-
-
170 m
94 m
0
5,8
12
23,13 km

Vista 3488 vegades, descarregada 44 vegades

a prop de Aitona, Catalunya (España)

[CA] D'Aitona a l'embassament d'Utxesa



Itinerari pel terme d'Aitona que discorre al voltant del riu Segre i del sistema de canals construït a principis del segle XX per al reg i l'obtenció d'electricitat. Es puja a l'indret històric de Sant Joan de Carratalà, des d'on la vista s'estén molts quilòmetres enllà; es baixa a l'alçada dels camps de conreu i fruiters; es visita l'antic poblat de la Canadenca, o Canadiense, l'empresa que va construir els canals i la central hidroelèctrica de Seròs, i s'arriba al magnífic paratge de l'embassament d'Utxesa.
L'aigua de les conques del riu Segre, especialment la de les nogueres Pallaresa i Ribagorçana, va esdevenir a començaments del segle XX una font de recursos econòmics. L'electrificació va proporcionar a Catalunya l'energia necessària per a una segona revolució industrial. Des de Cabdella, a la vall Fosca, passant per Tremp i Camarasa fins al complex de canals i petits embassaments del Segrià, l'aigua no descansa: mou turbines, rega, neteja, és beguda, forma espais humits donant lloc a petits ecosistemes i, fins i tot, és espai d'oci i esport per a molts.

Ruta no senyalitzada.

Cal situar-se a Aitona prenent la carretera LP-7041 que neix en el quilòmetre 448,7 de la carretera N-IIa, uns 3 km al SO d'Alcarràs, entre aquesta població i l'enllaç amb l'A-2.

Aitona està situada a l'O del Segrià, en el curs mitjà del Baix Segre. La seva economia es basa en el conreu de la fruita i en l'aprofitament industrial del complex de canals, embassaments i central hidroelèctrica Utxesa-Seròs. Cruïlla de comunicacions en l'antigor, el terme conté un llegat arqueològic poc divulgat. Al nucli històric es pot visitar l'església parroquial de Sant Antolí, del s. XVIII, amb façana barroca, la Casa del Pare Palau, la de Santa Teresa Jornet, les restes de l'antic castell islàmic o castell del Moro, del qual es conserva un recinte emmurallat i dues torres còniques, i el curiós barri de la Moreria i el carrer de la Sinagoga, amb els típics arcs apuntats, on s'han trobat documents moriscos. El terme conté les restes del castell de Carratalà, d'origen islàmic, els esmentats jaciments arqueològics (Montefiu, Genó...), la cova del Pare Palau i l'església de Sant Joan de Carratalà, d'estil romànic, segurament edificada sobre una antiga mesquita i atribuïda als hospitalers.

0,00 km (100 m). L'inici de l'excursió se situa al complex esportiu municipal, davant de l'entrada a l'edifici del poliesportiu. Se surt en direcció NE cap a la carretera d'Aitona a Seròs, la LP-7041, per on es gira a l'esquerra (SO) en direcció a Seròs.

1,67 km (105 m). Es deixa la carretera i es gira a mà dreta en direcció a la cova del Pare Palau i l'ermita de Sant Joan de Carratalà tot passant pel costat de la granja Escarà. 130 m més enllà hi ha una cruïlla: es gira a la dreta i es va cap a l'indret de la cova del Pare Palau.

2,14 km (120 m). Recinte de la Cova del Pare Palau. S'obre els dies festius o bé posant-se d'acord amb la congregació de les Carmelites que regenta una escola a Aitona. En una cova va fer estada Francesc Palau i Quer (1811-1872), beat de l'església catòlica, fundador de la branca de les Carmelites Teresianes i Missioneres. Es torna enrere i es continua, ara en pujada, fins a l'ermita de Sant Joan de Carratalá, visible al turó situat al S sobre el recinte.

2,62 km (137 m). Ermita de Sant Joan de Carratalà. Magnífica vista sobre bona part del Segrià. Es torna enrere fins a la cruïlla situada més amunt de la granja Escarà.

