Temps  6 hores 32 minuts

Coordenades 4160

Data de pujada 9 / d’abril / 2014

Data de realització d’abril 2014

  • valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
163 m
40 m
0
13
26
52,28 km

Vista 2651 vegades, descarregada 67 vegades

a prop de Caldes de Malavella, Catalunya (España)

Caldes de Malavella, Franciac,Santa Coloma de Farners, Riudarenes,Sils.

ATENCION,ATENCION La zona de los restaurantes el Rolls y La República, al lado de la N-II, hoy 09/04/2.014,está toda en obras y solo se consigue pasar por esta ruta y saliendo al lado de la zona del Karting.
Desde la N-II, el tramo que sigue paralelo a la carretera GI-673, es espectacular por los desniveles del sendero, incluso se pasa por una zona de colmenas de avispas con más de 100 de ellas, y a las que hay que pasar a toda velocidad.
Salida de la estación de tren del ferrocarril Girona-Barcelona de Caldes de Malavella hacia la antigua carretera a Girona y buscando los indicadores de Riudellots de la Selva. Está todo bien indicado y antes de llegar a la misma, hay un desvío a la izquierda que te lleva a Franciac. Pasado el pueblo se pasa por un puente la N-II, y se llega al Pitch & Putt del mismo nombre. Se lo bordea por la izquierda y se sigue recto hacia Vallcanera, antes de llegar se atraviesa la C-25 la Autopista del Mediterráneo y el AVE. Se bordea la urbanización y cuando ya se termina, hay un desvío a la derecha que por un camino de bajada difícil te lleva a Santa Coloma.
En Santa Coloma de Farners, se pasa por el precioso parque de Sant Salvador y se llega al Hotel Balneario Termas Orion y de aquí a Riudarenas.
En Riudarenas está bien indicado para visitar Sils, volver a Mallorquinas y por la zona de la Barceloneta, llegar a la N-II y a la zona antes descrita de los restaurantes Rolls y La República.
A partir de aquí cada uno tiene que o seguir mi ruta o buscar la forma en que pueda cruzar esta carretera para llegar a la GI-673 y poder disfrutar del sendero que hay paralelo a esta carretera.
Llegando al LLac del Cigne, es fácil encontrar el camino a Caldes de Malavella siguiendo los indicadores a la Urbanización de Can Solá.

