Temps  6 hores 3 minuts

Coordenades 2021

Data de pujada 11 / de març / 2016

Data de realització de març 2016

  • valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
872 m
442 m
0
6,1
12
24,55 km

Vista 1463 vegades, descarregada 34 vegades

a prop de Olot, Catalunya (España)

Ruta que forma parte del recorrido por todos los pueblos de la Provincia de Girona, con el objeto de conocer sus lugares más interesantes, fotografiarlos y documentarlos.

Se puede llegar a Riudaura por el norte, sur, este, oeste, por helicóptero, coche o siguiendo el río, quizás también en ala delta o planeando, pero lo que aconsejo de verdad es no llegar por donde hemos llegado nosotros a través de esta ruta. Si la subida es terrible y hay más de tres kilómetros que no se terminan nunca, con unos desniveles considerables, el descenso es igual de pesado por unos caminos empedrados que no se acaban hasta casi llegar cerca del pueblo.

Por otra parte indicar que esta ruta ha sido copiada del Usuario de Wikiloc: ericsoldevila y denominada Olot-La pinya-Riudaura-Olot . Aunque él la califica de moderada le he indicado en los comentarios que para mí ha sido difícil o muy difícil. También hay que tener en cuenta mi edad 64 años.

Salida de Olot por el carril bici hasta encontrar el desvío hacia La Pinya.

Cerca de las Masías de Masllobet se toma el camino hacia la Iglesia de Sant Joan dels Balbs que es donde empieza el camino de tierra indicado anteriormente.

Cuando encontremos la casa en ruinas de Can Manter, hay que tener en cuenta que a unos 600 metros encontraremos dos senderos y que hay que tomar el de la derecha.

Después de cruzar un hilado para vacas que hay en medio del camino se llega a una zona de prados en la collada del Maciá. Hay que salir de los mismos por el suroeste y se vuelve a encontrar otra barrera eléctrica.

A partir de aquí el descenso antes comentado y llegada a Riudaura no sin antes pasar por otras dos barreras de una granja.

De Riudaura hemos tomado la carretera principal GIP-5233 para llegar al principio y fin de esta ruta en Olot.

LA TRADUCCION AL CATALAN ES DEL TRADUCTOR DE GOOGLE

Ruta que forma part del recorregut per tots els pobles de la Província de Girona, amb l'objecte de conèixer els seus llocs més interessants, fotografiar-los i documentar-los.

Es pot arribar a Riudaura pel nord, sud, est, oest, per helicòpter, cotxe o seguint el riu, potser també en ala delta o planejant, però el que aconsello de debò és no arribar per on hem arribat nosaltres a través d'aquesta ruta. Si la pujada és terrible i hi ha més de tres quilòmetres que no s'acaben mai, amb uns desnivells considerables, el descens és igual de pesat per uns camins empedrats que no s'acaben fins gairebé arribar a prop del poble.

D'altra banda indicar que aquesta ruta ha estat copiada de l'Usuari de Wikiloc: ericsoldevila i denominada Olot-la pinya-Riudaura-Olot. Encara que ell la qualifica de moderada li he indicat en els comentaris que per a mi ha estat difícil o molt difícil. També cal tenir en compte la meva edat 64 anys.

Sortida d'Olot pel carril bici fins a trobar el desviament cap a La Pinya.

A prop de les Masies de Masllobet es pren el camí cap a l'Església de Sant Joan dels Balbs que és on comença el camí de terra indicat anteriorment.

Quan trobem la casa en ruïnes de Can Manter, cal tenir en compte que a uns 600 metres trobarem dos corriols i que cal prendre el de la dreta.

Després de creuar un filat per a vaques que hi ha al mig del camí s'arriba a una zona de prats a la collada de l'Macià. Cal sortir dels mateixos pel sud-oest i es torna a trobar una altra barrera elèctrica.
Font
El topónimo más antiguo de la región se refiere a un valle "yerma y desierta" de nombre "Riodazzari" (etimología aún discutida), y se menciona en el acta de fundación del monasterio, en 852 por el conde Vifred de Besalu . El monasterio de Santa María (actual iglesia) es sin duda una de las más antiguas fundaciones monásticas de la Garrotxa, a pesar de hoy en día lo que queda es fruto de las diversas reformas y modificaciones. En el siglo XIX, fruto de las desamortizaciones, marcharon los últimos monjes y el monasterio como tal desapareció, quedando sólo la iglesia de Santa María y algunos "ejidos" (tierras de uso comunal) que pasaron a manos particulares en diferentes momentos del siglo XIX y XX. La ciudad de Riudaura, creció probablemente fruto de la influencia del monasterio, y se configuró el núcleo urbano en el entorno de la capilla de San Marçal (actualmente el edificio del ayuntamiento). El término de Riudaura se ha mantenido casi invariable desde su fundación en el siglo IX. Durante el siglo XIV, los terremotos que provocaron estragos en toda la comarca también hacerlo en Riudaura, lo que junto con la prosperidad y el crecimiento económico de siglos posteriores, explica la falta de vestigios remarcables anteriores a esta época. Durante las guerras carlistas, Riudaura tuvo un papel importante, convirtiéndose en un haz de resistencia carlista hasta el último momento, no en vano, el fin de la tercera guerra carlista se firmó Riudaura, en el hostal de La Corda en 1875. El topònim més antic de la contrada es refereix a una vall “erma i deserta” de nom “Riodazzari” (etimologia encara discutida), i s’esmenta en l’acta de fundació del monestir, l’any 852 pel comte Vifred de Besalu. El monestir de santa Maria (actual església) és sens dubte una de les més antigues fundacions monàstiques de la Garrotxa, malgrat avui en dia el que en resta és fruit de les diverses reformes i modificacions. Al segle XIX, fruit de les desamortitzacions, van marxar els darrers monjos i el monestir com a tal va desaparèixer, restant només l’església de santa Maria i alguns “emprius” (terres d’ús comunal) que passaren a mans particulars en diferents moments del segle XIX i XX. La vila de Riudaura, cresqué probablement fruit de la influència del monestir, i es configurà el nucli urbà a l’entorn de la capella de sant Marçal (actualment l’edifici de l’ajuntament). El terme de Riudaura s’ha mantigut gairebé invariable des de la seva fundació al segle IX. Durant el segle XIV, els terratrèmols que van provocar estralls a tota la comarca també van fer-ho a Riudaura, fet que juntament amb la prosperitat i el creixement econòmic de segles posteriors, explica la manca de vestigis remarcables anteriors a aquesta època. Durant les guerres carlines, Riudaura tingué un paper important, esdevenint un feu de resistència carlina fins al darrer moment, no en va, la fi de la tercera guerra carlina es firmà Riudaura, a l’hostal de la corda el 1875. Durant el segle XIX la població va créixer i va arribar a tenir poc més de 1000 habitants, aquesta dinàmica però es va acabar amb la mecanització del camp i la industrialització, que van comportar l’emigració cap a les ciutats i el despoblament rural, també a Riudaura. Durante el siglo XIX la población creció y llegó a tener poco más de 1000 habitantes, esta dinámica pero se acabó con la mecanización del campo y la industrialización, que comportaron la emigración hacia las ciudades y el despoblamiento rural, también en Riudaura.

1 comentari

  • Foto de juli1717

    juli1717 13/12/2018

    He fet aquesta ruta  verificat  veure detalls

    Durilla pujant, en general molt guapa!

Si vols, pots o aquesta ruta.