Temps  4 hores 22 minuts

Coordenades 1335

Data de pujada 22 / de setembre / 2015

Data de realització de setembre 2015

-
-
910 m
669 m
0
3,9
7,7
15,4 km

Vista 1318 vegades, descarregada 5 vegades

a prop de Ripoll, Catalunya (España)

Ruta que forma parte del recorrido por todos los pueblos de la Provincia de Girona, con el objeto de conocer sus lugares más interesantes, fotografiarlos y documentarlos.

Después de visitar Ripoll y pasear por sus calles más céntricas, sin olvidar ver el edificio de la farmacia Pruja. Frente al Monasterio empieza esta ruta por la carretera N-260, que se sigue hasta encontrar la principal C-17, y que es cuando se gira a la derecha en dirección a la Font del Sant, donde empieza el sendero que siguiendo a distancia y en todo momento la anterior carretera te lleva a la misma y a unos 100 metros a cruzar el puente de entrada a Campdevanol.

En Campdevanol se toma el camino hacia Gombren y a unos 600 metros a la izquierda del mismo empieza el sendero que siguiendo el río El Merdás, y muy bien indicado te lleva a este pueblo y al final de esta ruta, no sin antes pasar por el restaurante Fonda Xesc para sorprendente con un buen restaurante en un lugar tan apartado de las vías frecuentes de circulación.

LA TRADUCCION AL CATALAN ES DEL TRADUCTOR DE GOOGLE

Ruta que forma part del recorregut per tots els pobles de la Província de Girona, amb l'objecte de conèixer els seus llocs més interessants, fotografiar-los i documentar-los.

Després de visitar Ripoll i passejar pels seus carrers més cèntrics, sense oblidar veure l'edifici de la farmàcia Pruja. Davant del Monestir comença aquesta ruta per la carretera N-260, que se segueix fins a trobar la principal C-17, i que és quan es gira a la dreta en direcció a la Font del Sant, on comença el corriol que seguint a distància i en tot moment l'anterior carretera et porta a la mateixa hi a uns 100 metres a creuar el pont d'entrada a Campdevànol.

