Temps  4 hores 49 minuts

Coordenades 7751

Data de pujada 13 / de maig / 2014

Data de realització de maig 2014

-
-
679 m
104 m
0
11
22
44,68 km

Vista 1458 vegades, descarregada 36 vegades

a prop de Riudecanyes, Catalunya (España)

Ruta circular desde Riudecanyes força variada amb carretera, pista, corriols.

Riudecanyes,Vilanova d´Escornalbou, Colldejou, La Torre de Fontaubella, Pradell de la Teixeta, Duesaigües i tornem a Riudecanyes.

Veure més external

Anomenat abans Dosaigües, el nom prové del fet d'estar situat a la confluència de diversos barrancs. Creuen el terme els barrancs Reial o de l'Argentera, dels Masos, d'Enseula, de l'Alzina, dels Algars, de Vilamanya, del Coix, dels Hortiells i alguns altres. Es troba al peu de la serra de l'Argentera i de Pradell, de 773 m, a prop de Puigcerver i a tocar del Puigmarí, de 658 m metres abans d'ésser anivellat el seu cim per l'empresa "Canteras La Ponderosa", i per les Freixes, de 788 m i que és el punt més alt del terme, a tocar del d'Alforja. l terme de Duesaigües és travessat per la línia de ferrocarril de Tarragona a Saragossa, per Reus i Móra la Nova, disposant d'un baixador en servei. Per salvar els dos barrancs que hi ha, el 1889 es construïren dos ponts de pedra, amb 14 arcades l'un i 9 l'altre. El viaducte més llarg (viaducte dels Masos) té una alçada màxima de 36 m, i fou declarat element del Patrimoni Industrial de Catalunya. Durant la passada contesa civil, Duesaigües fou bombardejat per l'aviació nacional del general García-Morato, ja que aquests ponts eren un important objectiu militar. Al final de la Batalla de l'Ebre, a la tardor del 1938 el pont gran fou dinamitat pels propis republicans. Reconstruït en finir la guerra, encara hi podem veure al seu bell mig, la gran cicatriu blanca d'aquella desfeta. Dins la mateixa línia, i ja en els termes de l'Argentera i de Pradell de la Teixeta fou perforat en els mateixos anys, el que fou el túnel de ferrocarril més llarg de la península ibèrica. En aquestes obres, hi treballaren molts fills de Duesaigües i val a dir que dos d'ells, hi trobaren la mort. Durant la Batalla de l'Ebre, aquest túnel fou utilitzat com a Hospital de Sang. Al capdavant de l'Ajuntament hi havia l'alcalde que més anys ho havia estat, Sebastià Bondia Borràs. Un antic alcalde, Josep Maria Aragonès Mestre, va publicar un recull de fets, usos i costums civils i religioses del poble, cosa que enriqueix el seu patrimoni cultural, ara en perill de desaparició amb el pas dels anys. Des del 2004, els visitants poden trobar al Museu de l'Avi, fundat per Jordi Rabascall, una mostra testimonial d'eines i estris d'una casa de pagès. El 2012, s'ha publicat el llibre digital 'El Museu de l'Avi', amb textos de Lena Paüls, fotografies de Montse Francisco i disseny de Iolanda Salvadó, sobre el contingut del museu.
Es tracta d'un topònim descriptiu de les característiques del lloc on és la població: un pradell (prat petit), a prop del Coll de la Teixeta. Es tracta, doncs, d'un topònim ja romànic, d'origen medieval. L'afegit de "la Teixeta" és a causa del coll proper, però el mot "teixeta" ("teixeda") designa un bosc de teixos, que són arbres sobretot centreuropeus que es donen aquí gràcies a l'alçada del lloc.
Al arribar al poble tenim una font a la esquerra. http://www.torredefontaubella.oasi.org/ La primera part del topònim és fàcil d'interpretar: deu el nom a una torre de defensa, la Torre del Rafolí, a l'entorn de la qual es va desenvolupar el poble. La segona part del topònim, documentada ja al XII com a nom d'una serra (serram de Fonte Albella), ens remet a una de les serres que feien de talaia a la baronia d'Escornalbou, a la qual pertanyia. Aquesta "fonte albella" deu tractar-se d'una font blanca (alba), expressada en diminutiu. Tanmateix, hi ha qui ho ha relacionat amb l'ovella, tot i que sembla una interpretació etimològicament menys versemblant.
El punt mes alt de la ruta, on agafarem un corriol que ens durà a la Torre de Fontaubella. (el tram més tècnic i divertit de la ruta)
Es creu que la zona ja va estar habitada durant la prehistòria tal com semblen indicar les eines de pedra que s'han trobat dins del terme municipal. L'origen del municipi no està clar; mentre que algunes fonts indiquen que és en una alqueria sarraïna, Eduard Toda li atribueix un origen romà. Apareix per primera vegada documentat en 1154, en una butlla emesa per Anastasi IV. Va passar a les mans del monestir de Sant Miquel d'Escornalbou en 1197 per cessió d'Abert de Castellvell, que retenia sense dret. Amb això, el municipi quedava a les mans de l'església i integrat a la baronia d'Escornalbou. Va formar part de la Comuna del Camp des de 1586 fins a 1669. L'església parroquial està dedicada a Sant Llorenç. És d'àmplies dimensions i té annex un campanar de base octogonal. També és interessant la Mare de Déu de les Malalties, situada al Mas de Magrinyà. Queden encara visibles algunes restes de la muralla que va envoltar la població, construïda durant les Guerres Carlistes. Colldejou celebra la seva festa major el mes d'agost, coincidint amb la festivitat de Sant Llorenç. La festa major d'hivern té lloc el 23 d'octubre, festivitat de Sant Rafael. És també interessant la realització d'excursions al cim de la Mola de Colldejou, des d'on es pot arribar a veure el riu Ebre en dies clars.
