Dificultat tècnica   Moderat

Temps  8 hores 12 minuts

Coordenades 4821

Data de pujada 4 / de setembre / 2014

Data de realització de setembre 2014

-
-
183 m
41 m
0
16
32
63,44 km

Vista 2244 vegades, descarregada 35 vegades

a prop de Llagostera, Catalunya (España)

Esta ruta prentende bordear todo el Carril bici, sin pasar por el mismo, de Llagostera hasta Girona y regresar al punto de partida. Al mismo tiempo, siguiendo nuestras rutas gastronómicas, visitar el restaurante Plaça del Ví 7 de Girona, donde se come muy bien, frente al Ayuntamiento debajo de soportales, en una terraza al aire libre y se aprecia el movimiento que genera como atracción turística la Ciudad de Girona. Como novedad, cabe destacar el paso por el río Onyar, por debajo de la plaza Catalunya y fotografiar desde la orilla del río, el Pont de Pedra, la nueva instalación provisional del vol gastronomic y las casas, con el fondo de la Catedral.
Salida de Llagostera, pasando por el centro de la población hasta la Iglesia, descenso por el otro lado hasta llegar a la zona de Bruguera y enfilar a la derecha de la C-65, el camino que nos llevará a la redonda donde empieza la carretera de circunvalación, y al descenso hacia un camino paralelo cercano al carril bici, que nos llevará a la Pineda Fosca de Cassá de la Selva.De aquí atravesaremos el pueblo y siguiendo las indicaciones en dirección al Este,tomaremos el camino hacia la Ermita de Sant Cristobal. Dejaremos este camino para pasar por el sendero que pasa por la fuente del mismo nombre y que nos llevará a Llambilles.
Desde Llambilles. lo mejor es descargar la ruta, ya que es bastante complicado ejecutarla, y se debe atravesar el Río Onyar, para llegar a Girona. (ATENCION EL PASO POR EL RIO DEPENDERA DE LA EPOCA DEL AÑO).Después de comer es aconsejable pasear por la zona antigua,el carrer de la Força y subir a la Catedral, volver por la calle Santa Clara, el barrio de Sant Narciso y llegar al polígono industrial de Aiguaviva, donde hay el nuevo paso por encima del AVE, que nos permitirá llegar a Fornells de la Selva.Desde al lado de la Iglesia,sale la carretera asfaltada hacia Llambilles, pero a 2.400 kms.,hay que girar a la derecha y tomar la dirección del pueblo de Camp-llong. Después veinat de Sangosta, atravesar la carretera GIV-6741, y siguiendo a distancia el carril bici, llegar a la carretera de Caldes de Malavella GI-674, y por Can Gascons y La Cañera a Llagostera.

Aquesta ruta prentende vorejar tot el Carril bici, sense passar pel mateix, de Llagostera fins a Girona i tornar al punt de partida. Alhora, seguint les nostres rutes gastronòmiques, visitar el restaurant Plaça del Vi 7 de Girona, on es menja molt bé, enfront de l'Ajuntament sota porxos, en una terrassa a l'aire lliure i s'aprecia el moviment que genera com a atracció turística la Ciutat de Girona. Com a novetat, cal destacar el pas pel riu Onyar, per sota de la plaça Catalunya i fotografiar des de la riba del riu, al Pont de Pedra, la nova instal · lació provisional del vol gastronomic i les cases, amb el fons de la Catedral.
Sortida de Llagostera, passant pel centre de la població fins a l'Església, descens per l'altre costat fins arribar a la zona de Bruguera i enfilar a la dreta de la C-65, el camí que ens portarà a la rodona on comença la carretera de circumval · lació, i al descens cap a un camí paral · lel proper al carril bici, que ens portarà a la Pineda Fosca de Cassà de la Selva. De aquí travessarem el poble i seguint les indicacions en direcció a l'Est, prendrem el camí cap a l'ermita de Sant Cristobal. Deixarem aquest camí per passar pel corriol que passa per la font del mateix nom i que ens portarà a Llambilles.
