-
-
1.373 m
277 m
0
12
24
47,99 km

Vista 246 vegades, descarregada 5 vegades

a prop de Artesa de Segre, Catalunya (España)

Avui, com a regal d'aniversari dels 57 anys que vaig fer dilluns, decideixo fer la ruta que els fluixos de La Fuliola han programat pel dia 15 de novembre.
De Foradada a Alòs he anat el més lent que m'ha estat possible, per gastar la mínima energia possible per afrontar les duríssimes pujades de Sant Mamet.
És la tercera vegada que pujo Sant Mamet. Sempre havia pensat que no era una pujada apta per a mí, especialista en baixar de la btt en moltes pujadetes de categoria molt inferior a aquesta. Els "amics de La Sentiu" mai l'havíen fet. Pensava que si ells, més forts que jo, no s'hi atrevien, jo me l'havia de treure del cap. Però un dia de maig d'aquest any em vaig rebotar amb els meus "amics" i vaig decidir sortir sol. La intenció era arribar a les mines de bauxita i deixar la resta per un altre dia. Vaig sortir d'Alòs amb el ritme més lent que vaig poder i segurament el meu estat d'emprenyamenta interior em va fer arribar al km 5, on hi ha un descanset, on vaig agafar aire. I des d'allà, patint, em vaig enfilar fins a les famoses mines. I després fins al km 12.5, on vaig menjar una mica. Els últims 3 km van ser els més durs, però els vaig superar. A dalt vaig estar molta estona amb comunió amb la natura i vaig agafar moltes forces mentals per aplicar-les a la meva vida quotidiana.
Tres setmanes més tard, hi vaig tornar....i la calor i els insectes em van fer patir molt més. I avui ha fet calor, hi havia insectes i algún porc ha sembrat el camí de pedres-grava grossa que han fet que estés a punt de caure 5 o 6 vegades de la bici. Ara, a més d'encarar desnivells del 14 o 15%, has de mirar on poses les rodes o vas per terra. I vigilar d'aplicar als pedals un extra de força perquè les rodes et patinen tot seguit. En resum, he pujat per nassos i per una noia a qui li fa molta il.lussió fer aquesta ruta. L'últim km l'he fet a peu. A dalt hi feia molt fred. He entrat al refugi per protegir-me del vent i per menjar unes quantes avellanes torrades per agafar forces per a la tornada. A dins hi ha una taula gran amb una banqueta llarga i 2 cadires, i restes de vi, aigua, martini. Tot una mica brut i ple d'insectes. No és gaire gran.
La baixada ha estat també molt dura. He hagut de frenar tota l'estona i vigilar roques, pedres i grava. He estat a punt de caure una vegada, però he pogut posar el peu a terra. He hagut de parar 2 vegades a fer estiraments pel mal d'esquena. He tingut fred, encara que anava molt tapat.
A Alòs he parat a menjar més avellanes, beure una cocacola i llegir una mica el diari.
La carretera d'Alòs a Foradada se m'ha fet llarga. La primera pujada fins a Rubió, ja la coneixia d'altres vegades, però la de Rubió a Foradada no l'havia fet mai amb bici i se m'ha fet pesada.
En total he estat 4 hores i 22 minuts damunt la bicicleta, amb una mitjana de 10,71 km/hora, i he perdut 2529 calories

2 comentaris

  • Foto de los fluixos/es

    los fluixos/es 03/11/2015

    Ignasi és aquí on hi ha la bona actitud, encara que espanti una mica. La majoria de los fluixos/es no se si estem preparats per tant desnivell, normalment ens agrada fer quilòmetres i el desnivell no sol passar d'uns 400 m. Ara, també ens pica un pèl que tots els bikers d'aquí els voltants hagin fet San Mamet i nosaltres n'hi hem intentat Sant Jordi, sí que estava programat per la primavera però ho hem d'intentar i d'una manera u altra suposo que farem el cim, encara que no siguem orgullosos ni uns sobrats, a dalt ens espera un dinaret, o sigui que si vols jalá t'ho has de guanyar. Sabem que patirem però el grup és tan ple de bona gent que a més de patir riurem i molt! Si vols tornar-hi, ja ho saps! ajajajajà!

  • Foto de ignasi1

    ignasi1 04/11/2015

    Si que hi vull tornar i suposo que amb vosaltres m'ho passaré molt més bé que sol i no patiré tant. Però jo que no pujo gens de bé, he fet Sant Jordi, Cérvoles, Montalegre, Coll d'Ares, la Carbonera...moltes vegades i són pecata minuta comparat amb la pujada que ens espera. Són molt més curtes i tenen molt menys desnivell. Arribarem al cim tant cansats que no tindrem forces per fer cap dinaret. Ara ja no hi ha remei, però per la propera vegada, que segur que la fareu, seria aconsellable incrementar els kilòmetres i la duresa de les vostres sortides dominicals, intentant passar sovint dels 60-70 km i dels 700-800 metres de desnivell, que muntanyes fermes en teniu aprop vostre de totes les mides.

Si vols, pots o aquesta ruta.