Temps  5 hores 16 minuts

Coordenades 2041

Data de pujada 10 / de febrer / 2014

Data de realització de febrer 2014

  • valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
808 m
415 m
0
11
22
44,63 km

Vista 2326 vegades, descarregada 59 vegades

a prop de Rocallaura, Catalunya (España)

Sortim del Balneari de Rocallaura en direcció al mateix poble després d’esmorzar. Passat Cal Pau prenem un camí a la dreta. Seguirem per pistes bones en un constant puja i baixa. Arribarem a una pista asfaltada amb indicacions del Santuari del Tallat.
Després de gaudir de les bones vistes des del Santuari, desferem el camí en la baixada però al cap d’uns metres ens desviarem a l’esquerra per continuar per un caminet que s’anirà perdent al costat d’un camp. Saltant un parell de vegades per sobre d’algun arbre mort, retrobarem l’ampla pista per continuar sempre per la Serra del Tallat.
Mes endavant passarem pel Cap del Coll on trobarem la carretera que va a Montblanquet.
Tot seguit continuarem vorejant per l’esquerra el Tossal Gros de Vallbona. A partir d’aquí, descendirem per bones pistes fins al poble de Senan.
Passat Senan, agafarem un curt tram de carretera fins al Pla de la Figuera on reprendrem la marxa per còmodes camins de terra, que en lleuger descens ens portaran fins al poble de Blancafort, punt més baix de la ruta.
Abandonem Blancafort per la carretera que porta a Solivella, però just davant del cementiri, prenem una pista a l’esquerra que ens hi portarà però per camins.
A partir de Solivella ja començarem a pujar per fortes rampes i visualitzarem en tot moment la carretera a la qual haurem d’arribar. El camí cada cop va desapareixent més fins que ens trobem just a sota la carretera, accedint-hi en un curt flanqueig.
Un cop dalt el Cap del Coll, continuem per carretera en direcció a Rocallaura però que deixem en pocs metres per continuar a la dreta en direcció a Belltall recuperant alçada per la Serra del Tallat. En companyia dels gegants molins de vent, resseguim un puja i baixa per la carena fins que arribem a Belltall en uns darrers metres força costeruts.
A Belltall ens parem a la Fonda Feliuet a menjar uns entrepans i fer una parada.
Belltall és el sostre de la ruta, ara ja només ens resta llençar-nos avall i pedalar els darrers quilòmetres d’aquesta bonica ruta per uns paratges de la nostra terra que ens tornen a sorprendre.

Bona ruta!

INDRETS D’INTERÈS DE LA RUTA

Rocallaura

Rocallaura és un poble de la part sud-oriental del municipi de Vallbona de les Monges que forma una entitat municipal descentralitzada. Està situat a 649 m d'altitud, dalt d'un turó al peu de la riera de Maldanell, al nord de la serra del Tallat, prop del límit amb la Conca de Barberà. El seu terme es correspon amb el de l'antic municipi, de 10,80 km².
Es comunica amb Vallbona de les Monges a través de la carretera comarcal LP-2335, un trencall de la C-14 Tàrrega-Montblanc entre les poblacions de Belltall i Solivella.
El 2009 tenia 85 habitants, cosa que el fa el segon nucli més habitat del municipi.
L'economia del poble es dedica essencialment a l'agricultura de secà (cereals, olivera, vinya, ametllers). També hi tenen importància les aigües bicarbonatades càlciques litíniques de les fonts properes al poble. De la seva església, dedicada a Sant Llorenç, en depèn el santuari de la Mare de Déu del Tallat. De l'antic castell de Rocallaura no en queda cap traça.
Va pertànyer a les abadesses de Santa Maria de Vallbona i estigué incorporat al municipi de Vallbona de les Monges fins al decenni de 1920-30, en què va tenir ajuntament propi fins al 9 de juliol del 1970, quan va tornar a ser annexat a Vallbona. L'entitat municipal descentralitzada es va crear el 20 de febrer del 2003.
Senan
Senan és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà,[2] al límit amb la comarca de les Garrigues, anomenat Senant fins al 1983.
La seva població segons dades del 2006 era de 46 habitants. Encara que geogràficament pertany a la comarca de les Garrigues, amb la divisió comarcal de 1936 va quedar integrada a la de la Conca de Barberà.
Almenys durant els segles XVIII i XIX hi va haver un forn de vidre que va tenir relació amb el de la limítrofa Fulleda.
Segons documents de l'any 1139, la població pertanyia al senyor Guerau de Granyena que el va cedir en 1167 al monestir de Montserrat. El monjos van construir allà una església i es van encarregar de repoblar la zona a finals del segle XII. Tanmateix, Senan quedava molt lluny del monestir benedictí el que complicava la seva administració.
Per això, el 12 de novembre de 1264, l'abat Bertran va vendre el terreny a Arnau de Preixens, abat del monestir de Poblet. El domini de Poblet sobre el poble va finalitzar el 1811 després d'un decret emès per les Corts de Cadis.
L'església parroquial de Santa Maria és d'estil romànic. Va ser construïda entre els segles XII-XIII gràcies a la influència de Montserrat. La portalada està formada per tornades en degradació. L'edifici ha sofert diverses restauracions al llarg dels segles.
La festa major de Senan se celebra els dies 15 i 16 d'agost.