Des Llambilles. el millor és descarregar la ruta, ja que és bastant complicat executar-la, i s'ha de travessar el Riu Onyar, per arribar a Girona. (ATENCIÓ EL PAS PEL RIU DEPENDERA DE L'ÈPOCA DE L'ANY) .Després de menjar és aconsellable passejar per la zona antiga, el carrer de la Força i pujar a la Catedral, tornar pel carrer Santa Clara, al barri de Sant Narcís i arribar al polígon industrial d'Aiguaviva, on hi ha el nou pas per sobre de l'AVE, que ens permetrà arribar a Fornells de la Selva.Desde al costat de l'Església, surt la carretera asfaltada cap a Llambilles, però a 2.400 km., cal girar a la dreta i prendre la direcció del poble de Camp-llong. Després Veinat de Sangosta, travessar la carretera GIV-6741, i seguint a distància el carril bici, arribar a la carretera de Caldes de Malavella GI-674, i per Can Gascons i La canyera a Llagostera.
  • Foto de Pineda Fosca
  • Foto de Pineda Fosca
  • Foto de Pineda Fosca
La Pineda fosca es un espacio de pinos, perteneciente al pueblo de Cassá de la Selva. Todo su espacio es una gran zona de picnic. en la que se puede hacer uso de las barbacoas que hay instaladas, alquilar mesas y sillas o llevarlas de casa,el campo de fútbol, ​​fuente de agua potable y aseos. Se pueden organizar todo tipo de celebraciones, como encuentros de entidades, clubes deportivos, escuelas, etc. y tambien celebrar fiestas de cumpleaños. La Pineda fosca és un espai de pins, pertanyent al poble de Cassà de la Selva. Tot el seu espai és una gran zona de pícnic. en la qual es pot fer ús de les barbacoes que hi ha instal · lades, llogar taules i cadires o portar-les de casa, el camp de futbol, font d'aigua potable i lavabos. Es poden organitzar tot tipus de celebracions, com trobades d'entitats, clubs esportius, escoles, etc. i també celebrar festes d'aniversari.
  • Foto de Cassá de la Selva
  • Foto de Cassá de la Selva
  • Foto de Cassá de la Selva
  • Foto de Cassá de la Selva
  • Foto de Cassá de la Selva
  • Foto de Cassá de la Selva
Cassá de la Selva es un municipio de la comarca del Gironés en la provincia de Girona, Catalunya. Pertenece al ámbito de las Comarques Gironines y al Sistema Urbano de Girona, según el Plan territorial general de Catalunya. En el casco antiguo se hallan sus principales monumentos como la iglesia gótica del siglo XVI en el interior de la cual se encuentran restos de construcciones romanas. La población conserva también edificios de estilo modernista. La antigua estación de tren, hoy restaurada, se usa como lugar para exposiciones y otros acontecimientos de carácter cultural. En ese sentido hay que destacar la famosa Nit dels Músics Cassanencs, actividad de gran alcance e importancia en Cassá en la que se tocan los instrumentos típicos catalanes. Se celebra una vez al año, en el primer viernes de la Fiesta Mayor que dependiente del año, cae en mayo o junio (la semana antes del Corpus Christi). Está situado a 12 km al sur de Girona, a la carretera C-65, que va de la capital hasta la Costa Brava, donde se encuentran poblaciones costeras como Playa de Aro, Palamós o San Feliu de Guixols, entre otras. El Aeropuerto de Gerona-Costa Brava se encuentra a unos diez minutos y Barcelona a una hora aproximadamente. El término de Cassá de la Selva fue codiciado desde épocas muy antiguas y en su territorio se han encontrado restos de los diferentes periodos de poblamiento: paleolítico, neolítico, bronce, ibérico (el yacimiento más importante es el puig del Castell) y romano.Aun así, como es característico en todas las poblaciones de Cataluña, el desarrollo de la población en el lugar donde se encuentra actualmente la villa se empieza a reseguir con una cronología ininterrumpida a partir de la edad media, que es cuando se construyó el núcleo de población en torno a la sagrera del primitivo templo románico que estaba situado en el mismo lugar que la iglesia parroquial actual.Es significativo el lugar escogido para su emplazamiento: en un pequeño cerro que dominaba la llanura fértil, que estaba bien comunicado con la ciudad de Girona y la costa y que estaba muy cerca del macizo de las Gavarras que les aseguraba combustible y cacería. A