-
-
2.184 m
1.349 m
0
7,9
16
31,55 km

Vista 1458 vegades, descarregada 9 vegades

a prop de Sainte-Léocadie, Languedoc-Roussillon (France)

Després de dies de recuperació i aclimatació a la zona tornen les bones costums, amb llevo, esmorzo i som-hi.
Avui cap Err, el poble es tranquil aquestes hores del mati, camí de Llo, els banys i la via ferrata estan comencçant el dia amb plena activitat. La pista transita pel fons de la vall, sempre prop del Riu Segre, la pujada esdevé tranquil-la i tan sols trobo vianants d'excusió. Amb sorprèn un triangle vermell que indica una nova excussió, amunt fins la Culasa, amb torno a trobar les senyals del triangle i les segueixo, la forta pujada fa que hagi d'empènyer, fins arribar al coll de Segalera al camí de Núria, prop de la font del Segre.
Ara toca baixar, segueixo el camí de Núria, pla de la Creu, refugi pastoral on empleno d'aigua. Deixo el camí de Núria per pujar fins el roc de Carbanet, el camí es molt perdedor i dret. El camí del bosc amb du novament a Err, volta pel corriol de la Busquerona i novament a Santa Llocaia.

Aquests traçats son per documentar les sortides que anat fent al llarg dels darrers anys i que anat publicant al bloc http://cicloturisme100x100.blogspot.com.es/.
Espero que us puguin ajudar a l’hora de prepara la vostra ruta.
No faig una descripció detallada del recorregut doncs la podeu veure seguint el traç amb un mapa tipus ICC 1/5000. Pel que fa a la dificultat, es la que he pogut experimentar personalment, amb totes les limitacions.

És bastant difícil donar una definició exacta del cicloturisme. És un esport tan plural, tan complex, tan personal, tan original… que no és possible etiquetar-lo mai. Es viu o no es viu, un té la sensació o no la té!

El terme “cicloturisme” engloba totes les formes de ciclisme recreacional, no competitiu, tots els àmbits d’utilització de la bicicleta en constant recerca.

És l’esport que es fa sense presses (no s’ha d’arribar el primer enlloc), sense premis (la satisfacció es troba a cada pedalejada). És l’esport en què no s’intenta imitar el ciclisme d’alta competició, i s’hi cerca, moltes vegades, l’autosuficiència. És un dels majors plaers que proporciona la bicicleta. No és important quants de quilòmetres es fan, ni amb quin temps, sinó com i per on es va. L’autèntic cicloturisme comença bastant abans de la primera pedalejada, preparant els itineraris, estudiant els mapes, parlant, acumulant informació, estudiant els llocs, les formes de menjar i dormir, preparant el material i la bicicleta, posant-se físicament a punt…

El cicloturisme, més que un esport, és un cert estil, una certa concepció i una certa filosofia de la vida. És una combinació indivisible entre home i màquina. És sinònim de llibertat i d’independència. Ens ajuda a redescobrir sensacions perdudes del nostre món intern, a retrobar els plaers més intensos, i a connectar i a interpretar el nostre entorn i la realitat de la vida. És una font inesgotable de satisfaccions variades per a totes les edats. Tampoc no està renyit amb el concepte de família, ja que aquest meravellós enginy mecànic es revela també com una ferramenta d’unió familiar. Avui en dia és habitual la imatge de les parelles amb els seus fills, que comparteixen les emocions d’una passejada amb bicicleta.
Que gaudiu de la sortida i si cal qualsevol informació no dubteu quedo a la vostra disposició.

Veure més external

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.