Temps  9 hores 32 minuts

Coordenades 4122

Data de pujada 8 / de setembre / 2015

Data de realització de setembre 2015

-
-
417 m
0 m
0
12
24
47,58 km

Vista 601 vegades, descarregada 5 vegades

a prop de Santa Cristina d'Aro, Catalunya (España)

Esta ruta solo se puede hacer en los meses de verano que es cuando funcionan las embarcaciones que comunican las poblaciones costeras. Aunque si se quiere se puede hacer todo el año volviendo por la ruta del peregrino de Tossa de Mar que llega a la ermita de Santa Seclina para desde aquí regresar a Llagostera por La Canyera o por Can Companyó.

Esta es la segunda ruta que realizanos con destino a Tossa de Mar y con regreso en barco, pero llegando por unos caminos diferentes a la anterior.

Salida de Santa Cristina hacia el Golf, hacia el suroeste se pasa por la Masía conocida como Can Dalmau, residencia de los propietarios del grupo Editorial Planeta. Una vez pasada,a la izquierda se encuentra una cadena y un camino cerrado por la misma por ser zona forestal protegida, pero al lado de la misma sale un sendero que comunica con este camino forestal de subida hacia el alto del Matxacuca. Hoy hemos usado un sendero que utilizaron en la marcha Es Pollastre.

Una vez cerca del alto encuentras otro camino que viene de la finca antes descrita y que se une al nuestro, siguiéndolo durante casi un kilómetro a la izquierda se encuentra el camino de subida a la ruinosa ermita de Sant Baldiri.

Aquí se siguen los letreros hacia Sant Grau y a unos 2.400 metros encontramos un sendero largo de 1.600 metros prácticamente llano, en medio de una intensa vegetación, con tan solo un tramo difícil y que nos llevará al pié de la Ermita de Sant Grau D’Ardenyá.

Despues de visitarla, en su parte frontal sale el camino que empieza con un asfalto completamente roto y que por unos descensos intensos pero siempre bien indicados te llevan al centro de Tossa de Mar.

De aquí tomamos el barco hasta Sant Feliu de Guixols y por el carril bici regresamos a Santa Cristina D’aro y al final de esta ruta.

LA TRADUCCION AL CATALAN ES DEL TRADUCTOR DE GOOGLE

Aquesta ruta només es pot fer en els mesos d'estiu que és quan funcionen les embarcacions que comuniquen les poblacions costaneres. Encara que si es vol es pot fer tot l'any tornant per la ruta del pelegrí de Tossa de Mar que arriba a l'ermita de Santa Seclina per des d'aquí tornar a Llagostera per La Canyera o per Can Companyó.

Aquesta és la segona ruta que realizanos amb destinació a Tossa de Mar i amb retorn en vaixell, però arribant per uns camins diferents a l'anterior.

Sortida de Santa Cristina cap al Golf, cap al sud-oest es passa per la Masia coneguda com a Can Dalmau, residència dels propietaris del grup Editorial Planeta. Un cop passada, a l'esquerra es troba una cadena i un camí tancat per la mateixa per ser zona forestal protegida, però al costat de la mateixa surt un sender que comunica amb aquest camí forestal de pujada cap a l'alt del Matxacuca. Avui hem fet servir un sender que van utilitzar en la marxa És Pollastre.

Un cop a prop de l'alt trobes un altre camí que ve de la finca abans descrita i que s'uneix al nostre, seguint durant gairebé un quilòmetre a l'esquerra es troba el camí de pujada a la ruïnosa ermita de Sant Baldiri.

Aquí se segueixen els rètols cap a Sant Grau ia uns 2.400 metres trobem un sender llarg de 1.600 metres pràcticament pla, enmig d'una intensa vegetació, amb tan sols un tram difícil i que ens portarà al peu de l'Ermita de Sant Grau d'Ardenya .

Després de visitar-la, en la seva part frontal surt el camí que comença amb un asfalt completament trencat i que per uns descensos intensos però sempre ben indicats et porten al centre de Tossa de Mar.

