Temps  4 hores 8 minuts

Coordenades 2164

Data de pujada 28 / de maig / 2016

Data de realització de maig 2016

  • valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
1.053 m
534 m
0
10
21
41,06 km

Vista 1483 vegades, descarregada 101 vegades

a prop de Olost, Catalunya (España)

Ascensió a Els Munts (1.057 m) del repte 100 cims en btt. Cim nº 51 de la FEEC. Ciclable fins al cim.

Sortim d’Olost cap a travessar el torrent d’Olost i comencem a pujar per la Serra de la Noguera amb pendent no gaire fort però constant fins que arribem a la carretera davant de Vilaltella, la seguim un centenar de metres i la deixem tombant a l’esquerra per un camí que ens porta de seguida fins a l’ermita de Santa Margarida de Vilaltella, el camí va de baixada fins a Perafita.

Passem el poble de gairell i agafem un camí que ens porta cap al Castell, baixem una mica i ens tornem a enfilar fins a retrobar la carretera que havíem deixat abans, la seguim cap a 800 metres pujant fis arribar al coll d’en Valencia. Deixem la carretera per una pista que marxa cap a la dreta i anem baixant fins a retrobar-la. Ara l’agafem en sentit contrari uns 600 metres fins a trobar un camí que marxa cap a la dreta.

El camí amb pendent fortet i constant no para fins arribar al Santuari dels Munts, arribem fins al vèrtex geodèsic on tenim una panoramica dels Pirineus, el Pedraforca, la Plana de Vic, el Bisaura, el Lluçanès, Montserrat... Marxem pel mateix camí que hem vingut però de seguida el deixem per seguir una pista que marxa a l’esquerra per on baixem ràpidament fins que ens desviem una mica per anar fins al roure de la Senyora, un arbre monumental de grans proporcions protegit i catalogat per la Generalitat de Catalunya, retornem al camí i acabem de baixar fins a Sant Boi del Lluçanès.

Travessem el poble de punta a punta i agafem una pista al inici enquitranada, que va baixant amb pendent suau fins a tocar a la riera dels Sorreigs, la pista segueix baixant paral•lela a la riera fins que arribem a la resclosa del Molí d’Aumatell, la sorpresa es que el camí desapareix sota les algues que hi ha a la riera i si ens hi fixem bé surt uns centenars de metres més enllà, per sort no es gens fonda, de 20 a 40 cm i si encertes la traçada no et mulles pas els peus.

Quan hem travessat la riera ens trobem de seguida un sender pedregós i amb pendents forts, al inici, que ens fan empènyer la bici en algun tram, seguirem el sender un bon rato i pràcticament anirem pedalant tota l’estona, quan arribem al torrent del Rimbau, sec, trobem un camí, de pujada, ple de petjades seques de vaca que dificulten molt la pedalada, després disminueix el pendent fins arribar al Vilaró.

La pista ara serà enquitranada i pujarà fins arribar al la creu de Pedra, la deixem per agafar un camí, que creua la carretera que baixa de Sant Bartomeu del Grau, i que ens portarà amb un pendent força maco durant cinc quilòmetres fins a La Riera, un curt repetjó frena la rapida baixada però de seguida tornem a baixar el quilòmetre i mig que ens resta per arribar a Olost



Veure més external

5 comentaris

  • Foto de totof

    totof 23/08/2017

    Aquilegia vulgaris o corniol és una espècie de planta dins la família ranunculàcia, és planta nativa de les zones temperades d'Europa i Àsia.


    És una planta herbàcia perenne que arriba a fer 1,2 m d'alt, tiges primes i piloses i fulles de color verd fosc les fulles superiors són trilobulades. La tija floral és erecta de 3-6 cm amb diverses flors de color blau violat, de vegades blanques.
    Text tret de la Viquipèdia i que està sota la llicencia http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/ https://ca.wikiloc.com/rutes-btt/olost-de-llucanes-perafita-els-munts-sant-boi-de-llucanes-les-fosses-olost-13477886/photo-8329175

  • Foto de totof

    totof 23/08/2017

    La calabruixa grossa, lliri d'ase o all de colobra (Muscari comosum, de l'àrab muschirumi -nom d'una espècie oriental-, i del llatí comosum -cabellut, carregat de fulles-) és un ingredient força típic de les gastronomies italiana i grega.


    És una planta herbàcia, perenne, bulbosa, amb una tija llarga, de fins a 60 cm d'alçària, que no porta fulles.

    Les fulles són linears, de fins a 2 cm d'amplada, solcades i lluents, disposades totes elles a la base.

    Les flors es troben reunides en un raïm lax, les superiors, de color violaci. Són estèrils i estan sostingudes per un pedicel de color violeta, dret, més llarg que la mateixa flor, disposades en un corimbe terminal molt bonic. Les de més avall són fèrtils i de color bru olivaci, amb els pedicels gairebé perpendiculars a la tija i de la mateixa llargada de la flor. La floració s'esdevé entre el març i el juliol.
    Text tret de la Viquipèdia i que està sota la llicencia http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/
    https://ca.wikiloc.com/rutes-outdoor/olost-de-llucanes-perafita-els-munts-sant-boi-de-llucanes-les-fosses-olost-13477886#wp-13409081/photo-8329208

  • Foto de totof

    totof 23/08/2017

    Aquilegia vulgaris o corniol és una espècie de planta dins la família ranunculàcia, és planta nativa de les zones temperades d'Europa i Àsia.


    És una planta herbàcia perenne que arriba a fer 1,2 m d'alt, tiges primes i piloses i fulles de color verd fosc les fulles superiors són trilobulades. La tija floral és erecta de 3-6 cm amb diverses flors de color blau violat, de vegades blanques.
    Text tret de la Viquipèdia i que està sota la llicencia http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/ https://ca.wikiloc.com/rutes-outdoor/olost-de-llucanes-perafita-els-munts-sant-boi-de-llucanes-les-fosses-olost-13477886#wp-13409086/photo-8329268

  • Foto de LCervantes

    LCervantes 07/07/2018

    He fet aquesta ruta  verificat  veure detalls

    Molt Técnic. Terreny molt variat

  • Foto de totof

    totof 07/07/2018

    Hola LCervantes, gràcies per comentar i valorar la ruta.
    Salut!!!

Si vols, pots o aquesta ruta.