-
-
753 m
563 m
0
3,2
6,5
12,98 km

Vista 516 vegades, descarregada 30 vegades

a prop de Solsona, Catalunya (España)

La ruta surt des de l’Oficina de Turisme Comarcal del Solsonès situada a Carretera de Bassella, 1 de Solsona i en direcció al pont de Cal Boté, indret on es troben les dues riberes de Solsona. El punt d’arribada és el mateix de sortida.

Sortim des de el pont de Cal Boté i anem en direcció al cementiri de Solsona, que deixem a la dreta. Agafem la carretera en direcció a Sant Llorenç de Morunys i girem a la dreta per seguir en tot moment el GR-7 amb marques blanques i vermelles direcció a Olius. Baixem per un corriol fins arribar a una carretera asfaltada on girem a l’esquerre direcció Sant Esteve d’Olius.
Després seguirem en direcció al pantà de la Llosa del Cavall i girarem cap a l’esquerra just arribar a la carretera principal. Seguirem durant uns 2 km aproximadament l’asfalt fins a una rotonda on girarem a la dreta. Pujarem en direcció a Sant Bartomeu i girarem a l’esquerra en una curva molt tancada de la pista. Seguirem un corriol que passa per unes instal.lacions on hi ha gossos i sortirem a la pista principal que seguirem fins un trencall a l’esquerra que per corriol i amb unes vistes molt maques de Solsona ens portarà de nou al punt d’inici de la ruta.

1 comentari

  • Foto de Turisme Solsonès

    Turisme Solsonès 28/10/2015

    Ruta de dificultat moderada amb 13 Km. i un ascens acumulat de 274 metres. Està pensada per anar a visitar Sant Esteve d’Olius, amb la seva cripta romànica, els restes arqueològics ibers i el Cementiri modernista d’Olius.

    Cementiri modernista d'Olius: A l'any 1915 es va encomanar el projecte a l'arquitecte diocesà Bernardí Martorell i Puig, d'estil modernista que va rebre la influència d'Antoni Gaudí i de Lluís Domènech i Muntaner. L'espai escollit per fer el nou cementiri fou un de roques caigudes, voltades d'alzines. Les roques caigudes simbolitzen la mort, mentre les alzines, sempre verdes, simbolitzen la vida. Vida i mort com expressió d'un cementiri cristià.

    Restes arqueològics ibers: Les sitges complien en la societat ibera un paper similar al que compleixen avui i servien com a magatzem de conservació de cereals i altres aliments.
    El dipòsit descobert té una profunditat de dos metres i una capacitat aproximada de tres metres cúbics.

Si vols, pots o aquesta ruta.