partir del siglo XII se menciona el castillo de Cassá, centro del poder del señor feudal, que irá pasando de mano en mano en los siglos posteriores. La posesión del castillo por parte de los Montcada significa el punto más alto de la violencia feudal que tiene como puntos significativos diferentes ataques al castillo. Dentro de este contexto tenemos que incluir la declaración de Cassá como calle de Girona (1386) a partir de la cual la villa disfrutaba de los mismos privilegios que la ciudad, y el denominado "Lo fet de Cassà" (1391) en qué la resolución de los Montcada de volver a tener la jurisdicción de la villa acabó con un episodio sangriento culminado en el asalto y quema del castillo.Otra de las fechas más significativas es la del año 1456 cuando Juan II concedió dos ferias anuales y un mercado semanal puesto que el permiso para organizar ferias y mercados es un perfecto indicador de la vitalidad de una población. A pesar de que pocas décadas más tarde Cassá se vio involucrada en la Guerra de los Remensas, su pujanza continuó durante el siglo XVI como se puede comprobar con la importante reforma que sufrió la iglesia parroquial y la construcción de grandes conjuntos arquitectónicos como can Frigola y la torre Salvana. Un siglo más tarde la gran peste del 1650 diezmó extraordinariamente la población, pero bien pronto la introducción de un nuevo oficio, el de taponero, se convertiría en el gran revulsivo de la villa. Este oficio derivaría en la potente industria corchotaponera que en el siglo XIX se convirtió en el motor de la expansión demográfica y económica potenciada por la creación de una nueva vía de comunicación, el ferrocarril. Coincidiendo con esta época pujante hubo la eclosión del movimiento asociativo que se prolongó durante las primeras décadas del siglo XX incluso tras la crisis de la industria corchotaponera. La Guerra Civil y la posterior dictadura marcaron un punto y aparte en la historia de la villa y el pueblo adoleció de falta de infraestructuras, servicios y recursos necesarios para poder progresar. En la década de 1960, sin embargo, empezó a cambiar el signo del pueblo, la industria se diversificó y se añadieron nuevos sectores: metal, textil, alimentario, artes gráficas, plástico, materiales eléctricos, etcétera. Esta diversificación industrial que caracteriza la villa y la diferencia de los pueblos vecinos absorbió a partir de los años sesenta un importante contingente de inmigración que provenía del sur de la Península. Un contingente de inmigración que ha vuelto en los últimos años pero esta vez procedente del vecino continente africano y que se ocupa básicamente en el sector industrial y agrícola. Cassà de la Selva és un municipi de la comarca del Gironès a la província de Girona , Catalunya . Pertany a l'àmbit de les Comarques Gironines i al Sistema Urbà de Girona , segons el Pla territorial general de Catalunya . Al casc antic es troben els seus principals monuments com l'església gòtica del segle XVI a l'interior de la qual es troben restes de construccions romanes . La població conserva també edificis d'estil modernista . L'antiga estació de tren , avui restaurada , s'usa com a lloc per a exposicions i altres esdeveniments de caràcter cultural . En aquest sentit cal destacar la famosa Nit dels Músics Cassanencs , activitat de gran abast i importància a Cassà en la qual es toquen els instruments típics catalans . Se celebra un cop l'any , en el primer divendres de la Festa Major que depenent de l'any , cau al maig o juny ( la setmana abans del Corpus Christi ) . Està situat a 12 km al sud de Girona , a la carretera C - 65 , que va de la capital fins a la Costa Brava , on es troben poblacions costaneres com Platja d'Aro, Palamós o Sant Feliu de Guíxols , entre d'altres. L'Aeroport de Girona-Costa Brava es troba a uns deu minuts i Barcelona a una hora aproximadament . El terme de Cassà de la Selva va ser cobejat des d'èpoques molt antigues i en el seu territori s'han trobat restes dels diferents períodes de poblament : paleolític , neolític , bronze , ibèric ( el jaciment més important és el puig del Castell ) i romano.Aun així , com