Temps  4 hores 49 minuts

Coordenades 3296

Data de pujada 4 / de febrer / 2014

Data de realització de febrer 2014

-
-
253 m
0 m
0
11
21
42,81 km

Vista 673 vegades, descarregada 4 vegades

a prop de Santa Cristina d'Aro, Catalunya (España)

Santa Cristina d'Aro,Sant Antoni,Llofriu, Cruïlles.

Esta es la primera ruta que hago de las Masías,que tenemos en el Ampurdan, en ella se pueden ver las fotos de cada una de las que encuentro en el camino de Santa Cristina a Cruilles por la variante de Llofriu en una dura subida de 250 metros en más o menos 2.5 kilómetros.
Salida de Santa Cristina D'aro, por el carril bici, via verde, camino del antiguo ferrocarril que hacía el trayecto durante más de dos horas de Sant Feliu de Guixols a Girona,hasta llegar a Platja d'aro y de aquí por la carretera C-253 a Sant Antoni de Calonge.
Pasamos por Palamós y llegamos al carril bici que va a Palafrugell, donde encontramos las primeras Masías.
Atravesamos la C-31 y las seguimos encontrando hasta llegar a Mont-Rás, seguimos en paralelo la C-31 y desembocamos en ella al inicio de esta autovía,que pasa a ser la C-65, por donde llegamos a Llofriu.
Fuerte subida y descenso otra vez a esta carretera para llegar a Fonteta y desde aquí rodeando La Bisbal llegamos a la histórica población de Cruilles.

