-
-
330 m
43 m
0
11
21
42,68 km

Vista 54 vegades, descarregada 1 vegades

a prop de Montcada i Reixac, Catalunya (España)

Sortim de Montcada seguint la llera del Riu Ripoll fins el Molí de l'Amat on continuem pel camí de la dreta fins a Castellar. De Castellar pujem fins a Ca n'Ametller, i passant per sota la casa, continuem pel camí fins trobar el Camí de Salut (pista de terra).Baixem per la pista fins el Santuri de la Salut. Borejant el santuari per sota i pasant per la font, agafem un camí que ens baixa a la carrereta C-155. La carretera la seguim en direcció a Sabadell i abans del pont que creua el Riu Ripoll girem a la dreta pel camí de terra que ens baixarà de nou al riu on retrobarem el camí que abans haviem fet a l'anada, gir a l'esquerra i cap a Montcada. La ruta segueix camins ample, un tram curt de carretera i un curt corriol per baixar del Santuari de la Salut a la C-155.
Gir a la dreta
El molí de l'Amat era un molí fariner i draper situat a l'esquerra del riu Ripoll, entre la masia de Can Puiggener i la Torre del Canonge de Sabadell.[1][2] De l'antic molí, avui no en queden restes visibles, ja que fou arrasat en construir part de les naus de la fàbrica tèxtil actual. Formava part del mateix sistema hidràulic del molí d’en Font: ambdós rebien l’aigua de la séquia que començava a la resclosa que hi havia al Ripoll més avall de la desembocadura del torrent de Colobrers. A la sortida del molí de l’Amat, l’aigua es tornava a abocar al riu. L’eliminació del meandre de Jonqueres després del 1962 va modificar tot aquest sistema.[1] Història L’any 1390 es documenta per primer cop un molí fariner en aquest indret, però la seva existència podria ser anterior.[3] Era el molí vinculat al mas Carbó i, com el molí d’Hortals (d’en Font), formava part del domini del monestir de Sant Llorenç del Munt. A partir del 1500 fou transformat per batanar draps de llana. Això implicà, com a intervenció principal, introduir una roda vertical i un arbre de lleves per moure les masses del batà. Segurament el molí fariner continuà en ús. Des d’aquella data els moliners establerts en aquest molí foren membres de la família Sampsó, provinent de Sant Esteve de Ripollet, que es traspassaren l’ofici i el molí de pares a fills, sempre pagant censos als possessors del mas Carbó i, indirectament, al monestir de Sant Llorenç del Munt. A mitjan segle XVII, una filla Sampsó es casà amb Joan Amat, moliner, el qual inicià la nissaga de moliners que donà al molí el nom amb què es designa avui.[1] Des de 1820, al salt de dalt del molí s’hi instal·là maquinària tèxtil, mentre que al salt de baix es mantenien dos batans. A partir d’aquell moment, els contractes d’arrendament i sotsarrendament dels diferents salts d’aigua es multiplicaren. Els Amat n’eren els propietaris i consten com a hisendats i també com a fabricants de draps Font:https://ca.wikipedia.org/wiki/Mol%C3%AD_de_l%27Amat
El Santuari de la Mare de Déu de la Salut, coneguda popularment com la Salut, és una església d'estil eclèctic situada a la Salut, una entitat de població de Sabadell, al Vallès Occidental. Es troba a 226 m d'altitud a la serra de Sant Iscle, situada al nord-est del nucli de població de Sabadell. Des del punt de vista d'administració eclesiàstica, depèn de l'església arxiprestal de Sant Fèlix, la qual al seu torn, forma part de l'arxiprestat de Sabadell Centre, i aquest, en últim terme, depèn del bisbat de Terrassa.[1] Al costat del santuari es troba la casa del capellà[2] i l'antiga hostatgeria de la Salut, amb les restes de l'antiga ermita de Sant Iscle i Santa Victòria adossada a la part posterior.[3] Arquitectura Església eclèctica, voltada de bosc i emplaçada sobre les restes de la vil·la romana d'Arraona i de l'ermita de Sant Iscle.[4] Té una bona disposició de volums, emfatitzats per les teulades a diferents nivells i els arquets sota les cornises. El campanar, d'estil modernista, combina l'obra vista amb el paredat i està acabat amb un pinacle de ceràmica vidriada. Davant de l'accés hi ha un atri sostingut per columnes. De l'interior, cal destacar l'altar del Santíssim amb escultures i relleus d'Enric Monjo (1946). També hi ha escultures de Camil Fàbregas. Els retaules de l'altar Major són obra d'Antoni Vila Arrufat i les vidrieres són fetes per Jeroni Granell.[5] Història Segons la tradició, vers l'any 1652, fou trobada tocant a la font del Torrent de Canyameres, la Verge de la Salut i començaren a venerar-la a l'Ermita de Sant Iscle, on els empestats de la vila eren conduïts.[5] L'actual temple és obra de Miquel Pascual i Tintorer, fou acabat el 23 d'abril de 1882 i costà 53.947,86 pessetes, més endavant, el 1907, fou bastit el campanar. Durant la Guerra Civil el santuari fou cremat, sent reconstruït un cop acabada la guerra, entre el 1939 i 1940, a mans de Francesc Folguera,[6] el qual va reforçar les voltes i els fonaments, a més de construir l'atri d'entrada.[5] Font:https://ca.wikipedia.org/wiki/Santuari_de_la_Mare_de_D%C3%A9u_de_la_Salut_(Sabadell)

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.