és característic en totes les poblacions de Catalunya , el desenvolupament de la població en el lloc on es troba actualment la vila es comença a resseguir amb una cronologia ininterrompuda a partir de l'edat mitjana , que és quan es va construir el nucli de població entorn de la sagrera del primitiu temple romànic que estava situat en el mateix lloc que l'església parroquial actual.Es significatiu el lloc escollit per al seu emplaçament : en un petit turó que dominava la plana fèrtil , que estava ben comunicat amb la ciutat de Girona i la costa i que estava molt a prop del massís de les Gavarres que els assegurava combustible i cacera . A partir del segle XII s'esmenta el castell de Cassà , centre del poder del senyor feudal , que anirà passant de mà en mà en els segles posteriors . La possessió del castell per part dels Montcada significa el punt més alt de la violència feudal que té com a punts significatius diferents atacs al castell . Dins d'aquest context hem d'incloure la declaració de Cassà com a carrer de Girona ( 1386 ) a partir de la qual la vila gaudia dels mateixos privilegis que la ciutat , i l'anomenat "El Fet de Cassà " ( 1391 ) en què la resolució dels Montcada de tornar a tenir la jurisdicció de la vila va acabar amb un episodi sagnant culminat en l'assalt i crema del castillo.Otra de les dates més significatives és la de l'any 1456 quan Joan II va concedir dues fires anuals i un mercat setmanal ja que el permís per organitzar fires i mercats és un perfecte indicador de la vitalitat d'una població . Tot i que poques dècades més tard Cassà es va veure involucrada en la Guerra dels Remences , la seva puixança va continuar durant el segle XVI com es pot comprovar amb la important reforma que va patir l'església parroquial i la construcció de grans conjunts arquitectònics com can Frigola i la torre Salvana . Un segle més tard la gran pesta del 1650 va delmar extraordinàriament la població , però ben aviat la introducció d'un nou ofici , el de taper , es convertiria en el gran revulsiu de la vila . Aquest ofici derivaria en la potent indústria tapera que al segle XIX va esdevenir el motor de l'expansió demogràfica i econòmica potenciada per la creació d'una nova via de comunicació , el ferrocarril . Coincidint amb aquesta època puixant va haver l'eclosió del moviment associatiu que es va perllongar durant les primeres dècades del segle XX fins i tot després de la crisi de la indústria tapera . La Guerra Civil i la posterior dictadura van marcar un punt ia part en la història de la vila i el poble va emmalaltir de falta d'infraestructures, serveis i recursos necessaris per poder progressar . En la dècada de 1960 , però, va començar a canviar el signe del poble , la indústria es va diversificar i es van afegir nous sectors : metall , tèxtil , alimentari , arts gràfiques , plàstic , materials elèctrics , etcètera . Aquesta diversificació industrial que caracteritza la vila i la diferència dels pobles veïns va absorbir a partir dels anys seixanta un important contingent d'immigració que provenia del sud de la Península . Un contingent d'immigració que ha tornat en els últims anys però aquesta vegada procedent del veí continent africà i que s'ocupa bàsicament en el sector industrial i agrícola .
  • Foto de Font Sant Cristofol
  • Foto de Font Sant Cristofol
  • Foto de Font Sant Cristofol
Font sant cristofol
  • Foto de Llambilles
  • Foto de Llambilles
  • Foto de Llambilles
  • Foto de Llambilles
  • Foto de Llambilles
  • Foto de Llambilles
La etimología de Llambilles, según Alcover (Diccionario catalán-valenciano-balear) es desconocida, si bien probablemente proviene de la época prerromana. La primera cita documental corresponde al año 999, con la grafía Lambiliolas. El siglo XIV viene mencionada por Lambillis y Lembiles, que también aparece indistintamente en el siglo siguiente. El año 1524, documentamos Lambilles y, en años posteriores, Lambillas, Llambilles y Llambillas. Estas dos últimas formas se han venido alternando las últimas centurias hasta fijarse en la actualidad el topónimo Llambilles. El término de Llambilles ha sido ocupado desde tiempos