D'aquí prenem el vaixell fins a Sant Feliu de Guíxols i pel carril bici vam tornar a Santa Cristina D'aro i al final d'aquesta ruta.
Font de Ruixo gros
Mare de deu de gracia
Enclave neolítico, íbero y romano, Tossa de Mar presume, aparte de la historia que todavía rezuman sus restos patrimoniales, de ser un importante lugar de veraneo debido a su benigno clima y excelentes playas. De hecho, ya fascinó en su día a estrellas del séptimo arte como Ava Gadner y James Mason en 1950, cuando rodaron en esta localidad escenas de la película Pandora y el holandés errante. Cuatro milenios antes de nacer Jesucristo, Tossa ya estaba habitada, como así lo atestiguan restos de menhires, dólmenes y utensilios de piedra que perviven en su entorno. Los íberos ya llamaban Turissa a Tossa de Mar, acepción idéntica que luego utilizaron los romanos. De su presencia sobreviven hallazgos de restos de villas romanas en zonas como La Ses Alzines, la Masía Carbotí o la villa romana dels Ametllers, del año 100. La invasión de los árabes en el siglo VIII y el feudalismo acabaron con la influencia romana en Tossa. En 1989, la localidad fue la primera población de toda España que se declaró ciudad antitaurina. El recinto amurallado de Tossa es quizás el icono más destacado de la localidad gerundense. Emplazado en la bahía sobre un pequeño promontorio en la playa, cuenta con siete elegantes torres circulares. Del siglo XII, se utilizó para defenderse de los ataques de los piratas que provenían de África. Torreón del recinto medieval.En su interior están los restos de la iglesia de Sant Vicent (siglo XV), y del palacio del gobernador. No muy lejos de aquí se alza el faro, localizado en el punto más alto de Tossa, a unos 70 metros sobre el nivel del mar. En el mismo lugar que ahora está había antaño una torre de vigilancia medieval. Enclavament neolític, iber i romà, Tossa de Mar presumeix, a part de la història que encara traspuen les seves restes patrimonials, de ser un important lloc d'estiueig a causa del seu benigne clima i excel·lents platges. De fet, ja va fascinar en el seu dia a estrelles del setè art com Ava Gardner i James Mason en 1950, quan van rodar en aquesta localitat escenes de la pel·lícula Pandora i l'holandès errant. Quatre mil·lennis abans de néixer Jesucrist, Tossa ja estava habitada, com així ho testifiquen restes de menhirs, dòlmens i estris de pedra que perviuen en el seu entorn. Els ibers ja deien Turissa a Tossa de Mar, accepció idèntica que després van utilitzar els romans. De la seva presència sobreviuen troballes de restes de viles romanes en zones com La Ses Alzines, la Masia Carbotí o la vila romana dels Ametllers, de l'any 100. La invasió dels àrabs al segle VIII i el feudalisme van acabar amb la influència romana a Tossa . El 1989, la localitat va ser la primera població de tot Espanya que es va declarar ciutat antitaurina. El recinte emmurallat de Tossa és potser la icona més destacat de la localitat gironina. Situat a la badia sobre un petit promontori a la platja, compta amb set elegants torres circulars. Del segle XII, es va utilitzar per defensar-se dels atacs dels pirates que provenien d'Àfrica. Torrassa del recinte medieval.En seu interior hi ha les restes de l'església de Sant Vicent (segle XV), i del palau del governador. No gaire lluny d'aquí s'alça el far, localitzat en el punt més alt de Tossa, a uns 70 metres sobre el nivell del mar. Al mateix lloc que ara està havia antany una torre de vigilància medieval.