3,20 km (105 m). Cruïlla. Es continua recte deixant el trencall de la granja per on s'havia vingut a mà esquerra. Més endavant es gira a l'esquerra i se surt a la carretera.

3,47 km (107 m). Carretera d'Aitona a Seròs. Es pren a l'esquerra com si es volgués tornar a Aitona i, 60 m més enllà, es deixa per agafar una pista que se'n va a mà dreta, esbiaixada, cap al SO. A partir d'aquí s'entra als extensos camps de conreu i fruiters regats pel sistema de sèquies i canals del Segre. Cal distingir entre la pista principal descrita i els trencalls secundaris que duen als camps.

3,76 km (100 m). Bifurcació. Es gira a l'esquerra (S). Al cap de 200 m, es torna a girar a l'esquerra (NE).

4,80 km (96 m). Se surt a una altra pista. Es gira pronunciadament a la dreta, cap al S (recte, es tornaria a Aitona).

5,08 km (94 m). Bifurcació. Es gira a l'esquerra.

5,89 km (98 m). Carretera local d'Aitona a Torres de Segre. Es gira a la dreta (SE) i es creua el riu Segre per un pont.

6,25 km (105 m). Cruïlla. Es gira a la dreta (SO) en direcció a la central de Seròs; després es tornarà a aquest punt. La carretera discorre recta fins al canal de desguàs de la central, gira a l'esquerra i avança en paral·lel al canal tot deixant una desviació que el creua per un pont i fa cap al poblat de la Canadenca i a la central hidroelèctrica.

8,30 km (105 m). Salt de la central hidroelèctrica de Seròs. El canal de Seròs arriba per sobre del talús, a més de 40 m de desnivell. Es torna a la cruïlla anterior i es gira 90 graus a la dreta en direcció SE seguint per la pista ampla que comunica amb Maials i Llardecans (on no s'arribarà pas).

11,50 km (146 m). Canal de Seròs, aigües amunt del Salt. Es creua per un pont i es continua recte per l'altra banda seguint per la pista principal, que es torna a orientar al SE.

12,24 km (156 m). Desviació. Es deixa la pista principal i es gira a l'esquerra (E) per la pista de la Serra Grossa, que es deixa al cap de 250 m (km 12,69) per girar 90 graus a l'esquerra (NE). Se segueix en aquesta direcció deixant alguns trencalls a dreta i esquerra fins que s'és davant de l'embassament de Simó.

13,29 km (147 m). Embassament de Simó. Es desemboca a una pista i es gira a l'esquerra seguint la riba de l'embassament. Es creua un altre cop el canal de Seròs (km 13,80) i, a l'altra banda, s'agafa la pista en direcció NE, a mà dreta, creuant l'embassament i vorejant un turó que queda a mà dreta fins a anar a parar l'embassament veí de Bel.

14,42 km (146 m). Embassament de Bel. Es creua per un camí en direcció NE. A l'altra banda es torna a rodejar un turó que queda a la dreta i se surt a la pista que segueix el canal de Seròs (km 14,82), que queda a mà dreta, i que no es deixarà fins a l'embassament d'Utxesa.

16,76 km (151 m). Davant mateix de l'embassament d'Utxesa, es troba, a l'esquerra, la carretera local de Sarroca de Lleida a Utxesa i Aitona, per on es tornarà després. Es continua recte i, al cap de 240 m, s'agafa un trencall de l'esquerra que duu al punt d'informació i àrea de lleure de l'embassament d'Utxesa.

