Temps  6 hores 13 minuts

Coordenades 3989

Data de pujada 3 / de juliol / 2018

Data de realització de juny 2018

-
-
1.052 m
620 m
0
12
24
47,76 km

Vista 99 vegades, descarregada 3 vegades

a prop de la Febró, Catalunya (España)

Sortida molt recomanable i de gran bellesa per les muntanyes de Prades, prenent com a punt de partida el poble de la Febró. La idea és fer una circular atractiva passant per indrets una mica salvatges i per alguns dels pobles més destacats, aprofitant com sempre per a fer algun corriol poc conegut.

La major part de l’itinerari es de dificultat moderada, però el qualifico de difícil pel tram que hi ha baixant dels Motllats pel Portell de la Cova de la Bruixa on el camí està molt malmès i té un fort pendent, cal carregar bici al coll o baixar a peu durant uns 10-12 min i combinar-ho amb trams dalt de la bici força complicats. També té una certa dificultat el camí entre Mont-ral i el riu Brugent amb alguns trams de sender una mica tècnics. A banda d’aquests trossos la resta és per pistes i ben ciclable.


Surto ben d’hora de la Febró, a les 7:30 h, aprofitant la fresqueta i una temperatura de 15-16ºC que va perfecte per afrontar només sortir la primera pujada intensa de la ruta, el camí de la Mussara que em porta al pla de l’Agustenc. Pujo a un bon ritme i des de la cruïlla del pla agafo la pista de l’esquerra, seguint les marques del GR-7, en direcció a Mont-ral. Pel mig del bosc, a estones pujant, altres de pla i en algun tros baixant em planto a la cruïlla amb el camí dels Motllats, prop de la Creu de Noguers.

Segueixo la pista que s’enfila als Motllats amb els seus trams de pujada pedregosos que fan molt complicat no feu peu a terra en algun punt, després millora i ja arribo al cartell metàl•lic “els Motllats 1.050 m. altitud”. Allà em trobo un grup de “runners” matiners com jo, que pugen de Vilaplana. Deixo el camí de l’esquerra que recorre els Motllats per la Creu Trencada i la Serra Plana i a segueixo la pista per la dreta, passant vora algun dels xalets en runes de l’Urb. fantasma del Motllats.
Més enllà, em desvio a mà dreta per un camí durant uns 600 metres, l’objectiu és pujar a la màxima elevació d’aquest gran altiplà, el Puig Pelat (1.075 m.) que segur sempre passa desapercebut però ens regala una gran panoràmica. El nom el descriu bé i no és cap cim espectacular però com dic i si el dia acompanya, tindreu una bona panoràmica.

Retorno al camí principal i el segueixo, el segon objectiu dels Motllats és passar per la Font Nova, em desvio per un tram en baixada tipus corriol, una mica més tapat però ciclable i ja surto a un petit pla on mig amagada entre uns boixos, es troba la Font Nova i oooh, sorpresa, no raja, quedo estupefacte ja que molts cops l’havia vist rajar i força bé anant d’excursió, això si, en època estival a vegades s’estroncava però enguany que ha plogut a muntanya ho trobo estrany...

Continuo Motllats enllà i em desvio per un sender que m’ha de portar al Portell de la Cova de la Bruixa. És estret però encara no està gaire tapat per vegetació i es pot anar fent, té algun tros complicat al començament amb una mica de pedra, però després millora i es fa força bé. De nou abans d’arribar al portell es complica. En arribar al Portell de la Cova de la Bruixa, la vista és espectacular, el camí s’obre a la fonda barrancada de la Fou, el racó de Sant Pere, sota nostre, tancant la capçalera del barranc i la llarga cinglera de roca de l’altre costat per on passa el sender del portell de l’Abellera i de la Foradada de Mont-ral, que podem veure llunyana al final, resseguint la paret de roca. Encara més llunyà es veu el turó amb l’església i el poblet de Mont-ral.

Anirem baixant tenint a la nostra dreta i més enlairada la punta de Barrina. Ara comença el tram més complicat del dia, el de “bike-trekking”. El sender està molt espatllat i fet pols, és molt rocós i amb escòrrecs a més baixa de manera pronunciada, per tant només dir-vos que tingueu paciència i carregueu bici al coll i aneu baixant xino-xano, inclús costa bastant baixar amb la bici plantada dreta i la roda de darrere a terra perquè hi ha diversos esglaons i molt pedra.

Als de les e-bikes, terreny complicat pel mateix que us dic, jo no us l’aconsello perquè trastejar una d’aquestes no és el mateix que una de 10-12kg.