En Campdevanol es pren el camí cap a Gombren hi a uns 600 metres a l'esquerra del mateix comença el corriol que seguint el riu El Merdàs, i molt ben indicat et porta a aquest poble i al final d'aquesta ruta, no sense abans passar pel restaurant Fonda Xesc per sorprenent amb un bon restaurant en un lloc tan apartat de les vies freqüents de circulació.
Ripoll es un municipo de la provincia de Girona Es la capital de la comarca del Ripollés y está situada en la confluencia de los ríos Ter y de su afluente Freser, en el Prepirineo catalán. Sus orígenes pueden encontrarse en torno a la fundación del Monasterio de Santa María, mandado construir por Wifredo el Velloso, un importante centro cultural durante la Edad Media. En este monasterio se desarrolló una relevante tarea de redacción de manuscritos. De entre los que destacan tres Biblias, actualmente en el museo vaticano. La villa condal de Ripoll, es llamada la cuna de Cataluña, se dice que aquí el conde Wifredo el Velloso fundó Cataluña. Ripoll fue también uno de los pueblos donde el anarquismo arraigó con más fuerza en Cataluña, consolidándose un potentísimo sindicato de la CNT, en las primeras décadas del siglo XX El principal monumento artístico es el Monasterio de Santa María de Ripoll, que fue construido a petición del conde Wifredo el Velloso en el año 888. Es un notable exponente del románico de la zona, si bien ha sufrido diversas ampliaciones a lo largo de los siglos. Llegó a disponer de un gran conjunto arquitectónico, del cual se conserva sólo el pórtico, una maravilla del S.XI, en el cual se ven pasajes de la Biblia y el claustro, uno de los pocos claustros románicos de doble planta. El actual edificio es el resultado de la restauración realizada a finales del siglo XIX, debido a la destrucción parcial a causa de un terremoto tras las guerras carlistas, que desolaron toda la ciudad. El gran patio consta de: -Una fuente que se localiza justo en medio del patio, rodeada por pequeños arbustos tallados. -Una especie de galería que rodea la fuente, un lugar muy tranquilo,donde los monjes hablaban y leían. Ripoll és un municipo de la província de Girona és la capital de la comarca del Ripollès i està situada a la confluència dels rius Ter i del seu afluent Freser, al Prepirineu català. Els seus orígens poden trobar-se al voltant de la fundació del Monestir de Santa Maria, manat construir per Guifré el Pelós, un important centre cultural durant l'Edat Mitjana. En aquest monestir es va desenvolupar una rellevant tasca de redacció de manuscrits. D'entre els quals destaquen tres Bíblies, actualment al museu vaticà. La vila comtal de Ripoll, és cridada el bressol de Catalunya, es diu que aquí el comte Guifré el Pilós va fundar Catalunya. Ripoll va ser també un dels pobles on l'anarquisme va arrelar amb més força a Catalunya, consolidant-se un potentíssim sindicat de la CNT, en les primeres dècades del segle XX El principal monument artístic és el Monestir de Santa Maria de Ripoll, que va ser construït a petició del comte Guifré el Pilós l'any 888. És un notable exponent del romànic de la zona, si bé ha sofert diverses ampliacions al llarg dels segles . Va arribar a disposar d'un gran conjunt arquitectònic, del qual es conserva només el pòrtic, una meravella del S.XI, en el qual es veuen passatges de la Bíblia i el claustre, un dels pocs claustres romànics de doble planta. L'actual edifici és el resultat de la restauració realitzada a la fi del segle XIX, a causa de la destrucció parcial a causa d'un terratrèmol després de les guerres carlines, que desolar tota la ciutat. El gran pati consta de: -Una font que es localitza just al mig del pati, envoltada per petits arbustos tallats. -Una Espècie de galeria que envolta la font, un lloc molt tranquil, on els monjos parlaven i llegien.
Gombrèn es un municipio catalán de la comarca del Ripollès. Llamado también popularmente Gombreny por influencia de la antigua parroquia de Montgrony, fue la denominación oficial hasta 1984. Al límite con la comarca del Berguedà, de la que la separa el Arija y sus afluentes el torrente del Coll de la Buena y el riego del Roquerol, comprende el sector de cabecera del río Merdàs, territorio muy accidentado, formado por varios valles entre otras cordilleras y escasas llanuras. La parte vieja del núcleo conserva todavía el aspecto de villa fortificada, con viejos muros y un portal de entrada, con casas antiguas y bonitos rincones, que recuerdan la época que era una población menestral, dedicada sobre todo a la fabricación de mantas (esta industria tradicional desapareció en 1930). Gombrèn és un municipi català de la comarca del Ripollès. Anomenat també popularment Gombreny per influència de l'antiga parròquia de Montgrony, va ser la denominació oficial fins al 1984. Al límit amb la comarca del Berguedà, de la qual la separa l'Arija i els seus afluents el torrent del Coll de la Bona i el rec del Roquerol, comprèn el sector de capçalera del riu Merdàs, territori molt accidentat, format per diverses valls entre altres serralades i escasses planures. La part vella del nucli conserva encara l'aspecte de vila fortificada, amb vells murs i un portal d'entrada, amb cases antigues i bonics racons, que recorden l'època que era una població menestral, dedicada sobretot a la fabricació de flassades (aquesta indústria tradicional va desaparèixer el 1930).