17,09 km (146 m). Punt d'informació i àrea de lleure de la Reserva Natural de Fauna Salvatge de l'embassament d'Utxesa. El barratge del canal de Seròs ha creat una notable xarxa de llacunes -Utxesa, Simó, Burgebut, etc.- que constitueix una àmplia zona humida al bell mig de la Depressió Central. L'aigua calma, la vegetació de ribera i els extensos camps de fruiters i herba contrasten amb els relleus tabulars de caràcter pseudoestepari, de cims quasi plans en forma de llesques, tan característics de la depressió de l'Ebre. A l'interès paisatgístic s'afegeix l'ornitològic. Utxesa presenta una notable diversitat d'ocells aquàtics, migratoris i sedentaris, per la qual cosa ha estat declarat Reserva Natural de Fauna Salvatge. Es torna enrere fins a la desviació descrita al punt anterior, que aquesta vegada es pren a la dreta per retornar a Aitona. Se segueix sempre per la pista principal, que discorre en direcció O fins que arriba a tocar del Segre.

20,42 km (104 m). A tocar ja del riu Segre, es desemboca a la petita carretera de Torres de Segre a la central de Seròs i a Aitona, que es pren a l'esquerra (SO) fins a retrobar, just al S del pont del riu, l'itinerari per on s'havia vingut.

21,48 km (104 m). Cruïlla amb la carretera d'Aitona. Es gira a la dreta (NO), es travessa el riu Segre pel pont i, seguint per la carretera asfaltada, s'arriba a Aitona desembocant a la carretera de Seròs (km 22,81, 101 m). Allà es gira a la dreta (NE) i es torna al punt d'origen.

23,13 km (100 m). Complex esportiu d'Aitona. Fi del recorregut.




Més informació





[ES] De Aitona al embalse de Utxesa



Itinerario por el término de Aitona que discurre alrededor del río Segre y del sistema de canales construido a principios del siglo XX para el riego y la obtención de electricidad. Se sube al enclave histórico de Sant Joan de Carratalà, desde donde la vista se extiende muchos kilómetros a lo lejos; se baja a la altura de los campos de cultivo y frutales; se visita el antiguo poblado de La Canadenca, o Canadiense, la empresa que construyó los canales y la central hidroeléctrica de Seròs, y se llega al magnífico paraje del embalse de Utxesa.
El agua de las cuencas del río Segre, especialmente la de la Noguera Pallaresa y la Noguera Ribagorçana, fue a principios del siglo XX una fuente de recursos económicos. La electrificación proporcionó a Catalunya la energía necesaria para una segunda revolución industrial. Desde Cabdella, en la Vall Fosca, pasando por Tremp y Camarasa, hasta el complejo de canales y pequeños embalses del Segrià, el agua no descansa: mueve turbinas, riega, limpia, se bebe, forma espacios húmedos dando lugar a pequeños ecosistemas e incluso es lugar de ocio y deporte para muchos.

Ruta no señalizada.

Hay que situarse en Aitona tomando la carretera LP-7041, que nace en el kilómetro 448,7 de la carretera N-II, unos 3 km al SO de Alcarràs, entre esta población y el enlace con la A-2.

Aitona está situada al O del Segrià, en el curso medio del Baix Segre. Su economía se basa en el cultivo de la fruta y en el aprovechamiento industrial del complejo de canales, embalses y central hidroeléctrica Utxesa-Seròs. Cruce de comunicaciones en la antigüedad, el término contiene un legado arqueológico poco divulgado. En el núcleo histórico se puede visitar la iglesia parroquial de Sant Antolí, del siglo XVIII, con fachada barroca, la Casa del Pare Palau, la de Santa Teresa Jornet, los restos del antiguo castillo islámico o Castell del Moro, del que se conserva un recinto amurallado y dos torres cónicas, y el curioso barrio de La Moreria y la calle de la Sinagoga, con los típicos arcos apuntados, donde se han hallado documentos moriscos. El término contiene los restos del castillo de Carratalà, de origen islámico, los mencionados yacimientos arqueológicos (Montefiu, Genó...), la cueva del Pare Palau y la iglesia de Sant Joan de Carratalà, de estilo románico, seguramente edificada sobre una antigua mezquita y atribuida a los hospitalarios.