remotos. Los hallazgos arqueológicos localizados por el Dr. Oliva Prat evidencian la existencia de dos estaciones en la sierra de Aulet y de Casillas. Según parece, estas estaciones fueron ocupadas hasta el siglo II a. C. Se encontró igualmente la existencia de estaciones romanas. El año 882 figura citada la iglesia de San Cristóbal, y en este lugar se formó la primitiva población agrícola. El año 894 Consta una venta de viña situada en "Lambiliolas", del pagus de Girona. En 1197 se hace mención de La Torre. El 1392 el rey Pedro vende a Guillermo Llobet, notario del castillo de Llagostera, el lugar y la jurisdicción de Llambilles, ulteriormente reincorporados a la Corona. En 1696 figura como lugar real. El siglo XVIII constituyó para Llambilles una época próspera con el resurgimiento del campo, así como para la exportación de materia prima extraída de los bosques, sobre todo la destinada a la industria del suro.A finales del siglo XIX se inaugura el ferrocarril de vía estrecha de Girona a Sant Feliu de Guíxols, que tendrá parada en la población, si bien la crisis agraria ya empezaba a notarse. El ferrocarril se clausurará el 10 de abril de 1969, después de 77 años de servicio, siendo adquiridos los terrenos por el Ayuntamiento de la población. Estos y la antigua Estación son destinados hoy a carril-bici y lugar de encuentro de la ruta de las Vías Verdes.La industria alfarera, que también había tenido incidencia en Llambilles, se sigue cultivando en el municipio, si bien ha sufrido una gran reducción en el número de establecimientos que se dedica.Actualment la tradición agrícola perdura. Algunas industrias se han instalado, además, en el municipio. Desde el año 2000 se han desarrollado dos nuevas zonas residenciales. La población actual es de 660 habitantes (1 de enero de 2007). L’etimologia de Llambilles , segons Alcover (Diccionari català-valencià-balear) és desconeguda, si bé probablement prové de l’època preromana. La primera cita documental correspon a l’any 999, amb la grafia Lambiliolas. El segle XIV ve esmentada per Lambillis i Lembiles, que també apareix indistintament en el segle següent. L’any 1524, documentem Lambilles i, en anys posteriors, Lambillas, Llambilles i Llambillas. Aquestes dues darreres formes s’han vingut alternant les darreres centúries fins a fixar-se en l’actualitat el topònim Llambilles. El terme de Llambilles ha estat ocupat des de temps remots. Les troballes arqueològiques localitzades pel Dr. Oliva Prat evidencien l’existència de dues estacions a la serra d’Aulet i de Caselles. Segons sembla, aquestes estacions foren ocupades fins el segle II a. C. Hom trobà igualment l’existència d’estacions romanes. L’any 882 figura citada l’església de Sant Cristòfol, i en aquest indret es formà la primitiva població agrícola. L’any 894 Consta una venda de vinya situada a “Lambiliolas”, del pagus de Girona. El 1197 es fa menció de La Torre. L’any 1392 el rei Pere ven a Guillem Llobet, notari del castell de Llagostera, el lloc i la jurisdicció de Llambilles, ulteriorment reincorporats a la Corona. El 1696 figura com a lloc reial. El segle XVIII constituí per a Llambilles una època pròspera amb el reviscolament del camp, així com per l’exportació de matèria primera extreta dels boscos, sobretot la destinada a la indústria del suro.A finals del segle XIX s’inaugura el ferrocarril de via estreta de Girona a Sant Feliu de Guíxols, que tindrà parada a la població, si bé la crisi agrària ja començava a notar-se. El carrilet es clausurarà el 10 d’abril de 1969, després de 77 anys de servei, essent adquirits els terrenys per l’Ajuntament de la població. Aquests i l’antiga Estació són destinats avui a carril-bici i lloc de trobada de la ruta de les Vies Verdes.La indústria terrissera, que també havia tingut incidència a Llambilles, se segueix conreant al municipi, si bé ha patit una gran reducció en el nombre d’establiments que s’hi dedica.Actualment la tradició agrícola perdura. Algunes indústries s’han instal.lat, a més, al municipi. Des de l’any 2000 s’han desenvolupat dues noves zones residencials. La població actual és de 660 habitants (1 de gener de 2007).