LA TRADUCCION AL CATALAN ES DEL TRADUCTOR DE GOOGLE

ATENCIÓ , ATENCIÓ La zona dels restaurants el Rolls i La República , al costat de la N - II , avui 09/04/2.014 , està tota en obres i només s'aconsegueix passar per aquesta ruta i sortint al costat de la zona de l' Karting .
Des de la N - II , el tram que segueix paral · lel a la carretera GI - 673 , és espectacular pels desnivells del sender , fins i tot es passa per una zona de ruscs de vespes amb més de 100 d'elles , ia les quals cal passar a tota velocitat .
Sortida de l'estació de tren del ferrocarril Girona -Barcelona de Caldes de Malavella cap a l'antiga carretera a Girona i buscant els indicadors de Riudellots de la Selva . Està tot ben indicat i abans d'arribar a la mateixa , hi ha un desviament a l'esquerra que et porta a Franciac . Passat el poble es passa per un pont la N - II , i s'arriba al Pitch & Putt del mateix nom . L'hi voreja per l'esquerra i es continua recte cap Vallcanera , abans d'arribar es travessa la C - 25 l'Autopista del Mediterrani i l'AVE . Es voreja la urbanització i quan ja s'acaba , hi ha una desviació a la dreta que per un camí de baixada difícil et porta a Santa Coloma .
A Santa Coloma de Farners , es passa pel bonic parc de Sant Salvador i s'arriba al Hotel Balneari Termes Orion i d'aquí a Riudarenes .
En Riudarenes està ben indicat per visitar Sils , tornar a Mallorquines i per la zona de la Barceloneta , arribar a la N - II ia la zona abans descrita dels restaurants Rolls i La República .
A partir d'aquí cada un ha de o seguir la meva ruta o buscar la manera en què pugui creuar aquesta carretera per arribar a la GI - 673 i poder gaudir del sender que hi ha paral · lel a aquesta carretera .
Arribant al Llac del Cigne , és fàcil trobar el camí a Caldes de Malavella seguint els indicadors a la Urbanització de Can Solà
  • Foto de La Torreponça
Masía muy bien conservada y muy representativa de las masías fortificadas del siglo XVI. La casa consta de planta baja, piso y buhardilla. Tiene portal adintelado y una ventana central de arco conopial con impostas esculpidas con rostros. Adosada a la casa hay una torre de planta cuadrada que tiene una ventana con guardapolvo moldurado y conchas en las ménsulas, fechada en 1566. La galería superior de la torre es de factura moderna, del siglo XIX. Masia molt ben conservada i molt representativa de les masies fortificades del segle XVI. La casa consta de planta baixa, pis i golfes. Té portal adovellat i una finestra central d'arc conopial amb impostes esculpides amb rostres. Adossada a la casa hi ha una torre de planta quadrada que té una finestra amb guardapols motllurat i petxines a les mènsules, datada a 1566. La galeria superior de la torre és de factura moderna, del segle XIX
  • Foto de Franciac
  • Foto de Franciac
  • Foto de Franciac
  • Foto de Franciac
  • Foto de Franciac
  • Foto de Franciac
El pueblo de Franciac, al norte del término, cerca del límite con Riudellots, a la derecha del Onyar, a 324 m. de altitud y casi junto a la carretera de Francia, forma un pequeño núcleo de viejos caseríos y algunas casas modernas, que reúne casi un centenar de vecinos. Su iglesia parroquial dedicada a San Mateo Evangelista conserva en la parte norte un muro de época románica, pero fue totalmente reconstruida en la segunda mitad del siglo XVIII. Sobre todo la puerta principal tiene la fecha del 1773 y en la sacristía la del 1762. Entre sus altares más antiguos, hay que mencionar el del Rosario y del de San Isidro. El lugar es conocido desde el siglo XIII como una parroquia rural del arcedianato de la Selva. Cerca de la antigua cruz de Franciac, en el camino real de Girona, los bandoleros del siglo XVII cometieron muchos atracos. El poble de Franciac, al nord del terme, prop del límit amb Riudellots, a la dreta de l'Onyar, a 324 m. d'altitud i gairebé a tocar de la carretera de França, forma un petit nucli de vells masos i algunes cases modernes, que aplega un centenar i escacs de veïns. La seva església parroquial dedicada a Sant Mateu Evangelista conserva a la part nord un mur d'època romànica, però fou totalment reconstruïda a la segona meitat del segle XVIII. Sobretot la porta principal té la data del 1773 i en la sagristia la del 1762. Entre els seus altars més antics, cal fer esment del del Roser i del de sant Isidre. El lloc és conegut des del segle XIII com una parròquia rural de l'ardiaconat de la Selva. Prop de l'antiga creu de Franciac, al camí ral de Girona, els bandolers del segle XVII hi cometeren molts atracaments
  • Foto de Pitch & Putt de Franciac
  • Foto de Pitch & Putt de Franciac
  • Foto de Pitch & Putt de Franciac
  • Foto de Pitch & Putt de Franciac
Pitch & Putt de Franciac
  • Foto de Que lastima Mas Bosquets en ruina
  • Foto de Que lastima Mas Bosquets en ruina
Casa Bosquets es una masía de Vallcarneda, municipio de Sils, incluida en el Inventario del Patrimonio Arquitectónico de Cataluña. Actualmente en estado ruinoso la masía es conocida también por una serie de investigaciones parapsicológicas que se han llevado a cabo. Bosquets es una gran propiedad ya mencionada en 1497. Es un complejo de edificios de diferentes épocas que se origina con el mas del siglo XV, reformado a finales del XIX y principios del XX cuando se hace la casa y la capilla neogótica Casa Bosquets és una masia de Vallcarneda, municipi de Sils, inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Actualment en estat ruïnós la masia és coneguda també per un seguit d'investigacions parapsicològiques que s'hi han dut a terme.Bosquets és una gran propietat ja esmentada el 1497. És un complex d'edificis de diferents èpoques que s'origina amb el mas del segle XV, reformat a finals del XIX i principi del XX quan es fa la casa i la capella neogòtica
