Temps  5 hores 45 minuts

Coordenades 3776

Data de pujada 28 / d’abril / 2018

Data de realització d’abril 2018

-
-
970 m
455 m
0
11
23
45,17 km

Vista 536 vegades, descarregada 34 vegades

a prop de Vilaplana, Catalunya (España)

Bonic tomb circular per les Muntanyes de Prades que té com a punt de partida el poblet abandonat de la Mussara. Discorre per paratges de gran bellesa d'aquestes muntanyes passant per alguns dels llocs i pobles més emblemàtics.

Es tracta d'un recorregut enganyós pot donar la sensació de que no hi hagi d'haver gaire desnivell en començar a gairebé 1.000 metres d'alçada a la Mussara però res més lluny de la realitat. Al poc de començar es baixa molt per assolir la cota del riu de Siurana i després cal remuntar de nou fins Siurana, Prades i l'Abellera per tornar a baixar fins la Febró i fer la darrera remuntada fins la Serra de la Mussara.
Per tant un tomb exigent on es combinen camins, pistes, senderons una mica tècnics i algun tram inevitable de carretera. Tot i no parar a esmorzar, he anat fent fotos i perdent algo de temps en alguns llocs, això sumat a les pujades llargues i trams de senders ha fet que la velocitat mitjana no fos gaire alta.

