Temps  5 hores 42 minuts

Coordenades 5014

Data de pujada 15 / de març / 2014

Data de realització de març 2014

-
-
553 m
108 m
0
15
31
61,19 km

Vista 1031 vegades, descarregada 9 vegades

a prop de Cassà de la Selva, Catalunya (España)

Es surt des de Cassà de la Selva fins a tocar a Bescanó passant per el Carril bici, passant per mig de Girona per la part d'Emili Grahit i la zona de Maristes.

Un cop arribats a Bescanó, es passa per uns petits corriols facilets però que valen la pena per les vistes que hi han, ja que es passa a tocar del Ter.
Per a aquesta zona (waypoint 1) es travessa un cop unes lloses que patinen força degut a que hi surt l'aigua de la Grover. Només un parell dels que varem fer la ruta ho vam passar sense patinar i haver de posar el peu a terra.

Més endavant travessem el Ter per un pont (el qual ja no hi és,l'últim cop que hi vaig passar vaig haver d'arribar fins a Bonmatí i acostar-me a Constantins) i llavors ja comencem a enfilar cap a Sant Grau, per pendents no molt pronunciades a excepció d'un parell d'elles i la que hi ha just abans d'arribar a dalt de tot, la qual en diuen "La Punta". Es pot fer sense posar cap peu però degut a la llargada i l'estat del camí d'aquesta última pujada fa que sigui un pèl difícil.

Per baixar, tornem a baixar per "La Punta" però llavors reprenem el camí per on anàvem, el qual arriba fins a Sant Gregori passant per unes baixades per camí força divertides.

Arribats a St Gregori, tornem cap a Cassà passant per el tir olímpic i la Nestlé, i la zona del parc nou de Fontajau, on travessem el pont, i tornem a agafar el carril bici per tal d'arribar a casa.

