Temps  4 hores 17 minuts

Coordenades 2268

Data de pujada 18 / d’octubre / 2015

Data de realització d’octubre 2015

-
-
285 m
53 m
0
7,6
15
30,21 km

Vista 205 vegades, descarregada 6 vegades

a prop de Horta, Catalunya (España)

Sortida del Club Ciclista Horta per Collserola.
Sortim dels Mistos cap a la plaça Karl Marx per l'AV Vidal i Barraquer, plaça de Botticelli per agafar l'Av del Estatut de Catalunya, a l'alçada del Bar Soto agafem el carrer de la dreta per anar cap a Pg. Valldaura, Pg. Vall d'Hebron i arriben a la Plaça de Karl Marx, continuem per el antic camí de Sant Llàtzer i girem a la dreta per la ctra. Alta de les Roquetes. Quan arriben gairebé a l'alçada del Castell de Torre Baró girem a l'esquerra per continuar per l'antiga ctra. de Horta a Cerdanyola i anar cap el Coll de la Ventosa que el creuarem per el pont. Passem per sota de Can Ferrer i continuem per la pista per girar a la dreta i fer un corriol per creua la pista que baixa cap a Can Catà, seguim per pista de baixada per tornar a creuar la mateixa pista d'abans, continuem baixam, passem per sota d'uns eucaliptols per girar a l'esquerra i agafar la pista que ens dur a la font continuem per pista fins arribar a prop de les instal·lacions del cementiri de Collserola. Agafem la pista passant una cadena ara de pujada per anar buscar una trialera que ens portara a la riera de Sant Cugat i d'aquí cap al barri de Montflorit.
La tornada es per la BV-1415 i girem a l'esquerra per la Urbanització i abans d'arribar a la torre de guaita baixem per uns corriols per trobar la pista que ve de Can Coll.Continuem per la pista fins trobar un altre que ve de Cerdanyola i girem a la dreta per passar per Can Catà i pujar fins el Coll de la Ventosa. Passem per la font de Santa Eulàlia i arribem a Bcn.




Mes informació del Club Ciclista Horta a :

www.cchorta.com

Facebook CCHorta


Waypoint

Can Catà

Can Catà és una masia de la serra de Collserola a Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És una masia amb disposició característica dels segles XV i XVI amb els portals d'entrada a punt rodó i la teulada amb pendent als costats. La façana és orientada a migdia i fou reformada a inicis del segle XX. Mostra l'estructura formada per la planta baixa, pis i golfes en les que s'ha fet una galeria de dos arcs. La façana és coronada per un frontó amb formes motllurades circulars i els balcons tenen baranes amb balustrada. Les finestres són coronades amb cornises. Té uns jardins d'estil neoclàssic dissenyats (al segle XX) per l'arquitecte Francesc de Paula Nebot i Torrens (o per Leopoldo Gil Nebot).
Waypoint

Cementiri Parc de Collserola

El Cementiri de Collserola o Cementiri del Nord és el més modern i extens dels cementiris de Barcelona, tot i estar ubicat al municipi de Montcada i Reixac (Vallès Occidental). Es plantejà al final dels anys seixanta, quan el Cementiri de Montjuïc estava arribant-ne als límits d'ocupació i esgotant-ne la capacitat d'amplicació. El terme municipal de Barcelona no disposava ja d'espai per a construir-hi un gran cementiri i es va decidir de fer-ho a la serra de Collserola, ja als termes municipals de Montcada i Reixac i Cerdanyola. Fou inaugurat el 27 de juny de 1972.
Intersecció

Coll de la Ventosa

Parc de Collserola
Waypoint

Els Mistos

Els mistos és una escultura de grans dimensions feta per Claes Oldenburg i Coosje van Bruggen el 1987 i que actualment es troba a la cruïlla de l'Avinguda Cardenal Vidal i Barraquer / carrer del Pare Mariana, al barceloní Parc de la Vall d'Hebron, al districte d'Horta-Guinardó. L'escultura representa una capsa de mistos caiguda a terra, que en conté cinc que apunten cap amunt, un dels quals està encès. Al voltant de la capsa hi ha quatre mistos més escampats en diversos punts, que ja han estat utilitzats. Estan pintats en colors vius, negre, groc, vermell i blau. L'escultura reposa sobre una base de formigó i, a més del depurat treball de cada peça, destaca per la seva reeixida integració a l'entorn. Les mesures són 20,73 x 10,06 x 13,21 metres. Els materials són acer i fibra de vidre. Es va inaugurar el gener de 1992, amb motiu de la celebració dels Jocs Olímpics a Barcelona. És una obra de l'escultor i dissenyador pop nord-americà Claes Oldenburg i de la crítica d'art i restauradora Coosje van Bruggen. El 1987 van rebre l'encàrrec de realitzar una escultura per a l'àrea Olímpica de la Vall d'Hebrón de la ciutat de Barcelona, i van dissenyar aquest grup escultòric gegant, que parteix d'objectes quotidians i petits, reproduïts a gran escala. Aquest objecte sobredimensionat és una sacralització d'un objecte banal i quotidià, freqüent en l'obra de l'artista i en el Pop Art nord-americà. Les obres monumentals de Claes Oldenburg es caracteritzen per aquesta transgressió de les mides i dels materials dels objectes que representa i reflecteix la concepció de l'artista.
Waypoint