San Feliu de Guíxols es un municipio de la comarca del Bajo Ampurdán, en la provincia de Girona situada en pleno corazón de la Costa Brava, a orillas del mar Mediterráneo, en la comunidad autónoma de Catalunya. Es un importante centro vacacional. Ha contribuido a su notoriedad Carmen Cervera, que posee una casa desde hace décadas y está impulsando la creación de un museo en el monasterio, construido en 1723 por los monjes benedictinos. El municipio de San Feliu de Guíxols se sitúa en la Costa Brava centro, entre los municipios de costa de Castillo de Aro y Santa Cristina de Aro. La cabeza de municipio se enclava en la bahía de San Feliu, entre los cerros de San Telmo y de Forques. Se encuentra rodeada de colinas y bosques de pinos, encinas y alcornoques. Su clima es mediterráneo y las temperaturas suaves todo el año. El principal acceso a la ciudad es por carretera. La carretera general C-65 permite el enlace con la autovía C-31 para después conectar con la autopista del Mediterráneo, el eje viario principal de Cataluña. Existen dos salidas - Sant Feliu Norte y Sur - para acceder a la ciudad. Igualmente, la carretera C-253 facilita la comunicación de la ciudad con las localidades vecinas, como Sagaró, Playa de Aro o Palamós, de la misma manera que la GI-682 conecta San Feliu de Guíxols con Tosa de Mar. Otro sistema de comunicación del cual dispone San Feliu de Guíxols es el puerto. El puerto de San Feliu de Guíxols se ha convertido fundamentalmente en un puerto deportivo. Hasta 1969 el municipio dispuso de conexión ferroviaria con Gerona por medio de un ferrocarril de vía estrecha (75 cm) construido en el 1892 y que atravesaba la planicie selvatana del Gironés y el Valle de Aro. El viaje (Gerona a San Feliu) duró casi dos horas (en autobús, en 2012, 55 minutos). La estación más cercana es Caldas de Malavella que se encuentra a 20 kilómetros de San Feliu de Guíxols. La ciudad de San Feliu fue uno de los centros más importantes de la industria del corcho bajoampurdanesa y hasta la crisis de los años 30 del siglo XX supuso la actividad económica dominante. A partir de los años 50 San Feliu de Guíxols se incorporó de lleno al turismo que en esta ciudad tiene un marcado carácter familiar. En la actualidad el turismo se ha convertido sin duda en la actividad principal aunque la ciudad mantiene aún actividad en el sector del corcho. Es una población con una excelente oferta de servicios: centros comerciales, bares, restaurantes, entre otros. Incluso llegó a existir una plaza de toros. Es muy concurrido el mercado que se celebra todos los domingos y que se remonta siglos atrás. El Festival Internacional de la Porta Ferrada: Instituido en 1958, es el más antiguo de Cataluña. se celebra en diferentes ubicaciones de la ciudad - monasterio, puerto, teatro - auditorio municipal. Con los años ha ido aumentando en importancia internacional y es uno de los principales festivales de Cataluña. Engloba teatro, música y danza. Suele realizarse en verano. Porta Ferrada: Así llamados los restos de un edificio que se cree fue el palacio de un abad o de un gobernador civil carolingio. Ermita de San Telmo. Capilla de 1723 construida sobre los restos del antiguo castillo de defensa. En ella se celebró una misa por el difunto barón Hans Heinrich Thyssen-Bornemisza. Se puede disfrutar de una vista panorámica de toda la costa, desde ese mirador se cree que el periodista Ferran Agulló tuvo la idea de bautizar la Costa Brava con ese mismo nombre. Pedralta:Se trata de la piedra basculante más grande de Europa. Se sitúa entre los términos municipales de Santa Cristina de Aro y San Feliu de Guíxols. El paseo marítimo: Abierto en el 1833 entre la antigua ciudad medieval y la playa, poco a poco este gran espacio urbano organizado en forma de paseo con árboles plataneros se fue llenando de casas señoriales que sustituyeron las antigua casas medievales de los pescadores. Pueden contemplarse aún antiguas mansiones como la Casa Patxot - sede de la Cámara de Comercio de la ciudad -. La configuración de un paseo eminentemente burgués permanece en su más fundamental esencia. Institución alojada en un inmueble