Surto a les 8:15 de la Mussara i agafo el primer caminet-senderó del dia, un camí de bast que comunica el nucli de cases principal del poblet amb la zona del refugi de Muntanya on hi havia altes masos que formaven part del poble. Passem pel davant del refugi i sortim a la carretera pel camí d'accés. Travessem la carretera seguint un entretingut i divertit corriol (PR) que passa pel bosc i surt a la carretera de la Febró que es travessa en diagonal per continuar per un camí on cal vigilar amb el fang i que passa vora la font del Prat on trobem uns aiguamolls i una bassa de lona.
Seguim per la pista que es va enfilant fins el Pla de l'Agustenc, cruïlla de camins en una clariana del bosc. Anem pel camí de l'esquerra (O.), en direcció a l'Arbolí, seguint les marques del GR-7.
Es tracta d’una pista planera o que puja suaument, enmig d’un bonic pinar, tot aquest sector de la serra s’anomena el Motllat de la Pona, encara es fa un tram més de sender i després s’arriba a la Punta, així es coneix la cota més alta d’aquest braç de serra.
Es comença a davallar amb compte per un sender (GR-7) que fa algun gir pronunciat i baixa bastant dret però es gairebé tot ciclable. Es travessa una tartera on cal vigilar molt amb les pedres i que no ens quedem clavats amb alguna roda, poso peu a terra per que vaig sol i no val a badar. Després es segueix davallant i cal vigilar el tram final just abans de sortir a la carretera, on es troben uns tubs mig soterrats i el camí es troba més desfet i malmès, petit tram que faig a peu.
Es segueix la carretera uns metres per la dreta direcció la Febró i de seguida es troba un pal indicador a mà esquerra i la pista que baixa als Gorgs, la seguim davallant fort fins una bifurcació de pistes, deixem la de l’esquerra que baixa prop del Gorg i agafem la de la dreta que davalla amb molta pendent i més avall s’arriba a una cruïlla on deixem a la dreta el camí de la Febró (pal indicador). Seguim pel camí de l’esquerra davallant fort fins el Riu del Gorg que travessem per damunt d’unes pedres.
Es puja ben fort per un camí mig espatllat durant una estona i guanyem alçada de nou sobre el riu del Gorg. En un revolt a esquerra si deixem uns metres el camí podrem gaudir d’una espectacular vista de la vall del riu del Gorg i les parets i blocs de pedra de la Desenrocada dels Castellans, pany de cingle que es va desprendre fa molts anys i originà un gran amuntegament de roques a la seva base.
Seguim pujant i ja en ser dalt de tot en començar a davallar de nou, tenim a mà dreta sobre un turonet les runes del mas d’en Ribelles de Dalt.
Davallem de nou per una pista enmig del bosc, si ha plogut fa poc no us recomano que hi passeu doncs és un terreny molt argilós.
Més endavant en un trencall deixem el camí recte que continua en direcció mas del Salín i Arbolí i agafem el camí de la dreta, que baixa en direcció al riu de Siurana.
El camí es va fent més estret i baixa per l’obaga entre abundant vegetació, finalment esdevé sender i en un replà trobem una bifurcació. ATENCIÓ aquí. Deixem el sender de la dreta que davalla més directe al riu i si l’agafem caldrà passar per la mateixa llera salvant roques i travessant alguns cops el corrent. Agafem el senderó de l’esquerra que de moment es manté una mica més elevat i a una certa distancia del riu. Trobarem algún esglaó rocós on cal baixar de la bici…i arribarem al riu de Siurana.
Travessem el riu per sobre unes pedres i en ser a l’altre costat ja veiem proper el Molí de l’Esquirola, edifici en runes a on ens dirigim. Passem pel davant del molí i ja trobem el barranc de la Gritella o de Prades que normalment sempre porta aigua i caldrà travessar per damunt d’unes pedres, poc després . Aquí comença una pista sota les cingleres de Siurana que ens durà a la carretera de Siurana. Abans però caldrà passar pel costat del mas d’en Candi on hem trobat uns cavalls. Poc després ja ens desviem per un camí a mà esquerra que davalla al riu i ens permet acostar al Toll de la Palla. El darrer tram com passa per unes grades de roca el faig a peu. Després de les pluges de fa pocs dies la veritat es que estaba espectacular el Toll de la Palla.
Retorno pel mateix lloc i continuo pista enllà vorejant les cingleres de Siurana per baix, es surt a la carretera de Siurana i enfilo amunt durant uns 4 km de carretera per tal d’anar a visitar aquest bonic poble de muntanya amb vistes espectaculars. Comentar que hi ha algunes rampes bastant dures sobretot durant el primer km, després els darrers 2 km són bastant plans. Si no voleu acabar d’arribar a Siurana podeu deixar la carretera quan es troba el desviament del camí de Prades però crec que val la pena anar-hi i més si no hi heu estat mai, es passa per la vora del Camping Siurana on podeu parar a esmorzar o fer un beure.
Entro al poblet de Siurana i m’arribo fins l’extrem de la petita península encinglerada, a sobre d’unes grans lloses de roca, per a veure la panorámica sobre el pantà de Siurana, actualment molt escàs d’aigua i també Cornudella, el Montsant i el Priorat en general.
Després passo davant la seva església románica i vaig fins la part del darrera de l’absis on es pot fer alguna foto xula i seguidament retorno uns 2km de carretera fins trobar el camí de Prades, assenyalat en un indicador.
El trajecte per aquesta pista se m’ha fet una mica llarg, és de fet una pujada d’uns 4,5 km no molt forta però si constant, amb terreny una mica pedregós. Passem pel pla dels Bassots on hi ha una cruïlla de pistes, i després per la mateixa carena de la serra de la Gritella on prop de l’inici del grau d’en Saura paro a contemplar la panorámica sobre el mas d’en Lluc i la Serra de Montsant com a teló de fons, com que avui no em donarà temps a pujar als Plans de la Guàrdia i veure una vista similar em conformo amb aquesta. Després es segueix pujant una mica i a estones més o menys pla i baixant suament fins el coll d’Andreu, cruïlla de camins on es deixa a mà dreta (S) una pista que enllaça amb els Masos de Galzeran i la Febró. Segueixo recte i de seguida enllaço amb el camí Natural de Prades, el segueixo cap a l’esquerra direcció als plans de la Guàrdia i el coll del Vidrier. Si voleu també podeu anar per la dreta direcció Prades, més llarg però per camí més bo.
Enfilo la pujada pel camí natural fins el proper coll del Vidrier i aquí ja deixo aquest camí que continua pujant cap els Plans de la Guàrdia i agafo a mà dreta un camí bastant malmès i dolent que en el seu tram inicial baixa molt fort i cal parar compte doncs es mig “trialero” pel desfet que està. Més avall millora i passa entre uns plans de conreu tenint el poble de Prades al fons. Enllaço de nou amb el camí natural (camí vell de Reus) i ja arribo a Prades.
Després de les fotos a la plaça i fer un glop, continuo sortint de Prades pel camí de les Hortes (GR-65-5) i passo pel davant de la cova del Vidre que queda mig amagada al costat esquerre del camí. Surto al camí asfaltat que porta a l’ermita de l’Abellera i pujo per aquest fins a l’esmentada ermita on encara estic de sort i puc trobar la porta oberta i fer algunes fotos d’aquest bonic racó amb l’ermita sota la balma de gres vermell.
De l’ermita de l’Abellera vaig a buscar el camí que baixa a Capafonts però en un tomb de la pista deixo aquest camí i segueixo recte per un caminet que enllaça de nou amb el GR-65-5 i es transforma en sender, molt divertit i bonic, uns 800 metres de corriol pel bosc. Més endavant està amb alguns xaragalls que es poden anar passant pel mig o pel costat i es baixen prou bé. Arribo al barranc dels Rancs i partir d’ara el camí és ample i puja bastant fort fins trobar en poca estona la carretera, la seguim per l’esquerra direcció Capafonts, deixant la que porta a la Febró.
En ser al coll de Capafonts, es deixa l’asfalt i s’agafa a mà dreta el camí que porta als Motllats però de seguida, el deixem i seguim recte per un camí que baixa a la Febró (waypoint, “recte, deixar el GR”).
Aquí comença un altre dels trams interessants de la sortida d’avui, un sender bonic i ciclable, amb algun tros tècnic , d’uns 800 m, que baixa al començament per tota una zona que es va cremar fa pocs anys, travessa la carretera de la Febró i segueix baixant per a ficar-se en un comellar i a dins del bosc i acabar sortint a un camí més ample davant d’una mena de capella i oratori a l’aire lliure anomenada Rocacorba.
A partir de la Rocacorba , ve un altre tram de 1 km on es baixa per un camí que es va estretint i baixa fort i decidit, amb trams pedregosos, i algun esglaó complicat però curt, després de nou camí de bast que travessa la carretera de nou i acaba baixant per corriol amb final a la carretera, just davant l’entrada nord del poble, vora l’accés al cementiri.
Des del poble de la Febró, sortim per la carretera que porta a la Mussara i després de passar el pont la deixem i agafem a l’esquerra la pista que amb una pujada llarga (de més de 4 km) i amb algunes rampes bastant dures de la meitat en amunt ens durà de nou al pla de l’Agustenc , cruïlla amb el GR-7. Seguint ara per la pista de l’esquerra (GR), direcció Mont-ral, es continua pujant suaument per la serra del Pou de Gel fins trobar el desviament a la dreta del sender que baixa a la carretera. Al començament es troba un xic malmès i una mica pedregós però després ja es més bo i ciclable, es passa a tocar d’una bassa i després prop del mas del Pou de Gel (són unes runes que s’intueixen a l’esquerra a uns metres del camí). S’arriba a la carretera, just davant la cruïlla que assenyala el trencall al poblet de la Mussara on acabo d’arribar per carretera.

