Dificultat tècnica   Moderat

Coordenades 3089

Data de pujada 11 / de setembre / 2016

Data de realització d’abril 2016

-
-
459 m
57 m
0
9,4
19
37,59 km

Vista 49 vegades, descarregada 0 vegades

a prop de Horta, Catalunya (España)

Sortim dels "Mistos" i anem cap les LLars Mundet, fem la pujada fins trobar-nos la pista, que va de Pas del Rei i agafem a la dreta la direcció cap al Forat del Vent.
Creuem el pont i baixem per la trialera que va al Bar Paris, continuem en direcció a Can Ferrer i just en arribar girem a l'esquerra per baixar per un corriol, fins arribar a la pista que ve del Coll de la Ventosa i ens dirigim cap a Can Catà i abans d'arribar girem a la dreta per anar cap al cementiri de Collserola. En arribar ens endinsem a la finca de Can Catà per anar a buscar una trialera que ens dura a la riera de Sant Cugat i al barri de Monflorit a on esmorzarem.
Continuem la ruta dirigint-nos cap el Pi d'en Xandri i per corriols a anem cap a la Hípica Collserola (Colònia Duran) i fer un corriol de pujada fins a la colònia Perers i a partir d'aquí per asfalt, passant per les Planes arribarem a Can Cortes, continuem per pista en direcció a Vallvidrer passant per el coll de la Vinyasa.
Continuem per la Bv-1418 per agafar la pista que va al Ctra. de les Aigües passant per els Bombers i arribant a Barcelona.

