Temps  23 hores 58 minuts

Coordenades 6150

Data de pujada 1 / de juny / 2015

Data de realització de juny 2015

-
-
1.165 m
437 m
0
23
45
90,71 km

Vista 176 vegades, descarregada 27 vegades

a prop de Ripoll, Catalunya (España)

Ruta realitzada per el Club Ciclista Horta.
Sortim de l'estació de la RENFE de Ripoll i ens dirigim cap a Sant Joan de les Abadessa per el carril bici, aproximadament 1km, creuem la carretera, agafem la pista i iniciem la primera pujada del dia, fins el Coll de les Carboneres. Baixem per trobar la N260 fem gairebé 1km i girem a la dreta, baixem per una pista cimentada uns 2,5km i fem la segona pujada del dia uns 3km i uns 300mts+. Continuem per pista amb un continu puja-baixa i fer una baixada que ens dura a Vidrà. Continuem per pista i ens desviem per un corriol tècnic per veure la Tosca dels Degollats, continuem baixant i gairebé arribant a Sant Pere de Torelló deixen l'asfalt per l'àrea recreativa del Riu Ges.
Seguim per pista rodadora fins arriba a Roda de Ter. Continuem per pista i una mica avans de arribar a Calldetenes fem un corriol de 1km de la Ruta del Molins Fariners, Passem per Taradell, Tona, aqui fem l'ultima pujada del dia que ens dura a Collsuspina.
  • Foto de Carril bici
  • Foto de CATARATA DEL TORRENT DE MILANY
  • Foto de Collsuspina
Collsuspina és un poble i municipi de la comarca natural del Moianès, fins al 2015 adscrit administrativament a la d'Osona. Eclesiàsticament, pertany al Bisbat de Vic, i judicialment al Partit Judicial de Vic. També depèn de Vic des del punt de vista de l'administració d'Hisenda i del registre de la propietat. Dins del Moianès, ocupa l'extrem nord-oriental. Nasqué com un territori depenent de la parròquia de Sant Andreu de Tona, al voltant de la sufragània de Sant Cugat de Gavadons, però amb el pas del temps s'anà decantant cap a les relacions amb Moià, definitivament afermades amb la independència municipal de Tona. La població actual de Collsuspina es formà en el Coll de l'Espina, en el camí ral de Manresa a Vic. El coll rebia aquest nom perquè eren terres de la important masia de l'Espina, propera a llevant del coll. De la forma original, Coll s'Espina o Collsespina, es passa a la forma actual per dissimilació.
  • Foto de Fi Ruta dels Molins
Voreja el torrent de Sant Martí i dels diferents elements hidràulics que abastien anys ha els sis molins que hi ha al llarg del seu recorregut.Inaugurada el 1994. Es tracta d'un camí amb poc desnivell, amb ponts i passos que permeten observar al llarg de gairebé 3 km tot un seguit de canals i recs, basses, rescloses, fonts, "cadiretes" i molins; tots ells elements d'arquitectura hirdràulica que permetien aprofitar tot el cabal d'aigua del torrent. També, al voltant d'aquesta ruta, s'hi agrupen algunes de les cases més antigues del poble. El recorregut és de poca llargada, suau i planer, i enllaça els pobles de Calldetenes i Sant Julià de Vilatorta. A més, ens convida a descobrir racons amagats de la natura alhora que ens il·lustra sobre la primera indústria que hi va haver al municipi.
  • Foto de Fin Carril bici
  • Foto de Inici Ruta dels Molins
Voreja el torrent de Sant Martí i dels diferents elements hidràulics que abastien anys ha els sis molins que hi ha al llarg del seu recorregut.Inaugurada el 1994. Es tracta d'un camí amb poc desnivell, amb ponts i passos que permeten observar al llarg de gairebé 3 km tot un seguit de canals i recs, basses, rescloses, fonts, "cadiretes" i molins; tots ells elements d'arquitectura hirdràulica que permetien aprofitar tot el cabal d'aigua del torrent. També, al voltant d'aquesta ruta, s'hi agrupen algunes de les cases més antigues del poble. El recorregut és de poca llargada, suau i planer, i enllaça els pobles de Calldetenes i Sant Julià de Vilatorta. A més, ens convida a descobrir racons amagats de la natura alhora que ens il·lustra sobre la primera indústria que hi va haver al municipi.