  • Foto de Santa Coloma de Farners
  • Foto de Santa Coloma de Farners
  • Foto de Santa Coloma de Farners
  • Foto de Santa Coloma de Farners
  • Foto de Santa Coloma de Farners
  • Foto de Santa Coloma de Farners
Santa Coloma de Farnés es un municipio de la provincia de Girona, Catalunya. Es capital de la comarca de La Selva. El núcleo urbano de Santa Coloma de Farners cuenta con 10.239 habitantes (2009), 1252 residen en Santa Coloma Residencial y el resto vive disperso por el término municipal. La iglesia parroquial aparece documentada desde el año 898.El 28 de junio de 1884 fueron fusilados en Gerona dos militares acusados de favorecer un levantamiento republicano en Santa Coloma.En 1943 la Diputación provincial elige mayoritariamente a su alcalde Andrés Taberner Collelmir para el cargo de procurador en Cortes en la I Legislatura de las Cortes Españolas (1943-1946), representando a los municipios de esta provincia Ignacio Prat, miembro de la familia Prat. Emigró a Chile a principios del siglo XIX, fundando una familia de la que nacería su nieto, Arturo Prat, Capitán de la Armada, máximo héroe naval chileno durante la Guerra del Pacífico entre 1879 y 1883. En el pueblo hay una Plaza Arturo Prat en su honor. Santa Coloma de Farners és un municipi de la província de Girona , Catalunya . És capital de la comarca de la Selva . El nucli urbà de Santa Coloma de Farners compta amb 10.239 habitants ( 2009 ) , 1252 resideixen a Santa Coloma Residencial i la resta viu dispers pel terme municipal . L'església parroquial apareix documentada des de l'any 898.El 28 juny 1884 van ser afusellats a Girona dos militars acusats d'afavorir un aixecament republicà a Santa Coloma.En 1943 la Diputació provincial tria majoritàriament al seu alcalde Andrés Taberner Collelmir per al càrrec de procurador en Corts en la I Legislatura de les Corts Espanyoles (1943-1946) , representant als municipis d'aquesta província Ignacio Prat , membre de la família Prat . Va emigrar a Xile a principis del segle XIX , fundant una família de la qual naixeria el seu nét , Arturo Prat , Capità de l'Armada , màxim heroi naval xilè durant la Guerra del Pacífic entre 1879 i 1883 . Al poble hi ha una plaça Arturo Prat en el seu honor .
  • Foto de Balneari termes orion
  • Foto de Balneari termes orion
El Balneario Termas Orion es un balneario catalogado como monumento del municipio de Santa Coloma de Farners ( Selva ) e incluido en el Inventario del Patrimonio Arquitectónico de Cataluña . En los establecimientos balnearios del entorno inmediato tiene mucha relevancia y , en este caso , el balneario dispone de un gran parque que enlaza con el de San Salvador formando un conjunto natural ordenado muy equilibrado . La llegada por el puente que cruza el arroyo de Santa Coloma nos lleva a una avenida de plátanos , la fuente del manantial y, a continuación , el edificio imponente blanco aparece majestuoso al pie de la montaña y los boscos.L edificio se extiende a lo largo formando una gran fachada para aprovechar al máximo el espectáculo del paisaje . La edificación actual nos muestra una construcción alargada de tres plantas con un cuerpo central de cuatro , rematado por un frontón con un ventanal circular decorado con una guirnalda . La referencia documental más antigua sobre las aguas y sus propiedades es la descripción que hace en 1849 el médico Salvador Cabra . En 1860 Antoni Comas , propietario de la casa Molins donde se encuentra el manantial termal , hace construir un edificio al maestro de obras Pere Borrell , con cuatro pilas o bañeras que se ampliará con una nueva planta en 1897. En 1871 la Junta Provincial de Sanidad de Girona declara las aguas de utilidad pública y Joaquim Jordà , médico , hace una memoria sobre las aguas que da mucha publicidad en el sitio . En 1875 se hace una nueva ampliación para dormitorios , sala y galería de arcos de medio punto en la fachada principal . En 1885 Joan Comas vende el edificio de los baños y la finca a Josep Roig Pladevall el cual obtiene una nueva declaración de utilidad pública de las aguas otorgada desde Madrid (1889 ) y crea la sociedad Termas de Santa Coloma de Farnés . En 1925 se contrata como médico director el Dr. . Felipe Cardenal del Cuerpo de Médicos de Aguas Minerales . Se encarga un nuevo proyecto (1922 ) por el balneario al arquitecto JB Sierra siguiendo el modelo de los balnearios centroeuropeos de estilo clasicista novecentista ( balneario de Karlsbaad ) . Sólo se lleva a cabo una parte : la ordenación del parque en la avenida central ajardinada , el porche de la fachada , el vestíbulo , el teatro , el nuevo comedor y una nueva galería de baños al cuerpo izquierda . En estos años de esplendor también se crea un club de tenis , se celebran los Juegos Florales (1922 ) y el Congreso Internacional de Esperanto (1926 ) . Se instala el primer ascensor de las comarcas de Girona (1926 ) . En 1932 la construcción cuenta con planta baja y dos pisos ( 1.310 m) , un cuerpo añadido de dos pisos (160 m) , capilla y edificio de la embotelladora ( 405 m ) . Durante la guerra Civil del ayuntamiento se hace cargo y lo convierte en el Balneario Clínica Militar núm . 