Temps  3 hores 10 minuts

Coordenades 3787

Data de pujada 31 / de juliol / 2014

Data de realització de juliol 2014

-
-
607 m
94 m
0
12
24
48,13 km

Vista 910 vegades, descarregada 17 vegades

a prop de La Selva, Catalunya (España)

Ruta pel Camp, des del pla fins als primers contraforts de la muntanya. És gairebé la mateixa que la del wikiloquista Skapat, però amb alguna petita variació. Sortint de la Selva, tens uns quants quilòmetres per posar-te a to abans de començar a pujar. Abans i després del Pi de Bofarull (a prop del camp d'aviació) es va per una riera que, encara que sigui plana, compta com a pujada. Però després d'haver plogut una mica, sembla que la terra es compacta i fa de més bon passar. Tret d'aquest tram i d'algun altre a partir de l'Aleixar, 100% ciclable. La traca final és de Vilaplana al Mas d'Anguera, la pujada més forta del recorregut i l'únic tram una mica lluny de carreteres i pobles (una mica, només, eh?!). Passar pel bosc del Mas de Flassada cap al tard, la millor experiència. Vigileu quan passeu per propietats privades: si no fem maleses els propietaris, no posaran cadenes.
Fotos (per ordre): cruïlla de camins a tocar del camp d'aviació; kitsch català que veuen els turistes quan arriben a l'aeroport Reus - Costa Daurada (a Reus, no hi pot faltar el touch of Gaudi; Pi de Bofarull amb vista de la Mussara; scalextric de connexió de la C-14 i la T-11 amb radar incorporat on a més d'un ens han retratat; túnel per sota de l'scalextric; la nova muntanya russa de Port Aventura.
Pere Mata. Quan la gent de per aquí parlem d'algú que està una mica sonat, diem que l'haurien de portar al Pere Mata. A Barcelona, diuen "a Sant Boi". La dels moixons pintats i la paraula "vola", és d'una caseta que hi ha just davant de la porta (tenint en compte els que hi ha a dins tancats, sembla que estigui feta amb mala llet, no?)
A l'esquerra, cap a Maspujols (la ruta que he fet) i encabat l'Aleixar. Però també pots anar cap a la dreta i arribar directament a l'Aleixar (amb una mica més de desnivell).
Roure de Maspujols, així l'he batejat. De prop, per les fulles, sembla un roure; però vist de lluny, em fa pensar en una alzina. Diria que sempre he vist la capçada dels roures amb una forma una mica més esbelta, no tan ampla.
Font de l'Aleixar. Bon lloc per parar.
Plaça de l'Església de l'Aleixar (on hi ha també la font).
Vilaplana o Mas de Borbó. Si en lloc de seguir la ruta d'avui, segueixes camí amunt, arribes al Mas de Borbó (pujada dreta però encimentada) i d'allí, ràpidament fas cap als Tres Pins (Coll de la Batalla) i a la Selva. Per si vols escurçar la sortida.
El Pi Gros. Avui, per fi, he sabut com l'anomenen la gent de l'Aleixar: el Pi Gros. Més descriptiu no es pot ser...
Vilaplana i els cingles de la Mussara. Vilaplana té un teló de fons excepcional. Veure'l a segons quines hores és una preciositat. De fet, el d'Alforja (el mateix) tampoc no està malament.
Traca final. Camí de la Font del Llop o del Mas d'Anguera: dret però gairebé tot cliclable. Al començament, està encimentat i tot. Encabat, es converteix en un senderó una mica tècnic; però, amb sort, posant el peu a terra un parell de vegades, puges. Ah, n'hi ha que l'anomenen Camí de les Orugues (no he sabut mai per què).
Ermita sense nom. A la vora del camí, hi ha sempre un Vw Polo amb matrícula alemanya. Suposo que és de l'amo del terreny que construeix aquesta ermita. Gairebé que l'he vist pujar; en poques setmanes, l'ha cobert. Una mica freak, això de fer una ermita, però s'ha de dir que té la seva gràcia...
Bosc Gran de Flassada. Al capvespre, entre la llum que minva i l'ombra del bosc, és un lloc especial. Ideal per veure fauna: tórtores, pigots, guineus, senglars... Però, vaja, que tampoc et venen a dir hola. L'última vegada que hi vaig passar, se'm va fer negra nit i no és precisament un lloc fàcil per pedalar (córrecs, pedrots...); i cap al final, vaig veure una bola de carn peluda i enorme que roncava i amb dos saltirons va fotre el camp del camí. La fauna...
Vista del Mas de Flassada. Quan surts del bosc, passes per una parada de vinya i et trobes el Mas de Flassada, un dels racons més bonics de la Selva, al petit llençol de terra que hi ha a sota dels cingles de l'Albiol. Abans, estava poblat d'avellaners; ara, de vinya. El vi que hi fan no és el de la foto, però sempre m'ha fet gràcia aquesta etiqueta perquè els versos que hi surten són de Baudelaire: "Un soir, l'âme du vin chantait dans les bouteilles..." Vaig llegir el vers primer en aquesta ampolla que en el poema de Baudelaire, i aquesta imatge de l'ànima del vi tancada a dintre de les ampolles, sempre m'ha fascinat...
Mas de Flassada; vista del Puig d'en Cama. I a davant del mas, visió de l'imponent Puig d'en Cama, només superada per la que hi ha des del Mas de Baget-Madrid, no gaire lluny d'aquí. Aquí, el Puig és north face i es nota, perquè hi ha bosc. Les cares sud d'aquestes terres són àrides i brutes i parcelitzades...

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.