modernista mozárabe, más conocida por el sobrenombre de casino dels nois. El edificio del casino fue construido por el arquitecto General Guitart al 1888. Reloj de sol de la casa PatxotLa Casa Patxot Situada en el número 40 del Paseo del Mar. Casa del rico industrial Rafael Patxot fue levantada entre el 1917 y el 1920 por el arquitecto Albert Juan i Torner. Se trata de la casa señorial conservada más relevante y lujosa de la ciudad. Durante largo tiempo la casa acogió un observatorio astronómico del mismo Patxot. Actualmente acoge la Cámara de Comercio, Industria y Navegación de Sant Feliu de Guíxols. El Ayuntamiento. Construido en el 1547, construido de con formas sobrias y con un gótico muy tardío como estilo de la construcción en un momento en el cual se construía con los cánones renacentistas, el Ayuntamiento de la ciudad ha sobrevivido a todas las destrucciones bélicas y a la especulación inmobiliaria. El edificio actual tiene añadida una torre levantada en el 1847 y una ampliación posterior de los años 40 y 50 del siglo XX. La antigua estación de tren.Estación terminal de la línea ferroviaria de Sant Feliu de Guíxols a Gerona fue construida entre 1889 y 1892 por los arquitectos Rafael Coderch y Gabriel March en un estilo neoclásico industrial austero. Símbolo del progreso durante mucho tiempo, sirvió hasta el 1969, año en el cual se clausuró la línea. Hoy en día se utiliza como escuela pública, llamada Col•legi L'Estació. La gran emigración que se produjo en busca de fortuna en América, ha dado figuras tales en los Estados Unidos como [Rudolf Matas], considerado en los Estados Unidos como el padre de la cirugía moderna, hijo de Teresa Jordá de Sant Felíu de Guíxols. El Dr. Matas, cuyo padre fue Narcís Hereu de Girona, erradicó la fiebre amarilla de Nueva Orleáns. Fue el Jefe Médico del ejército de los EEUU durante la primera guerra mundial. La cátedra de medicina de la Universidad de Tulane (Nueva Orleáns), lleva su nombre. Sant Feliu de Guíxols és un municipi de la comarca del Baix Empordà , a la província de Girona situada en ple cor de la Costa Brava , a la vora del mar Mediterrani , a la comunitat autònoma de Catalunya . És un important centre de vacances . Ha contribuït a la seva notorietat Carmen Cervera , que posseeix una casa des de fa dècades i està impulsant la creació d'un museu al monestir , construït en 1723 pels monjos benedictins . El municipi de Sant Feliu de Guíxols se situa a la Costa Brava centre , entre els municipis de costa de Castell d'Aro i Santa Cristina d'Aro . El cap de municipi s'enclava a la badia de Sant Feliu , entre els turons de Sant Elm i de Forques . Es troba envoltada de turons i boscos de pins , alzines i sureres . El seu clima és mediterrani i les temperatures suaus tot l'any . El principal accés a la ciutat és per carretera . La carretera general C -65 permet l'enllaç amb l'autovia C -31 per després connectar amb l'autopista del Mediterrani , l'eix viari principal de Catalunya . Hi ha dues sortides - Sant Feliu Nord i Sud - per accedir a la ciutat . Igualment , la carretera C - 253 facilita la comunicació de la ciutat amb les localitats veïnes , com Sagaró , Platja d'Aro o Palamós , de la mateixa manera que la GI -682 connecta Sant Feliu de Guíxols amb Tossa de Mar Un altre sistema de comunicació del qual disposa Sant Feliu de Guíxols és el port . El port de Sant Feliu de Guíxols s'ha convertit fonamentalment en un port esportiu . Fins 1969 el municipi va disposar de connexió ferroviària amb Girona per mitjà d'un ferrocarril de via estreta ( 75 cm ) construït al 1892 i que travessava la plana selvatana del Gironès i la Vall de Aro . El viatge ( Girona Sant Feliu ) va durar gairebé dues hores ( amb autobús , el 2012 , 55 minuts ) . L'estació més propera és Caldes de Malavella que es troba a 20 quilòmetres