0,00 km (100 m). El inicio de la excursión se sitúa en el complejo deportivo municipal, delante de la entrada al edificio del polideportivo. Se sale en dirección NE hacia la carretera de Aitona a Seròs, la LP-7041, por donde se gira a la izquierda (SO) en dirección a Seròs.

1,67 km (105 m). Se deja la carretera y se gira a mano derecha en dirección a la cueva del Pare Palau y ermita de Sant Joan de Carratalà pasando junto a la granja Escarà. Tras 130 m hay un cruce: se gira a la derecha y se va hacia la cueva del Pare Palau.

2,14 km (120 m). Recinto de la Cova del Pare Palau. Abre los días festivos o bien quedando de acuerdo con la congregación de las carmelitas, que regenta una escuela en Aitona. En una cueva hizo estancia Francesc Palau i Quer (1811-1872), beato de la iglesia católica y fundador de la rama de las carmelitas teresianas y misioneras. Se retrocede y se continúa, ahora en subida, hasta la ermita de Sant Joan de Carratalà, visible en la colina situada al S sobre el recinto.

2,62 km (137 m). Ermita de Sant Joan de Carratalà. Magnífica vista sobre buena parte del Segrià. Se retrocede hasta el cruce situado más arriba de la granja Escarà.

3,20 km (105 m). Cruce. Se sigue recto dejando el desvío de la granja por donde se había venido a mano izquierda. Más adelante se gira a la izquierda y se sale a la carretera.

3,47 km (107 m). Carretera de Aitona a Seròs. Se toma a la izquierda como si se quisiera volver a Aitona y, pasados 60 m, se deja para tomar una pista que gira a mano derecha, sesgada, hacia el SO. A partir de aquí se entra en los extensos campos de cultivo y frutales regados por el sistema de acequias y canales del Segre. Hay que distinguir entre la pista principal descrita y los desvíos secundarios que llevan a los campos.

3,76 km (100 m). Bifurcación. Se gira a la izquierda (S). Al cabo de 200 m, se vuelve a girar a la izquierda (NE).

4,80 km (96 m). Se sale a otra pista. Se gira pronunciadamente a la derecha, hacia el S (recto, se volvería a Aitona).

5,08 km (94 m). Bifurcación. Se gira a la izquierda.

5,89 km (98 m). Carretera local de Aitona a Torres de Segre. Se gira a la derecha (SE) y se cruza el río Segre por un puente.

6,25 km (105 m). Cruce. Se gira a la derecha (SO) en dirección a la central de Seròs; después se volverá a este punto. La carretera discurre recta hasta el canal de desagüe de la central, gira a la izquierda y discurre en paralelo al canal, dejando una desviación que cruza el canal por un puente y va hacia el poblado de La Canadenca y la central hidroeléctrica.

8,30 km (105 m). Salto de la central hidroeléctrica de Seròs. El canal de Seròs llega por encima del talud, a más de 40 m de desnivel. Se vuelve al cruce anterior y se gira 90 grados a la derecha, en dirección SE, siguiendo por la pista ancha que comunica con Maials y Llardecans (lugar al que no se llegará).

11,50 km (146 m). Canal de Seròs, aguas arriba del salto. Se cruza por un puente y se continúa recto por el otro lado siguiendo por la pista principal, que se vuelve a orientar al SE.

12,24 km (156 m). Desviación. Se deja la pista principal y se gira a la izquierda (E) por la pista de la Serra Grossa, que se abandona tras 250 m (km 12,69) para girar 90 grados a la izquierda (NE). Se sigue en esta dirección dejando algunos desvíos a derecha e izquierda hasta que se está delante del embalse de Simó.

13,29 km (147 m). Embalse de Simó. Se desemboca en una pista y se gira a la izquierda siguiendo la ribera del embalse. Se cruza otra vez el canal de Seròs (km 13,80) y, al otro lado, se toma la pista en dirección NE, hacia la derecha, cruzando el embalse y bordeando una colina que queda a mano derecha hasta llegar al embalse vecino de Bel.