LA TRADUCCION AL CATALAN ES DEL TRADUCTOR DE GOOGLE

Aquesta és la primera ruta que faig de les Masies , que tenim al Empordà , s'hi poden veure les fotos de cadascuna de les que trobo al camí de Santa Cristina a Cruïlles per la variant de Llofriu en una dura pujada de 250 metres en més o menys 2.5 quilòmetres.
Sortida de Santa Cristina D'aro , pel carril bici , via verda , camí de l'antic ferrocarril que feia el trajecte durant més de dues hores de Sant Feliu de Guíxols a Girona , fins a arribar a Platja d'aro i d'aquí per la carretera C - 253 a Sant Antoni de Calonge .
Passem per Palamós i arribem al carril bici que va a Palafrugell , on trobem les primeres Masies .
Travessem la C - 31 i les seguim trobant fins arribar a Mont - Rás , seguim en paral · lel la C - 31 i es desemboca a ella l'inici d'aquesta autovia , que passa a ser la C - 65 , per on arribem a Llofriu .
Forta pujada i descens altra vegada a aquesta carretera per arribar a Fonteta i des d'aquí envoltant la Bisbal arribem a la històrica població de Cruïlles .
  • Foto de Sant Antoni de Calonge
  • Foto de Sant Antoni de Calonge
  • Foto de Sant Antoni de Calonge
  • Foto de Sant Antoni de Calonge
  • Foto de Sant Antoni de Calonge
  • Foto de Sant Antoni de Calonge
Comarca del Bajo Ampurdá, al nordeste de la costa catalana, la famosa costa brava. Entre Palamós y Playa de Aro, pero mucho más tranquilo que ambos municipios. Torre Valentina, en un precioso entorno de montaña y pequeñas calas de arena y/o roca. Castillo de Calonge, al interior del rústico pueblo, típicamente catalán.Pueblo nacido a partir de las casas en que los pescadores de Calonge guardaban sus materiales de trabajo para lanzarse día sí y día también a alta mar. Actualmente desarrollado gracias al(o por culpa del) turismo. De todas formas, no es tan excesivo como Playa de aro, Empuriabrava o Lloret de Mar. Alberga por lo general a familias con hijos jóvenes. Comarca del Baix Empordà, al nord-est de la costa catalana, la famosa Costa Brava. Entre Palamós i Platja d'Aro, però molt més tranquil que tots dos municipis. Torre Valentina, en un preciós entorn de muntanya i petites cales de sorra i / o roca. Castell de Calonge, a l'interior del rústic poble, típicament català. Poble nascut a partir de les cases en què els pescadors de Calonge guardaven els seus materials de treball per llançar-dia sí i dia també a alta mar. Actualment desenvolupat gràcies al (o per culpa del) turisme. De tota manera, no és tan excessiu com Platja d'aro, Empuriabrava o Lloret de Mar Alberga en general a famílies amb fills joves.
  • Foto de Masia 1 Más Benet
  • Foto de Masia 2 Can Freixes
  • Foto de Masia 2 Can Freixes
5
  • Foto de Masía 3 Más Torró
6
  • Foto de Masía 4 Cal Rei
7
  • Foto de Masía 5 Cal Mariner
  • Foto de Masía 5 Cal Mariner
8
  • Foto de Masia 6
  • Foto de Masia 6
9
  • Foto de Masía 7 Ca les Estanyoles
  • Foto de Masía 7 Ca les Estanyoles
10
  • Foto de Llofriu
  • Foto de Llofriu
  • Foto de Llofriu
  • Foto de Llofriu
Llufríu1 2 (oficialmente y en catalán Llofriu) es un núcleo de población asociado al municipio de Palafrugell, en la comarca del Bajo Ampurdán, en la provincia de Gerona, España. En 2003 se establecieron sus límites y se determinó que tiene 6,2 kilómetros cuadrados de extensión. En 2005 poseía una población estable de unos 294 habitantes pudiendo alcanzar en verano casi el triple. La iglesia parroquial de San Fructuoso, ya mencionada en el testamento de Berenguer Amat en el año 1121, dependió del priorato de Santa Ana de Barcelona hasta la desamortización (primer tercio del siglo XIX). A partir de la iglesia y rodeándola se encuentran construidas las casas del siglo XVII al XIX del núcleo principal de la localidad de origen medieval. En 1995 la Generalidad de Cataluña restauró todo el conjunto de plazas y calles. El origen del nombre Llufríu podría ser de origen germánico, derivando del nombre de su repoblador (Lotfrid), o bien del latín locum frigidum.1 En 2003 se creó una agrupación de vecinos para crear un "Entidad Municipal Descentralizada" (EMD) que vendría a ser uno de los pasos para conseguir, de alguna manera, la independencia del municipio al que pertenece que es Palafrugell. Llufríu1 2 ( oficialment i en català Llofriu ) és un nucli de població associat al municipi de Palafrugell , a la comarca del Baix Empordà , a la província de Girona , Espanya . El 2003 es van establir els seus límits i es va determinar que té 6,2 quilòmetres quadrats d'extensió . El 2005 posseïa una població estable d'uns 294 habitants podent aconseguir a l'estiu gairebé el triple . L'església parroquial de Sant Fructuós , ja esmentada en el testament de Berenguer Amat l'any 1121 , va dependre del priorat de Santa Anna de Barcelona fins a la desamortització ( primer terç del segle XIX ) . A partir de l'església i envoltant es troben construïdes les cases del segle XVII al XIX del nucli principal de la localitat d'origen medieval . El 1995 la Generalitat de Catalunya va restaurar tot el conjunt de places i carrers . L'origen del nom Llufriu podria ser d'origen germànic , derivant del nom del seu repoblador ( Lotfrid ) , o bé del llatí locum frigidum.1 El 2003 es va crear una agrupació de veïns per crear un " Entitat Municipal Descentralitzada " ( EMD ) que vindria a ser un dels passos per aconseguir , d'alguna manera , la independència del municipi al qual pertany que és Palafrugell
  • Foto de Masía 8
11
  • Foto de Masía 9 Cal Rector
  • Foto de Masía 9 Cal Rector
  • Foto de Masía 9 Cal Rector
12
  • Foto de Cruilles
  • Foto de Cruilles
  • Foto de Cruilles
  • Foto de Cruilles
Cruïlles es una villa del Baix Empordà que actualmente forma parte del municipio de Cruïlles, Monells y Sant Sadurní de l'Heura, del cual es el centro administrativo y es donde está el Ayuntamiento. Dispuso de municipio propio hasta 1973, cuando se fusionó con Monells y Sant Sadurní de l'Heura para formar el municipio actual. En 2005 tenía 250 habitantes y era el segundo núcleo más poblado del término, después de Puigventós. El vasto territorio cruïllenc extiende desde la llanura del Empordà hasta ocupar gran parte del macizo de las Gavarres. El pueblo se encuentra en el Plan de Cruïlles, más arriba del Daró, al pie de la carretera comarcal GI-664 entre la Bisbal y Cassà de la Selva, a un par de kilómetros de la Bisbal. La Torre de Cruïlles Sede del linaje de los señores de Cruïlles, a partir del siglo XIII Cruïlles-Peratallada. El elemento más singular y mejor conservado es la torre del homenaje, construida durante la segunda mitad del siglo XI, actualmente aislada en medio de la plaza, que se unía a la fortaleza del castillo por los lados de mediodía y de levante. De las murallas, destacan el ángulo NO y la torre de planta cuadrada, actualmente adosada a una casa que hay en el extremo SE del recinto. De los portales que conducían intramuros, se conserva el sector meridional Cruïlles és una vila del Baix Empordà que actualment forma part del municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, del qual n'és el centre administratiu i és on hi ha l'Ajuntament. Va disposar de municipi propi fins al 1973, quan es va fusionar amb Monells i Sant Sadurní de l'Heura per formar el municipi actual. L'any 2005 tenia 250 habitants i era el segon nucli més poblat del terme, després de Puigventós. El vast territori cruïllenc s'estén des de la plana de l'Empordà fins a ocupar gran part del massís de les Gavarres. El poble es troba al Pla de Cruïlles, més amunt del Daró, al peu de la carretera comarcal GI-664 entre la Bisbal d'Empordà i Cassà de la Selva, a un parell de quilòmetres de la Bisbal. La Torre de Cruïlles Seu del llinatge dels senyors de Cruïlles, a partir del segle XIII Cruïlles-Peratallada. L'element més singular i més ben conservat és la torre de l'homenatge, construïda durant la segona meitat del segle XI, actualment isolada al bell mig de la plaça, que s'unia a la fortalesa del castell pels costats de migdia i de llevant. De les muralles, destaquen l'angle NO i la torre de planta quadrada, actualment adossada a una casa que hi ha a l'extrem SE del recinte. Dels portals que menaven intramurs, es conserva el sector meridional.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.