Temps  una hora 50 minuts

Coordenades 502

Data de pujada 10 / de gener / 2016

Data de realització de gener 2016

-
-
316 m
205 m
0
4,5
8,9
17,82 km

Vista 565 vegades, descarregada 8 vegades

a prop de Sant Martí Sarroca, Catalunya (España)

CAT, CAST. ENG.


CAT.
Sortideta desde Sant Martí Sarroca amb la meva petita la Lidia, agafém baixada cap el camí antic de Vilafranca, girém a la dreta direcció a la finca Mas Rabell, seguím per pista amb asfalt fins a arrivar a la riera deixém asfalt i fem recorregut aquest cop per pista de terra, arrivem a un encreuament direcció a la Bleda i torném a agafar pista amb asfalt fins a La Bleda, girém a la dreta i torném a anar per pista de terra aném atravessant per masies i massos, passem per devant de Cal Ton Xacó, molt coneguda a L´Alt Penedés per la granja d´animals de visita per infants seguím pista d´asfalt fins a arrivar a la carretera de la Conillera 2 km aprox,girém a la dreta passem per el barri de la Torre i seguím camí d´inici fins a arrivar al punt de sortida

CAST.

Salida desde Sant Martí Sarroca con mi pequeña Lidia, cogiendo bajada hacia el camino antiguo de Vilafranca, giramos a la derecha dirección a la finca Mas Rabell, seguimos por pista de asfalto hasta llegar al torrente, dejamos asfalto y hacemos recorrido esta vez por pista de tierra, llegamos a un cruce dirección a la Bleda y volvemos a coger pista de asfalto hasta La Bleda, giramos a la derecha y volvemos a ir por pista de tierra vamos atravesando por masías y cortijos, pasamos por delante de Cal Ton Xacó, muy conocida en el Alto Penedés por la granja de animales de visita para niños, siguiemos pista de asfalto hasta llegar a la carretera de les Conilleres 2 km aprox, giramos a la derecha pasamos por el barrio de la Torre y siguimos camino principal hasta llegar al punto de salida.

ENG.

