoni y Fogars de la Selva, ya de las comarcas de Barcelona, ​​mediante el río Tordera El territorio es montañoso, especialmente en el sector norte, situado en el contrafuerte de los macizos del Montseny y de las Guilleries, donde abundan los bosques de encinas, alcornoques, pinos piñoneros y castaños. El terme municipal de Sant Feliu de Buixalleu és un dels més extensos de la comarca de la Selva, amb una superfícies de 61,46 Km2. S’estén al marge esquerre de la Tordera i comprèn la vall mitjana i baixa de la riera d’Arbúcies. El municipi també és drenat per la riera del Repiaix, que el separa del municipi de Breda i forma en bona part el límit occidental del terme fins a la seva confluència amb la Tordera. El terme municipal de Sant Feliu de Buixalleu limita pel nord amb els municipis d’Arbúcies i Santa Coloma de Farners, pel nord-est amb el de Riudarenes, per l’est amb el de Massanes, pel sud-est amb el d’Hostalric, pel sud-oest amb el de Breda, per l’oest amb els de Riells i Viabrea i Arbúcies i pel nord-oest amb el d’Arbúcies. Pel sud limita amb els pobles de Sant Celoni i Fogars de la Selva, ja de les comarques de Barcelona, mitjançant el riu Tordera El territori és muntanyós, especialment al sector nord, situat al contrafort dels massissos del Montseny i de les Guilleries, on abunden els boscos d’alzines, alzines sureres, pins pinyoners i castanyers.
  • Foto de Sant Segimon del Bosc
  • Foto de Sant Segimon del Bosc
  • Foto de Arbucies
  • Foto de Arbucies
  • Foto de Arbucies
  • Foto de Arbucies
  • Foto de Arbucies
  • Foto de Arbucies
La villa de Arbúcies se sitúa en un paraje de gran belleza, en medio del Parque Natural del Montseny y de la zona de las Guilleries, declarada zona de protección de espacios de interés natural. Esto hace que el municipio disfrute de una diversidad botánica y faunística excepcional que permite al visitante ser testigo, en pocos kilómetros, de paisajes típicamente mediterráneos hasta unos de subalpinos en las Agudas. Otro elemento natural muy destacable es el agua: a lo largo del territorio encontramos una gran cantidad de fuentes, arroyos y torrentes, entre las que destaca el nacimiento de la riera de Arbúcies, principal afluente del río Tordera. El agua es una fuente de riqueza natural y también comercial ya que en nuestro término municipal hay cuatro plantas de envasado de agua suficientemente conocidas en nuestro país. Arbúcies ha apostado claramente por potenciar el agua como un elemento que hay que preservar por sus usos y calidad. El núcleo urbano de Arbúcies está lleno de rincones y lugares por descubrir, como la Plaza de la Villa, presidida por el monumental plátano, de más de 100 años, plantado con motivo de la primera república, calles pintorescas -el Sorrall, Magnes, Piedad y el Castell y construcciones modernistas, como la antigua Granja Royal de la calle Francesc Camprodon, que destaca por los esgrafiados de la fachada. Un paseo por las calles de la villa también le permitirá descubrir las típicas bombas de agua, unas fuentes que bombean el agua a través de un eje manual. Además, en todo el término municipal encontraremos un gran número de fuentes, situadas en un entorno tranquilo. El atractivo paisajístico de la población se complementa con una oferta cultural y lúdica muy amplia: Las Enramadas, ferias como la del Agua y la Feria de Otoño. La vila d’Arbúcies se situa en un paratge de gran bellesa, al bell mig del Parc Natural del Montseny i de la zona de les Guilleries, declarada zona de protecció d’espais d’interès natural. Això fa que el municipi gaudeixi d’una diversitat botànica i faunística excepcional que permet al visitant ser testimoni, en pocs quilòmetres, de paisatges típicament mediterranis fins a uns de subalpins a les Agudes. Un altre element natural molt destacable és l’aigua: al llarg del territori trobem una gran quantitat de fonts, rierols i rieres, entre les que destaca el naixement de la riera d’Arbúcies, principal afluent del riu Tordera. L'aigua és una font de riquesa natural i també comercial ja que al nostre terme municipal hi ha quatre plantes d’envasament d’aigua prou conegudes en el nostre país. Arbúcies ha apostat clarament per potenciar l’aigua com un element que cal preservar pels seus usos i qualitat. El nucli urbà d'Arbúcies està ple de racons i indrets per descobrir, com la Plaça de la Vila, presidida pel monumental plàtan, de més de 100 anys, plantat en motiu de la primera república, carrers pintorescos —el Sorrall, Magnes, Pietat i el Castell— i construccions modernistes, com l'antiga Granja Royal del carrer Francesc Camprodon, que destaca pels esgrafiats de la façana. Una passejada pels carrers de la vila també us permetrà descobrir les típiques bombes d'aigua, unes fonts que bombegen l'aigua a través d'un eix manual. A més, en tot el terme municipal trobarem un gran nombre de fonts, situades en un entorn tranquil. L'atractiu paisatgístic de la població es complementa amb una oferta cultural i lúdica molt àmplia: Les Enramades, fires com la de l'Aigua i la Fira de Tardor.