Las pocas hallazgos arqueológicos impiden determinar con exactitud la cantidad de humanos que podían haber vivido durante la prehistoria a la población de Campdevànol, ni qué forma de vida tenían. Pero entre 1920 y 1925 se encontraron unos restos a unos 2 km de la antigua parroquia de San Lorenzo de Campdevànol (subiendo por la carretera de Gombrèn), cerca del río Merdàs, que indican que allí habría podido haber un poblado neolítico. La gente de este poblado, seguramente, vivió al aire libre en esta zona, y era nómada y ganadera. De los restos encontrados se desprendió que estos humanos hacían cerámica, hachas de piedra pulida y punzones de hueso y que, incluso, habían utilizado el cobre. La población de Campdevànol era mayormente agrícola hasta el momento en que llega la industrialización. Una de las primeras industrias que llegó en Campdevànol y convirtió este pueblo en uno de los pioneros de esta industria fue la de los claveteros, hasta el punto que en la actualidad todavía existe una calle en la población que lleva ese nombre. A Campdevànol este gremio comenzó a disfrutar de más importancia durante los siglos XVII y XVIII, y perduró al pueblo hasta finales del siglo XIX. Relacionada con el hierro, pues, apareció una de las industrias de mayor importancia para nuestra población, que hoy en día aún perdura: la fragua. La primera fragua se instaló en Campdevànol el 17 de febrero de 1634, pero se instalaron otras, como la Colonia Molinou. No obstante, con el paso del tiempo, las fraguas se fueron fusionando y quedó sólo una. Hasta el 1875, la fragua fue propiamente embargo, una fragua, que producía hierro a partir de la especie, el carbón y el agua (de ahí su emplazamiento, junto a los ríos). Pero a partir de este año, la conocida ya como La Farga Casanova, se dedicó también a hacer herramientas agrícolas y para la construcción. Hacia el final del siglo XIX aparecieron otras industrias en nuestra población relacionadas con el yeso, el cemento y el carburo. De esta manera los hornos de las colonias Molinou y del Herand funcionaron para producir cemento. Saliendo del pueblo, ya a principios del siglo XX y junto al río Merdàs, aparecieron fábricas de yeso con cuatro explotaciones como la de Carbonell, Ramón Padrós, Hermenegildo Martín y Super Gyps Isart. El año 1895 se construyó la fábrica de carburo, cerca del río Freser, a raíz del puente de la Cabreta. Los hilados y tejidos también han tenido su protagonismo en nuestra población. De este modo, la primera referencia a una fábrica de tejidos fecha del 1804, cuando se instala en la calle de la Industria la empresa Puig, Pisserra y Cía, que será titular hasta el 1911, cuando pasará a denominarse se "Calaiola" y más tarde Ca Laiola. En 1847 también consta la empresa Cayetano Piquer. Entre finales del siglo XIX y principios del XX, aparecieron en la población varias empresas relacionadas también con el textil, como Cal Ribalaigua y El Martinet, que se encontraban en el interior de la población, y Molinou, Pernau y el Herand, que se encontraban en las afueras, en dirección a Ribes de Freser. Lo que podemos deducir de todas estas industrias es que todas o casi todas se situaban junto a algún río que pasa cerca o por el interior de la población, es decir, que su funcionamiento dependía de la energía hidráulica. Esta misma energía también fue aprovechada por varios molinos harineros que hubo en la población. A partir de 1939, la Farga también incrementó la producción de piezas forjadas destinadas a la industria del automóvil y la mecánica en general. En relación con el ramo de la metalurgia, en 1965 apareció la empresa Taga, SA, ubicada detrás de la actual estación de tren y junto a la carretera de Gombrèn. Esta empresa mecanizaba las piezas realizadas en la Farga Casanova, con la que estaba ligada comercialmente. En la actualidad estas dos empresas forman parte de Comforsa. Como curiosidades destaca el hecho de que la fábrica del Herand, que se inició como fábrica de cemento, se convirtió, primero, en hilatura, y en fábrica de papel, en 1916. La crisis industrial pero, también estuvo presente en la población y entre 1957 y 1978, y muchas empresas de la población tuvieron que ir cerrando. De este modo, en 1957 cerró Ca Laiola, en 1959 cerró la fábrica de cemento del Herand, en 1964 desapareció Hay Ribalaigua; en 1968, la fábrica de Carburos Freser; en 1975, la fábrica de hilados de Molinou; en 1976, los hilados de Pernau, y en 1978, la fábrica de tejidos El Martinet. Hoy en día, sin embargo, todavía quedan algunas de estas empresas, como la Farga Casanova o el Taga, actualmente, como