Reus-Montbrió-Coll de la Desenrocada-Colldejou-travessa de la Serra de l'Argentera-Duesaigües-Reus

Ruta all-mountain que ens porta per camins i paratges fins ara desconeguts per a mi, als límits entre el Baix Camp i el Priorat.

Fa uns anys, quan vaig redescobrir la btt i buscava rutes per fer, hi havia un tipus que tenia un blog treballadíssim (txaeska-btt.blogspot.com/), amb fotos, videos i explicaciions complertes de camins i paratges que llavors em semblaven llunyans i fora del meu abast. Tanmateix, ja es veia que el Txaeska era un tipus ben accessible... I, coses de la vida (o del btt), mitjançant companys comuns, ja fa temps que un cop al mes o així compartim sortides.

Així, com aquest dissabte no sortia ningú més que ell i jo de tots els nostres coneguts (comuns o no), què millor que demanar-li de fer una ruta de les seves per camins extraordinaris? (extraoridinari= Que està fora de l'ordre o de la regla comunament seguida, no acostumat; Que excedeix el grau, la mesura/el nivell habitual/ordinari. ) Per això, tot recordant aquest video

https://vimeo.com/152287555

li proposo si em vol ensenyar el camí de les Punxes i la tavessa de les serres de l'Argentera i de Pradell.

La ruta la començo jo a Reus, ens trobem a Montbrió i tirem cap a Vilanova d'Escornalbou, on agafem el camí asafaltat cap al Castell i, tot seguit, el temut Camí de les Punxes, amb trams de pujada impossibles (Per a mi, sempre. de ben segur. Per a algun crack amic comú, no: segons em comenta en Txaeska, si el sauló està més assentat que avui, ho ha vist pujar). De tota manera, no són trams llargs i amb poca estona estem ja al Coll de la Desenrocada, entorn màgic com diu el company Toneflinsky i que recentment ha estat postulat com el contenidor dels elements que van inspirar l'arquitectura (o, si més no, els elements decoratius d'aquesta) de l'Antoni Gaudi)

http://www.sapiens.cat/ca/notices/2016/06/el-lloc-que-va-inspirar-antoni-gaudi-6583.php

Estant "avisats", no costa massa de localitzar-ne alguns d'aquests elements. Exageració? No. Casualitat? Potser. Increible i extraordinari sí que ho és, això segur.

Un cop fetes les fotos de rigor (encara que quan vaig amb en Txaeska, jo no en faig massa pq. ell és un crack), continuem en un puja/baixa per un corriol sotabosc cap al Collet Rodó i pel Camí de Colldejou arribem al poble, on agafem aigua a tocar dels rentadors (raja poc i no té garantia sanitària, però no ha fet cap mal. I cal agafar aigua, pq. no en trobarem fins l'Argentera...).

Des d'aquí toca pujar i pujar.... Primer pel Camí de Falset a Colldejou, que ens porta fins al Collet de les Pedres Fogueres i després d'un breu descans, per la carretera T-322 que de seguida ens porta fins al Collet Roig, on comença el "mur" del dia: la pujada al parc eòlic de Trucafort. Dur, però com està formigonat, es puja bé.

Un cop dalt, anem planejant/en pujada moderada pel bell mig del parc elòlic, acostant-nos a les cingleres de la Serra de l'Argentera. Les vistes són àmplies, tant cap al Priorat com, sobretot, cap al Baix Camp. Que distint del primer cop que vaig pujar aquí dalt, quan la boira no ens va deixar veure res!

I després del parc, comença la travessa de la serra que fins l'Enderrocada i lo Corralot alterna trams ciclables de corriol amb altres que no ho són. Però no són trams llargs de caminar. I es fan bé. De fet, no hi ha trialeres tècniques. Al Pla del Baró el camí ja és una pista -el Camí de les Serres- que abandonen a la dreta per a estirar-nos fins a unes antenes de comunicacions que hi ha sobre els Colls del Vicari. Si teniu vertigen, més val no acostar-se massa a la cinglera.

Més fotos i avall, en ràpid descens per pista, fins a la carretera nacional i des d'aquí ja anem fent una tornada plàcida fins al Coll de la Teixeta, Colls del Vicari, Collet de les Cinc... i fins l'Argentera, de manera que ràpidament desfem en paral.lel el camí que amb més esforç hem fet poc abans des del parc eòlic de Trucafort.

De l'Argeneta baixem pel Camí Reial a Duesaigües (un camí molt divertit que corrioleja i fins i tot té trams "peraltats"), on girem amunt pel Camí del Castell i tot seguit, a l'esquerra pel Camí de la Font de Vilamanya (que mai havia fet en aquest sentit) i que és el darrer esforç del dia) per a passar pel "trenet" de Riudecanyes..

Del pantà de Riudecanyes a Reus, ruta habitual cap a Reus, però amb parada llarga i reparadora a compartir un parell de cervesses a Riudoms...

En resum, una ruta no exempta de trams ben durs, però no massa tècnica (no hi ha massa corriols de baixada/trialeres) i moooolt recomanable si us agrada coneixer camins poc transitats i gaudir de vistes espectaculars i no us importa fer una mica de trekking (però res greu).

*** Encara que no són massa metres de desnivell positiu, suposo que pels "intents" fets en el Camí de les Punxes, per la pujada al parc de Trucafort o potser també per problemes amb l'amortiguador (que perd aire i la pedalada és menys efectiva), la ruta se m'ha fet dura i he acabat amb "gamba di legno", que diuen els italians. Feia temps que una ruta no em deixava les cames així.

DADES IBP:

Análisis detallado del track analizado como Bicicleta (BYC)
Dificultad de la ruta
123 BYC
Track : 10_09_2016_7_09_38.gpx
Modalidad detectada : BYC (Bicicleta)
Penalización condiciones del trayecto: 73 % ( > 50 % = MTB, < 50 % = RDB)
Distancia total: 68.204 Km
Desn. de subida acumulado: 1375.03 m
Desn. de bajada acumulado: 1367.43 m
Altura máxima : 716.6 m
Altura mínima : 71 m
Altura en inicio: 75.4 m
Altura en final: 79.8 m
Ratio de subida: 7.1 %
Ratio de bajada : 6.53 %
Desnivel positivo por Km: 20.16 m
Desnivel negativo por Km: 20.05 m
Tiempo total : 6:38:05 h
Tiempo en movimiento: 4:45:43 h
Tiempo parado : 1:52:22 h
Velocidad media total: 10.28 Km/h
Velocidad media en movimiento: 14.32 Km/h
Velocidad máxima sostenida: 48.66 Km/h