Temps  4 hores 31 minuts

Coordenades 2914

Data de pujada 28 / de juny / 2015

Data de realització de juny 2015

-
-
462 m
72 m
0
8,7
17
34,81 km

Vista 227 vegades, descarregada 2 vegades

a prop de Horta, Catalunya (España)

Ruta per Collserola realitzada per el Club Ciclista Horta.
Sortim dels "Mistos" en direcciò a Torre Barò per asfalt, continuem per el coll de la ventosa(creuem per el pont la Ctra del Cementiri), Forat del Vent (creuem la ctra de Cerdanyola per el pont)i arriven a VistaRica, fem uns mtres per asfalt per agafar un corriol que ens portara al Coll de la Vinyasa ba partir d'aqui baixem per arribar a les Planes, avans em fet una trialera.
Continuem per el pantà de Vallvidrera pugem per la font de l'Espinagosa i anem capa Vallvidrera. Ara ens dirigim cap a Sant Pere Martir i baixem cap a la carretera de les Aigües.

Mes informació del Club Ciclista Horta a www.cchorta.com
Facebook



Banco del Fary
Conjunt format per un llarg frontal de pedra vista d’on surten els dos tubs de la font que brollen a una gran bassa-safareig situada a nivell de terra. El terra està empedrat i els accessos molt ben condicionats. Està situada al camí que segueix el torrent de l’Espinagosa i que va del final del pantà de Vallvidrera fins a Vallvidrera.
El pantà de Vallvidrera és una presa que es troba dins del terme municipal de Barcelona, en el barri de Vallvidrera, a la capçalera de la riera de Vallvidrera (la Rierada), el curs d'aigua més important de la serra de Collserola, recollint les pluges d'un territori de prop de 135 hectàrees d'aquesta serralada. El pantà de Vallvidrera començà la seva construcció el 1850 amb l'objectiu de garantir el subministrament d'aigua a l'antic municipi de Sarrià. Si bé s'acabà el 1860, no fou inaugurat fins al 1864. Considerat com una joia de l'enginyeria hidràulica del segle XIX, l'obra de l'arquitecte Elies Rogent constitueix un exemple excepcional de presa d'arc de gravetat construïda amb obra de fàbrica. Les seves dimensions en la coronació són de 50 metres de longitud, 3 d'amplada i 15 d'alçada, podent arribar a embassar fins a uns 18.000 m³ en una làmina màxima d'aigua de 7.780 m². A la base es troba una galeria d'inspecció per la que discorren uns tubs destinats a drenar la cimentació i evacua l'aigua per la galeria. Perpendicularment a aquesta surt una altra que arriba al túnel de la Mina Grott per on discorre l'aigua que actualment cau pel tub i on va arribar a circular un trenet. A través d'aquest túnel de circulació d'aigua poden arribar a transvasar-se 400.000 litres diaris. A partir dels anys 60, però, l'abandonament va fer que la vegetació cobrís l'obra, al mateix temps que la presència de sediments van fer disminuir notablement la capacitat d'embassament. Entre 2005 i 2006 va ser reformat íntegrament per tal de preservar la fauna i la flora del parc, ja que conté una població destacada d'amfibis entre els quals destaca l'espècie de granota reineta (Hyla meridionalis), però també per tal que les persones puguin gaudir de l'entorn natural d'aquest parc.
Pista
El Puig d'Ossa, també conegut com la muntanya de Sant Pere Màrtir, té una altura de 399 m. i és una de les darreres elevacions meridionals de la serra de Collserola. Puig d'Ossa correspon a l'antic topònim Monte de Ursa, que es troba documentat des de l'any 986. L'altre nom de la muntanya fa referència a l'ermita de Sant Pere Màrtir que es va construir al seu cim al segle XVII però que va ser abandonada l'any 1792, quan es va transformar en una fortificació amb la presència d'un destacament militar, pràcticament des de la guerra dels segadors fins a la guerra civil espanyola. El seu cim és un lloc d'observació ideal pel domini visual de l'entrada a Barcelona, ja que domina el pas de les vies de comunicació entre el riu Llobregat i Barcelona. Aquesta situació l'ha fet considerar durant molts anys com un punt estratègic amb finalitats militars. La història al seu entorn l'ha configurat com una muntanya viva en el decurs del temps. Al cim hi ha indicis d'un poblat iber.[1] Entre els anys 1834 i 1856, al cim hi havia una torre amb un telègraf òptic que servia de punt entremig i d'encreuament de les línies de comunicació òptica entre la torre de Montjuïc i cap al sud la torre de l'Ordal fins a València, i cap a l'oest la torre de Martorell fins a Lleida. Durant la guerra civil s'hi va instal·lar una bateria antiaèria, que s’ha recuperat i que forma part del Memorial Democràtic.[1] L'ermita que hi havia a dalt de la muntanya va agermanar durant molts anys els pobles del Baix Llobregat (Sant Just Desvern, Esplugues de Llobregat), i del Barcelonès (Les Corts, Sarrià i Vallvidrera), que sovint hi feien aplecs, excursions, i pelegrinatges, especialment cada 29 d'abril. El cim de Sant Pere Màrtir és el punt d'intersecció que divideix els municipis de Sant Just Desvern, Esplugues de Llobregat i Barcelona. A prop s'hi han construït dipòsits d'aigua procedent del riu Llobregat per al subministrament als habitants dels pobles del voltant i Barcelona. A la dècada dels 70 s'hi va instal·lar una aparatosa torre de telecomunicacions que la fa identificable des d'una gran part de la metròpoli de Barcelona, sobretot a l'entrada o sortida de Barcelona per la Diagonal, i que produeix un impacte visual destacable a la serra de Collserola.
El Castell de Torre Baró és un edifici protegit com a bé cultural d'interès local[1] que s'aixeca sobre un dels turons més orientals de la carena de Collserola que dóna al pla de Barcelona. El castell, construït el 1905, havia de convertir-se en un hotel, dins d'un projecte de ciutat jardí dissenyat per a la serralada de Roquetes, però les males comunicacions a la zona van paralitzar el projecte.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.