Solivella

Solivella és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà, situat al vessant meridional de la serra del Tallat. És on més àmpliament es parla el subdialecte xipella del català.
Solivella va ser mencionada per primer cop en un document del 1058 amb el nom de Puig de Solivella. El 1191 va començar a repoblar-se mercès a Gombau d'Oluja, senyor de Vallfogona de Riucorb qui construí un petit castell.
En el segle XIII va passar a mans de la família Anglesola. El segle XIV van vendre la seva possessió al monestir de Santes Creus, tanmateix poc després van recuperar les seves possessions.
El castell de Solivella fou bastit a finals del segle XV i a principis del segle XVI pels Llorac aprofitant elements anteriors. Es trobava a la part més alta de la vila dominant gran part del terme. Es tractava d'una gran edificació del gòtic florit català. Actualment en el seu emplaçament es poden observar les restes d'un gran mur i la porta d'entrada al castell. El pati d'armes es troba gairebé derruït. Al mig del pati d'armes hi ha l'antiga cisterna que es va aprofitar per fer de dipòsit d'aigua de la vila, tasca que encara avui realitza.
El 1599 es creà la baronia de Solivella per Felip III de Castella en favor de Simó Berenguer de Llorac i Castelló. A mitjans del segle XVIII va pertànyer als marquesos de Palmerola. Solivella tingué una gran expansió durant el segle XIX, com ho demostren nombroses llindes de les cases del poble.[2]
L'avalot dels pobres s'estengué a Solivella l'agost de 1694.[3]

Blancafort

Blancafort és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà.
El poble es troba a la part central de la Conca de Barberà, a 428 metres d'alçada, al vessant meridional de la serra del Tallat. El seu terme és força accidentat, i està drenat per nombrosos torrents que discorren en direcció nord-sud. Pertany al que es denomina la Conca estricta, i el principal conreu n'és la vinya.
Documentat des del 1207, va ser format a la segona meitat del segle XII a redós del seu castell, que va formar part del Ducat de Montblanc (ss. XIV-XVIII), i del qual tan sols en resta el topònim del tossalet on estava situat.
Al segle XVIII pagaven delmes a la mitra, a la vila de Montblanc, al seu castlà i al monestir de Vallbona de les Monges. La major part de les seves cases foren bastides a la fi del segle XVIII i al principi del XIX; es destaca per la seva magnificència i construcció la Casa Minguella, coneguda popularment per Cal Cavaller (segle XVII), on apareix, a la seva façana, l'escut nobiliari de la família.