  • Foto de Font de la Sílvia
  • Foto de Font de la Sílvia
  • Foto de Font de la Sílvia
Font de la Sílvia
  • Foto de Breda
  • Foto de Breda
  • Foto de Breda
  • Foto de Breda
Breda es un municipio de la comarca de la Selva, actualmente con una población superior a 3.700 habitantes. Situado en la vertiente oriental del Montseny, su término municipal es de poco más de 5 kilómetros cuadrados, y se encuentra a unos 169 metros sobre el nivel del mar. El 878 es cuando aparece por primera vez el nombre de Breda en un documento. Se trata de un privilegio en el que el rey franco Luis el Tartamudo concede al obispo Frodoí, de Barcelona, ​​varias propiedades ubicadas en la zona del Montseny. Breda, entonces, era una villa rural, y tendrán que pasar unos dos siglos para que se pueda decir que hay una población bien asentada. Durante la Guerra de Sucesión (1705-1714) que tuvo lugar para ver quién obtendría la Corona española tras la muerte sin descendencia del rey Carlos II, Breda fue claramente partidaria del Archiduque Carlos de Austria, de igual manera como lo fueron la inmensa mayoría de poblaciones catalanas. La población col • laborar varias veces dando dinero a la causa, enfrentada a la que acabaría ganando la guerra y que defendía lo que sería el futuro rey Felipe V, de la casa de los Borbones. Con motivo de la Guerra de la Independencia (1808-1814), gente de Breda col • laborar en la lucha contra las tropas francesas integrándose en una compañía de soldados en 1809. Durante el curso de la guerra, la población fue abandonada por sus habitantes por miedo a la acción de las tropas francesas, las que llegaron a finales del 1809. La última de las guerras que ha tenido que sufrir Breda, así como el resto del Estado, ha sido la Guerra Civil (1936-1939). En esta murieron muchos Bredenc, sobre todo partidarios de la República, a consecuencia de diferentes enfrentamientos armados. También hay que decir que, fruto de la violencia incontrolada que hubo en los primeros momentos de la guerra, seis personas del pueblo fueron asesinadas en los alrededores de Barcelona por motivos ideológicos. Breda és un municipi de la comarca de la Selva, actualment amb una població superior als 3.700 habitants. Situat en el vessant oriental del Montseny, el seu terme municipal és de poc més de 5 quilòmetres quadrats, i es troba a uns 169 metres sobre el nivell del mar. El 878 és quan apareix per primer cop el nom de Breda en un document. Es tracta d’un privilegi en què el rei franc Lluís el Tartamut concedeix al bisbe Frodoí, de Barcelona, diverses propietats situades en la zona del Montseny. Breda, aleshores, era una vila rural, i hauran de passar uns dos segles perquè es pugui dir que hi ha una població ben assentada. Durant la Guerra de Successió (1705-1714) que va tenir lloc per veure qui obtindria la Corona espanyola després de la mort sense descendència del rei Carles II, Breda va ser clarament partidària de l’Arxiduc Carles d’Àustria, d’igual manera com ho varen ser la immensa majoria de poblacions catalanes. La població va col•laborar diverses vegades donant diners a la causa, enfrontada a la que acabaria guanyant la guerra i que defensava el que seria el futur rei Felip V, de la casa dels Borbons. Amb motiu de la Guerra del Francès (1808-1814), gent de Breda va col•laborar en la lluita contra les tropes franceses integrant-se en una companyia de soldats el 1809. Durant el curs de la guerra, la població va ser abandonada pels seus habitants per por a l’acció de les tropes franceses, les que van arribar a finals del 1809. L’última de les guerres que ha hagut de patir Breda, així com la resta de l’Estat, ha estat la Guerra Civil (1936-1939). En aquesta moriren molts bredencs, sobretot partidaris de la República, a conseqüència de diferents enfrontaments armats. També cal dir que, fruit de la violència incontrolada que va haver-hi en els primers moments de la guerra, sis persones del poble varen ser assassinades en els voltants de Barcelona per motius ideològics.
