Temps  4 hores 37 minuts

Coordenades 2779

Data de pujada 26 / de juliol / 2015

Data de realització de juliol 2015

-
-
460 m
105 m
0
9,3
19
37,05 km

Vista 289 vegades, descarregada 6 vegades

a prop de Horta, Catalunya (España)

Sortida del Club Ciclista Horta per Collserola.
Sortim dels Mistos per anar al pla del Maduixer, per el Carrer del Pare Mariana seguim per la AV. de Marti Codolar, Pas d'Isadora Duncan i agafem el passeig de la Vall d'Hebron per gira a la dreta i seguir uns 300mts per la Carretera de Sant Cugat i girar a l'esquerra per el Carrer Navata pujar per el carrer de Vallpar i segui per el carrer del Maduixer, continuem per la ctra de les Aigües que la fem fins al final, girem a la dreta per pujar a Sant Pere Màrtir anar cap a Vallvidrera, continuem per pista, passant per el esplanada de Can Cuiàs,Can Castellví, Can Pasqual i arribem al Dragon Kan, una trialera que ens dura de nou a la esplanada de Can Cuiàs. Girem a la esquerra per passar per la Font de l'Espinagosa, el pantà de Vallvidrera i arribem a Les Planes a on esmorzem.
La tornada la fem seguin la riera que ens dura al revolt de les Monges, creuem la carretera seguim la pista que du a la Bulladera fins gira a la esquerra, tornem a gira a la dreta i agafem el corriol de pujada que ens portara al coll de la Vinyasa, seguim per corriol fins arribar ala carretera del Tibidabo aon girem a la esquerra per anar a Vistarica de aquí al Forat del Vent, coll de la Ventosa la font de Santa Eulàlia i cap els Mistos.

Mes informació del Club Ciclista Horta a www.cchorta.com
Facebook




  • Foto de Coll de la Ventosa
Parc de Collserola
  • Foto de Coll Vinyasa
Banco del Fary
  • Foto de Dragon Kan Collserola
  • Foto de Els Mistos
Els mistos és una escultura de grans dimensions feta per Claes Oldenburg i Coosje van Bruggen el 1987 i que actualment es troba a la cruïlla de l'Avinguda Cardenal Vidal i Barraquer / carrer del Pare Mariana, al barceloní Parc de la Vall d'Hebron, al districte d'Horta-Guinardó. L'escultura representa una capsa de mistos caiguda a terra, que en conté cinc que apunten cap amunt, un dels quals està encès. Al voltant de la capsa hi ha quatre mistos més escampats en diversos punts, que ja han estat utilitzats. Estan pintats en colors vius, negre, groc, vermell i blau. L'escultura reposa sobre una base de formigó i, a més del depurat treball de cada peça, destaca per la seva reeixida integració a l'entorn. Les mesures són 20,73 x 10,06 x 13,21 metres. Els materials són acer i fibra de vidre. Es va inaugurar el gener de 1992, amb motiu de la celebració dels Jocs Olímpics a Barcelona. És una obra de l'escultor i dissenyador pop nord-americà Claes Oldenburg i de la crítica d'art i restauradora Coosje van Bruggen. El 1987 van rebre l'encàrrec de realitzar una escultura per a l'àrea Olímpica de la Vall d'Hebrón de la ciutat de Barcelona, i van dissenyar aquest grup escultòric gegant, que parteix d'objectes quotidians i petits, reproduïts a gran escala. Aquest objecte sobredimensionat és una sacralització d'un objecte banal i quotidià, freqüent en l'obra de l'artista i en el Pop Art nord-americà. Les obres monumentals de Claes Oldenburg es caracteritzen per aquesta transgressió de les mides i dels materials dels objectes que representa i reflecteix la concepció de l'artista.
  • Foto de Esplanada Can Cuiàs
  • Foto de Font de l'Espinagosa
Font de Sta. Eulalia y su zona de picnic
  • Foto de Font Vista Rica
  • Foto de Font Vista Rica
Parc de Collserola
  • Foto de Pantano de Vallvidrera
  • Foto de Pla dels Maduixers
Pista
  • Foto de Pont Forat del Vent
  • Foto de Sant Pere Màrtir
El Puig d'Ossa, també conegut com la muntanya de Sant Pere Màrtir, té una altura de 399 m. i és una de les darreres elevacions meridionals de la serra de Collserola. Puig d'Ossa correspon a l'antic topònim Monte de Ursa, que es troba documentat des de l'any 986. L'altre nom de la muntanya fa referència a l'ermita de Sant Pere Màrtir que es va construir al seu cim al segle XVII però que va ser abandonada l'any 1792, quan es va transformar en una fortificació amb la presència d'un destacament militar, pràcticament des de la guerra dels segadors fins a la guerra civil espanyola. El seu cim és un lloc d'observació ideal pel domini visual de l'entrada a Barcelona, ja que domina el pas de les vies de comunicació entre el riu Llobregat i Barcelona. Aquesta situació l'ha fet considerar durant molts anys com un punt estratègic amb finalitats militars. La història al seu entorn l'ha configurat com una muntanya viva en el decurs del temps. Al cim hi ha indicis d'un poblat iber.[1] Entre els anys 1834 i 1856, al cim hi havia una torre amb un telègraf òptic que servia de punt entremig i d'encreuament de les línies de comunicació òptica entre la torre de Montjuïc i cap al sud la torre de l'Ordal fins a València, i cap a l'oest la torre de Martorell fins a Lleida. Durant la guerra civil s'hi va instal·lar una bateria antiaèria, que s’ha recuperat i que forma part del Memorial Democràtic.[1] L'ermita que hi havia a dalt de la muntanya va agermanar durant molts anys els pobles del Baix Llobregat (Sant Just Desvern, Esplugues de Llobregat), i del Barcelonès (Les Corts, Sarrià i Vallvidrera), que sovint hi feien aplecs, excursions, i pelegrinatges, especialment cada 29 d'abril. El cim de Sant Pere Màrtir és el punt d'intersecció que divideix els municipis de Sant Just Desvern, Esplugues de Llobregat i Barcelona. A prop s'hi han construït dipòsits d'aigua procedent del riu Llobregat per al subministrament als habitants dels pobles del voltant i Barcelona. A la dècada dels 70 s'hi va instal·lar una aparatosa torre de telecomunicacions que la fa identificable des d'una gran part de la metròpoli de Barcelona, sobretot a l'entrada o sortida de Barcelona per la Diagonal, i que produeix un impacte visual destacable a la serra de Collserola.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.