14,42 km (146 m). Embalse de Bel. Se cruza por un camino en dirección NE. Al otro lado se vuelve a rodear una colina que queda a mano derecha y se llega a la pista que sigue el canal de Seròs (km 14,82), que queda a mano derecha y que no se abandonará hasta el embalse de Utxesa.

16,76 km (151 m). Justo delante del embalse de Utxesa, se encuentra, a mano izquierda, la carretera local de Sarroca de Lleida a Utxesa y Aitona, por donde se volverá luego. Se sigue recto. Al cabo de 240 m, se toma el desvío de la izquierda que lleva al punto de información y área de ocio del embalse de Utxesa.

17,09 km (146 m). Punto de información y área de ocio de la Reserva Natural de Fauna Salvaje del embalse de Utxesa. La presa del canal de Seròs ha creado una notable red de lagunas -Utxesa, Simó, Burgebut, etc.- que constituye una amplia zona húmeda en medio de la Depresión Central. El agua calma, la vegetación de ribera y los extensos campos de frutales y hierba contrastan con los relieves tabulares de carácter seudoestepario, de cimas casi planas en forma de rebanadas, tan características de la depresión del Ebro. Al interés paisajístico se suma el interés ornitológico. Utxesa presenta una notable diversidad de aves acuáticas, migratorias y sedentarias, por lo que ha sido declarado Reserva Natural de Fauna Salvaje. Se retrocede hasta la desviación descrita en el punto anterior, que esta vez se toma a la derecha para volver a Aitona. Se sigue siempre por la pista principal, que discurre en dirección O hasta llegar prácticamente al Segre.

20,42 km (104 m). En las inmediaciones del río Segre, se desemboca en la carretera de Torres de Segre a la central de Seròs y Aitona, que se toma a la izquierda (SO) hasta reencontrar, justo al S del puente del río, el itinerario por el que se ha venido.

21,48 km (104 m). Cruce con la carretera de Aitona. Se gira a la derecha (NO), se cruza el río Segre por el puente y, siguiendo por la carretera asfaltada, se llega a Aitona desembocando en la carretera de Seròs (km 22,81, 101 m). Allí se gira a la derecha (NE) y se vuelve al punto de origen.

23,13 km (100 m). Complejo deportivo de Aitona. Fin del recorrido.




Más información





[EN] From Aitona to Utxesa reservoir



An itinerary round the Aitona district, which winds along by the River Segre and the canal network (dating back to the early 20th century), which was established for irrigation and electricity supply purposes. You climb to the historical location of Sant Joan de Carratalà, from where the view stretches many kilometres into the distance; you descend to the crop and fruit fields, visit the old factory village of La Canadenca, or Canadiense, the company that built the canals and the hydroelectric power station of Seròs, and you encounter the magnificent landscape surrounding the Utxesa reservoir.
In the early 20th century the water in the basins of the River Segre, especially those of the Nogueres Pallaresa and Ribagorçana, became a source of economic wealth. Electrification provided Catalonia with the energy necessary for a second Industrial Revolution. From Cabdella, in La Vall Fosca, and stretching from Tremp to Camarasa as far as the complex of canals and small reservoirs along the River Segrià, the water never rests: it turns turbines, provides irrigation, cleanses, lays on drinking water, creates wet areas that support tiny ecosystems and even provides leisure and sporting activities for many.

Unmarked trail.




More information





Font: Generalitat de Catalunya, 29/01/07

Waypoint

AITONA

Waypoint

EMBASSAMENT D'UTXESA

Waypoint

PUNT D'INFORMACIÓ

Waypoint

EL SEGRE

Waypoint

SANT JOAN DE CARRATALÀ

Waypoint

PANTÀ DEL CURT

Waypoint

PANTÀ DE SIMÓ

Waypoint

PANTÀ DE BEL

Waypoint

CANAL DE SERÒS

Waypoint

COVA DEL PARE PALAU

Waypoint

SALT

Waypoint

LA CANADENCA

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.