Departure from Sant Martí Sarroca with my little Lydia, take descent to the old way of Villefranche, turn right towards the Mas Rabell, followed by track with asphalt to arrive at the creek Leave asphalt and we traveled this time by dirt track we arrived at a crossroads toward the chard and return to take track with asphalt until the chard, turn right and you go back to track anemia crossing farmhouses and Massos we pass in front of Cal Ton Xacó, well known to one another Penedes farm animals for children to visit next track to arrive on the asphalt road Conillera approx 2 km, turn right go through the neighborhood and next to the Tower way home to arrive at the starting point
Barriada al municipi de Sant Martí, tocant al municipi de Castellví de la Marca.
Finca de vinyes i Mas de Bodegues Torres. Miguel Torres és una empresa vinícola centenària de Vilafranca del Penedès, fundada el 1870 per Jaume Torres. Actualment és el celler familiar amb major extensió de vinyes de la seva propietat de la Denominació d'Origen Penedès, i un grup empresarial present a Amèrica i en diferents denominacions d'origen. A Xile (Vall de Curicó) té el celler Miguel Torres Xile i als Estats Units (Califòrnia) Marimar Torres va fundar el 1986 Marimar Estate. També té vinyes a la DO Conca de Barberà, DO Toro, DO Jumilla, DO Ribera del Duero, DOQ Priorat i més recentment DO Rioja. Amb la seva firma es comercialitzen vins de diferents varietats, així com brandies. Algunes de les seves marques són Viña Sol, Sangre de Toro, De Casta, Corones, Atrium i Viña Esmeralda. En brandies té marques com Torres 5 i Torres 10. Té estructura d'empresa familiar i és el major exportador de vins de l'Estat espanyol. Així mateix Torres és el celler de vins de taula més famós d'Espanya i exporta a més de 140 països.[1] La companyia familiar és dirigida per la quarta generació de la família Torres. Miguel A. Torres Riera és l'actual president de l'empresa. La família Torres es va establir al Penedès fa més de tres segles. Jaume Torres i Vendrell va ser qui va iniciar l'expansió. El 1855 havia emigrat a Cuba i va fer una fortuna gràcies a la pròspera indústria petroliera i al comerç marítim. El 1870 va tornar a la seva terra convertit en un home ric, es va associar amb el seu germà viticultor i van fundar l'empresa el mateix any a Vilafranca del Penedès. Una de les idees de Jaume Torres va ser la construcció d'una bóta de vi de 600.000 l, la més gran del món. A principis del segle XX Joan Torres i Casals va començar a elaborar brandi envellit amb roure del Llemosí. Durant la guerra civil espanyola el celler va ser bombardejat. Tot va quedar en ruïnes, inclosa l'enorme bóta. Miquel Torres Carbó, pertanyent a la tercera generació de la saga familiar, va reconstruir el 1940 el celler i va engegar el negoci. Va interrompre la venda de vi a orri per passar a comercialitzar-lo en ampolles etiquetades. En l'any de la reconstrucció, Miquel Torres al costat de la seva esposa van creuar l'Atlàntic i es van disposar a vendre els seus vins, visitant restaurants i insistint que els amos tastessin els seus vins. Per aquella època es van introduir les marques Sangre de Toro, Viña Sol i Corones. Finca Grans Muralles Amb la mort el 1991 de Miquel Torres, el celler va passar a mans del seu fill Miguel A. Torres Riera, actual President i Conseller delegat de l'empresa. El 1966 es van començar a plantar ceps importats: al principi chardonnay i cabernet sauvignon i, després, merlot, pinot noir, riesling i gewürztraminer. Des de 1975 Bodegas Torres ha practicat la viticultura ecològica. D'altra banda, al llarg de la seva història, Torres va aportar dos canvis particularment importants a l'enologia: l'ús de la fermentació a temperatures controlades i la maduració del vi en petites bótes de roure durant un període curosament limitat, com ha estat pràctica habitual a Bordeus. El 1966 Miguel A. Torres Riera es va casar amb Waltraud Maczassek, artista alemanya que col·labora en la venda dels vins Torres a Alemanya. El riesling que comercialitza duu el nom Waltraud en honor seu. El 1979 van obrir un celler a Curicó, a la Vall Central de Xile, i quatre anys més tard a la vall de Sonoma, a Califòrnia. Actualment l'empresa catalana exporta a més de 140 països. Finques[modifica | modifica el codi] Finca FransolaLa vinya Mas La Plana, situada a Pacs del Penedès, dintre de la DO Penedès, -que en l'Edat Mitjana formava part dels feus del Comte de Barcelona-, està plantat amb ceps de Cabernet sauvignon, amb una edat mitjana de 30 anys. És un dels primers que es va conrear a Espanya amb aquesta varietat de raïm. Del fruit s'elabora el vi del mateix nom de la finca. Mas la Plana és avui un dels vins negres de més prestigi mundial, com afirma Julian Jeffs en el seu llibre Vins d'Espanya. A la ruta del Cister, el castell medieval de