Encreuament Riera de St. Cugat-Acueducte

A l'encreuament del camí de Can Catà, accés pel passeig d'Horta, hi ha una caseta d'informació que és oberta els diumenges i festius, de 10 a 14 h. És punt de partida i arribada de rutes. Des d'aquí, pots pujar fins al poblat iber de Can'Oliver, veure molt de prop l'aqüeducte de Canaletes o entrar al parc de Collserola, per la seva porta gran, el camí de Can Catà a Sant Iscle. 
font

Font de Sta. Eulalia

Font de Sta. Eulalia y su zona de picnic
Pont

Pont de la Ventosa

Arquitectura religiosa

Sant Iscle de Les Feixes

Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes és una església d'estil romànic del segle XII situada a la serra de Collserola, dins del terme municipal de Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental). Avui és capella d'una residència de monges que ocupen la veïna casa rectoral del S.XVIII Can Catà, mentre que l'edifici principal forma part del Museu de Cerdanyola i està dins la Ruta del Vallès Natural. És una obra protegida com a bé cultural d'interès local. Es tracta d'una església d'una sola nau de planta rectangular coberta amb volta de canó i teulada a dues vessants. L'absis és de planta semicircular i cobert amb volta de quart d'esfera. Tant la nau com l'absis són els originals, en canvi hi ha dues capelles laterals, la sagristia i una petita estança prop de la pica baptismal que corresponen a una modificació posterior. Els paraments de l'edifici són llisos tan per dins com per fora, només hi ha dos fragments de cornisa a cada costat de la nau. L'aparell dels murs és de pedres de riu trencades i disposades en filades horitzontals. A les cantonades hi ha carreus grans ben treballats. Al mur de ponent s'alça un campanar d'espadanya amb dues obertures. Pertany al primer perìode romànic i per la seva estructura es pot classificar dins de les esglésies d'una sola nau i un absis. El treball de la pedra i la manca d'ornamentació fan pensar que es tracta d'un edifici del segle XII, tot i que la porta és de forma rectangular amb una inscripció de l'any 1577, fruit d'una reforma posterior. En els seus voltants hi varen ser practicades sepultures de tipus olerdolà, amb la diferència d'ésser excavades a terra en lloc d'obertes a la roca. L'altar major és del S.XVII i el sagrari del S.XVIII. Estava decorat amb una pintura romànica que actualment es troba al Museu Diocesà de Barcelona. A principis del segle XX, la façana es va remodelar incorporant decoracions neogòtiques i eixamplant el campanar. Fou edificada sobre una altra església i un cementiri tombes antropomorfes del segle X.[cal citació] El mot topogràfic Facxas ja surt en una escriptura de l'any 964. La primera referència escrita de l'església és de l'any 995. Les referències al temple són nombroses durant tot el segle XI, i el 1082 és citat com a parròquia. En el segle XVI es feren obres. A l'edat mitjana era una parròquia amb pocs recursos i feligresos, però va viure un període de prosperitat durant la segona meitat del segle XV i fins al segle XVII, relacionada amb l'adquisició de masies del terme per ciutadans de Barcelona. És en aquesta època quan es va realitzar certes modificacions que van transformar l'aspecte original de l'edifici romànic, afegint-hi dues capelles laterals per donar-li forma de planta de creu llatina, cobrint l'absis amb un retaule, construint una sagristia i modificant la decoració interior, així com alçant l'espadanya. L'any 1577 s'adquirí la pica baptismal i la llinda del nou portal. L'any 1624 se li agregà com a sufragània l'església de Santa Engràcia de Montcada, al S.XIX aquesta s'independitzà i Sant Iscle passà a ser sufragània de Sant Martí de Cerdanyola. La seva ubicació és a prop d'una cruïlla de camins que unien Montcada, Horta i Cerdanyola. La parròquia va quedar suprimida el 1868 dins del context de la desamortització de Mendizábal, data en què es van vendre les terres als propietaris de la masia de Can Catà.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.