ignasi1

Temps  4 hores 26 minuts

Coordenades 3052

Data de pujada 8 / de desembre / 2015

Data de realització de desembre 2015

-
-
425 m
255 m
0
13
26
51,27 km

Vista 410 vegades, descarregada 1 vegades

a prop de Balaguer, Catalunya (España)

El dissabte 5 de desembre surto amb el Xavier. A la sortida, decidim donar una volta de mitja hora i després arribar-nos al bar de Cal Amat per esmorzar amb els 2 amics que ens pensàvem que teníem, després de molts anys d'haver compartit moltes sortides, molts dinars amb les dones i moltes festes. Jo voldria parlar i abocar-los'hi tot el que sentim i hem passat aquestes darreres setmanes. Però el Xavier creu que el millor es esperar que fan ells. Diu que el lloc no es presta a parlar. Té una mica de raó, per primera vegada a la vida esmorzen abans de sortir i ho fan al mateix poble, pensant que allà serà més difícil que poguem buidar el pap. Arribem i es comporten com si no passés res, com si no fes setmanes que per un motiu o un altre no han volgut sortir amb nosaltres. Els hi voldria cantar les quaranta, però el Xavier em para.
Sortim a un ritme fluixíssim, ells 2 davant, nosaltres darrera, tots callats, sense alegria. Jo em sento bullir la sang. A uns kilòmetres del poble, comença la cacera, entren en uns trossos, anem d'un a l'altre, travesem uns serra amb la bicicleta a coll, arribem a un camí força dolent, i ens fan moure a estrebades, per tal de trencar-nos, de doblegar-nos. Però no fem ni una cosa ni l'altra, aguantem darrera, sense parlar, concentrats, mentalment forts. Arribem a Castellserà amb un ritme molt fluix. Volen avorrir-nos. A Bellcaire seguim anant a ritme de passeig, preparant la pujada a la serra on el Xavier i el Fernando es tenen unes ganes bojes. Agafem un camí amb molta sorra, que fa que les rodes s'hi clavin, passem el canal i allà poso un ritme més fort, per fer una mica de llebre. El Josep Lluis, que últimament es queixa de que no està en forma, em passa a tota velocitat. No tinc ganes de seguir-lo, estic ple de ràbia, voldria desaparèixer. Llavors em passen el Xavier per la dreta i el Fernando per l'esquerra, que gairebé em fa caure. El Fernando sembla més fort, però el Xavier posa una marxa més i el destrossa, mentre jo em poso a riure, alliberant la meva ràbia.
No hem parlat com jo volia, no els hem fet avergonyir deixant les coses clares. Hem parlat amb el nostre silenci, amb el despreci de les nostres mirades, amb el meu riure, amb la força del Xavier. No vull tornar a sortir més amb els meus 2 ex-amics. Necessito alegria, inocència.....demà sortirem amb els fluixos de La Fuliola i veurem que de fluixos no en tenen res.
Al kilometratge total hi hem d'afegir 5 o 6 km inicials ja que tenia el GPS parat.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.