Belltall

Belltall és una entitat de població del municipi de Passanant i Belltall, a la comarca de la Conca de Barberà.
El poble[1] se situa a la serra de Forès a mig camí entre les comarques de la Segarra i l'Urgell, al sud-oest del terme municipal. La carretera C-14 és la seva principal via de comunicació.
El clima, en general, és mediterrani. Les temperatures acostumen a ser baixes durant l'hivern i temperades a l'estiu. La manca d'accidents orogràfics provoca que el vent hi toqui, especialment el serè i el llevant, sense deixar la marinada i la tramuntana. Les precipitacions són escasses.
Els cultius de secà són predominants, especialment el conreu de cereals i concretament de l'ordi, i esdevenen una de les activitats econòmiques principals. També en destaca la producció d'all, més petit que alguns alls d'altres zones i pla per la part de sota, que és força valorat arreu del territori. La vegetació natural i els boscos, juntament amb les terres ermes, ocupen aproximadament un 15% de l'extensió de l'antic terme.
Belltall és esmentat el 1030 amb el nom de Trullol de Comalats en les afrontacions del castell de Montclar. El 1079 Hug Dalmau de Cervera concedeix Belltall de ple dret a Mir Oromir, que al mateix temps rep en feu el castell del Tallat. A la segona meitat del segle XII Belltall és una possessió de Ramon de Cervera, tot i que el seu germà Ponç en té alguns drets, ja que, el 1231, els seus successors Eliarda de Torroja i el seu fill Simó de Palau venen perpètuament a Guillem de Guardiolada, fill de Ramon de Cervera, tot el domini, el dret i les accions que tenen en els castells i Belltall, ara tingut des de la segona meitat del segle XII per Guillem d'Aguilar i Pere Arnau.
El 19 de novembre de 1227 Serè de Montpalau, descendent de Pere Arnau, concedeix un privilegi de franquesa als habitants de Belltall pel qual els exonera dels mals usos d'eixorquia, intestia i cugucia, de la prestació del terç en les transmissions de propietats rústiques i urbanes i de la servitud d'espatlles de bous, vaques, vedells i cérvols. A més, concedeix garanties per als vianants, i els seus diners i béns, que estiguin de pas a Belltall.
El 1297 passa a mans de l'Orde dels Hospitalers juntament amb els drets dels castlans. A principis dels segle XIV, el prior de Catalunya ven a violari els drets del castell i Belltall Guillem Gener i el seu fill Jaume, que també compren a Pere el Cerimoniós el mer i mixt imperi del lloc, i es titulen senyors de Belltall, fet que els enfronta o l'orde.
El 1385 la cort del veguer de Montblanc ven per execució els drets dels Gener al secretari del futur rei Martí l'Humà Pere de Benviure, qui no triga a vendr
  • Foto de Belltall
  • Foto de Belltall
Belltall Belltall és una entitat de població del municipi de Passanant i Belltall, a la comarca de la Conca de Barberà. El poble[1] se situa a la serra de Forès a mig camí entre les comarques de la Segarra i l'Urgell, al sud-oest del terme municipal. La carretera C-14 és la seva principal via de comunicació. El clima, en general, és mediterrani. Les temperatures acostumen a ser baixes durant l'hivern i temperades a l'estiu. La manca d'accidents orogràfics provoca que el vent hi toqui, especialment el serè i el llevant, sense deixar la marinada i la tramuntana. Les precipitacions són escasses. Els cultius de secà són predominants, especialment el conreu de cereals i concretament de l'ordi, i esdevenen una de les activitats econòmiques principals. També en destaca la producció d'all, més petit que alguns alls d'altres zones i pla per la part de sota, que és força valorat arreu del territori. La vegetació natural i els boscos, juntament amb les terres ermes, ocupen aproximadament un 15% de l'extensió de l'antic terme. Belltall és esmentat el 1030 amb el nom de Trullol de Comalats en les afrontacions del castell de Montclar. El 1079 Hug Dalmau de Cervera concedeix Belltall de ple dret a Mir Oromir, que al mateix temps rep en feu el castell del Tallat. A la segona meitat del segle XII Belltall és una possessió de Ramon de Cervera, tot i que el seu germà Ponç en té alguns drets, ja que, el 1231, els seus successors Eliarda de Torroja i el seu fill Simó de Palau venen perpètuament a Guillem de Guardiolada, fill de Ramon de Cervera, tot el domini, el dret i les accions que tenen en els castells i Belltall, ara tingut des de la segona meitat del segle XII per Guillem d'Aguilar