  • Foto de LA TOSCA DE DEGOLLATS
Ripoll-Vidrá-Collsuspina
  • Foto de Roda ter
Roda de Ter és una vila i municipi de la comarca d'Osona ubicat a la part més baixa de la Plana de Vic. És un dels municipis amb menys extensió territorial de tota la comarca. És una vila bàsicament industrial. Antigament, la indústria va saber aprofitar el cabal del riu Ter per a generar energia per les fàbriques tèxtils. El municipi de Roda de Ter es troba al nord de la comarca d'Osona, al costat del riu Ter. La seva extensió és de 2,23 km², ja que l'any 1805 el seu territori es va dividir en escindir-se’n les Masies de Roda. Les Masies de Roda envolta gairebé la totalitat del municipi, llevat del sud-oest que limita amb la població de Gurb. L'emplaçament primitiu d'aquesta població es troba a la península de l'Esquerda, que actualment pertany al municipi de les Masies de Roda. En aquest punt hi hagué un assentament ibèric que arqueològicament pot recular-se fins al segle VIII aC. Aquest primer assentament va cobrant importància i a la primera meitat del segle IV aC ja s'hi basteix una potent muralla defensiva.[2] L'oppidum ibèric fou abandonat a partir del segle I aC. Al segle IX, en aquesta mateixa península s'hi establiria una fortificació carolíngia destinada a controlar els avenços de les tropes musulmanes des del sud de la península Ibèrica. Aquesta fortificació fou destruïda durant la Revolta d'Aissó. De la seva existència només en resten algunes evidències arqueològiques, però cap rastre material, ja que era feta de fusta
  • Foto de Taradell
Taradell és una vila i municipi de la comarca d'Osona. Es troba al sector de llevant de la Plana de Vic, a la falda del Montseny. Limita al nord amb el municipi de Santa Eugènia de Berga, a l'est amb Sant Julià de Vilatorta i Viladrau, al sud amb Seva, i a l'oest amb Tona i Malla. El seu punt més alt és el puig de l'Enclusa de 868 metres d'altura, tot i que l'altitud mitjana del municipi és de 623 metres i el punt més baix és de 499 metres, al curs del riu Gurri, al barri de Mont-rodon. Situat a 6 quilòmetres de Vic, en un petit altiplà als inicis del massís del Montseny, està envoltat de boscos de pinedes, alzinars i rouredes, i gaueix d'un clima més sec que el del fons de la Plana. La seva privilegiada ubicació, l'ha fet un lloc tradicional d'estiueig per la gent de Vic que, de mica en mica, ha anat convertint les segones residències que hi tenia en primeres residències, el que ha fet que la població del municipi anés creixent en els darrers anys de manera força notable. També gent d'altres indrets de Catalunya han vist en Taradell un lloc ideal per a establir-hi la seva segona residència o casa d'estiueig. Hi han fet estada, entre altres, els poetes Carles Riba, Clementina Arderiu i Joan Oliver. El municipi té tres nuclis de població clarament diferenciats: El barri de Mont-rodon, el barri de la Plana de la Madriguera i la vila de Taradell que presenta continuïtat urbana fins a les urbanitzacions de Goitallops al sud i de La Roca al nord. Taradell compta amb un Institut d'Ensenyament Secundari i tres centres d'Educació infantil i de Primària: Les escola públiques Les Pinediques i El Gurri, així com el centre concertat de Sant Genís. L'antiga fàbrica de Can Costa i Font, va ser remodelada per a convertir-la en un centre cultural que compta amb la biblioteca Antoni Pladevall i Font, un