Aquest tram més dolent és d’uns 10-12 minuts, més avall hi ha un tram més bo on es pot anar damunt la bici, es troba un pi caigut travessat al camí, però s’esquiva per un sender a mà dreta. Per aquí el sender passa per la divisòria entre dos barrancs (el de la Font Fresca a la dreta i el de la Fou a l’esquerra) i us donarà una visió esplèndida d’aquestes barrancades i parets de roca, un lloc solitari, feréstec i amb encant, veureu la foradada de Mont-ral als cingles de l’altre costat de barranc (cantó esquerre).

Torna a venir de nou un tram tècnic i complicat però menys que el primer i finalment acabem de baixar fins un petit pla on enllacem amb una pista. Som al collet del Pla del Bosc, aquí el sender continua recte però ja opto pel camí ample que es troba en millor estat i baixa amb fort pendent, convertint-se de mica en mica, en un camí estret molt divertit que ens permet baixar pel bosc amb força velocitat.

S’arriba vora el mas del Cisterer, gran i antiga masia avui enrunada que sembla que en algun temps s’estava restaurant...Aquí volia seguir un camí que anava cap al barranc, creuava i pujava al Bosquet però està tot molt tapat de vegetació i ho deixo córrer, el mateix passa amb el GR-7 que passa per aquí davant el mas, però la connexió amb el Bosquet sembla que es troba bastant embrossada...Total baixo per un camí cap a la carretera i faig un tram de 2 km fins a Mont-ral. Aquí dir-vos que teniu l’opció en ser davant l’accés al Bosquet de deixar la carretera i anar a buscar un camí a la dreta que es troba amb el que ve de l’Aixàvega...

Jo m’he despistat i he seguit cap a Mont-ral per l’asfalt. He parat a fer un entrepà al restaurant Racó de Mont-ral, el lloc perfecte, amb una terrassa amb vista, bon entrepà i bon preu també.

Continuo pujant fins passar davant l’ajuntament de Mont-ral i surto del poble agafant el camí de Farena (PR-C-20), bona baixada combinant trams de pista amb trams de corriol molt bonics amb alguns punts un tant tècnics i altres de més bon fer. Al final es surt a la carretera però just abans es passa pel costat de la Font de la Canaleta, que raja bé, en un racó a la vora del camí i ens permet omplir aigua fresca.
El sender PR, travessa la carretera i baixa a travessar un barranquet però aquí té un tros poc ciclable i opto per a fer un petit tros de carretera direcció Capafonts i agafar el camí d’accés al mas d’en Verd, en ser gairebé davant aquesta gran masia cal prendre el camí de la dreta, vorejant-la pel costat. Després un camí-corriol, baixa-puja i finalment es surt a la carretera de Farena que seguim per la dreta baixant a gran velocitat fins el tomb on s’agafa el camí d’accés al Mas d’en Toni (barrera).

Es fa un tram molt bonic i agradable per aquesta pista enmig del bosc i s’arriba en un replà on es deixa el senderó que baixa al Toll de l’Olla, gorg preciós situat a menys de 5 minuts per si us ve de gust un bany a l’estiu.

Continuem enllà, travessem el riu Brugent per un pont de ciment i arribem a una tanca de la propietat del mas d’en Toni, s’ha d’obrir i tornar a tancar tal com estava, es deixa passar però cal respectar la propietat privada i conreus del mas. Es passa per un camí entre conreus i es puja fins trobar una segona tanca situada a la part alta de la propietat, que cal obrir i tancar de nou. Es segueix i comença una pujada bastant forta fins el coll del Mas d’en Toni, alguna rampa té un pendent bastant considerable de fins al 17%, després ja es planeja i es baixa fins arribar a l’ermita de la mare de Déu de Barrulles, al terme de Capafonts.

De Barrulles, segueixo pista avall i finalment surto a la carretera vora el poble de Capafonts. Es continua pasant per un trosset de carretera i s’agafa un camí que passa davant del cementiri i després baixa a travessar una riera, eixuta normalment.

