Temps  4 hores 20 minuts

Coordenades 1629

Data de pujada 17 / de març / 2013

Data de realització de març 2013

-
-
1.093 m
134 m
0
9,4
19
37,48 km

Vista 2489 vegades, descarregada 55 vegades

a prop de la Cellera de Ter, Catalunya (España)

16 de març de 2013. Pujada des de la Cellera de Ter fins al cimal de Sant Gregori del Turonal (1089m). Visitarem la font i l'ermita de Sant Gregori, també la piràmide d'en Vinyes, el vèrtex geodèsic i finalment el que jo anomeno "el mirador secret". La baixada la farem pel costat del Clascar i el Cerver per arribar fins al Coll de Nafrè. Finalment enllaçarem amb la pista que ens porta fins el pantà de Susqueda on creuarem la presa de punta a punta i resseguirem el Ter per arribar fins al Pasteral i finalment a la Cellera de Ter per la Via Verda (ruta del carrilet).
Enllaç amb la ruta de les pedreres. Des d'aquest punt podem accedir fins al Colldegria i visitar el Poblat Ibèric, un dolmen o gaudir d'unes fantàstiques vistes sobre l'embassament del Pasteral. També podem arribar-nos fins la Cova del Pasteral.
És un dels indrets més coneguts de Puig d'Afrou, gràcies a les seves pedreres i a que dona entrada a la zona de Plantadís. En aquest punt la pista es separa en dos. Tan si escollim una opció com l'altra, acabarem arribant al cim de Puig d'Afrou. La pista de la dreta és una mica més llarga i ombrívola, però te l'al·licient de passar per la font del Bassi, Can Torra i el Gornés. La de l'esquerra només passa a toca de les ruïnes de Becdejú Vell. Jo personalment sempre prefereixo pujar del costat dret, a part que, normalment la pista està en més bones condicions.
Una de les font més conegudes i arreglades de tot el terme municipal. Està situada en un lloc fresc, ideal per a passar-hi la calor de l'estiu. El seu entorn més immediat disposa de bancs, taules i fins i tot una "barbacoa". Es podrà utilitzar en períodes que no hi hagi prohibició de fer foc i sempre havent demanat permís a l'ajuntament prèviament.
Després de la Palomera i passada la font del Bassi, és la primera casa que trobem al Plantadís. Està situada a 472 m d'altitud al mig de la natura, envoltada de castanyers, alzines i pinedes. Gràcies a uns voluntaris i a uns pares d'escoltes, s'ha fet possible la seva conservació i servitud. Indret on el grup d'escoltes de la Cellera fa moltes sortides de cap de setmana. També és lloc de trobades d'escoltes de diferents Agrupaments de Catalunya. Aquestes trobades es fan amb el consentiment dels seus propietaris, en Joan i la Lali. Al darrera de la casa hi ha una penya anomenada "la Roca", pels més joves avui rebatejada com el pic de la mamella, on els escoltes hi posaren una senyera que oneja als quatre vents. A part de la casa, just al davant mateix també hi ha una font.
Per la seva situació geogràfica, envoltada de perxades, vagues i el caràcter de la gent que hi habitava, era la casa més acollidora de tot el Plantadís. Desprès de molts anys de total abandó, actualment està en fase de rehabilitació. Moltes vesprades, bosquerols que treballaven al seu entorn (roders, talladors, traginers,...) es trobaven al redós de la llar de foc tot fent tertúlia. La casa constava de dues estades, una pels amos i l'altre pels masovers. Pels amos era utilitzada com a punt d'estiueig. El Gornés era una de les cases que tenia més aigua, i a més a més, a sota la casa hi havia una font molt abundosa coneguda amb el nom de font del Gornés. Avui en dia, desapareguda per un despreniment de terra, però que continua donant vida, ja que l'aigua surt uns metres més avall.
Com a nota curiosa d'aquest pla, en forma de coll de muntanya i conegut com a pla del Roure, cal dir que no hi havia cap roure fins que en Josep Boix "Pitu Mero", amant i coneixedor de la muntanya, en plantà dos, un a cada costat. D'aquí arrenca la pista que arriba fins el cim de Puig d'Afrou. A mà dreta comença el serrat del Turonell fins arribar a Sant Gregori.