5 . En 1939 se vuelve a poner en funcionamiento y en los años 60 comienza la gran bajada que afecta a todo el termalismo de Cataluña El Balneari Termas Orion és un balneari catalogat com a monument del municipi de Santa Coloma de Farners (Selva) i inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. En els establiments balnearis l'entorn immediat té molta rellevància i, en aquest cas, el balneari disposa d'un gran parc que enllaça amb el de Sant Salvador formant un conjunt natural ordenat molt equilibrat. L'arribada pel pont que creua la riera de Santa Coloma ens porta a una avinguda de plàtans, la font de la deu i, tot seguit, l'edifici imponent blanc apareix majestuós al peu de la muntanya i els boscos.L'edifici s'estén al llarg formant una gran façana per aprofitar al màxim l'espectacle del paisatge. L'edificació actual ens mostra una construcció allargada de tres plantes amb un cos central de quatre, rematat per un frontó amb un finestral circular decorat amb una garlanda. La referència documental més antiga sobre les aigües i les seves propietats és la descripció que en fa el 1849 el metge Salvador Cabra. L'any 1860 Antoni Comas, propietari del mas Molins on es troba la deu termal, fa construir un edifici al mestre d'obres Pere Borrell, amb quatre piles o banyeres que s'ampliarà amb una nova planta el 1897. El 1871 la Junta Provincial de Sanitat de Girona declara les aigües d'utilitat pública i Joaquim Jordà, metge, fa una memòria sobre les aigües que dóna molta publicitat al lloc. El 1875 es fa una nova ampliació per a dormitoris, sala i galeria d'arcs de mig punt a la façana principal. L'any 1885 Joan Comas ven l'edifici dels banys i la finca a Josep Roig Pladevall el qual obté una nova declaració d'utilitat pública de les aigües atorgada des de Madrid (1889) i crea la societat Termas de Santa Coloma de Farnés. L'any 1925 es contracta com a metge director el Dr. Felipe Cardenal del Cos de Metges d'Aigües Minerals. S'encarrega un nou projecte (1922) pel balneari a l'arquitecte J.B. Serra seguint el model dels balnearis centreeuropeus d'estil classicista noucentista (balneari de Karlsbaad). Només es porta a terme una part: l'ordenació del parc en l'avinguda central enjardinada, la porxada de la façana, el vestíbul, el teatre, el nou menjador i una nova galeria de banys al cos esquerra. En aquests anys d'esplendor també es crea un club de tennis, se celebren els Jocs Florals (1922) i el Congrés Internacional d'Esperanto (1926). S'instal·la el primer ascensor de les comarques gironines (1926). L'any 1932 la construcció compta amb planta baixa i dos pisos (1.310 m), un cos afegit de dos pisos (160 m), capella i edifici de l'embotelladora (405 m). Durant la guerra Civil l'ajuntament se'n fa càrrec i el converteix en el Balneari Clínica Militar núm. 5. El 1939 es torna a posar en funcionament i als anys 60 comença la gran davallada que afecta a tot el termalisme de Catalunya
  • Foto de Riudarenes
Riudarenes es un municipio de la comarca de la Selva, en la provincia de Girona, Catalunya, situado en el centro de la comarca y al sur de Santa Coloma de Farnés. Está sobre una zona volcánica, especialmente, por la zona de L´Esparra. Un hecho destacable de la historia de la villa lo encontramos en la Sublevación de Cataluña (1640). Cuando alrededor de 1640 los tercios españoles dirigidos por Lleonard Moles, decidieron ir a la costa y aconteció un saqueo e incendio de la iglesia y la vila de Riudarenes, donde supuestamente los habitantes del término guardaban las joyas y alhajas (se incendio también la Iglesia parroquial de Sant Sadurní de Montiró).Estos incendios y saqueo provocó, gran sorpresa e indignación en Gerona, en los coselleres y consejo de ciento de Barcelona, en Cataluña, en la persona del rey y Cortes, en toda España e incluso en Roma. El obispo, Gregori Parcero, había asumido personalmente la investigación de los hechos y la instrucción de la causa, algunos testigos le declararon que habían sido los soldados y este dictó sentencia de excomunión contra Juan de Arce y Lleonard Moles. Tan significativo era el hecho sacrílego en la sociedad de la época, que contemporáneamente se ha incluido en la canción de los Segadores, ya que fue uno de los sucesos que más animó a la revuelta de los insurgentes catalanes contra el gobierno de Felipe IV. Riudarenes és un municipi de la comarca de la Selva , a la província de Girona , Catalunya , situat al centre de la comarca i al sud de Santa Coloma de Farners . Està sobre una zona volcànica , especialment , per la zona de l' Esparra . Un fet destacable de la història de la vila el trobem en la Revolta de Catalunya ( 1640 ) . Quan al voltant de 1640 els terços espanyols dirigits per Lleonard Moles , van decidir anar a la costa i va esdevenir un saqueig i incendi de l'església i la vila de Riudarenes , on suposadament els habitants del terme guardaven les joies i joies ( es incendi també l'església parroquial de Sant Sadurní d' Montiró ) . Aquests incendis i saqueig va provocar , gran sorpresa i indignació a Girona , en els coselleres i consell de cent de Barcelona , a Catalunya , en la persona del rei i Corts , a tot Espanya i fins i tot a Roma . El bisbe , Gregori Parcero , havia assumit personalment la investigació dels fets i la instrucció de la causa , alguns testimonis van declarar que havien estat els soldats i aquest va dictar sentència d'excomunió contra Joan de Arce i Lleonard Moles . Tan significatiu era el fet sacríleg en la societat de l'època, que contemporàniament s'ha inclòs en la cançó dels Segadors , ja que va ser un dels successos que més va animar a la revolta dels insurgents catalans contra el govern de Felip IV .
Sils es un municipio de la comarca de la Selva, en la provincia de Girona, Catalunya, situado en una zona ocupada en buena parte por el antiguo lago de Sils, desecado en el s. XIX. Sils és un municipi de la comarca de la Selva, a la província de Girona, Catalunya, situat en una zona ocupada en bona part per l'antic estany de Sils, dessecat al s. XIX.