  • Foto de Girona
  • Foto de Girona
  • Foto de Girona
  • Foto de Girona
  • Foto de Girona
  • Foto de Girona
Girona es una ciudad y municipio, capital de la provincia homónima y de la comarca del Gironés, en la comunidad autónoma de Catalunya. Pertenece al ámbito de las Comarcas gerundenses (Comarques Gironines) y al Sistema Urbano de Gerona, según el Plan Territorial General de Cataluña. La ciudad está atravesada por los ríos Ter, Güell, Galligants y Oñar, a una altitud de 75 m sobre el nivel del mar. Su término municipal limita al norte con San Julián de Ramis y Sarriá de Ter, al este con Celrá, al sureste con Juyá y Quart, al suroeste con Fornells de la Selva, Vilablareix y Salt, y al oeste con San Gregorio. Es el centro del Área urbana de Gerona y del Sistema Urbano de Gerona. Su Casco Histórico o Barri Vell es uno de los más evocadores de Cataluña, contando con elementos monumentales únicos en Europa. Se encuentra delimitado en el este por el llamado Paseo de la Muralla, el camino de ronda de las antiguas murallas carolingias (s. IX) y del bajo medievo (s. XIV Y XV). Entre sus monumentos destacan el Call (antiguo barrio judío, de los mejor conservados de España); así como las famosas y coloridas Casas del Oñar, y en lo alto la Catedral, de una grandiosa nave única, que es la más ancha del mundo en estilo gótico.4 La historia de la ciudad se remonta a los asentamientos de los íberos de la tribu de los indigetes en los poblados que rodean y cierran el Llano de Gerona. Hacia el 77 a. C. Pompeyo construyó un oppidum sobre la Vía Heráclea y los ocupantes romanos fundaron la originaria Gerona, denominada en latín Gerunda. La nueva ciudad de Gerunda se repobló con los habitantes del poblado de San Julián de Ramis convirtiéndose en un importante centro de la región, con la articulación de un ager romano que rodeaba la urbe. Pese a que Gerunda se encontraba en el interior, alejada de la costa, disponía de una buena conexión con el puerto de Ampurias. La ciudad tuvo su primer periodo de esplendor como diócesis de la Iglesia unida a la sede metropolitana de Tarragona, seguido de la ruralización que se desencadenó por todo el antiguo imperio romano a causa de la ruina general y la pérdida de peso de los ciudadanos. La conquista musulmana enseguida afectó a Gerona imponiendo el nuevo poder musulmán un tributo personal y territorial, pero duró poco por su cercanía con el imperio carolingio. El historiador catalán Ramón Abadal i Vinyals lo considera como el inicio de un proceso que condujo al nacimiento de la Cataluña posterior, lo cual viene a demostrar la importancia que Gerona tuvo a lo largo del tiempo. La organización carolingia del territorio convirtió a la ciudad en la sede del Condado de Gerona. Gerona, como sede condal, cumplió holgadamente con su papel y superó las etapas más difíciles del peligro musulmán. Las nuevas murallas reforzaron la plaza fuerte y ampliaron la superficie de la ciudad. En ese momento se da la época de máximo esplendor de la comunidad judía de Gerona con la escuela cabalística. Actualmente, la judería de Gerona, es una de las mejor conservadas de Europa y es una de las atracciones turísticas de Gerona. Durante los siglos XV, XVI y XVII la ciudad continuó creciendo y se fueron realizando pequeñas ampliaciones y mejoras de las murallas para proteger a la ciudad de los diversos ataques a los que tuvo que hacer frente hasta finales del siglo XVII y principios del siglo XVIII por parte de las tropas francesas en el contexto de las numerosas guerras europeas. A principios del siglo XIX sufrió una devastación debido a los combates y asedios que sufrió durante la Guerra de Independencia Española. En 1856 se inauguró el actual Puente de Piedra, en sustitución de otro medieval, que era muy empinado y estrecho. Este nuevo puente, de la época de la reina Isabel II, es el puente histórico más importante y representativo de la ciudad. Hacia 1889, el Estado mayor del ejército español suprimió la categoría de plaza fuerte que ostentaba Gerona y se permitió el derribo de una parte de las murallas del sur de la ciudad, Gerona empezó a tomar la forma que tiene hoy en día. El 4 de febrero de 1939 las tropas franquistas ocuparon la ciudad, durante la Guerra Civil Española. Manaies durante la Semana Santa.Gerona, Tiempo de Flores (Girona, Temps de Flors):12 se trata de una fiesta muy reciente, con un carácter promocional, turístico y comercial muy importante, que se celebra la tercera semana de mayo. Esta fiesta comenzó a celebrarse en 1955, como una