El cim més representatiu i la muntanya més propera a la Cellera. Està coronat des dels anys seixanta per una creu de fusta de més de 15 metres, fruit del treball continuat de l’Agrupament Escolta. També hi ha una pista per llençar-se amb parapent o aladelta i s’hi celebra la Lliga Catalana i Campionat de Catalunya de Parapent. L’aplec de Puig d’Afrou és l’1 de maig, és celebra amb una caminada, missa al peu de la creu i un dinar de germanor. Diu la llegenda que des d’aquest cim Carlemany quedà enamorat de la vall i que la batejà amb el nom de la Vall dels Àngels.
Pertany en part al terme d'Osor i en part al de la Cellera de Ter, ja que el terme es troba sota l'escon de la llar de foc. Al seu temps fou la casa més important del Plantadís, gràcies a la seva font-mina, a les terres de conreu amb el seu camp rodó d'unes quantes quarteres de sembradura, al seu ramat i a la capella de Sant Agustí. Deshabitada des de la dècada dels 60. Com a anècdota, un tractant de bestiar cellerenc, vengué uns quants caps i el masover li digué "on vols que te'ls pagui, al terme d'Osor o al terme de la Cellera?"
L'ermita és del segle XVII. Al seu costat hi ha un magnífic mirador. La Vall d'Osor, Santa Bàrbara, Sant Miquel de Solterra "o de les formigues" i a la llunyania el Montseny configuren un panorama esplèndid. Prop de l'ermita hi ha una curiosa piràmide que fou construïda pel doctor Vinyes d'Anglès, sembla que per a utilitzar-la com a refugi.
Font de Sant Gregori del Turonal. "Neixes dalt l'altura, font de Turonal, aigua tota pura, sembla que murmura, càntic immortal."
És un dels indrets més importants del nostre Plantadís. Es troba al cimal de Sant Gregori. És un monòlit de formigó amb una placa de l'Institut Geogràfic Nacional. És el punt més alt del nostre municipi, està a 1089 m i determina la posició exacta de punts de la superfície de la terra.
El secret més ben guardat de les Guilleries, el meu mirador "secret". Des de Sant Gregori és impossible obtenir unes bones panoràmiques, ja que el seu cim amb forma de llom d'ase, i la vegetació ens ho impedeixen. Des d'aquest mirador sobresortit, podem contemplar una panoràmica molt poc habitual i gens coneguda per a moltíssima gent.
En aquest punt la pista voreja per complert les ruïnes dels Aigols. A part, a l'altra costat de camí i en un extrem sobresortit, hi trobem un dipòsit d'aigua per a l'extinció d'incendis forestals.
Encreuament de camins, si prenem la pista de baixada en portarà fins al Cerver. Masia esmentada el 1316, formada per dues edificacions clarament diferenciades. L'edifici principal i més antic és de dues plantes i vessant a façana, amb la porta adovellada de mig punt i una eixida amb barana de fusta a la planta superior...
En aquest punt cal fer un gir de 180º. En cas de seguir l'altra pista, ens portaria fins a la Casanova de Colobrans. I si seguíssim també fins al Cerver i finalment al Clascar, tot i que també si arriba per altres punts.
Es tracta d'un antic i important nus de comunicacions entre les valls de Susqueda i Osor. Des d'aquí a part d'accedir al massis de Sant Gregori d'on venim, també es pot pujar fins a Sant Benet. Des d'aquest indret es té un magnífic panorama damunt la vall del Ter i el Collsacabra, mirant cap al nord, mentre que la vall d'Osor i Sant Miquel de Solterra o de "les formigues" resten al sud. Al llarg de la història, en aquest coll, han succeït fets importants. Com a mostra, en aquest indret, l'any 1630, Joan de Serrallonga va perdre el seu lloctinent, Cristòfor Madriguera, en una intensa brega contra els homes del batlle d'Osor. També en aquest punt es produïren diversos enfrontaments entre liberals i carlins durant la darrera carlinada. Aquí, l'any 1872, va ser afusellat l'alcalde d'Osor, Josep Boscà, a mans dels carlins. Darrerament han pavimentat la pista que davalla fins el pantà de Susqueda.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.