Temps  una hora 2 minuts

Coordenades 1837

Data de pujada 6 / de novembre / 2017

Data de realització de novembre 2017

-
-
443 m
9 m
0
3,4
6,9
13,8 km

Vista 356 vegades, descarregada 15 vegades

a prop de Vilassar de Dalt, Catalunya (España)

Situat als peus del Turó d'en Rumpons, trobem l'anomenada Roca d'en Toni, segurament pel fet que el propietari dels terrenys era el pastor Toni Puig, segons consta en registres del segle XIX. Es tracta del megàlit més conegut de la comarca del Maresme. És un sepulcre de corredor evolucionat, del tipus petita galeria catalana, amb planta quadrangular i corredor de lloses de granit. Conserva una bona part del corredor i tota la cambra, coberta per una sola llosa enorme. Els historiadors el daten del període calcolític, entre els anys 2200 i 1800 aC. Excavat a principis del segle XX pel Centre Excursionista de Catalunya, s'hi trobaren restes d'aixovar funerari. És possible que, pels objectes recuperats, es tractés d'un enterrament destinat al clan familiar d'algun cabdill important. S'hi han fet dues excavacions posteriors (la segona a càrrec del professor Pere Bosch i Gimpera, i la tercera, a principis de març del 1982, per Josep Castells, del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya), però només s'obtingueren testimonis materials en la primera intervenció. Recentment, durant les obres de construcció del perímetre protector actual, aparegueren restes d'una foguera, fragments de ceràmica, una destraleta votiva i un fragment de ganivet de sílex. Atès que es tracta d'un monument funerari molt visible, ha arribat fins als nostres dies molt espoliat. La formació bàsica del dolmen, la constitueixen dues pedres verticals amb una d'horitzontal al damunt, generalment acompanyades d'altres pedres en la rodalia, de grans dimensions. El tipus més senzill, que són dues pedres verticals i una d'horitzontal, s'anomena cista, o sigui, "caixa". Quan el dolmen central en té un altre de més petit que li serveix d'entrada, rep el nom de sepulcre de corredor. La seva datació es pot situar entre el 2500 aC fins al 1800 aC, en el període que es coneix com a Calcolític o Eneolític, quan els homes d'aquestes contades habiten la serralada i es dediquen bàsicament a pasturar els seus ramats. És un període que s'introdueix una rudimentària metal·lúrgia del coure i altres metalls mal·leables tot i que els instruments d'ús comú es continuen fent amb pedra. És el moment que el món funerari pren especial protagonisme i es passa de la inhumació individual als enterraments col·lectius en coves, abrics, fosses a l'aire lliure i com en aquest cas en megàlits, que avui coneixem com dòlmens, sepulcres de corredor o galeries cobertes. En el cas de la roca d'en Toni podem parlar que, pels objectes recuperats, possiblement es tractava d'un enterrament destinat a un clan familiar d'algun cabdill o cap important. Els dòlmens tenien una funció sepulcral. Antigament estaven orientats cap a L'Est. Els cossos eren enterrats en forma fetal, amb el cap orientat també cap a l'Est, mirant cap a l'alba. Això era un senyal de renovació de la vida. El que és curiós d'aquestes construccions, és que mostren un cert grau de coordinació, planificació, jerarquia i lideratge, que era molt important dintre de les societats de l'època. Una dada molt curiosa, és que aquestes restes eren freqüentment saquejats, ja que la creença diu que en el seu interior s'amagaven gegants tresors i fortunes. La Roca d'en Toni, va ser excavada per en Jaume Ventura, juntament amb les cambres sepulcrals de la cova d'en Pau, de la cova de la Granota i la cova d'en Joan, la Pedra del Diable i el menhir de cal Camat, són alguns dels monuments megalítics més importants de la comarca.
La Cova d'en Pau, està formada per un conjunt de blocs de roca, està situada a Vilassar de Dalt (el Maresme) es troba al Parc de la Serralada Litoral, aquesta cova va ser descoberta per Pau Ubach el 1950 i posteriorment va ser excavada pel Grup d'Arqueologia de Vilassar de Dalt. Es troba relativament prop de la Cova de la Granota. La Cova d'en pau, és una cova megalítica, que va ser utilitzada com a cripta sepulcral, és formada per un amuntegament natural de blocs granítics que formen dues cambres unides per un corredor que permet travessar per sota tot el conjunt. Al sostre s'observen multitud d'alvèols d'erosió per la humitat condensada. L'entrada principal estava tapada intencionadament amb blocs de pedra. En aquest jaciment arqueològic es va trobar un dels aixovars funeraris més importants del Parc de la Serralada litoral. Un aixovar funerari és el conjunt d'objectes que es dipositen i es guarden al costat del difunt en els enterraments, siguin individuals o col·lectius, com a l'antic Egipte. Aquest mena de ritual, forma part de les primeres creences religioses, que sembla que van sortir de la necessitat de trobar una explicació a fenòmens de la natura. A la primera cambra es va trobar una punta de sageta, una làmina-ganivet de sílex i un fragment d'un petit bol. A la segona cambra hi havia una destral votiva, una altra làmina-ganivet de sílex, dues plaques, un vas de ceràmica de parets llises i una gran quantitat de fragments d'ossos i de ceràmica. Tot aquest material que es va trobar dins de la cova, prové aproximadament dels anys 2200 aC-1800 aC i s'exposa al Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt.
La Cova de la Granota es troba al Parc de la Serralada Litoral, la qual és un abrigall natural format per una sèrie de grans boles granítiques amuntegades. És al terme de Vilassar de Dalt: Situats al Pi de la Creu de Can Boquet, i prop de la Roca d'en Toni. S'hi pot baixar per la pista en direcció mar i aviat girant a l'esquerra la que mena a Cabrils. A uns 680 m, a peu de pista i a l'esquerra, hi ha una torre metàl·lica amb diverses antenes. Des d'aquest punt, prenem referència de la bola granítica que es destaca més amunt i es puja pel mig del bosc fins a arribar-hi. El conjunt configura dues cambres a nivells diferents i es va utilitzar com a lloc d'inhumació col·lectiva durant el Neolític. Vist des del camí, té una certa semblança amb una granota i d'ací li ve el nom: la gran bola superior en seria el cos i les pedres que la sostenen les potes. Pau Ubach, uns dies després de descobrir el 1950 la cova que duria el seu nom (Cova d'en Pau), va observar a prop un amuntegament granític encara més gran que el de la seva cova. Va localitzar l'entrada principal al recinte, que estava tapada amb pedres, i va trobar en superfície diferents fragments de ceràmica i d'un crani humà. El Grup Arqueològic del Museu de Vilassar de Dalt va iniciar aviat els treballs i va excavar la cambra inferior el mateix 1950, però sense resultats. La cambra superior es va excavar el 1955 i s'hi van trobar tres enterraments (uns sis individus en total) i un destacat aixovar funerari (el més ric de tot el Parc). L'aixovar el constituïen tres ganivets de sílex, diverses puntes de sageta, un botó perforat de pedra polida, un bol de ceràmica, dues plaquetes de diorita verda, una dena de collaret de variscita i fragments de diversos elements. Aquest material és del Calcolític (2200 aC-1800 aC) i s'exposa al Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.