• Foto de Hortes de Santa Eugènia - Puig de Sant Miquel
  • Foto de Hortes de Santa Eugènia - Puig de Sant Miquel
  • Foto de Hortes de Santa Eugènia - Puig de Sant Miquel
  • Foto de Encreuament al Santuari dels Àngels
  • Foto de Escultura 'El llindar d’Europa'
  • Foto de Sant Pere de Galligants

Temps  una hora 39 minuts

Coordenades 636

Data de pujada 7 / d’abril / 2013

Data de realització d’abril 2013

-
-
386 m
59 m
0
3,6
7,3
14,58 km

Vista 767 vegades, descarregada 4 vegades

a prop de Santa Eugènia de Ter, Catalunya (España)

La ruta comença allà on finalitza l’entramat urbà de la ciutat. Les hortes de Santa Eugènia, zona difusa formada per un interessant mosaic de conreus. Aquests separen la ciutat, pròpiament dita, de la part més natural entorn del riu Ter. Aquesta antiga zona d’inundació del riu Ter, s’ha vist recompensada per les incorporacions orgàniques de les successives crescudes del Ter. Per això, aquestes terres, a part de ser pràcticament planes, són d’una agraïda fertilitat i, per tant, òptimes per al conreu de productes horto-frutícoles. Especialment interessants són les espècies i varietats més emblemàtiques de la zona, com ara la tomata de penjar, els salsafins, el bitxo de Girona, la col de paperina, l’escarola de cabell d’àngel o els mongets de l’ull ros. Podeu aparcar el cotxe, en el cas de venir de fora de la capital, en els aparcaments laterals de l’Avinguda Josep Tarradellas , al costat mateix del col•legi dels Maristes. D’aquest punt ens dirigirem cap a la capella romànica de Sant Nicolau i el monestir de Sant Pere de Galligants, porta natural a l’entrada de la Vall de Sant Daniel. Abans però creuarem la Devesa , el verdader pulmó verd de Girona, i en el cas de ser dissabte, també podreu veure-hi el mercat setmanal. Des de Sant Pere de Galligants, ens dirigirem al Monestir de monges benedictines de Sant Daniel, que data del segle XI, el qual encara conserva restes notables d'arquitectura medieval. Seguirem l’itinerari passant pròxims a la Font del Ferro ( tan sols a 4 minuts), deu d’aigua ferruginosa que es troba a peu de l’antic llit del torrent d’Estela, creuarem la variant de Girona per sota d’un pont, un veritable “monument al ciment”, tot seguit pel costat de l’escultura del llindar d’Europa, obra de Bonaventura Ansón i realitzada amb marbre de Carrara. Més endavant vorejarem la masia de Can Lliure, i passarem pel costat de la Font d’en Mistaire i de les ruïnes de la casa del mateix nom. Poc abans d’emprendre la última pujada, girarem a l’esquerra, just en el punt on la pista es creua amb el camí que porta fins els Àngels. Finalment arribem al cim del puig de Sant Miquel, anomenat antigament puig del Castellar, on es troba el “Castell” de Sant Miquel i una torre de telegrafia òptica. La situació del lloc és estratègica: domina visualment les valls de Sant Daniel i Celrà que s’obren, respectivament, al pla de Girona i a la plana de l’Empordà. Fins a l’any 1974 l’indret va pertànyer al municipi de Celrà; després, va passar conjuntament amb Campdorà al terme de Girona. El conegut com a Castell de Sant Miquel, és en realitat una ermita, que va ser construïda el segle XV, inicialment dedicada a Santa Maria i Sant Miquel. Des de dalt de la torre, tenim una magnífica vista del tram de Cosat Brava que va des de l’Estartit i les illes Medes fins als primers contraforts del Cap de Creus, passant per l’Escala, els aiguamolls de l’Empordà i la badia de Roses. Però en definitiva una genial visió panoràmica de 360 graus, acompanyada de quatre taules d’orientació que ens ajudaran a reconèixer amb exactitud els perfils de fons de les muntanyes que ens rodegen. Una ruta pròxima a Girona que no us podeu perdre, ja sigui a peu o amb bicicleta de muntanya. Salut i cames amics!
  • Foto de Encreuament al Santuari dels Àngels
El santuari dels Àngels, està situat a 484 metres d’altitud, al massís de les Gavarres. Pertany al municipi de Sant Martí Vell. Ja a l’any 1409, el bisbe Descatllar va donar permís a uns particulars per edificar-hi una ermita. Des d’aquests cims es veu una panoràmica extraordinària del pla de Girona, del Baix Empordà, de les illes Medes, Pirineus, el Montseny i les Guilleries.
  • Foto de Escultura 'El llindar d’Europa'
L'escultor Bonaventura Ansón va rebre l'encàrrec del Ministeri d'Obres Públiques de realitzar una peça per la nova variant de Sant Daniel. L'artista va dissenyar una estructura que recorda una porta de grans dimensions, esvelta, imponent i de formes irregulars. La va executar amb marbre de Carrara, un dels materials més valorats pels escultors. L'escultura, d'un color blanc immaculat, destaca enmig de la vegetació que pobla aquest indret. L'artista, a la dècada de 1980, va visitar la ciutat italiana de Carrara on va començar a treballar amb aquest material. Ansón considera que aquesta peça encara no està acabada ja que el seu projecte inicial no es va poder executar totalment. Molt a prop d'aquesta gran porta, s'hi veu una margarida feta pels treballadors del Ministeri en homenatge a un company seu mort per accident mentre treballava en la construcció d'aquesta carretera. Per poder aixecar aquesta gran flor, van utilitzar materials sobrants emprats en la construcció de la carretera.
A l'est de la ciutat de Girona, en els primers contraforts de la serralada de les Gavarres, s'alça el turó de Sant Miquel amb el castell que porta el mateix nom. Aquest racó de les Gavarres és accessible tant des de Girona com des de Celrà i es troba relativament a prop d'ambdues poblacions. El cim d'aquest turó, de 395 metres d'alçada, és ampli i s'hi pot trobar una ermita mig enderrocada, una part de muralla medieval i la torre de guaita a la qual s'hi pot accedir a través d'unes escales de cargol. Des del cim de la torre ofereix una gran vista a totes direccions. El castell es va construir durant el segle XV i durant la Guerra de la Independència va ser testimoni important dels setges que va patir Girona (1808-1809). Més tard, entre el 1846 i 1849 es van construir dues torres de tel·legrafia òptica , de les quals no en queden restes clares. Actualment, i després d'haver passat una primera fase de restauració, es pot visitar la torre de guaita i es poden observar l'ermita (mig enderrocada) i una part de la muralla.
  • Foto de Sant Pere de Galligants
El monestir benedictí de Sant Pere de Galligants és un dels monuments més notables de l'art romànic català. Es va construir a la vora de la muralla nord de Girona, a la riba esquerra del riu Galligants. No es coneix la data de fundació del monestir però hi ha documentació des de finals segle X. Sant Pere de Galligants, tal i com es coneix actualment, fou bastit vers el 1131, data en què Ramon Berenguer el Gran va llegar un important donatiu per sufragar les obres. De la construcció preromànica que hi pogués haver, no en queda res, però la disposició de l'absis del costat nord, juntament amb la porta de caràcter arcaic, fan pensar en l'existència d'un edifici anterior. El 1836 va ser abandonat per la comunitat de monjos benedictins, en aplicació de les lleis desamortitzadores. El Museu ocupa l'església, el claustre, d'època romànica, i un sobreclaustre construït a la segona meitat del segle XIX. Des del 1992 forma part del Museu d'Arqueologia de Catalunya.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.