Temps  4 dies una hora 3 minuts

Coordenades 14636

Data de pujada 8 / de juliol / 2017

Data de realització de juny 2017

  • valoració

     
  • informació

     
  • Fàcil de seguir

     
  • Entorn

     
-
-
1.240 m
859 m
0
92
184
367,68 km

Vista 1206 vegades, descarregada 47 vegades

a prop de Soria, Castilla y León (España)

Quan ens varem plantejar anar a fer el Cañon del Rio Lobos, un sender de uns 22 quilòmetres ciclable gairebé tot, només hi ha un parell d’escales curtes, algunes passeres i alguns passos curts que ens fan baixar de la bici, en un entorn molt bonic, ens va semblar que fer els 412 quilòmetres, que hi ha des de Santpedor a Soria, s’havien d’amortitzar així varem buscar rutes que ens permetessin anar cinc dies en bici per terres castellanes.

Varem decidir fer-ho amb equipatge lleuger ( 4 kg) i dormir en hostals.
Buscant ens va semblar interessant fer una part del camí de Santiago Castellano-Aragones, concretament el tram que va de Soria a Burgos, després al tornar cap a Soria passar per Hontoria del Pinar que es on comença el Cañon del Rio Lobos, una mica abans, a Aldea del Pinar creuem l’itinerari d’anada i la ruta ens queda en forma de vuit.

El recorregut va entre el 900 i 1200 metres, puntualment al baixar a Burgos baixem a 860 metres, això ens dona un clima força bo, tot i fer-ho al Juny en una punta generalitzada de calor, al moure’ns a aquestes alçades ens bufen vents frescos i tot i que el sol apreta les ombres son fresques. Durant tot el recorregut, als pobles que passem, per petits que siguin sempre trobem fonts, el més complicat es trobar allotjament, ja que els pobles son petits.

Dividim l’itinerari en cinc etapes amb diferents distancies, pel que ja hem comentat de la dificultat dels allotjaments, son les seguents:
- Etapa 1 - Soria-San Leonardo de Yagüe. 67 km. 524 m. de desnivell positiu.
- Etapa 2 - San Leonardo de Yagüe-Burgos. 97 km. 820 m. de desnivell positiu.
- Etapa 3 - Burgos-Salas de los Infantes. 66 km. 568m. de desnivell positiu.
- Etapa 4 - Salas de los Infantes-Calatañazor. 87 km. 1.139 m. de desnivell positiu.
- Etapa 5 - Calatañazor-Soria. 48 km. 339 m. de desnivell positiu.


Etapa 1/5 - Soria-San Leonardo de Yagüe
Etapa 2/5 - San Leonardo de Yagüe-Burgos
Etapa 3/5 - Burgos-Salas de los Infantes
Etapa 4/5 - Salas de los Infantes-Calatañazor
Etapa 5/5 - Calatañazor-Soria

8 comentaris

  • Foto de totof

    totof 21/08/2017

    L'estepa negra, morisca negra o estepa llimonenca (Cistus monspeliensis) és un arbust perenne de la família de les cistàcies que es distribueix per la Regió Mediterrània i la Macaronèsia. Viu a brolles dins del domini dels matollars, bosc termòfil, zones de la muntanya verda, garrigues obertes, a les solanes de terrenys silicis i a altituds rarament superiors als 900 metres. Pot créixer en sòls arenosos. Són abundants en zones amb forta pressió de pastura.

    Les flors són blanques i solitàries, de 2 a 3 cm de diàmetre, amb sèpals de 7 a 14 mm i pètals sovint tacats de groc a la base. Les fulles són de color verd fosc, allargades, oposades, amb tres nervis principals i enganxoses, tenint glàndules que donen una aroma característica i s'aferren entre els dits. Solen arribar a un metre d'alçada. Els fruits són una càpsula glabre de 4 a 5 mm de forma ovoide i contenen les llavors. Té usos medicinals i aromàtics.

    Text tret de la Viquipèdia i que està sota la llicencia http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/ https://ca.wikiloc.com/rutes-btt/camino-de-santiago-castellano-aragones-de-soria-a-burgos-i-canon-del-rio-lobos-ruta-sencera-18549429/photo-12017584

  • Foto de totof

    totof 21/08/2017


    El blavet (Centaurea cyanus L.) és una planta herbàcia i anual d'hàbitat silvestre de la família de les Asteràcies que és coneguda també, com a blauet, angelet, angelina,etc. Es troba principalment als camps de cereals i no sol sobrepassar el metre d'alçada. Les seves tiges són primes i flexibles i les fulles són llargues, estretes, denticulades i blanquejades. Les flors disposades en capítols destaquen pel seu color blau intens i per ser la part utilitzada en l'extracció dels diferents compostos medicinals. L'aigua de blavet és l'ús medicinal més freqüent.

    Tant el gènere com l'espècie del seu nom científic són d'arrel grega. El nom genèric -Centaurea- prové d'un substantiu grec -kentauros- que indica que alguna part de la planta té forma d'una punta de llança. Aquest nom grec significa "centaure" que n'és la barreja entre l'home del centaure i el cavall de la mitologia grega, època en la qual ja es coneixia la planta com a "herba de centaure", i a més a més, com a medicinal. Per altra banda, l'espècie Centaurea cyanus prové d'un adjectiu grec -kuánous- que significa "de color blau fosc", color que pren la planta en la majoria dels casos.