Salimos de los "Mistos" y vamos hacia las Hogares Mundet, hacemos la subida hasta encontrarnos la pista, que de Pas del Rey y tomamos a la derecha la dirección hacia el Forat del Vent.
Cruzamos el puente y bajamos por la trialera que el Bar Paris, continuamos en dirección a Can Ferrer y justo al llegar giramos a la izquierda para bajar por un sendero, hasta llegar a la pista que viene del Coll de la Ventosa y nos dirigimos hacia Can Catà y antes de llegar giramos a la derecha para ir hacia el cementerio de Collserola. Al llegar nos adentramos en la finca de Can Catà para ir a buscar una trialera que nos llevará a la riera de Sant Cugat y el barrio de Monflorit donde almorzaremos.
Continuamos la ruta dirigiéndonos hacia el Pi d'en Xandri y por senderos vamos hacia la Hípica Collserola (Colonia Duran) y hacer un sendero de subida hasta la colonia Perers y a partir de ahí por asfalto, pasando por las Planes llegaremos a Can Cortes, continuamos por pista en dirección a Vallvidrera pasando por el coll de la Vinyasa.
Continuamos por la Bv-1418 para coger la pista que va al Ctra . de las Aguas pasando por los Bomberos y llegando a Barcelona.
  • Foto de Bombers
  • Foto de Cementiri Parc de Collserola
El Cementiri de Collserola o Cementiri del Nord és el més modern i extens dels cementiris de Barcelona, tot i estar ubicat al municipi de Montcada i Reixac (Vallès Occidental). Es plantejà al final dels anys seixanta, quan el Cementiri de Montjuïc estava arribant-ne als límits d'ocupació i esgotant-ne la capacitat d'amplicació. El terme municipal de Barcelona no disposava ja d'espai per a construir-hi un gran cementiri i es va decidir de fer-ho a la serra de Collserola, ja als termes municipals de Montcada i Reixac i Cerdanyola. Fou inaugurat el 27 de juny de 1972.
  • Foto de Coll Vinyasa
Banco del Fary
  • Foto de Els Mistos
Els mistos és una escultura de grans dimensions feta per Claes Oldenburg i Coosje van Bruggen el 1987 i que actualment es troba a la cruïlla de l'Avinguda Cardenal Vidal i Barraquer / carrer del Pare Mariana, al barceloní Parc de la Vall d'Hebron, al districte d'Horta-Guinardó. L'escultura representa una capsa de mistos caiguda a terra, que en conté cinc que apunten cap amunt, un dels quals està encès. Al voltant de la capsa hi ha quatre mistos més escampats en diversos punts, que ja han estat utilitzats. Estan pintats en colors vius, negre, groc, vermell i blau. L'escultura reposa sobre una base de formigó i, a més del depurat treball de cada peça, destaca per la seva reeixida integració a l'entorn. Les mesures són 20,73 x 10,06 x 13,21 metres. Els materials són acer i fibra de vidre. Es va inaugurar el gener de 1992, amb motiu de la celebració dels Jocs Olímpics a Barcelona. És una obra de l'escultor i dissenyador pop nord-americà Claes Oldenburg i de la crítica d'art i restauradora Coosje van Bruggen. El 1987 van rebre l'encàrrec de realitzar una escultura per a l'àrea Olímpica de la Vall d'Hebrón de la ciutat de Barcelona, i van dissenyar aquest grup escultòric gegant, que parteix d'objectes quotidians i petits, reproduïts a gran escala. Aquest objecte sobredimensionat és una sacralització d'un objecte banal i quotidià, freqüent en l'obra de l'artista i en el Pop Art nord-americà. Les obres monumentals de Claes Oldenburg es caracteritzen per aquesta transgressió de les mides i dels materials dels objectes que representa i reflecteix la concepció de l'artista.
  • Foto de Juaco
restaurant
  • Foto de Pi d'en Xandri
El pi d'en Xandri és un pi pinyoner (en llatí Pinus pinea) monumental situat en el territori del parc rural de Torre Negra a Sant Cugat del Vallès amb més de 230 anys (segons una anàlisi dendrològica va germinar l'any 1774). L'arbre té una alçada de 23 metres, un perímetre de 3,20 metres de tronc i un gruix de soca de 3,60 metres. La seva capçada té una amplada de 21 per 15 metres. Es diu d'en Xandri perquè es troba en terres que antany van ser propietat d'un pagès anomenat Xandri. El Plà general metropolità del 1976, que marcava com havia de créixer la ciutat, incorporava 170 hectàrees de Torre Negra com a zona urbanitzable no programada. Amb l'expectativa d'urbanitzar el terreny, l'any 1985, l'empresa immobiliària Núñez i Navarro va comprar el 56% de Torre Negra. Una dècada més tard, quan encara no s’havia programat l’urbanisme, un moviment ciutadà que va ser acollit per la unanimitat dels grups polítics va fer que s’accelerés l’inici dels tràmits per preservar la zona. El 1997 hi va haver un intent de tallar l'arbre i de calar-hi foc – presumptament per part d'una colla de joves –, però aquest acte de vandalisme gratuït va fracassar i gràcies a extenses mesures de manteniment i de suport el pi es va recuperar i avui en dia torna a gaudir de bona salut. L’atac al Pi d’en Xandri va revolucionar la defensa de la preservació fins al punt de provocar la manifestació més multitudinària que es recorda a Sant Cugat. Paral·lelament, Núñez i Navarro i els altres propietaris de l’indret van instar l’Ajuntament a donar llum verda a la construcció de 2.800 habitatges. Aquest projecte significava l’edificació de gairebé el 17% de Torre Negra. La pugna estava servida i els departament jurídics de l’Ajuntament i Núñez i Navarro han treballat moltes hores durant molts anys per presentar recursos, apel·lacions i impugnacions fins a un punt en què la guerra té tants fronts actius que es fa difícil de seguir. Enmig d’aquesta tempesta de litigis també hi ha els anomenats petits propietaris que tenen pastilles de terreny menors a la porció de Núñez i Navarro. Aquests han estat històricament els més interessats d’arribar a un acord que frenés aquest tsunami de plets i que deixés Ajuntament i propietaris contents. En els darrer anys el pi d'en Xandri ha esdevingut un símbol d'identitat de Sant Cugat i en particular dels esforços ciutadans per protegir l'ambient natural del municipi. A més a més perquè es troba tot just a prop del camí que porta a l'ermita de Sant Medir a la serra de Collserola.
  • Foto de Pla dels Maduixers
Pista
  • Foto de Pont Forat del Vent

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.