teatre i sales polivalents, l'estatge d'entitats i de l'emissora Ràdio Taradell i sala d'exposicions, esdevenint el principal centre de l'activitat social i cultural del municipi. La vila de Taradell és situada en la confluència de la Plana de Vic, amb el Montseny i Les Guilleries. Aquesta ubicació fa que Taradell abasti un territori de mestissatge entre la muntanya i la plana. Dos espais que es donen la mà en el nucli principal de població d'aquesta vila. Taradell és un municipi que facilita, mitjançant una densa xarxa de camins, senders i corriols, l'activitat esportiva i el lleure, amb especial incidència en caminades i excursions a indrets de notable interès cultural i paisatgístic: el castell de Taradell, les coves d'en Rocaguinarda, la tomba de Gasala, el santuari de Puig-l'agulla ja dins del terme de Sant Julià de Vilatorta, i la mateixa Enclusa. Al nucli urbà de Taradell conserva, després d'un arranjament urbanístic, l'antiga Sagrera -que originà el municipi-, així com un sector, més o menys disseminat, de cases de pedra -amb les seves llindes tradicionals- de l'època del primer gran creixement de la vila (segles XVI al XVIII). Entre altres atractius d'aquest municipi, cal fer esment també de l'església parroquial de Sant Genís, amb un magnífic campanar romànic d'estil llombard reproduït al Poble Espanyol de Barcelona, la capella de Santa Llúcia (segle XVI), la torre gòtica de Don Carles, l'ermita de Sant Quirze i Santa Julita, que es troba a la urbanització de la Roca i l'entorn de la Font Gran amb un gran plàtan catalogat com a arbre monumental de Catalunya que podria ser del darrer terç del segle XIX. Cal fer esment, així mateix, de l'activitat sardanista, ja que, a més a més, de l'Agrupació Sardanista de Taradell, aquesta vila disposa de dues cobles de reconeguda solvència artística: La Cobla Genisenca i la Cobla els Lluïsos de Taradell. Disposa també d'un esbart dansaire, l'Esbart Sant Genís de Taradell. L'any 2010, es crea la banda de Taradell, la TARABANDA, constituïda per alumnes, professors de l'Escola de Música. En record de la tradicional activitat bandolera d'aquestes contrades, cada any se celebra la Festa d'en Toca-Sons. Bandoler que, juntament amb Joan de Serrallonga també anomenat Joan Sala i Ferrer i Perot Rocaguinarda, va córrer per les terres de la família Vilademany, senyors de Taradell. Aquesta festa s'està convertint en una tradició lligada a la festa major d'estiu des de l'any 1993, any en el qual es va recuperar la figura del bandoler Toca-sons, i des de llavors, any rere any, el 24 i 25 d'agost Taradell és envaït per bandolers, sometents i trabucs... El dia 24 comencen a córrer veus que el famós bandoler és prop del poble, la gent s'ha de posar en guàrdia, diuen que és perillós. El dia 25 d'agost es crea tota una ambientació al voltant de La Sagrera, de l'església de Sant Genís i de la Torre de Don Carles: Taradell se submergeix al segle XVII. Entrada la tarda, apareix l'esperat bandoler, mai se sap per on entrarà a la vila; després d'algun estira-i-arronsa, és detingut pel sometent. Seguidament, se li fa un judici on es decideix la seva sort: vida o mort. Com a curiositat, cal esmentar que cada any la figura del Toca-sons és representada per una persona diferent, fins al mateix dia 25 no se sap qui serà el bandoler, això fa augmentar la curiositat dels veïns de Taradell. També hi ha un Museu del Blat,[2] situat al mas el Colomer, al barri de Montrodon. El museu recull materials de totes les èpoques relacionats amb la vida a pagès: eines emprades en el cicle del conreu dels cereals, atuells d'ús domèstic, carros, arreus i guarniments per a les tasques fetes amb animals o estris propis de la caça.