El poble de Vilanova es va formar a redós del monestir d'Escornalbou, i des de la seva fundació va formar part de la baronia d'Escornalbou. Va participar en les activitats de la Comuna del Camp des de 1339. La vila va ser saquejada durant la Guerra dels Segadors, conflicte que va afectar la seva economia, la qual no es va recuperar fins al començament del segle XVIII. Les seves collites també es van veure delmades en 1687 degut a una plaga de llagostes. Una nova plaga, la de la fil·loxera, va provocar en el segle XIX un descens de la població. L'església parroquial està dedicada a Joan Baptista i és d'escàs interès arquitectònic. No queden rastres de les antigues fortificacions que rodejaven la ciutat a l'edat mitjana, tot i que el nucli antic del poble segueix conservant la seva estructura medieval i s'hi poden trobar algunes cases amb dovelles. Destaca l'edifici conegut com "Cal Peirí", del segle XVII, que té adossada una torre quadrada de defensa. La seva porta és adovellada i en ella es pot observar l'escut familiar. A les afores del poble es troba "Mas Palomera", que també pertany a la família Peirí. És un edifici del segle XVIII construït amb pedra picada, i presidit per l'escut d'armes de la família. El poble celebra la seva festa major el dia 28 d'agost, coincidint amb la festivitat de Sant Agustí, qui, segons narra la tradició, va lliurar el poble de la plaga de llagostes que el va assolar al segle XVII. La festa major d'hivern se celebra el dia 20 de gener, amb motiu de la festivitat de Sant Sebastià màrtir.
Sembla que Riudecanyes es va formar a partir de la carta de població lliurada per Ramón Berenguer IV a Cambrils el 1152 ja que allà es parla d'un poble torrent qui est iuxta Rivum de Canes. L'historiador Eduard Toda indica que al 1162 el poble disposava ja d'un castell del qual no es conserven restes. En 1185, el rei Alfons II d'Aragó va lliurar algunes terres a Berenguer de Cambrils encara que es va reservar part dels drets. Des de 1339, Riudecanyes va participar en les activitats de la Comuna del Camp i es va convertir en seu de la baronia d'Escornalbou. En origen, el càrrec de governador de la baronia va recaure en un canonge i més endavant en un advocat; més tard, en quedar la baronia a les mans de l'església, van ser els arquebisbes qui van nomenar als administradors. L'edifici més destacable del terme municipal és el Monestir d'Escornalbou. Malgrat les nombroses reformes, encara pot veure's traces de l'edifici romànic com l'església o la portalada. L'església parroquial de Riudecanyes està dedicada a Sant Mateu. Les obres de construcció les va iniciar el 1582 Joan Santfeliu, procedent de Cambrils, i es van concloure el 1598. El temple va ser reformat en part entre 1680 i 1698. És d'estil renaixentista i té annex un campanar de dos cossos i amb una alçària de 25 metres. El 1936 es va destruir el retaule major, datat el 1602. El poble es troba situat molt a prop del pantà de Riudecanyes, la construcció del qual es va proposar ja a finals del segle XIX. El 1903, es va aprovar el projecte dissenyat per Gaietà Úbeda i Sarrachaga i a l'any següent es va col·locar la primera pedra. Les obres es van paralitzar el 1907 i no es van acabar fins al 1919. Tenia una capacitat de 3.381.750 m³ i l'alçària de presa és de 34,5 metres. El 1930 es va decidir realitzar un transvasament a la presa de les aigües del riu Siurana mitjançant un canal que es va construir el 1951. El 1965 es va construir un altre pantà al Siurana per a poder ampliar les terres regades. El 1989 van començar unes noves obres d'ampliació del pantà fins als 5,2 Hm³ que van finalitzar el 1991. Riudecanyes celebra la seva festa major l'últim cap de setmana de juliol.

5 comentaris

  • Foto de Jspn
  • Toni ba 19/12/2018

    La hice hoy y casi todo ciclable, muy guapa !

  • Foto de Jspn

    Jspn 21/12/2018

    Celebro que t´agradi.

    Recuerdo que la bajada de los molinos a la torre de Fontaubella estubo muy bien.

  • Toni ba 21/12/2018

    Esa es mas pedregosa, con una doble suspension habria desmontado menos para evitar llantazo, la q disfrute mas fue la q te deja en Duesaigues q es menos pedregosa. Aunque en gral. Es un ruton superchulo !

  • Foto de Jspn

    Jspn 21/12/2018

    Duesaigues es bastante lisa, pero yo la hice con doble, el companyero con rigida creo.
    Pero puedes ponerte un procore o un cushcore en la rueda, para evitar llantazos.

    https://www.cushcore.com/
    https://www.cubiertasmtb.com/Systema-Procore

Si vols, pots o aquesta ruta.