noe1519

Coordenades 2621

Data de pujada 24 / de maig / 2018

-
-
350 m
4 m
0
24
48
96,91 km

Vista 48 vegades, descarregada 1 vegades

a prop de les Planes d'Hostoles, Catalunya (España)

Les Planes d'Hostoles- Amer- La Cellera de Ter- Anglès- Sant Martí Sapresa- Brunyol- Vilobí d'Onyar- Caldes de Malavella- Sant Secilia- Tossa de Mar- Lloret de Mar- Blanes.

http://www.espeleoindex.com/crearPDF.php?id=328
http://www.consorcidelter.cat/el-territori-del-ter/rutes/ruta-del-patrimoni-natural/fauna/el-pasteral-aiguabarreig-ter-brugent
Waypoint

CAP

Arquitectura religiosa

Santa Maria d'Amer

fou una abadia benedictina a l'antic comtat de Girona, dins els límits i jurisdicció del bisbat de Girona, a l'actual terme municipal d'Amer (la Selva).
Waypoint

Farmàcia

font

Punt d'aigua

Arquitectura religiosa

Mare de Déu de la Pietat

La Mare de Déu de la Pietat del Pedreguet és una església d'Amer (Selva) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
font

Punt d'aigua

Arquitectura religiosa

Ermita de Sants Just i Pastor

https://www.catalunyamedieval.es/ermita-de-sant-just-i-sant-pastor-la-cellera-de-ter-selva/
Cova

Cueva del Pasteral

arbre

Aiguabarreig del Ter - Brugent

http://www.consorcidelter.cat/el-territori-del-ter/rutes/ruta-del-patrimoni-natural/fauna/el-pasteral-aiguabarreig-ter-brugent
Arquitectura religiosa

Oratori de Sant Benet de Palerm

L'Oratori de Sant Benet de Palerm és una obra de la Cellera de Ter (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
font

Punt d'aigua

Waypoint

Farmàcia

Arquitectura religiosa

Esglesia de la Cellera de Ter

Santa Maria de Sales de la Cellera és una església amb elements barrocs de la Cellera de Ter (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Waypoint

Farmàcia

Waypoint

Doctor Codina

Waypoint

policía

Waypoint

WC

Waypoint

Farmàcia

Waypoint

Farmàcia

Waypoint

CAP

Arquitectura religiosa

Esglesia de Sant Miquel

Sant Miquel és una església al barri de Palau al municipi de Girona anteriorment al desaparegut terme municipal de Palau-sacosta. Les primeres notícies daten del 1221, quan es parla d'una vinya al territori de Sant Miquel de Palau. La segona és la visita del bisbe Jaume Satrilla al 1373 (pertanyia a Sant Feliu de Girona). Al 1495 es construeix la fàbrica gòtica, que serà substituïda al 1936. El mestre d'obres de la gòtica fou Joan Parés, que féu contracte amb el cavaller Joan de Sarriera. L'actual es construeix entre el 1941 i el 1942. Els materials ceràmics són de Quart (columnes cilíndriques negres). El campanar és de nova factura. L'edifici contemporani és una església de tres naus, amb creuer i cimbori octogonal. Clou amb tres absis. Composició de la façana amb el campanar a l'esquerra (posterior). Accés centrat a la nau, i per portada d'arcs de punt rodó de pedra polida. Al damunt: tres finestres esglaonades d'arcs de punt rodó i teulat voltat. Els absis no estan acabats de remolinar. El conjunt el formen el cementiri a l'esquerra de l'església (accés posterior per porta amb llinda amb frontó classitzant), un edifici al davant, de composició simètrica i un edifici adossat al costat dret de l'església (de planta allargassada, de planta baixa i dos pisos, i teulat a dues aigües i carener paral·lel a la façana. La façana conté tres finestres de modillons i la porta del mateix. Al costat esquerre té restes de badius tapiats. Al 1918 Rafael Masó va restaurar una capella per a la família Sarriera amb la construcció d'un nou altar que va desaparèixer durant la Guerra Civil.
Waypoint

Fin vía verde

Arquitectura religiosa

Sant Pere ses Tronques

https://www.catalunyamedieval.es/ermita-de-sant-pere-sestronques-angles-selva/
arbre

Bosc de la Brugera

Castell

Castell de Brunyola

El castell termenat de Brunyola és una obra del municipi de Brunyola (Selva) declarada bé cultural d'interès nacional. Fou construït al cim del turó on ara hi ha el poble, el qual s'edificà al voltant de la fortificació. Allò que resta del castell de l'alta edat mitjana és inclòs en les restes del castell dels darrers segles medievals.
Castell