ya hemos dicho, Comforsa, que nos hacen mirar al pasado y recordar que nuestro pueblo vivió la industrialización con mucha intensidad. Les poques troballes arqueològiques impedeixen determinar amb exactitud la quantitat d’humans que podien haver viscut durant la prehistòria a la població de Campdevànol, ni quina forma de vida tenien. Però entre l’any 1920 i el 1925 es van trobar unes restes a uns 2 km de l’antiga parròquia de Sant Llorenç de Campdevànol (pujant per la carretera de Gombrèn), vora el riu Merdàs, que indiquen que allà hi hauria pogut haver un poblat neolític. La gent d’aquest poblat, segurament, va viure a l’aire lliure en aquesta zona, i era nòmada i ramadera. De les restes trobades es va desprendre que aquests humans feien ceràmica, destrals de pedra polida i punxons d’os i que, fins i tot, havien fet servir el coure. La població de Campdevànol era majorment agrícola fins al moment en què arriba la industrialització. Una de les primeres indústries que va arribar a Campdevànol i va convertir aquest poble en un dels pioners d’aquesta indústria va ser la dels clavetaires, fins al punt que en l’actualitat encara existeix un carrer a la població que du aquest nom. A Campdevànol aquest gremi va començar a gaudir de més importància durant els segles XVII i XVIII, i va perdurar al poble fins a finals del segle XIX. Relacionada amb el ferro, doncs, va aparèixer una de les indústries de més importància per a la nostra població, que avui dia encara perdura: la farga. La primera farga va instal·lar-se a Campdevànol el 17 de febrer de 1634, però se’n van instal·lar altres, com a la Colònia Molinou. Això no obstant, amb el pas del temps, les fargues es van anar fusionant i en va quedar només una. Fins al 1875, la farga va ser pròpiament això, una farga, que produïa ferro a partir de la mena, el carbó i l’aigua (d’aquí ve el seu emplaçament, al costat dels rius). Però a partir d’aquest any, la coneguda ja com La Farga Casanova, es va dedicar també a fer eines agrícoles i per a la construcció. Cap al final del segle XIX van aparèixer altres indústries a la nostra població relacionades amb el guix, el ciment i el carbur. D’aquesta manera els forns de les colònies Molinou i de l’Herand van funcionar per a produir ciment. Sortint del poble, ja a principis del segle XX i al costat del riu Merdàs, van aparèixer fàbriques de guix amb quatre explotacions com la de Carbonell, Ramon Padrós, Hermenegild Martí i Super Gyps Isart. L’any 1895 es va construir la fàbrica de carbur, prop del riu Freser, arran del pont de la Cabreta. Els filats i teixits també han tingut el seu protagonisme a la nostra població. D’aquesta manera, la primera referència a una fàbrica de teixits data del 1804, quan s’instal·la al carrer de la Indústria l’empresa Puig, Pisserra i Cia, que en serà titular fins al 1911, quan passarà a denominar-se “Calaiola” i més tard Ca Laiola. El 1847 també consta l’empresa Cayetano Piquer. Entre finals del segle XIX i principis del XX, van aparèixer a la població diverses empreses relacionades també amb el tèxtil, com Cal Ribalaigua i El Martinet, que es trobaven a l’interior de la població, i Molinou, Pernau i l’Herand, que es trobaven als afores, en direcció a Ribes de Freser. El que podem deduir de totes aquestes indústries és que totes o gairebé totes se situaven al costat d’algun riu que passa vora o per l’interior de la població, és a dir, que el seu funcionament depenia de l’energia hidràulica. Aquesta mateixa energia també va ser aprofitada pels diversos molins fariners que hi va haver a la població. A partir de 1939, la Farga també va incrementar la producció de peces forjades destinades a la indústria de l’automòbil i la mecànica en general. En relació amb el ram de la metal·lúrgia, l’any 1965 va aparèixer l’empresa Taga, SA, situada al darrere de l’actual estació de tren i al costat de la carretera de Gombrèn. Aquesta empresa mecanitzava les peces realitzades a la Farga Casanova, amb la qual estava lligada comercialment. En l’actualitat aquestes dues empreses formen part de Comforsa. Com a curiositats destaca el fet que la fàbrica de l’Herand, que va iniciar-se com a fàbrica de ciment, va convertir-se, primer, en filatura, i en fàbrica de paper, l’any 1916. La crisi industrial però, també va ser present en la població i entre 1957 i 1978, i moltes empreses de la població van haver d’anar tancant. D’aquesta manera, l’any 1957 va tancar Ca Laiola, l’any 1959 va tancar la fàbrica de ciment de l’Herand, el 1964 va desaparèixer Cal Ribalaigua; el 1968, la fàbrica de Carburs Freser; el 1975, la fàbrica de filats de Molinou; el 1976, els filats de Pernau, i el 1978, la fàbrica de teixits El Martinet. Avui dia, però, encara resten algunes d’aquestes empreses, com la Farga Casanova o el Taga, actualment, com ja hem dit, Comforsa, que ens fan mirar al passat i recordar que el nostre poble va viure la industrialització amb molta intensitat.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.