Coordenades 1176

Data de pujada 31 / de desembre / 2019

-
-
425 m
142 m
0
11
23
45,77 km

Vista 19 vegades, descarregada 2 vegades

a prop de Sant Quirze del Vallès, Catalunya (España)

Última sortida del 2019. Sortida de Sabadell Castellarnau, en direcció a Sentmenat. Aquest cop la ruta ha estat diferent, ja que he anat per PuigXoriguer, passant per la urbanització de Pedra Santa per finalment anar a buscar la carretera que porta directe al Castell de Sentmenat i que més endavant ens enllaça amb la pujada a Guanta. La tornada pel camí que porta a Can Motllor de Dalt, Can Padro i finalment Castellar, des d'on he agafat un clàssic per tornar a Sabadell. Tècnicament no té cap dificultat ni cap pujada exigent. La baixada de Guanta a Castellar és força entretinguda, i la major part del trajecte és realitza per pista ample.
Castell

Castell Guanta

-Informació: Disposa de restaurant, o a part de menjar també i fan esmorzars. Hi ha una font al costat del pàrquing. -Història: El Castell de Guanta és un castell medieval del municipi de Sentmenat (Vallès Occidental) declarat bé cultural d'interès nacional. És una fortalesa documentada el 1113 en un document expedit per la família Montcada. Actualment el castell està en ruïnes, i és pràcticament impossible determinar quina hauria estat la seva extensió. Només es conserven dos murs paral·lels, amb restes d'un mur transversal que els unia. L'orientació dels murs és E-O i estan separats per uns 4 m. Presenten un aparell format per pedres lligades amb morter de calç disposades en filades irregulars.
fotografia

Pesebre

En época de nadal hem vaig trobar aquest pesebre muntat de camí a Guanta. Força xulo :)
Waypoint

Pujada a Guanta

panoràmica

Vistes Castell de Guanta

Waypoint

Can Motllor de Dalt

Can Montllor de Dalt o Can Montllor de la Muntanya és una masia al costat del Torrent de Can Montllor al terme municipal de Sentmenat (el Vallès Occidental) catalogada a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Arquitectura religiosa

Ermita de Sant Pere d'Ullastre

Informació: Sant Pere d'Ullastre és una capella romànica dels segles X-XI emplaçada a la riba esquerre del Torrent de Colobrers prop de la capçalera del Riu Tort, en la meitat sud del terme municipal de Castellar del Vallès. És una obra protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. L'església actualment es troba adossada per la part de ponent a la masia de Can Santpere. Historia: Popularment es coneix l'ermita amb el nom de Sant Pere de la cadireta, ja que s'hi venera una imatge de Sant Pere assegut al tro. La historiografia local tradicionalment ha ubicat en aquest punt l'emplaçament d'un temple romà dedicat al culte del déu Uliaster, nom del qual provindria el mot “Ullastre”. La localització d'una ullastreda a tocar de la masia de Can Santpere fa pensar d'altra banda, que l'ermita rebi el nom per la presència en la zona d'aquesta varietat d'oliveres, típiques de terrenys propers a la mediterrània. Es té notícia de l'existència del temple almenys des del 1012, any en què hi va tenir lloc, segons un pergamí de l'Arxiu de Polinyà avui dia desaparegut, l'aprovació d'una escriptura pública entre els germans Berenguer i Arnau Santpere. L'ermita fou sempre sufragània de la parròquia de Castellar i s'hi celebrava el culte només en dies estipulats. També, segons testaments posteriors al 1200, les cases de Sant Pere i Casamada donen llegat de misses a l'Església d'Ullastre. L'any 1735, el Papa Climent XII concedí jubileu o indulgència plenària als que, confessats i consagrats, visitessin l'església de Sant Pere d'Ullastre. Antigament s'hi podia celebrar missa tots els dies menys dijous, divendres i dissabtes sants, qüestió que provocà un plet entre el rector i l'amo de Can Sant Pere (1779). L'any 1782 es fallà el plet bastant favorable a favor de Miquel Santpere. La capella forma part del patrimoni arquitectònic municipal des de finals de 2004, data en què el propietari en féu donació al consistori. L'any 2007, l'ermita va ser objecte d'una rehabilitació. Es va desmuntar la coberta de la nau principal per reforçar la volta amb formigó armat per la part superior i tornar a muntar la teulada. També es va reforçar la coberta de l'absis i es va recalçar la fonamentació d'una absidiola lateral. Tot el reforç de l'estructura es va fer des de l'exterior, mantenint els revestiments interiors per poder així conservar les pintures barroques i les possibles pintures romàniques situades per sota. La intervenció també va permetre reconstruir la portalada deixant-la amb l´aspecte original, amb un arc de mig punt fet amb pedra tosca. També es va recuperar una finestra de l'absis lateral que estava tapiada, i es van treure unes peces de vidre que tapaven la finestra de l'absis principal.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.