CARTOGRAFIA:
Muntanyes de Prades E 1/25.000 (Editorial Piolet)
Muntanyes de Prades E 1/25.000 (Editorial Alpina)
la_Mussara
Refugi_la_Mussara
Pla_de_l'Agustenc
Trencall%2C_esq.sender_GR-7
La_Punta_(vista)
Pista_al_Gorg
Bif._dreta
Cruïlla%2C_esquerra
Riu_del_Gorg
Trencall%2C_dreta_avall
Bif._sender_esquerra
Molí_de_l'Esquirola
Mas_d'en_Candi
Tanca_de_fusta
Trencall_esq._a__toll_de_la_Palla
Toll_de_la_Palla
Siurana_(accés)
Camí_de_Prades
Cruïlla_Pla_dels_Bassots
Vista_a_Serra_de_Montsant
Coll_d'Andreu
enllaç_camí_Natural
Coll_del_Vidrier
Enllaç_camí_vell_de_Reus
Prades
cova_del_Vidre
Ermita_de_l'Abellera
Camí_recte
Recte_(GR)
Coll_de_Capafonts
Recte%2C_deixar_el_GR
la_Rocacorba
Trencall%2C_pista_dreta
Trencall%2C_dreta
Siurana
la_Febró

5 comentaris

  • Foto de flonjall

    flonjall 06/05/2018

    Molt guapa aquesta ruta!.

    Me la guardo per a fer-la a l'estiu, encara que no sé si m'aguantaré. El tram del Coll de l'Augustenc al Pantà de Siurana m'és del tot desconegut.

    Salut!

  • Foto de JAMRO

    JAMRO 06/05/2018

    Ja veuràs com t'agradarà si la fas. La primera part fins Siurana és espectacular.
    També és molt xula la baixada per sender del coll de Capafonts a la Febró per la Rocacorba.

    Que vagi bé!

  • Foto de flonjall

    flonjall 05/07/2018

    Hola JAMRO:

    Pel que veig, el tram de baixada des de dalt dels Motllats fins a la Febró, no és cap "bestiesa"? És bastant ciclable?

    Fa un parell d'anys, en vaig fer els trams centrals, resseguint el track de la VIP extrem. Però veig que tú has baixat des de dalt de tot i fas un tram també abans d'arribar a la Febró que nosaltres/la VIP no feia. Recordo que el tram central que vam fer ens va agradar força i era assequible.

    Jo havia vist que el camí baixava de dalt de la serra, però com no hi havien fet passar la cursa (i per algun comentari de veterans que havia escoltat), pensava que no era ciclable.

    Gràcies, crack!

  • Foto de flonjall
  • Foto de JAMRO

    JAMRO 06/07/2018

    Hola Flonjall,
    Si es gairebé 100% ciclable el tram de dalt d'aquest sender des del coll fins la Rocacorba. Hi ha algun lloc puntual on potser està fotut però es fa practicament tot dalt de la bici.
    Pel que fa a la part de baix també es feia bastant bé recordo, més que res potser trobes bastanta pedra i algun lloc puntualment on es complicava però res de l'altre món. Si ho fas tot sencer crec que t'agradarà, s'agraeix fer un tram llarg per sender / camí de bast i tocar menys pista o carretera per que el camí simplement la va travessant fins plantar-se davant la Febró.

    Jo en canvi no he passat mai per la pista de la Rocacorba amb la bici tal com vàreu fer vosaltres, ja ho he estat mirant...

    Gràcies i Salut!!

Si vols, pots o aquesta ruta.