  • Foto de Tona
Tona és un municipi de la plana de Vic a la comarca d'Osona, que limita amb els de Malla, Taradell, Muntanyola, Collsuspina, Seva i Balenyà. Forma part. A només 10 km de Vic i situat estratègicament entre Barcelona, Manresa i Girona gaudeix d'un estol de carreteres que fan la població molt accessible des de qualsevol punt de Catalunya. Precisament aquestes vies de comunicació són les que l'han fet desenvolupar bàsicament en dos plans: on s'ubica la població i on es troben part dels masos més importants de la vila i on tradicionalment s'han desenvolupat les activitats agrícoles i ramaderes. La vila de Tona ha estat tradicionalment agrícola i ramadera. Tot i així, des del 1874 i durant la primera meitat del segle passat, el descobriment de la presència d'aigües sulfuroses al subsòl va provocar que es convertís en una població residencial i d'estiueig, amb la fundació del diversos balnearis (Balneari Ullastres & Co, Balneari Segalers, Balneari Roqueta i Balneari Codina).[2] Els balnearis varen tenir un gran impacte econòmic en la població, van suposar un important impuls econòmic, social i urbanístic pel poble,[3] i varen convertir Tona en un centre d'estiueig de primer ordre.[4] A més a Tona també hi ha diverses torres modernistes com les torres Llussà i la Torre Simon totes elles de l'arquitecte Francesc Guàrdia i Vial (gendre i col·laborador de Lluís Domènech i Montaner). Però el canvi d'hàbits del turisme i l'avenç de la medicina van provocar la decadència d'aquesta activitat. Així, doncs, el municipi es va transformar a partir dels anys 70, ja que la seva població s'incrementà notablement a causa del desenvolupament industrial. En els últims anys Tona ha recuperat aquest caràcter de vila d'estiueig i residencial amb la rehabilitació dels hotels en residències per a la tercera edat. L'entorn de Tona encara conserva molts espais naturals, i pels seus entorns s'hi pot observar un paisatge agrícola però alhora natural com són els turons típics de la Plana de Vic i la seva vegetació.
  • Foto de Vidra
Vidrà és un municipi de la comarca d'Osona però pertanyent a la província de Girona. Fins al 1989 aquest municipi pertanyia a la comarca del Ripollès. També forma part de la comarca natural de El Bisaura. La vall de Vidrà és esmentada el 960, quan Emma, abadessa de Sant Joan, féu consagrar la seva església, dedicada a sant Hilari. El terme es repartia en les viles o grans propietats rurals de Vidrà, la Salgueda, Palou, Cabagès, Covilplana, Ciuret, Covildases, Bosquerons i la casa d'Arig amb les Planes, que han donat lloc a grans masies o a les parròquies sufragànies de Santa Margarida de Cabagès, Sant Bartomeu de Covildases o Santa Llúcia de Ciuret. Fora d'aquest conjunt de viles rurals, que formaven la parròquia estricta de Vidrà (llevat la Salgueda, de Sant Pere de Torelló), s'integren a l'actual terme municipal les antigues parròquies de Sant Pere de Milany i de Sant Antoni de Collfred. Els senyors del castell de Milany tenien la jurisdicció civil i criminal sobre tot el terme de Vidrà, llevat del sector SE, que depenia de Curull, però, com que el monestir de Sant Joan de les Abadesses tenia la possessió de la parròquia i de molts drets i emoluments sobre els masos, era en realitat un domini compartit. Els consells generals de prohoms del terme tenien lloc al pla de l'Espinalt, equidistant de Vallfogona i de Vidrà. Al segle XVIII el terme jurisdiccional de Milany es dividí en la baronia i terme de Vallfogona i en la jurisdicció de Vidrà, organitzades en dues batllies.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.