de Sant Feliu de Guíxols . La ciutat de Sant Feliu va ser un dels centres més importants de la indústria del suro baixempordanesa i fins a la crisi dels anys 30 del segle XX va suposar l'activitat econòmica dominant . A partir dels anys 50 Sant Feliu de Guíxols es va incorporar de ple al turisme que en aquesta ciutat té un marcat caràcter familiar . En l'actualitat el turisme s'ha convertit sens dubte en l'activitat principal encara que la ciutat manté encara activitat en el sector del suro . És una població amb una excel • lent oferta de serveis : centres comercials , bars , restaurants , entre d'altres . Fins i tot va arribar a existir una plaça de toros . És molt concorregut el mercat que se celebra tots els diumenges i que es remunta segles enrere . El Festival Internacional de la Porta Ferrada : Instituït el 1958 , és el més antic de Catalunya . se celebra a diferents ubicacions de la ciutat - monestir , port, teatre - auditori municipal . Amb els anys ha anat augmentant en importància internacional i és un dels principals festivals de Catalunya . Engloba teatre , música i dansa . Sol realitzar a l'estiu. Porta Ferrada : Així cridats les restes d'un edifici que es creu va ser el palau d'un abat o d'un governador civil carolingi . Ermita de Sant Elm . Capella de 1723 construïda sobre les restes de l'antic castell de defensa . S'hi va celebrar una missa pel difunt baró Hans Heinrich Thyssen - Bornemisza . Es pot gaudir d'una vista panoràmica de tota la costa , des d'aquest mirador es creu que el periodista Ferran Agulló va tenir la idea de batejar la Costa Brava amb aquest mateix nom . Pedralta : Es tracta de la pedra basculant més gran d'Europa . Se situa entre els termes municipals de Santa Cristina d'Aro i Sant Feliu de Guíxols . El passeig marítim : Obert l' any 1833 entre l'antiga ciutat medieval i la platja , a poc a poc aquest gran espai urbà organitzat en forma de passeig amb arbres plataners es va anar omplint de cases senyorials que van substituir les antiga cases medievals dels pescadors . Poden contemplar encara antigues mansions com la Casa Patxot - seu de la Cambra de Comerç de la ciutat - . La configuració d'un passeig eminentment burgès roman en el seu més fonamental essència . Institució allotjada en un immoble modernista mossàrab , més coneguda pel sobrenom de Casino dels nois . L'edifici del casino va ser construït per l'arquitecte General Guitart al 1888 . L'Ajuntament . Construït en el 1547 , construït de amb formes sòbries i amb un gòtic molt tardà com a estil de la construcció en un moment en el qual es construïa amb els cànons renaixentistes , l'Ajuntament de la ciutat ha sobreviscut a totes les destruccions bèl • liques ia l'especulació immobiliària . L'edifici actual té afegida una torre aixecada al 1847 i una ampliació posterior dels anys 40 i 50 del segle XX . L'antiga estació de tren.Estación terminal de la línia ferroviària de Sant Feliu de Guíxols a Girona va ser construïda entre 1889 i 1892 pels arquitectes Rafael Coderch i Gabriel March en un estil neoclàssic industrial auster . Símbol del progrés durant molt temps, va servir fins al 1969 , any en el qual es va clausurar la línia. Avui dia s'utilitza com a escola pública , anomenada Col • legi l'Estació . La gran emigració que es va produir a la recerca de fortuna a Amèrica , ha donat figures com als Estats Units com [ Rudolf Matas ] , considerat als Estats Units com el pare de la cirurgia moderna , fill de Teresa Jordà de Sant Feliu de Guíxols . El Dr Matas , el pare va ser Narcís Hereu de Girona , va eradicar la febre groga de Nova Orleans . Va ser el cap mèdic de l' exèrcit dels EUA durant la primera guerra mundial . La càtedra de medicina de la Universitat de Tulane (Nova Orleans ) , porta el seu nom .

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.