Temps  5 hores 43 minuts

Coordenades 3666

Data de pujada 25 / d’agost / 2014

Data de realització d’agost 2014

-
-
2.653 m
968 m
0
11
22
43,52 km

Vista 926 vegades, descarregada 30 vegades

a prop de Ribes de Freser, Catalunya (España)

Ruta 'durilla' pels què no els agraden les pujades interminables i, en especial, per aquells que s'estiren dels cabells quan han d'empentar la bici durant una bona estona.

A banda d'això, la ruta no reporta gairebé cap dificultat tècnica (tret d'alguns trams de la baixada final). La gran majoria de la pujada és per pista, fins que arribem al peu del Balandrau, on no hi podrem anar a sobre i caldrà caminar.

Se surt des de Ribes de Freser i, durant una bona estona, seguim les indicacions com si anèssim a Tregurà. La pujada es fa molt llarga però, com us dic, no hi ha dificultat tècnica. El paisatge ens regala vistes de Ribes de Freser, des de dalt i, més tard, de Pardines.

Al cap d'una estona de pujada, arribem a la Collada de Meianell. A partir d'aquí les pendents són molt més suaus (fins i tot, planegem una bona estona) i el paisatge ja no té gaire a veure amb el què hem vist fins aleshores (més d'alta muntanya). Tot això fins que arribem a encarar la part final de la pujada (el que ve a ser la Coma de Font Lletera).

Despés d'una vista general del què ens queda, és millor que ens ho prenem amb filosofia perquè, a partir d'ara, les pujades són d'allò més exigents. La dificultat afegida és que hi ha molta pedra solta, que complica la ciclabilitat. Segons ens anem apropant al Coll dels Trespics, la cosa es fa cada cop més difícil... més difícil... fins que es fa impossible progressar des de dalt de la bicicleta. Arribem (ja amb la bici al costat nostre), al Coll dels Trespics (que deu referir-se al Fontlletera, el Trespics i el Balandrau).

Des del Coll, fins al Balandrau, difícilment podreu pujar a la bicicleta (només un tramet de no res). Amb esforç, passant pel cim del Trespics (2.527 m), arribem al Balandrau (2.585 m), des d'on s'haurien de contemplar unes vistes impressionants (la punyetera boira m'ho va impedir).

Comença la baixada. Compte! Mireu de seguir atentament el track del vostre GPS. Jo, amb la boira, no vèia gairebé res. El GPS va a ser la meva única guia (per cert, no sé quina guia tenia el tio que va fer el track que jo seguia, perquè hi ha parts on no hi havia camí ni res).

Mica en mica, anem baixant (compte, perquè el ferm és molt irregular). De vegades el sender és ben clar. D'altres, només s'intueix. Poc a poc, ens anem endinsant en una zona boscosa. La veritat és que aquesta part és xul·líssima. Pura muntanya. I, com que el camí no està gairebé marcat, sembla que anem trepitjant camins verges. Això sí, la tensió a les espatlles s'incrementa (la baixada també carrega el cos, ja que el pendent és bastant pronunciat).

La zona boscosa ens acabarà portant al poblet de El Serrat. I, després d'uns rierols amb ponts de fusta (maquíssims), anem encarant la part final del trajecte. Veurem camins que ens sonen (donat que abans hem pujat per allà) i, en un no res estem, de nou, a Ribes de Freser.

No us deixeu enganyar pels quilòmetres... Semblen pocs, tres quartes parts del recorregut són de pujada.
Ribes de freser
Pardines
Font
Collada de Meianell
Borda
Vista part final
Coll dels Trespics
Balandrau
Boscos frondosos
Pont de fusta

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.