Veure més external

Descripció del waypoint de la ruta: "Per a aquesta zona (waypoint 1) es travessa un cop unes lloses que patinen força degut a que hi surt l'aigua de la Grover. Només un parell dels que varem fer la ruta ho vam passar sense patinar i haver de posar el peu a terra." Descripció del Ter: El Ter és un riu de Catalunya que neix a Ulldeter a uns 2.400 metres d'altitud, al peu d'un antic circ glacial delimitat per cims relativament propers als 3.000 metres, com el Bastiments, el Gra de Fajol o el Pic de la Dona. Transcorre per les comarques del Ripollès, Osona, Selva, Gironès i Baix Empordà, fins a desembocar a la mar Mediterrània a l'Estartit. Fa un recorregut de 208 quilòmetres i té una conca de drenatge de prop de 3.010 km², descrita com a una conca exorreica amb una distribució clarament dendrítica. L'aportació mitjana anual assoleix un volum de 840 hm³, amb una mitjana de descàrrega a la desembocadura de 25 m³/s. Tot i néixer als Pirineus, el riu Ter rep una forta influència de les rieres de les planes del curs mitjà i baix i, per aquest motiu, es comporta com un riu de règim intermedi, és a dir, presenta crescudes tant a la primavera com a la tardor.
Descripció del Waypoint de la ruta: "Més endavant travessem el Ter per un pont i llavors ja comencem a enfilar cap a Sant Grau, per pendents no molt pronunciades [...]" Descripció del Ter: El Ter és un riu de Catalunya que neix a Ulldeter a uns 2.400 metres d'altitud, al peu d'un antic circ glacial delimitat per cims relativament propers als 3.000 metres, com el Bastiments, el Gra de Fajol o el Pic de la Dona. Transcorre per les comarques del Ripollès, Osona, Selva, Gironès i Baix Empordà, fins a desembocar a la mar Mediterrània a l'Estartit. Fa un recorregut de 208 quilòmetres i té una conca de drenatge de prop de 3.010 km², descrita com a una conca exorreica amb una distribució clarament dendrítica. L'aportació mitjana anual assoleix un volum de 840 hm³, amb una mitjana de descàrrega a la desembocadura de 25 m³/s. Tot i néixer als Pirineus, el riu Ter rep una forta influència de les rieres de les planes del curs mitjà i baix i, per aquest motiu, es comporta com un riu de règim intermedi, és a dir, presenta crescudes tant a la primavera com a la tardor.
El municipi de Sant Gregori és a la rodalia de la ciutat de Girona i és el primer poble d'entrada a la Vall de Llémena. Sobre el poble s'erigeix el Puig de Sant Grau, nom que prové de la capella que encara resta dreta en aquest lloc, entre pinedes i alzines sureres. A la muntanya de Sant Grau, hom pot trobar restes de l'antic castell de Tudela d'entre els segles X i XI, i de la capella de Sant Grau (ambdues edificacions situades en el cim estratègic del mont). Del castell, denominat castell de Tudela, (que després la guerra del 36-39, es va canviar el nom per Tudela de Ter) se'n tenen referències ja al segle XI. Foren Senyors del castell diversos Tudela, ja que, en documents de 1092 es nombra a Guillelmi de Todela i al 1178 a Petrum de Todela. Al 1136 Ramon Berenguer IV encarrega la seva tutela a Guillem Raimon, després pertangué als Montcada, i més tard, al 1314, a Ermessendis de Cartellà muller del baró de Cabrenys. Més tard, als Xetmar, als Pinós i a Baldiri Agullana al 1495, el darrer Senyor que se'n té documentació. Com a anècdota, es diu que el rei Pere el Gran es va allotjar al Castell al segle XIII. A l'actualitat només es pot veure les restes del castell amb una torre, però deuria haver estat un magnífic castell amb unes vistes impressionants. La capella és just al costat, i probablement mantenia un vincle amb el castell. Podria tractar-se d’una construcció romànica amb una sola nau i un absis semicircular (les poques restes dificulten el seu estudi i datació exacta) i amb una porta de mig punt amb un rosetó petitó de rajol a la façana principal. Sant Grau era venerat per tenir cura del bestiar boví, antigament un dels béns més preuats de la gent de pagès i se li feien ofrenes de terrissa a l'altar, en forma de bou. També les joves fadrines li resaven per aconseguir marit tot cantant: “ Sant Grau, Sant Grau, marit si us plau; Sigui ronyós, sigui poiós mentre marit fos". A Sant Grau va haver-hi ermità fins a la Guerra Civil. Tenia casa al mateix puig i vivia d'almoines, que, juntament amb feines per l'església del poble, es mantenia ell i la seva família. Segons Josep Calzada i Oliveres al seu llibre monogràfic de "Sant Gregori", l'ermità es deia Ponsatí de primer cognom, i la seva dona Mainova. Ella fou qui, quan va esclatar la guerra, guardà la imatge de Sant Grau a casa seva, juntament amb altres objectes litúrgics, i que en acabat la guerra, ho portà al Sr. Bisbe. Durant la Guerra Civil, l'ermita patí destruccions importants, (la campana es va salvar i avui està col·locada a l’església parroquial de Sant Gregori) quedà sense cap ermità, i es va ensorrar força. Afortunadament, la pressió ciutadana aconseguí que es consolidés les restes actuals, es protegís amb una coberta nova i es va condicionar l’entorn. Ara també es un magnific mirador sobre la vall i les muntanyes que l'envolten, molt freqüentat per ciclistes i excursionistes. I cada any pel 12 d'Octubre, Sant Gregori celebra l'Aplec de Sant Grau amb una missa a dalt el cim i un dinar de germanor. Restes d'un Patrimoni d'Alt Valor Paisatgístic i Cultural que hem de preservar.

2 comentaris

  • Foto de Sandrixf

    Sandrixf 18/12/2016

    Avui he fet aquesta ruta. Està molt ben descrita, fins i tot quan dius que les lloses patinen, jo he caigut a la passera abans de trepitjar-les... Llàstima que no he pogut travessar el Ter perquè ja no existeix el pont.
    He seguit el corriol i m'he trobat un senyor que m'ha dit que el pont fa temps que no hi és...
    Al final he improvisat una ruta pujant per les Serres i sense veure St Grau, he descobert el camí del Llémena que m'ha portat fins a St Gregori. Això sí, m'han sortit 30km més!

  • Foto de Els Cargols de les Gavarres

    Els Cargols de les Gavarres 19/12/2016

    Si, jo també fa cosa de mig any aprox. vaig tornar-hi i també ens varem trobar que no hi havia el pont i varem haver d'arribar fins a Bonmatí per travessar... Aquesta ruta és del març del 2014, ara actualitzaré el text per si algú es troba amb aquest problema, merci per dir-ho!
    Espero que la caiguda no hagi sigut gaire forta i només hagi acabat en un petit ensurt!
    Salut i pedals!

Si vols, pots o aquesta ruta.