i Pere Arnau. El 19 de novembre de 1227 Serè de Montpalau, descendent de Pere Arnau, concedeix un privilegi de franquesa als habitants de Belltall pel qual els exonera dels mals usos d'eixorquia, intestia i cugucia, de la prestació del terç en les transmissions de propietats rústiques i urbanes i de la servitud d'espatlles de bous, vaques, vedells i cérvols. A més, concedeix garanties per als vianants, i els seus diners i béns, que estiguin de pas a Belltall. El 1297 passa a mans de l'Orde dels Hospitalers juntament amb els drets dels castlans. A principis dels segle XIV, el prior de Catalunya ven a violari els drets del castell i Belltall Guillem Gener i el seu fill Jaume, que també compren a Pere el Cerimoniós el mer i mixt imperi del lloc, i es titulen senyors de Belltall, fet que els enfronta o l'orde. El 1385 la cort del veguer de Montblanc ven per execució els drets dels Gener al secretari del futur rei Martí l'Humà Pere de Benviure, qui no triga a vendre-ho a l'Orde dels Hospitalers de nou, que adquireixen així la possessió completa de la senyoria de Belltall i l'adscriuen a la comanda de l'Espluga de Francolí, juntament amb Glorieta, Cabestany i la Guàrdia Lada. [2]
  • Foto de Blancafort
  • Foto de Blancafort
Blancafort Blancafort és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà. El poble es troba a la part central de la Conca de Barberà, a 428 metres d'alçada, al vessant meridional de la serra del Tallat. El seu terme és força accidentat, i està drenat per nombrosos torrents que discorren en direcció nord-sud. Pertany al que es denomina la Conca estricta, i el principal conreu n'és la vinya. Documentat des del 1207, va ser format a la segona meitat del segle XII a redós del seu castell, que va formar part del Ducat de Montblanc (ss. XIV-XVIII), i del qual tan sols en resta el topònim del tossalet on estava situat. Al segle XVIII pagaven delmes a la mitra, a la vila de Montblanc, al seu castlà i al monestir de Vallbona de les Monges. La major part de les seves cases foren bastides a la fi del segle XVIII i al principi del XIX; es destaca per la seva magnificència i construcció la Casa Minguella, coneguda popularment per Cal Cavaller (segle XVII), on apareix, a la seva façana, l'escut nobiliari de la família.
  • Foto de Carretera, trencallal Santuari del Tallat
  • Foto de Mas d'en Xup
  • Foto de Mas d'en Xup
  • Foto de Rocallaura
  • Foto de Rocallaura
  • Foto de Rocallaura
Rocallaura Rocallaura és un poble de la part sud-oriental del municipi de Vallbona de les Monges que forma una entitat municipal descentralitzada. Està situat a 649 m d'altitud, dalt d'un turó al peu de la riera de Maldanell, al nord de la serra del Tallat, prop del límit amb la Conca de Barberà. El seu terme es correspon amb el de l'antic municipi, de 10,80 km². Es comunica amb Vallbona de les Monges a través de la carretera comarcal LP-2335, un trencall de la C-14 Tàrrega-Montblanc entre les poblacions de Belltall i Solivella. El 2009 tenia 85 habitants, cosa que el fa el segon nucli més habitat del municipi. L'economia del poble es dedica essencialment a l'agricultura de secà (cereals, olivera, vinya, ametllers). També hi tenen importància les aigües bicarbonatades càlciques litíniques de les fonts properes al poble. De la seva església, dedicada a Sant Llorenç, en depèn el santuari de la Mare de Déu del Tallat. De l'antic castell de Rocallaura no en queda cap traça. Va pertànyer a les abadesses de Santa Maria de Vallbona i estigué incorporat al municipi de Vallbona de les Monges fins al decenni de 1920-30, en què va tenir ajuntament propi fins al 9 de juliol del 1970, quan va tornar a ser annexat a Vallbona. L'entitat municipal descentralitzada es va crear el 20 de febrer del 2003.
  • Foto de Santuari del Tallat
  • Foto de Santuari del Tallat