simple exposición de flores en la iglesia de Santo Domingo de Gerona, organizada por la Sección Femenina de la FET y de las JONS. A lo largo de los años, la muestra fue evolucionando hasta convertirse en una muestra de creaciones florales en la iglesia mencionada. Hacia mediados de los años 90 del siglo XX, el ayuntamiento, presidido por Joaquim Nadal i Farreras, decidió convertir esta muestra focalizada en Santo Domingo, en una muestra que comprendiera a toda la ciudad. Se organizó, por tanto, una muestra floral repartida por toda la ciudad. Los monumentos de la ciudad se adornaban y se convenció a los propietarios de los patios particulares del Barrio Viejo para que los abriesen al público durante la muestra. Después de haber sufrido una gran transformación esa muestra se convirtió en la actual Girona, temps de flors. En la actualidad, los creadores florales llenan la ciudad de muestras florales clásicas o experimentales. Una gran cantidad de monumentos y espacios públicos destacados acogen las creaciones florales. Asimismo, los propietarios de patios y jardines particulares del Barrio Viejo, continúan abriéndolos y enseñándolos a los visitantes. Pese al cambio comercial y turístico que ha sufrido la muestra, sigue siendo un momento en el cual la ciudad abre sus puertas y se llena de flores. Girona és una ciutat i municipi espanyol, capital de la província homònima i de la comarca del Gironès, a la comunitat autònoma de Catalunya. Pertany a l'àmbit de les Comarques gironines (Comarques Gironines) i al Sistema Urbà de Girona, segons el Pla territorial general de Catalunya. La ciutat està travessada pels rius Ter, Güell, Galligants i Onyar, a una altitud de 75 m sobre el nivell del mar. seu terme municipal limita al nord amb Sant Julià de Ramis i Sarrià de Ter, a l'est amb Celrà, al sud-est amb Juyá i Quart, al sud-oest amb Fornells de la Selva, Vilablareix i Salt, ia l'oest amb Sant Gregori. És el centre de l'Àrea urbana de Girona i del Sistema Urbà de Girona. El seu Casc Històric o Barri Vell és un dels més evocadors de Catalunya, comptant amb elements monumentals únics a Europa. Es troba delimitat a l'est per l'anomenat Passeig de la Muralla, el camí de ronda de les antigues muralles carolíngies (s. IX) i del baix edat mitjana (s. XIV i XV). Entre els seus monuments destaquen el Call (antic barri jueu, dels més ben conservats d'Espanya); així com les famoses i colorides Cases del Onyar, i al capdamunt la Catedral, d'una grandiosa nau única, que és la més ampla del món en estil gótico.4 La història de la ciutat es remunta als assentaments dels ibers de la tribu dels indigetes en els poblats que envolten i tanquen el Pla de Girona. Cap al 77 a. C. Pompeyo va construir un oppidum sobre la Via Heraclea i els ocupants romans van fundar l'originària Girona, denominada en llatí Gerunda. La nova ciutat de Gerunda es va repoblar amb els habitants del poblat de Sant Julià de Ramis convertint-se en un important centre de la regió, amb l'articulació d'un ager romà que envoltava l'urbs. Tot i que Gerunda es trobava a l'interior, allunyada de la costa, disposava d'una bona connexió amb el port d'Empúries. La ciutat va tenir el seu primer període d'esplendor com diòcesi de l'Església unida a la seu metropolitana de Tarragona, seguit de la ruralització que es desencadenà arreu de l'antic imperi romà a causa de la ruïna general i la pèrdua de pes dels ciutadans. La conquesta musulmana de seguida va afectar a Girona imposant el nou poder musulmà un tribut personal i territorial, però va durar poc per la seva proximitat amb l'imperi carolingi. L'historiador català Ramon Abadal i Vinyals ho considera com l'inici d'un procés que va conduir al naixement de la Catalunya posterior, la qual cosa ve a demostrar la importància que Girona va tenir al llarg del temps. L'organització carolíngia del territori va convertir a la ciutat en la seu del Comtat de Girona. Girona, com a seu comtal, va complir folgadament amb el seu paper i va superar les etapes més difícils del perill musulmà. Les noves muralles van reforçar la plaça forta i van ampliar la superfície de la ciutat. En aquest moment es dóna l'època de màxima esplendor de la comunitat jueva de Girona amb l'escola cabalística. Actualment, el call de Girona, és una de les més ben conservades d'Europa i és una de les atraccions turístiques de Girona. Durant els segles XV, XVI i XVII la ciutat va continuar creixent i es van anar realitzant petites ampliacions i millores de les muralles per protegir la ciutat dels diversos atacs als quals