-
-
1.497 m
247 m
0
81
162
324,41 km

Vista 5759 vegades, descarregada 376 vegades

a prop de León, Castilla y León (España)

Aconseguit !!!

Els tres peregrins Francesc, Peri i Albert , hem arribat a la plaça Obradorio de Santiago de Compostela. Estem feliços, contents i emocionats.
Noto una barreja de sensacions. La il·lusió i l'emoció per haver aconseguit l’objectiu, el cansament del cos reflectit a la cara i la nostàlgia i la pena perquè demà El Camino no em sorprendrà amb un bonic moment o un paissatge espectacular

Mentre faig cua per rebre “la Compostelana” em venen al cap tot de records i anècdotes.

Primer dia ( León – Rabanal del Camino)

La sortida sempre és un dels moments més emotius, tenint la incertesa de que ens trobarem per “El Camino”
Comencem per llargues rectes que posen a prova el nostre cul.
Agraiem a les dones que han trobat un bon lloc per dinar a Astorga. Mengem un Cocido Maragato espectacular acompanyat amb un vi del Bierzo boníssim.
A l'arribada a la Posada Gaspar ( final de l’etapa del dia ) a tots se’ns passa el mateix pel cap “deu n’hi do, i ens queden 4 dies iguals”.

Segon dia ( Rabanal del Camino – O’Cebreiro)

Arriba la pluja i la fred. Serà la nostra companya fins a Santiago.
El tapeo que volíem fer durant les etapes, es converteixen en cafès amb llet o camamilles i com diu en Peri: ”no sé si veure`l o tirar-me’l per sobre”
Si no en feiem prou amb la pluja, a punt d’arribar a O’Cebreiro ens comença a nevar i de quina manera, brutal!!
El paissatge i la carretera queden blancs. No es veu res, només el dibuix de la roda a la carretera quan hi passem. Lluitem per arribar, posant a prova la nostre resistència a 1.400 de altura i després de 85km pedalant.

Tercer dia (O’Cebreiro – Portomarin)

Ha estat nevant tota la nit, comencem a pedalar entre una estora blanca. Després de superar el primers Km comença a ploure. Un ràpid descens ens fa perdre altitud i ens deixa el cos glaçat.
Dinem a Sarria a un lloc anomenat “Meson o Tapas”. Ens hem fet un homenatge, hem estat molt ben atesos. Hem emplenat el dipòsit ( albarariño, pulpo, lacon, formatge de tetina, pastis del avellana, xupito de orujo de caramel,.... ) i a continuar.
L’arribada a Portomarin és perillosa, el poble és a la riba del Miño i per arribar-hi trobem baixades molt i molt pronunciades.
A més, en Peri s’ha quedat sense frens.
El tio, va llençat, “ fem unes fotos” li cridem, però el tio no frena. Quan aconsegueix parar la bicicleta, la seva cara és de color blanc. Fem una xapussa per arreglar els frens i respira alleugerit. Podrà arribar sa i estalvi a Portomarín

Quart dia (Portomarin – Lavacolla)

Aquesta etapa, mirem d’evitar la carretera i ens tirem el màxim de temps possible pels camins, això sí, son plens d’aigua i fang.
Es pels camins, on gaudim del paissatge verd i humit, de les masies i la gent i el soroll constant de l’aigua buscant el seu camí, ens relaxa i ens dona forces per continuar.
Tot i pedalar per aquest camins idíl·lics seguim amb la tònica del darrers dies, plovent. Pedalo, tinc les forces justes , vaig moll com un ànec, enfredolit i concentrat amb la carretera, de sobte, sento en Francesc que crida “tanqueu l'aixeta, carai” crec que no sóc l’únic que va moll fins els calçotets.
Dinem amb les dones a Casa Eziquiel. L'especialitat és el pop. Boníssim.
Segueix plovent, i ens acomiadem amb pena de les dones i nens. Ens agradaria estar més estona amb elles i sobretot dins la furgoneta que sembla un lloc còmode, séc i calent.
Per culpa d'un hostaler malcarat i amb males maneres, hem de canviar d'hotel. Implica fer 15km més, pràcticament tots de pujada i son duríssims. Per fi, arribem al hostal, esgotats i enfangats com mai. La bona noticia es que dormirem a només 11 km de Santiago. Això esta fet!

Cinquè dia ( Lavacolla – Santiago de Compostela)

Pedalem per una rampa dura fins el Monte do Gozo, ens queda un descens relaxat i tranquil fins a Santiago sempre amb vistes a la ciutat de Santiago.
L'entrada a la ciutat no és gaire bonica, fins a la zona del casc antic. Allà tot canvia, a cada racó veus una esglèsia, una estàtua o un monument. I per tot arreu, és ple de peregrins a peu i en bicicleta i turistes.
Es fa difícil avançar.
Dic per ultima vegada “Buen Camino”,tinc la pell de gallina i la plaça Obradorio a 100m.

1 comentari

  • Foto de Adorca

    Adorca 08/02/2013

    Felicitats per la gesta! Dèu omple d'orgull aconseguir-ho! Un gran repte i molt ben explicat! Fan venir ganes d'anar-hi! :)

Si vols, pots o aquesta ruta.