El santuari del Tallat és un antic priorat i actual santuari marià que està situat al cim d'un turó de 787 metres d'altitud de la serra del mateix nom, al límit de les comarques de l'Urgell i la Conca de Barberà. S'hi accedeix a través d'una pista de 3,2 km, asfaltada, que enllaça amb la carretera comarcal LP-2335, un trencall de la C-14 Tàrrega-Montblanc entre les poblacions de Belltall i Solivella, en plena Ruta del Cister.[1] Administrativament depèn de Montblanquet, però ha estat vinculat de sempre al poble de Rocallaura pel fet que la imatge de la Mare de Déu fou portada a la seva parròquia.[2]És una església rectangular d'estil gòtic amb una porta d'accés de mig punt dovellat,[3] La silueta de pedra blanca del santuari és visible des de molts llocs de les comarques properes, i el lloc constitueix un impressionant mirador de l'Urgell, la Segarra i la Conca de Barberà, tant per la seva altitud com per la situació. La Mare de Déu del Tallat és una figura de marbre del segle XIV amb una corona de pedres precioses. El 2011 el capellà de Rocallaura, Pere Lluís Ramon, la va guardar uns dies per seguretat, el que va causar malestar a la zona i va fer que el santuari aparegués en diverses ocasions als mitjans de comunicació.[4][5][6]Documentat des del 1081, com a torre de defensa del Tallat, fou després un eremitori. El 1354, un grup de devots de la parròquia de Rocallaura, al qual el santuari ha estat sempre vinculat, hi fundaren l'església de Santa Maria del Puig del Tallat. El 1509, els monjos del Poblet se'n feren càrrec i hi continuaren fins al 1822.[10] Fou priorat i santuari marià. El 1835, amb la desamortització de Mendizábal, els terrenys i el santuari foren subhastats. La imatge de la Mare de Déu del Tallat, d'alabastre de color negre, fou traslladada a un cambril de l'església de St. Llorenç, a Rocallaura. Altres parts de l'edifici es troben actualment en diversos indrets com el castell de Santa Florentina de Canet de Mar, el Museu Cau Ferrat de Sitges o el mas de Misericòrdia de Reus.
  • Foto de Senan
  • Foto de Senan
  • Foto de Senan
Senan Senan és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà,[2] al límit amb la comarca de les Garrigues, anomenat Senant fins al 1983. La seva població segons dades del 2006 era de 46 habitants. Encara que geogràficament pertany a la comarca de les Garrigues, amb la divisió comarcal de 1936 va quedar integrada a la de la Conca de Barberà. Almenys durant els segles XVIII i XIX hi va haver un forn de vidre que va tenir relació amb el de la limítrofa Fulleda. Segons documents de l'any 1139, la població pertanyia al senyor Guerau de Granyena que el va cedir en 1167 al monestir de Montserrat. El monjos van construir allà una església i es van encarregar de repoblar la zona a finals del segle XII. Tanmateix, Senan quedava molt lluny del monestir benedictí el que complicava la seva administració. Per això, el 12 de novembre de 1264, l'abat Bertran va vendre el terreny a Arnau de Preixens, abat del monestir de Poblet. El domini de Poblet sobre el poble va finalitzar el 1811 després d'un decret emès per les Corts de Cadis. L'església parroquial de Santa Maria és d'estil romànic. Va ser construïda entre els segles XII-XIII gràcies a la influència de Montserrat. La portalada està formada per tornades en degradació. L'edifici ha sofert diverses restauracions al llarg dels segles. La festa major de Senan se celebra els dies 15 i 16 d'agost.
  • Foto de Solivella
  • Foto de Solivella
Solivella Solivella és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà, situat al vessant meridional de la serra del Tallat. És on més àmpliament es parla el subdialecte xipella del català. Solivella va ser mencionada per primer cop en un document del 1058 amb el nom de Puig de Solivella. El 1191 va començar a repoblar-se mercès a Gombau d'Oluja, senyor de Vallfogona de Riucorb qui construí un petit castell. En el segle XIII va passar a mans de la família Anglesola. El segle XIV van vendre la seva possessió al monestir de Santes Creus, tanmateix poc després van recuperar les seves possessions. El castell de Solivella fou bastit a finals del segle XV i a principis del segle XVI pels Llorac aprofitant elements anteriors. Es trobava a la part més alta de la vila dominant gran part del terme. Es tractava d'una gran edificació del gòtic florit català. Actualment en el seu emplaçament es poden observar les restes d'un gran mur i la porta d'entrada al castell. El pati d'armes es troba gairebé derruït. Al mig del pati d'armes hi ha l'antiga cisterna que es va aprofitar per fer de dipòsit d'aigua de la vila, tasca que encara avui realitza. El 1599 es creà la baronia de Solivella per Felip III de Castella en favor de Simó Berenguer de Llorac i Castelló. A mitjans del segle XVIII va pertànyer als marquesos de Palmerola. Solivella tingué una gran expansió durant el segle XIX, com ho demostren nombroses llindes de les cases del poble.[2] L'avalot dels pobres s'estengué a Solivella l'agost de 1694.[3]