    Text tret de la Viquipèdia i que està sota la llicencia http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/ https://ca.wikiloc.com/rutes-outdoor/camino-de-santiago-castellano-aragones-de-soria-a-burgos-i-canon-del-rio-lobos-ruta-sencera-18549429#wp-19154756/photo-12017775

  • Foto de totof

    totof 21/08/2017

    La digital, didals, didalis, didalera o herba de Santa Maria (Digitalis dubia o Digitalis minor L.) és una planta perenne ornamental, endèmica de Mallorca, Menorca i Cabrera, que de maig a juny llueix flors rosades que pengen.

    Té tiges de 20 cm a 50 cm de llarg, simples o poc ramificades. Les seves fulles són oblongolanceolades, finament fistonades, i amb les venes secundàries ascendents prominents; les radicals, en roseta i atenuades en pecíol es troben quasi seques a la floració. Les llavors són llises i alveolades. Les flors estan disposades en raïm clar, amb els pedicels drets, no engruixits a l'àpex i quasi tan llargs com el calze. Les bràctees són lanceolatoagudes, més o menys tan llargues com els pedicels. El calze té les dents peludes i desiguals, la superior més curta que les altres i totes amb nervis paral·lels. La corol·la, que és rosada, pubèrulosa-glandulosa per fora i amb taques purpúries per dins, penja horitzontalment amb el tub ample i corbat. El lombe oblic és quasi bilabiat, amb el lòbul superior molt ample, enter o escotat. Els laterals són arrodonits, i el del mig és més ample. Té quatre estams didínams, anteres purpúries i càpsula ovoide i pubescent, amb dues cel·les que s'obren per dues valves. També s'han descrit formes de Digitalis dubia Rod. Fem amb fulles sense pèls i flors blanques.

    Text tret de la Viquipèdia i que està sota la llicencia http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/ https://ca.wikiloc.com/rutes-outdoor/camino-de-santiago-castellano-aragones-de-soria-a-burgos-i-canon-del-rio-lobos-ruta-sencera-18549429#wp-19154766/photo-12018004

  • Foto de totof

    totof 21/08/2017

    El nenúfar groc (Nuphar lutea) és una planta aquàtica dins la família Nymphaeaceae, nativa de les regions temperades d'Europa, nord d'Àfrica i oest d'Àsia.

    Popularment se la considera un anafrodisíac.

    Creix en masses d'aigua dolça eutròfica, amb les rels fixades al fons del llac i les fulles flotant a la superfície de l'aigua; pot créixer en aigües de fins a 5 m de fondària. Les flors són solitàries i terminals i estan per sobre de la superfície de l'aigua; són flors hermafrodites de 2–4 cm de diàmetre amb cinc o sis grans pètals de color groc brillant. Floreix dejunt a setembre i la pol·linitzen els insectes, les mosques són atretes pel seu flaire a etanol. El fruit té forma d'ampolla i conté moltes llavors que es dispersen pels corrents de l'aigua. Aquesta espècie és la menys tolerant a la contaminació de l'aigua dins el seu gènere Nymphaea.

    Text tret de la Viquipèdia i que està sota la llicencia http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/ https://ca.wikiloc.com/rutes-outdoor/camino-de-santiago-castellano-aragones-de-soria-a-burgos-i-canon-del-rio-lobos-ruta-sencera-18549429#wp-19154769/photo-12018062

  • Foto de totof

    totof 21/08/2017

    Cap d'ase, tomaní, tomanyí o timosa en rossellonès (Lavandula stoechas) és una planta de la família de les lamiàcies. El nom de stoechas ve de les illes Stoechades. Aquestes illes estan disposades de la mateixa forma que ho fan les flors de la planta (en línia). Stoichas significa alineades.


    És comú a tota l'àrea mediterrània. Abunda a l'est i al sud peninsular i a les illes Balears en terres àcids, secs i assolellats.

    Text tret de la Viquipèdia i que està sota la llicencia http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/ https://ca.wikiloc.com/rutes-outdoor/camino-de-santiago-castellano-aragones-de-soria-a-burgos-i-canon-del-rio-lobos-ruta-sencera-18549429#wp-19154773/photo-12018186

  • Foto de topetope3

    topetope3 17/11/2017

    He fet aquesta ruta  veure detalls

    Molt bona ruta i gran sorpresa amb el entorn

  • Foto de mar-puig

    mar-puig 14/07/2018

    He fet aquesta ruta  veure detalls

    Bona ruta per conèixer el paisatge de la zona. Molt pistera i trepitjant força trams de carretera. Ideal per disfrutar de la companyia i del bon menjar.
    Algun tram de la ruta ja està força tapat per les herbes, sobretot entre Soria i San Leonardo però amb el track cap problema.
    Recomananle per qui busca una ruta tranquila i sense grans desnivells.

  • Foto de totof

    totof 14/07/2018

    Hola mar-puig gràcies per comentar i valorar la ruta.
    Salut!!!

Si vols, pots o aquesta ruta.