Milmanda dóna nom a una altra finca, de la qual procedeix el vi del mateix nom, un blanc. Milmanda es vinifica seguint mètodes tradicionals, per fermentació en bótes noves de roure francès. La finca de Milmanda es troba en el municipi de Vimbodí, dintre de la DO Conca de Barberà i té 15 hectàrees de vinya. A la finca Fransola el Sauvignon blanc comparteix espai amb parcel·les de Parellada. De la combinació d'ambdues, encara que amb predomini de sauvignon neix el Fransola, que exigeix una considerable meticulositat, car parteix dels mosts que són fermentats en bóta i la resta en acer inoxidable, abans del seu definitiu acoblament. Les vinyes Grans Muralles que envolten el monestir de Poblet El castell de MilmandaSituat al costat de l'històric monestir de Poblet, el Grans Muralles pren el seu nom del vinyer que envolta les muralles d'aquell lloc. Varietats històriques gairebé extintes, com les Garró i la Samsó comparteixen terra amb les fileres de Garnatxa tinta, Monastrell i Mazuelo. Propietat de la família Torres des de 1983, Mas Borras acull una vinya de Pinot noir. Aquesta varietat de raïm exigeix cultius d'incansable cura i una implacable i severa limitació de rendiments. Molt limitada a una extensió de només quatre hectàrees, la finca que dóna origen al Torres Reserva Real, té una producció escassíssima, que tot just supera les 6.000 ampolles anuals.
Sant Martí Sarroca és una població i un municipi de la comarca de l'Alt Penedès, situat a la vall del riu de Foix al nord-oest de la capital comarcal. Drena també el terme la riera de Pontons, que desguassa al Foix prop de Rovellats. Limita amb els municipis de Pacs del Penedès, Santa Margarida i els Monjos, Torrelles de Foix, Font-rubí, Vilobí del Penedès, Castellví de la Marca i Montmell. El municipi comprèn també els veïnats i caseries de la Rovira Roja, el Romaní, els Hostalets, la Serra de Baix, la Torre de Vernet, Rovellats, les Cantarelles, la Bleda, Brugueres i les Cantarelles. Història[modifica | modifica el codi] Els orígens de la població de Sant Martí Sarroca es troben al turó de la Roca, on va sorgir una població al voltant del castell de Sant Martí i l'església de Santa Maria, que formen el Conjunt monumental de la Roca. Tot i que el 1954 s'han trobat vestigis ibèrics a la Roca com un forn de ceràmica i restes d'habitació, la primera citació documental es troba al segle X quan el castell fou restaurat per Galí de Santmartí, que s'hi establí vers el 966. El castell, d'origen islàmic, data del segle X i probablement fou conquerit per Galí, un dels repobladors del Penedès i que entroncà amb el famós Mir Geribert d'Olèrdola. Arnau Mir de Santmartí havia fet construir la primera església del castell dedicada a Santa Maria abans del 1100. L'ampliació i la nova consagració del temple actual data de l'any 1204 quan el castell estava en mans de Ferrer de Santmartí. Que un cop extinta la successió dels Santmartí el castell passà per diverses mans. Posteriorment al segle XIII el domini del castell passà als Entença i al segle XIV en tingueren la senyoria la reina Elionor i Martí l'Humà, i el 1381 l'adquirí Bernat de Fortià, que s'hi refugià amb la reina Sibil·la de Fortià en ocasió de la malaltia i la mort del rei Pere III el Cerimoniós (1386-87). Passà als Cervelló, senyors de Montagut i de Querol (després de la Llacuna) i vers el 1481 passà a la pia almoina de la catedral de Barcelona, que hi tenia drets des del segle anterior i que en tingué el mer i mixt imperi. El 1831 apareix com a senyor el marquès de Dosaigües. El castell fou arruïnat durant la Primera Guerra Carlina, quan fou incendiat, i el 1963, sent de propietat Municipal, fou començat a reconstruir sota la direcció del Servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Fets de 1714[modifica | modifica el codi] Article principal: Fets de Sant Quintí Antic camí, Barri la Fassina, Sant Martí Sarroca. El 4 de gener de 1714, un contingent borbònic es va dirigir a Sant Martí Sarroca per cobrar les quinzenades, un impost decretat per Felip V que obligava les poblacions catalanes a pagar el manteniment del seu exèrcit. La columna filipista, d’uns cent cinquanta homes, en arribar a la vila es va veure sorpresa pels pagesos de Sant Martí Sarroca, que atacaren els soldats i els van obligar a fugir. A partir d’aquesta acció, s’inicià una revolta contra l’exèrcit de Felip V, en què diverses poblacions catalanes es van aixecar en armes. El comandament borbònic va ordenar que els avalots fossin sufocats a sang i foc. Així, arreu de Catalunya, es van produir desenes d’execucions i es van incendiar diverses localitats. Sant Martí Sarroca, juntament amb Cardona, va ser un dels últims enclavaments a caure sota domini filipista, el 18 de setembre de 1714, una setmana després que Barcelona.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.