5 comentaris

  • Foto de Caroline2

    Caroline2 18/05/2014

    Molt bona ruta!

  • un de poble 10/10/2016

    Has pensat algun dia quan vas marcar la ruta en el tros de sendero que fas baixar del monestir del tallat cap abaix passant per un bosc i sortint a una parada de sembradura, passant per un caminet i al final xafant el sembrat ( cop tu no dius )fins que surts al cami principal, vas pensar les consecuencies que podia tenir si algu feia la ruta amb moto , i amb cuats, com algu ho fa ,per aixo es gasten els diners marcant rutes i despres alguns passen per alli on volen sense pensar si poden molestar ho no i passant per senderons sense estar marcats , perdona jo si se les consecuencies i les pateixo, marcant rutes no tot si val crec jo.

  • Foto de Guillem Plans

    Guillem Plans 13/10/2016

    Hola noi de poble,

    En primer lloc, deixa que faci uns aclariments:

    -La ruta està feta el febrer de 2014, seguint un track trobat a wikiloc i com sempre acostumem a fer, mantenint en tot moment un respecte pel bosc, els camps i les propietats privades durant el transcurs d'una ruta.
    -La ruta, en cap cas passa pel mig de sembrats o d'un camp i es pot observar perfectament a través de la imatge de satèl·lit de l'institut Cartogràfic de Catalunya.
    És més, en el mapa topogràfic, es pot observar com passa per sobre un camí(cartografiat) sobre marge de bosc que divideix el camp.

    Finalment, et demano que no em facis responsable del mal us de la informació que puguin fer altres persones. La referència de la ruta és molt clara, BTT, i el que puguin fer energúmens sobre un quad, una moto o qualsevol altre mitjà és imprevisible i malauradament està fora del nostre control.

    Salut!

  • un de poble 13/10/2016

    La ruta esta feta el 2014 com dius, i nosaltres pensant com era possible que al tems que el sembrat era ja alt de tant en tant passes algun moto i fins i tot algun quad i ho xafessin , ja que aqui no hi ha cami , ja teu dic jo,i no vull donar lliçons a ningu,no em queixo dels que van a peu ho amb bici, i ara ens em adonat que hi ha varies rutes penjades a wikiloc, no te la dono tota la culta a tu, la dono als que han penjat cers trossos de rutes i no saben el que hi ha en els camps dels altres,ho pensant que a la millor, ho potser hi podia passar algun sendero i per aixo despues passa el que passa,i als que es creuen que tenen dret a tot ,la ruta que tu as marcat passa pel costat d'un marge i la parada,es a dir estas xafant la parada, no m'estranye que es vegi pel satel-lit perque esta molt trillat i per aixo tothom ho interprete a la seva manera ,jo no vull en cap cas ficar portes al camp, pro tot no si val crec, ten dic un altra aqui hi van fer passar un GR sense demanar cap permis de res i vam reclamar i ens van donar la rao i van modificar traçat.Salutacions

  • Foto de Pep Lonely Rider MTB

    Pep Lonely Rider MTB 31/10/2016

    Ser del lloc, viure de la terra i dels seus fruits no et dóna la raó abosulta. Per exemple en una finca de El 'Perelló (per la qual passa un GR prou ample) i que el seu propietari ha tancat amb pany i clau amb dos grans cadenes, en vaiig aturar i parlant amb ell em va a insunuar que uns "bikers" li havian robat 50 kg de patates, aixi que estaba fart i tancaba el camí! !!
    Us imagineu de ruta amb les nostres BTT amb uns 5 kgs de patates extra per barba, dons sona una mica rebuscat, no?
    Al final el bon home em va deixar passar perquè anava sol i evidentment sense les patates !!!
    D'altra banda he vist en els meus excursions per tota Catalunya i altres comunitats, moltas cases de pagès plenes d'estris inútils tirats a prop d'elles, cotxes, tractors i fins i tot autocars abandonats, ademés de tota mena d'andròmines oblidats.
    És més si cal sóc capaç de crear un àlbum fotogràfic amb les proves, perque estic ben segur que segueixen al mateix puesto, perjudicant l'entorn, la natura i el seu fràgil equilibri.
    Ho confeso jo sóc un d'aquests "energúmens" (que ara practica només el BTT) que ha gaudit de la natura a peu o buscant bolets, amb moto d'enduro (25 anys corrent en curses o simplement sortint amb els amics) també con voluntari de la ADF local i mai, repeteixo, mai he tingut un només problema amb ningú, el meu secret?
    Educació i comprensió amb les persones, respecte a la natura i una bona dosi de paciència per aturar-se uns minuts i parlar amb qui faci falta de qualsevol problema. De un altre banda i per finalitzar crec que generalitzar és simplificar.
    Salut a tots els que ens agrada i gaudim del medi natural amb respecte !!

Si vols, pots o aquesta ruta.