Castell de Sant Esteve

El castell de Sant Esteve de Mar és un castell situat dalt d'un penya-segat al terme municipal de Palamós, al Baix Empordà, entre la platja de la Fosca i la cala de s'Alguer.[1] Només se'n conserven algunes bases de torre i alguns murs. S'hi accedeix des d'un camí que surt des de la platja de la Fosca. L'any 2015 l'Ajuntament de Palamós consolidà les restes en el marc del programa Romànic Obert, impulsat per la Generalitat de Catalunya i la Fundació La Caixa.
Arquitectura religiosa

Sant Esteve

Arquitectura religiosa

Santa Margarida

Waypoint

Farmàcia

Arquitectura religiosa

Sant Grau

Balneari

Termes romanes

Els Banys Romans (S. I d.C.) són un monument històric del municipi de Caldes de Malavella (Selva) declarat bé cultural d'interès nacional. Són les restes més ben conservades del municipi romà d’Aquae Calidae, actual Caldes de Malavella, citat en els vasos Apol·linars. D'aquestes termes, que aprofitaven les aigües de la Font dels Bullidors, actualment se'n conserva una extensa piscina i algunes restes de construccions annexes, on encara s’hi poden observar els mecanismes de funcionament de l’aigua gairebé intactes. La circulació de l'aigua era molt senzilla si la comparem a la complicada de les termes romanes artificials. Com que l'aigua ja sortia a una temperatura superior a la que s'utilitzava per al bany, es canalitzava directament cap a la piscina gran i allà es deixava refredar. Per a les piscines petites, es refredava prèviament a les dependències superiors.
Waypoint

Farmàcia

Waypoint

Farmàcia

Arquitectura religiosa

Església de Sant Esteve de Caldes

Sant Esteve de Caldes és una església al nucli urbà de Caldes de Malavella (la Selva) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[1] Havia estat possessió del monestir de Sant Salvador de Breda. Se la troba mencionada ja l'any 1058, en una restitució que feu d'ella la comtessa Ermesindis a Berenguer Dalmau Bisbe de Girona. Altres documents que la citen són ja del segle XII (1131 i 1194), del segle XIII (1264), del segle XIV (1362) i del segle XVII (1691). Destaca també una làpida romana trobada en aixecar les lloses del terra en una última reforma, en memòria de "Lucio Emiliano Celaciano, de la tribu Quirina", i el sarcòfag amb inscripció, làpida de 1270 commemorant a Berenguer Lambardus.[1] El campanar ha sigut modificat igual que l'església, sotmesa a diferents reformes al llarg dels segles. Les capelles laterals i la façana principal són fruit de reformes del segle XVIII.
Waypoint

Policía local

Arquitectura religiosa

Sant Maurici

Waypoint

Farmàcia

font

Punt d'aigua

Waypoint

WC

Waypoint

Farmàcia

Waypoint

CAP

Waypoint

Policía local

Arquitectura religiosa

Vil·la romana dels Ametllers

Vil·la romana de grans dimensions fundada al segle I aC i que es va mantenir activa fins als segles V o VI dC. És una de les més importants de Catalunya. Consta de dues parts. La part alta era la zona residencial, una mansió luxosa on hi vivien els propietaris i que comptava amb les seves pròpies termes. Hi ha mosaics del segle III-IV, alguns conservats in situ i altres al Museu Municipal. La part baixa, separada per un mur de cinc metres, era la zona de producció, amb quatre premses de vi i una cisterna on es recollia el most. També s'hi produïa oli. Va ser descoberta l'any 1914 i s´hi han fet diverses excavacions. Pels mosaics se sap que cap al segle V va ser habitada per Vitalis. També hi ha inscrit el nom de Turissa, precedent de l'actual Tossa. Al Museu Municipal es conserven diversos objectes trobats en les excavacions.
Waypoint

Farmàcia

Arquitectura religiosa

esglesia

Arquitectura religiosa

Sant Vicenç

Waypoint

-No Name-

Waypoint

Far de Tossa

El far de Tossa és un far del municipi de Tossa de Mar (Selva). El far de Tossa està emplaçat a la punta més alta del cap de Tossa, després de superar les muralles medievals de la població, en un lloc privilegiat per la seva panoràmica, situat a 60 metres sobre el nivell del mar. L'alçada de la torre té 11 metres sobre el nivell de l'emplaçament.[1] Forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Castell

Torre del Castell

font

Punt d'aigua

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.