va haver de fer front fins a finals del segle XVII i principis del segle XVIII per part de les tropes franceses en el context de les nombroses guerres europees. A principis del segle XIX va patir una devastació a causa dels combats i setges que va patir durant la Guerra d'Independència Espanyola. El 1856 es va inaugurar l'actual Pont de Pedra, en substitució d'un altre medieval, que era molt empinat i estret. Aquest nou pont, de l'època de la reina Isabel II, és el pont històric més important i representatiu de la ciutat. Cap 1889, l'Estat major de l'exèrcit espanyol va suprimir la categoria de plaça forta per a Girona i es va permetre l'enderroc d'una part de les muralles del sud de la ciutat, Girona va començar a prendre la forma que té avui en dia. El 4 de febrer de 1939 les tropes franquistes van ocupar la ciutat, durant la Guerra Civil Espanyola. Manaies durant la Setmana Santa.Gerona, Temps de Flors (Girona, Temps de Flors): 12 es tracta d'una festa molt recent, amb un caràcter promocional, turístic i comercial molt important, que se celebra la tercera setmana de maig. Aquesta festa va començar a celebrar-se en 1955, com una simple exposició de flors a l'església de Sant Diumenge de Girona, organitzada per la Secció Femenina de la FET i de les JONS. Al llarg dels anys, la mostra va ser evolucionant fins a convertir-se en una mostra de creacions florals a l'església esmentada. Cap a mitjans dels anys 90 del segle XX, l'ajuntament, presidit per Joaquim Nadal i Farreras, va decidir convertir aquesta mostra focalitzada a Santo Domingo, en una mostra que comprengués a tota la ciutat. Es va organitzar, per tant, una mostra floral repartida per tota la ciutat. Els monuments de la ciutat s'adornaven i es va convèncer als propietaris dels patis particulars del Barri Vell perquè els obrissin al públic durant la mostra. Després d'haver sofert una gran transformació aquesta mostra es va convertir en l'actual Girona, temps de flors. Actualment, els creadors florals omplen la ciutat de mostres florals clàssiques o experimentals. Una gran quantitat de monuments i espais públics destacats acullen les creacions florals. Així mateix, els propietaris de patis i jardins particulars del Barri Vell, continuen obrint-los i ensenyant-los als visitants. Malgrat el canvi comercial i turístic que ha patit la mostra, continua sent un moment en el qual la ciutat obre les seves portes i s'omple de flors.
  • Foto de Camp Llong
  • Foto de Camp Llong
  • Foto de Camp Llong
  • Foto de Camp Llong
Campllong es un municipio de la comarca del Gironés, en la provincia de Girona, Catalunya, situado al sur de la ciudad de Girona. Su economía su basa en laAgricultura de secano y de regadío y ganadería.Aparece documentado por primera vez en 899 con la forma Campolongum. Ver la Iglesia de Sant Quirze y Santa Julita, de origen medieval, con numerosas modificaciones. Campllong és un municipi de la comarca del Gironès, a la província de Girona, Catalunya, situat al sud de la ciutat de Girona. La seva economia es basa en agricultura de secà i de regadiu i ganadería.Apareix documentat per primera vegada en 899 amb la forma Campolongum. Veure l'església de Sant Quirze i Santa Julita, d'origen medieval, amb nombroses modificacions.
  • Foto de Fornells de la Selva
  • Foto de Fornells de la Selva
  • Foto de Fornells de la Selva
  • Foto de Fornells de la Selva
  • Foto de Fornells de la Selva
  • Foto de Fornells de la Selva
Fornells de la Selva es un municipio de la provincia de Girona, situado en la comarca catalana del Gironés, que forma parte del área urbana de la ciudad de Gerona.Al norte limita con el municipio de Gerona; al sur, con los de Riudellots de la Selva y Campllong; al este, con los de Quart y Llambilles; y al oeste, con los de Vilablareix y Aiguaviva.Dispone de Estación de ferrocarril de la línea Barcelona-Portbou.Agricultura de secano y ganadería. Destaca la Iglesia de Sant Cugat, de estilo gótico, con elementos renacentistas. Fornells de la Selva és un municipi de la província de Girona, situat a la comarca del Gironès, que forma part de l'àrea urbana de la ciutat de Gerona.Al nord limita amb el municipi de Girona; al sud, amb els de Riudellots de la Selva i Campllong; a l'est, amb els de Quart i Llambilles; ia l'oest, amb els de Vilablareix i Aiguaviva.Dispone d'Estació de ferrocarril de la línia Barcelona-Portbou.Agricultura de secà i ramaderia. Destaca l'església de Sant Cugat, d'estil gòtic, amb elements renaixentistes

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.