Ara comença la pujada més llarga i dura al meu entendre de la sortida, es tracta de la pujada pel camí que porta a l’Abellera pel barranc dels Rebollans, solcat de castanyers, roures, pins i alzines, per sort el camí es bastant ombrívol però en aquesta hora del 23 de juny la calor apreta de valent, a més per allà els Motllats se m’ha desajustat una molla del canvi i em costa que m’entrin els pinyons del 39 i el 46 i tot rasca, uuuf tocarà patir!!
Patint força per lo llarga de la pujada i el problema mecànic aconsegueixo plantar-me a l’ermita de l’Abellera de Prades. Són vora les 12:15 h, no hi ha ni una ànima, està tancada aquest cop i fot un bat de sol que espeteguen les pedres.
Aquí veient el panorama desisteixo de continuar la pujada fins el Tossal de la Baltasana passant per sota l‘Abellera, el pla de les Freixes i el coll del Serafí. Això era el pla inicial, tot baixant de la Baltasana a Prades pels Colomers, però en aquestes condicions no és el millor.

De l’Abellera, baixo a Prades per la pista, fotos i omplerta d’aigua a la font i en surto pel camí de Reus, fent un tram del camí Natural, passant pel costat del Perelloner del Cisterer i de la Font del Cap del Pla que raja abundant sota el camí.

Després m’adreço al coll d’Andreu pujant per pista i d’aquest coll, situat en una cruïlla de camins, agafo la direcció de la Febró, o sigui la pista de l’esquerra, direcció Sud. Primer es va pujant suaument i després ja es comença a anar de pla i a baixar, és una llarga baixada per un camí que m’ha agradat molt per fer amb BTT, passa per indrets molt solitaris i bonics, veiem la bassa del mas d’en Viles, passem pel costat de les runes del mas d’en Porrera i més enllà pels plans on hi ha els Masos de Galzeran o de la Febró. El camí hi passa pel mig, es troben enrunats de fa anys i és un lloc molt bonic amb bones vistes cap a la vall del Siurana.

Després toca baixar per una pista amb fort pendent (precaució per la pedra que té el camí), fins el riu de Siurana on caldrà seguir el camí que remunta el riu fins la Febró, travessant el corrent 2 cops, amb l’ajuda d’uns pilons de formigó que ens evitaran remullar-nos els peus.
Fem un darrer tram de pujada i ja entem a la Febró.
Trencall%2C_pista_dreta
la_Febró
Pla_de_l'Agustenc
Pal_Ind._camí_de_la_Febró
Trencall%2C_esquerra_Motllats
Els_Motllats_(placa)
Puig_Pelat
Trencall%2C_dreta_a_Puig_Pelat
Font_Nova
Inici_sender
Portell_de_la_Cova_de_la_Bruixa
Collet_del_Pla_del_Bosc
Mas_del_Cisterer
Font_de_la_Canaleta
Mas_d'en_Verd
Trencall_camí_mas_d'en_Toni
Sender_a_Toll_de_l'Olla
Tanca_metàl.lica_2
Mare_de_Déu_de_Barrulles
l'Abellera
Prades
Perelloner_del_Cisterer
Font_del_Cap_del_Pla
Cruïlla%2C_recte
Coll_d'Andreu%2C_esquerra_la_Febró
Bassa_mas_d'en_Viles
Mas_d'en_Porrera

4 comentaris

  • Foto de Toneflinski

    Toneflinski 03/07/2018

    Molt bona ruta i excel·lent per la calor.
    Jo vaig passar, pels Masos de Galzeran aquest diumenge ... en sentit contrari ... "las paellas de la muerte".
    Salut ¡¡

  • Foto de flonjall

    flonjall 03/07/2018

    Bona ruta i la millor explicació possible (com sempre)! Enhorabona.

    Llàstima que la baixada cap al Mas del Cisterer sigui tan poc ciclable... (La resta ho conec tot, però fet a bocinets en rutes diverses)

    Salut!!

  • Foto de JAMRO

    JAMRO 03/07/2018

    Bones Tone , si va molt bé aquest recorregut perquè encara tens bastanta ombra i això s'agraeix a l'estiu. No m'estranya que a la pujada pels masos de Galzeran l'anomenis així perquè jo m'ho imaginava pujant i teeela, les "paelles de la muerte" molt adient el nom he,he,he .Deuen ser de l'estil de les pedreres del mas de Llaneta, pujant a Mont-ral...

    Salut!

  • Foto de JAMRO

    JAMRO 03/07/2018

    Hola Flonjall, mercès. Vaig voler provar de baixar amb la bici aquest corriol cap el mas del Cisterer per a fer una alternativa al pas per la serra del Pou i l'Aixàvega però com dius llàstima no tingui millor ciclabilitat a la part de dalt sobretot. Si vas amb ganes d'aventura i no t'importa carregar bici o fer tram a peu és guapo pel magnífic paisatge que tens a davant.

    Que vagi bé!!

Si vols, pots o aquesta ruta.