Temps  5 hores 3 minuts

Coordenades 3277

Data de pujada 17 / de maig / 2015

Data de realització de maig 2015

-
-
840 m
419 m
0
16
31
62,42 km

Vista 280 vegades, descarregada 2 vegades

a prop de Cardona, Catalunya (España)

Ruta pistera, sense complicacions, circular, realitzada per el CCHorta.
Waypoint

Bolsegura

Waypoint

Cal Artigalàs

Waypoint

Cal Ratera

panoràmica

Cal Xerraire

Cal Xerraire
Waypoint

Capella de Sant Julià

Waypoint

Carena de Sant Quintí

Waypoint

Casacremada

fotografia

Castell de Cardona

El castell de Cardona és un castell d'estil romànic i gòtic situat en un turó al costat de Cardona (Bages). Està considerat com una de les fortaleses medievals més important de Catalunya. Està situat dalt d'un turó que domina la vall salina i la del Cardener. Dins del conjunt destaquen la torre de la Minyona (del segle XI), de 15 metres d'alçada i més de 10 metres de diàmetre, i l'església romànica de Sant Vicenç. Està gestionat per l'Agència Catalana de Patrimoni Cultural i l'hotel que hi ha al seu interior per Paradores de Turismo.
Waypoint

Dolmen de Casacremada

Waypoint

El Miracle

Arquitectura religiosa

Ermita de Lurdes

Ermita de Lurdes
Waypoint

Ermita del Villaró de la Torre

Waypoint

Guals

Waypoint

La Lloreda

Waypoint

La Pobla

Waypoint

La Serra

Waypoint

Pla de la Llenya

Waypoint

Rasa de Lurdes

Waypoint

Riera de Matamargó

Waypoint

Sant Joan de Bergús

Waypoint

Santdiumenge

Waypoint

Santgrà

Ruïnes

Torre de Riner

El castell de Riner construït vora un petit replà, és situat a mig vessant, sobre la riera de Cardona o riu Negre, al costat d'una zona de camps. Situació estratègica, tal com era propi en l'època en què fou emplaçat. El lloc de Riner és documentat l'any 997, quan Ató i la seva muller Geruza donaren a Santa Maria de la Seu d'Urgell un alou situat a Solsona que afrontava a llevant amb Riner. El castell es documentat indirectament per primer cop l'any 1013 en un document on Guifré de Riner confirmava que un parent seu, Sal·la (familiar de Rotrudis, esposa de Guifré), havia donat la parròquia d'Olesa de Montserrat a la canònica de la Santa Creu de Barcelona. Apareixen doncs unides dues famílies, Riner i Sal·la de Conflent, fundadora del monestir de Sant Benet de Bages. Guillem de Riner morí a final de 1013. L'esposa Rotrudis disposava, segons es llegeix en el seu testament l'any 1027, d'una gran quantitat de béns situats als castells d'Ardèvol i de Riner que passaren al seu nebot Dalmau Isarn i de Riner (1026). Sobre el domini del castell es produí un conflicte greu entre el senyor, Ponç de Cervera i el castlà, Pere de Riner, que se solucionà l'any 1142 en fer una convinença entre ambdós sobre els drets de cadascú al castell de Riner. Un dels motius del plet fou per una farga (fabricam) que hi ha dins del terme del castell i que apareixerà esmentada també en un text de l'any 1378 on es detallen les manxes, l'enclusa, el mall, el martell i les tenalles. Els interessos dels senyors de Riner es decantaren cada cop més cap a la Segarra i la Conca de Barberà. Això féu que a la llarga es desprenguessin dels seus béns al castell de Riner durant el segle XIII. Consta que el comte d’Urgell va cedir el domini eminent d'aquest castell i d'altres del Solsonès al vescomte de Cardona per l'ajut prestat en la lluita contra el comte de Barcelona. Els drets dels Cervera sobre el castell van passar, sense que se sàpiga com, a la canònica de Santa Maria de Solsona, ja que el 1322 Bernat de Riner castlà del castell, féu homenatge al paborde de Solsona per la castlania. Edifici de planta rectangular, amb una longitud d'uns 15 m, una amplada de 8 m, una altura d'uns 18 m i uns murs que fan 2 m de gruix. A l'interior la nau, que fa 11,20 per 3,90 m i uns 15 d'alçada, és coberta amb una volta apuntada. L'espai intern devia estar dividit almenys en dos nivells doncs a uns 10 m del terre es veuen testimonis de l'existència d'un pis com ara deu forats per a bigues. A la façana de tramuntana hi ha una porta d'uns 2 m d'alçada per 180 cm d'amplada coronada per un arc de mig punt format per diverses dovelles. Una obertura semblant es troba a la paret de migjorn i a llevant, una tercera porta que mena a una escala inclosa dins la paret. Al costat nord de la fortalesa, cap on hi ha l'església, hi va ser excavat un vall a la roca d'una profunditat d'uns 4 m. L'aparell constructiu és de carreus ben tallats i escairats, de dimensions més grans a la part inferior (40 per 90 cm); queden units amb morter de calç i pedretes. Aquest edifici segurament fou construït els segles XII o XIII. La construcció senyorial que hi ha a la part meridional, a uns 5 metres és més moderna. Segurament dels segles XIV o XV. S'hi endevina una nau d'uns 11 m d'ample i tres arcades de les quals, la més septentrional es conserva sencera.
Waypoint

Vironès

fotografia

Ca La Carral

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.