  • Foto de Hostalric
  • Foto de Hostalric
  • Foto de Hostalric
Declarada Bien de Interés Nacional, la población de Hostalric conserva casi en su totalidad, uno de los legados monumentales más notables de la época medieval catalana y está presidida por la imponente fortaleza militar de época moderna. El cuerpo de este rico patrimonio arquitectónico se materializa en emblemáticos y singulares elementos como la Torre de los Frailes, la Torre del Convento, el recinto amurallado, el Portal de Barcelona, la Cueva del Relliguer y la Fortaleza. El alma de este legado monumental se esconde entre sus piedras y deja entrever una valiosa memoria histórica: desde la capitalidad de Hostalric sobre el extenso vizcondado de Cabrera durante toda la época medieval, pasando por las luchas feudales y guerras civiles hasta llegar a la Guerra de la Independéncia. Hostalric se levanta sobre una colina de origen basáltico entre la vía romana y el desfiladero del río Tordera. Desde su origen, ha sido un emplazamiento estratégico para la ocupación humana. La primera referencia documental la encontramos en 1106, con el vizconde Guerau II, cuando se habla de la existencia de un hostal. En la Edad Media se convirtió en el centro administrativo del Vizcondado de Cabrera y en 1242 se le dio la licencia real para la celebración de un mercado semanal. Un año más tarde, 1243, el vizconde Guerau manifestaba que quería fundar una villa nueva en la colina de Hostalric, junto al castillo que ya estaba construido. Declarada Bé d'Interès Nacional, la vila d'Hostalric conserva quasi en la seva totalitat, un dels llegats monumentals més notables de l'època medieval catalana i està presidida per la imponent fortalesa militar d'època moderna. El cos d'aquest ric patrimoni arquitectònic es materialitza en emblemàtics i singulars elements com la Torre dels Frares, la Torre del Convent, el recinte emmurallat, el Portal de Barcelona, ​​la Cova del Relliguer i la Fortalesa. L'ànima d'aquest llegat monumental s'amaga entre les seves pedres i deixa entreveure una valuosa memòria històrica: des de la capitalitat d'Hostalric sobre l'extens vescomtat de Cabrera durant tota l'època medieval, passant per les lluites feudals i guerres civils fins a arribar a la Guerra de la Independència. Hostalric s'aixeca sobre un turó d'origen basàltic entre la via romana i el congost del riu Tordera. Des del seu origen, ha estat un emplaçament estratègic per a l'ocupació humana. La primera referència documental la trobem en 1106, amb el vescomte Guerau II, quan es parla de l'existència d'un hostal. A l'edat mitjana va esdevenir el centre administratiu del Vescomtat de Cabrera i el 1242 se li va donar la llicència real per a la celebració d'un mercat setmanal. Un any més tard, 1243, el vescomte Guerau manifestava que volia fundar una vila nova al turó d'Hostalric, al costat del castell que ja estava construït.
  • Foto de Massanes
  • Foto de Massanes
El término municipal de Massanes, de 25,7 km2, es bastante accidentado y rodeado de bosques de abundante vegetación, especialmente en su sector más septentrional, donde limita con la sierra de Clarà, Se extiende en la orilla izquierda del río Tordera y a la derecha del curso final del arroyo de Santa Coloma. Limita con los términos de Riudarenes al norte, Maçanet de la Selva al este, Fogars de la Selva en el sur y Hostalric y Sant Feliu de Buixalleu al oeste. En el centro del término municipal se encuentra el casco urbano que, pese a la crecida de los años 70 y 80, es de dimensiones bastante reducidas. El resto de la población está repartida por los cuatro barrios o distritos: Marqués, Cambrerol, Collformic y Rieral, así como en pequeñas urbanizaciones desarrolladas en la década de los 70 y 80 del siglo XX, con muchas viviendas de segunda residencia. También ha desarrollado, cerca de Hostalric, un importante polígono industrial. Disfruta de clima mediterráneo templado y está situado al inicio de la llanura de la Selva, en las últimos estribos de la cordillera del Montseny. Eclesiásticamente pertenece al Obispado de Girona y al arciprestazgo de la Selva. El terme municipal de Massanes, de 25,7 km2, és força accidentat i envoltat de boscos d’abundant vegetació, especialment en el seu sector més septentrional, on limita amb la serra de Clarà, S’estén a la vora esquerra de la Tordera i a la dreta del curs final de la riera de Santa Coloma. Limita amb els termes de Riudarenes al nord, Maçanet de la Selva a l’est, Fogars de la Selva al sud i Hostalric i Sant Feliu de Buixalleu a l’oest. Al centre del terme municipal hi ha el casc urbà que, malgrat la crescuda dels anys 70 i 80, és de dimensions força reduïdes. La resta de la població està repartida pels quatre barris o districtes: Marquès, Cambrerol, Collformic i Rieral, així com en petites urbanitzacions desenvolupades a la dècada dels 70 i 80 del segle XX, amb molts habitatges de segona residència. També ha desenvolupat, a prop d’Hostalric, un important polígon industrial. Gaudeix de clima mediterrani temperat i està situat a l’inici de la plana de la Selva, en les darrers estreps de la serralada del Montseny. Eclesiàsticament pertany al Bisbat de Girona i a l’arxiprestat de la Selva.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.