← Part de GR5 Canet de Mar-Aiguafreda

 
-
-
850 m
365 m
0
8,7
17
34,65 km

Vista 1723 vegades, descarregada 35 vegades

a prop de l'Abella, Catalunya (España)

Dia 1 de Canet de Mar a Aiguafreda.

Començar a pedalar el 20 de desembre just quan surt el sol té akestes coses del fred, t'obliga a pedalar rápid des del principi.

La pujada fins a la creu de canet m'ha tret la son de les orelles però la vista val la pena, la foto amb el sol sortint pel mar et deixa bocabadat, seguint les marques amb el gps ,perque en molts punts la ruta no està ben senyalada, arribo a sant iscle de vallalta aquí si que es nota humitat i fred, sort que vaig tapat fins les orelles, la pujada cap al cim del montnegre ja la conec o sigui que cap amunt s'ha dit, terreny amb molta pedra suelta i un tram del 30% desnivell, al arribar a la torre de guaita dalt de tot veig que el bosc a quedat tot ple de fulles de la tardor, la baiada es perillosa perque les fulles amaguen rocs, però amb compte es va fent, la baixada es vertiginosa fins a Sant celoni on esmorzar és obligat. D'allí comença la llarga pujada cap a can riera de ciuret i Fontmartina, recupero forces a mig cami i gaudeixo de la vista de la vall de sant celoni amb el montnegre al fons.
Un cop arribat al camping fontmartina comença el tram més ràpid i vertiginós per arribar en només 30 minuts al poble del montseny, és una passada de corriol, té de tot i es fa disfrutar, us el recomano a tots.
Al poble del Montseny carrego aigua i segueixo fins el començament de la pujada cap a la Castanya, una masia a mig camí del pla de la calma, a partir d'aquí és on pateixo més, la pujada pel gr5 ,ja no es pujada, és grimpada, la bicicleta a l'esquena i vinga cap amunt s'ha dit. el sol va baixant i baixant, intento tota l'estona aconseguir-lo, però no hi ha manera, arribo a dalt de tot del pla de la calma amb el capvespre a sobre, i que n'és de bonic el meu país.
Monto a correcuita els llums de la bici, i sort d'ells perque la baixada del pla de la calma al tagamanent és fàcil però d'allà fins a aiguafreda és supertècnic. és a dir alguns trams baixo de la bici per seguretat.
uns gossos em surten a saludar però aquest cop tinc sort i són amistosos.
Arribo al poble d'aiguafreda a les 19h, però es clar a l'hivern ja fa una hora que és fosc, i vaig a buscar una fonda per dormir...
jajajja m'informo i la fonda més propera està a sant martí de centelles el poble del costat, 10 minuts pedalant. Apa Bonanit.

Dia 2 D'aiguafreda a Sant Llorenç Savall.

Després d'un bon esmorzar, surto en direcció els cingles del bertí que tinc just al davant. Em pregunto si la grimpada serà més dura que la d'ahir al pla de la calma, però no al cap d'una hora estic dalt de tot i ben despert. La ruta que resegueix tota la cinglera amb el precipici a l'esquerra, és increïble, per fer a peu o en bici en familia es millor que lligueu els nens jajaja.
Des d'aquí comença una lleugera baixada de 10km fins a Sant Miquel del Fai, resseguint tot els cingles direcció nord i veient Catalunya a vol d'ocell, és indescriptible arribar al punt on davant del nas et trobes la cascada d'aigua de sant miquel del Fai. Quina foto!! La gent que em trobo pel camí están ben contents de seguir aquesta ruta, El corriol fins aquí té molt poques pedres i una textura extranyament llisa, molt de matoll i romaní això sí.
Carrego aigua un altra vegada i em creu-ho un aprenent de Kilian Jornet, Bon dia i continuu en direcció sant feliu de codines, aquí el terreny és bastant trencacames un puja-baia continuat.
Arribo a la una del migdia,a Sant Feliu per l'entrada del Cim de les Àligues, quina vista! Baixo al poble ràpidament i entro a la primera botiga de queviures que trobo, compro el dinar i després de parar en una font i menjar bé continuu la ruta. fins a Sant llorenç, són 17 km més, la terra canvia ara el sòl és argillós i qualsevol punt amb aigua es converteix en fang de terrisaire el pitjor enemic dels ciclistes, però per sort no va a més, Al creuar un riu pedalo tant ràpid com puc però és ben fondo i els peus em queden ben xops. És igual la ruta es tan llarga que ja s'eixuguen sols.
Al arribar dalt de tot d'una carena de 900 mts d'alçada comença la baixada dins a Sant Llorenç, vertiginosa i ràpida, disfruto d'allò més, la màquina es converteix en part del meu cos i em deixo caure avall, amb control i disfrutant, i al arribar al poble m'adono que són les 15h30 i haig d'anar plegant perque sant llorenç del munt i montserrat són temes prou grans per fer-ho el proper dia.

Aquest esport de resseguir fidelment els gr's entenc que no agradi a gaires ciclistes, perque això de posar-se-la a l'esquena, no es agradable. però per mi si serveix per coneixer aquest país que tenim tant bo, benvinguts siguin els patiments.

Apa ho sento per enrollar-me tant.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.