3 comentaris

  • Foto de Josep Mª Güell

    Josep Mª Güell 21/05/2018

    Hola Garriga, enhorabona per les teves rutes pels pobles gironins.
    Avui he fet la teva ruta amb alguna variant meva que en realitat en tenia que haver fet més per evitar el que tu ja dius, la zona entre el rolls i el karting de sils esta fatal i és millor evitar-la i al principi d'anar en paral·lel a la carretera que va a Caldes quan et troves amb els més de 100 rusc d'abelles al principi sembla que no hi ha abelles pero quant estas pel mig fa iuiiiiiuuu, millor evitar i anar per la carretera els 200 primers metres a partir de la NII.
    Una cosa els 1.600 m. de desnivell que et surten s'ha d'aclarir per que tota la volta en realitat no son més de 600 m. de desnivell. A part de les variants jo he tornat directament a Girona per voltes improvisades que han resultat divertides.
    Pot ser seria interessant que aclarisis que (al menys aquesta ruta) no es de cicloturista ni tampoc es molt betetera, fas molta pista i algun asfaltat ialgun caminet per tal d'anar de poble en poble i fer visita turística de cada poble.
    Repeteixo felicitats per les teves rutes pels pobles de la provincia de gironina.

  • Foto de garriga.com

    garriga.com 21/05/2018

    Gràcies pels teus comentaris. M'agradaria que la valoressis segons els paràmetres de Wikiloc. (Informació.- Fàcil de seguir.-Entorn), crec que és interessant per a altres que facin aquesta ruta i puguin disposar de la teva opinió. Els 1.600 metres de desnivell efectivament està malament, en la meva vida he fet una ruta amb aquest desnivell.
    Salut.

  • Foto de Josep Mª Güell

    Josep Mª Güell 25/05/2018

    He fet aquesta ruta  veure detalls

    El desnivell que consta de 1600 m és molt diferent del real que no arriba als 500 m i el track porta penjat des de el 2014 i 4 anys després no s'ha comentat ni aclarit aquesta diferència!!!!!, no em sembla be, es per aixó que l'informació la valoro com a baixa.

Si vols, pots o aquesta ruta.