• Foto de Pedals de Foc (Espuy - València d'Aneu)
  • Foto de Pedals de Foc (Espuy - València d'Aneu)
  • Foto de Pedals de Foc (Espuy - València d'Aneu)
  • Foto de Pedals de Foc (Espuy - València d'Aneu)
  • Foto de Pedals de Foc (Espuy - València d'Aneu)

Dificultat tècnica   Moderat

Temps  10 hores 36 minuts

Coordenades 4906

Data de pujada 5 / d’agost / 2012

Data de realització d’agost 2012

-
-
2.238 m
1.080 m
0
16
33
65,61 km

Vista 925 vegades, descarregada 5 vegades

a prop de Espúy, Catalunya (España)

TERCERA ETAPA: ESPUI-VALENCIA D'ANEU

Avui ens toca l’etapa reina de la Pedals i la pujada mítica al Triador. Per sort el dia comença ennuvolat, la qual cosa ens evitarà passar excessiva calor.

A quarts de nou, després de fer un bon esmorzar, ens posem en marxa doncs el dia es preveu llarg. Comencem baixant una mica de res per de seguida afrontar les primeres rampes de la pujada de 12km del Triador, que ens portarà dels poc més de 1000m que estem ara, fins passats els 2100m. Tothom comença al seu ritme: els tres pros de davant com sempre a la seva, als que avui s’ajunta el Toni en els primers quilòmetres, i per darrera el Dimoni, l’Avi i Francesc al nostre ritme, com sempre. Les primeres rampes de pujada ja es fan dures i de seguida fan que ens haguem de parar a treure una mica de roba i fins i tot ingerir algun gel. Després d’unes primeres raps fortes, el recorregut es suavitza una mica, encara que de tant en tant per no deixar-nos adormir ens sorprèn amb alguna rampa forta. Els tres de darrera anem pujant i fent alguna parada, cosa que sembla que al Dimoni no li va gaire be i decideix tirar amunt. Així que els dos que quedem anem pujant i pujant al nostre ritme: 1700m, 1800m, 1900m... anem guanyant molt poc a poc alçada superant algunes rampes realment molt dures. El tram final de l’ascens es fa llarg i a més el mal temps ens comença a envoltar. La boira i els núvols ens volen fer companyia en aquest dia de ruta. Després de molta estona i molt patiment aconseguim fer cim i trobar als nostres companys d’expedició pràcticament glaçats al cim del Triador. No ens encantem gens i ens abriguem per fer un tram de baixada, abans de tornar a pujar per fer el cim de la pedals: la portella blanca a més de 2200m. La veritat es que tot aquest tram es fa llarg, només amenitzat pels bonics paratges que de tant en tant ens deixa veure la boira. Anem alternant trams de baixada amb rampes de pujada i el camí que veiem en la llunyania fa que ens desmoralitzem una mica: tot allò hem de pujar? Doncs si, som-hi que no ha estat res! Entre la portella blanca i la creu d’eixol (els dos cims posteriors al Triador) son gairebé 20km ciclant per sobre dels 2000m cosa que es fa realment dura. A més un cop passem la portella blanca sembla que ja ho tenim nostre, però encara ens falta pujar la creu d’Eixol amb una darrera rampa infernal que gairebé tots hem de fer a peu.

Sort que la baixada fins les pistes de Super Espot i, després d’una nou tram en pujada, la baixada fins el poble d’Espot compensen tot el patiment a*****ulat de moment durant el dia. Aprofitem la parada a Espot per dinar un entrepà i de seguida posar-nos en marxa. En teoria ara ens toca un tram per camí pel voral del riu, però està tallat el camí, així que ens toca fer carretera fins la cruïlla que ens ha de portar a Son. Els rètols marquen 5 quilòmetres fins el poble de Jou i 10 fins Son, així que carretera va. Trams de nou en pujada ens tornen a posar les piles, però el cansament ja pot amb nosaltres. Per postres el temps s’està complicant i les primeres gotes d’aigua ens venen a saludar. Un primer intent de posar-nos el xubasquero acaba amb fiasco i ens l’hem de tornar a treure per la calor que passem. Però només treure’l ens comença a caure a sobre “la del pulpo” i ens hem d’amagar sota uns arbres i posar-nos de nou els impermeables per protegir-nos de l’aiguat impressionant que ens està caient. Esperem una estona aixoplugats sota uns pins (sort que no llampega) fins que la pluja afluixa i ens permet arribar fins Jou. D’aquí un nou tram en pujada pesadíssim fins agafar de nou baixada fins Son, on arribem protegits pels xubasqueros, però mullat i freds dels llocs que no portem tapats.

Parem a sellar a Son i ara ens queda fer el camí del Calvari fins el bosc del Gerdhar. De baixada cap a València d’Aneu un nou aiguat amb pedra inclosa per acabar d’arrodonir el dia.... demà ens queda la darrera etapa i, amb una mica de sort, acabarem la Pedals de Foc

Veure més external

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.