Dificultat tècnica   Difícil

Temps  4 hores 56 minuts

Coordenades 3199

Data de pujada 26 / de juliol / 2013

Data de realització de juliol 2013

-
-
158 m
0 m
0
10,0
20
39,9 km

Vista 1407 vegades, descarregada 25 vegades

a prop de Santa Cristina d'Aro, Catalunya (España)

Salida por elcarril bici en dirección a Castell D'aro.
En Castell D'aro a la izquierda de la C-31, dirección Platja D'aro, hay que buscar el camino a Rocas Martines que te lleva a la redonda de la salida de esta autovía al centro de la polblación.
Pasada la salida se cruza al otro lado de la carretera, cerca de la Nautica Casas y se sube al Pitch & Putt de Platja D'aro, se pasa frente a la entrada y se busca a la izquierda y derecha el camino a Masnou.
Una vez pasada por el puente la Autovia a unos 700 metros a la derecha hay el camino de subida a la Urbanización Más Palli y a 1 kilómetro a la izquierda el sendero de bajada a la Riera dels Molins.
Se sigue en paralelo a la riera en dirección a Calonge, hasta encontrar la Urbanización Más Ambrós, en este sendero hay un tramo dificil en el que hay que cargar con la bicicleta durante unos 100 metros.
Una Vez en la Urbanización se sigue por la calle Manresa,hasta que se termine, entonces por un camino lateral a la izquierda se llega a Calonge.
Se busca el Ayuntamiento, se pasa po enfrente del mismo y por el Passeig d'hivern se llega a la zona de las escuelas, donde detrás de las mismas hay un camino de tierra que nos llevará a encontrar el camino de Palamós a Fitor.
Cuando se nos termine el camino,giro a la izquierda,inmediatamente a la derecha y otra vez a la izquierda y a 200 metros tomar el de la derecha y a esta misma distancia despues de ver una camino sin salida, girar a la izquierda.
Aquí empieza una fuerte subida, que siguiendo en dirección a Palamós,nos llevará a encontrar el camino a Fitor.
Una vez en él girar a la izquierda y a 100 metros a la derecha, donde siguiendo este camino llegaremos a Palamós y a Sant Antoni de Calonge.
Desayuno en el Restaurante Simón, y después continuar por el paseo del mar en dirección a la carretera C-253, que nos llevará a Platja D'aro.
Allí,seguir por el paseo marítimo y al final a la derecha buscar el camino paralelo al carril bici que nos llevará a Santa Cristina D'aro.


Sortida per el carril bici en direcció a Castell D'aro.
A Castell D'aro a l'esquerra de la C-31, direcció Platja D'aro, cal buscar el camí a Roques Martines que et porta a la rodona de la sortida d'aquesta autovia al centre de la població.
Passada la sortida es creua a l'altra banda de la carretera, a prop de la Nàutica Casas i es puja al Pitch & Putt de Platja d'aro, es passa davant de l'entrada i es busca a l'esquerra i dreta el camí a Masnou.
Un cop passada pel pont l'autovia a uns 700 metres a la dreta hi el camí de pujada a la Urbanització Més Palli ia 1 quilòmetre a l'esquerra el corriol de baixada a la Riera dels Molins.
Se segueix en paral · lel a la riera en direcció a Calonge, fins a trobar la Urbanització Més Ambrós, en aquest corriol hi ha un tram difícil en què cal carregar amb la bicicleta durant uns 100 metres.
Una Vegada a la Urbanització se segueix pel carrer Manresa, fins que s'acabi, llavors per un camí lateral a l'esquerra s'arriba a Calonge.
Es busca l'Ajuntament, es passa po davant del mateix i pel Passeig d'hivern s'arriba a la zona de les escoles, on darrere de les mateixes hi ha un camí de terra que ens portarà a trobar el camí de Palamós a Fitor.
Quan se'ns acabi el camí, gir a l'esquerra, immediatament a la dreta i una altra a l'esquerra ia 200 metres agafar el de la dreta ia aquesta mateixa distància després de veure una camí sense sortida, girar a l'esquerra.
Aquí comença una forta pujada, que seguint en direcció a Palamós, ens portarà a trobar el camí a Fitor.
Un cop a ell girar a l'esquerra ia 100 metres a la dreta, on seguint aquest camí arribarem a Palamós ia Sant Antoni de Calonge.
Esmorzar al Restaurant Simón, i després continuar pel passeig del mar en direcció a la carretera C-253, que ens portarà a Platja D'aro.
Allà, continuar pel passeig marítim i al final a la dreta buscar el camí paral · lel al carril bici que ens portarà a Santa Cristina D'aro.
  • Foto de Castell d'aro
  • Foto de Castell d'aro
  • Foto de Castell d'aro
Castell d'Aro es un municipio de la comarca del Bajo Ampurdán, formado por Castillo de Aro, Playa de Aro y S'Agaró. Está situado en la provincia de Girona, en la comunidad autónoma de Catalunya.Castell d'Aro está situado en plena Costa Brava. Limita al norte con Calonge, a poniente limita con Santa Cristina de Aro, al sur con San Feliu de Guíxols y a levante, con el litoral. Castillo de Aro se extiende por el extremo oriental del Valle de Aro, una estrecha llanura drenada por el río Ridaura y situada entre la Sierra de Cadiretes y las montañas meridionales del macizo de las Gavarres. A partir del siglo IX, después de recuperar los territorios a los sarracenos, se inicia la repoblación en el Valle de Aro. Los primeros colonizadores fueron campesinos. En el año 881, el rey Carlomagno ofrece al obispo de Gerona el territorio del Valle de Aro. El origen de Castillo de Aro se encuentra en el Castillo de Benedormiens. El castillo aparece documentado en 1041, cuando las autoridades religiosas, los caballeros del territorio y los nobles libran al monasterio de San Felíu de Guixols la custodia del castillo con la obligación de proteger todo el Valle de Aro. Durante siglos solo existía un único municipio, en 1858 se separan en dos, uno con Romanyá, Bell–lloc, Santa Cristina de Aro y Solius; y otro con Castillo de Aro y Fanals de Aro, configurando así el nacimiento de las dos ciudades actuales, Santa Cristina de Aro y Castillo de Aro. En 1970 el Ayuntamiento, propietario del Castillo de Benedormiens de Castillo de Aro, encargó su primera restauración. Se conservó la parte más antigua, que data del siglo XII. Castell D'Aro és un municipi de la comarca del Baix Empordà, format per Castell d'Aro, Platja d'Aro i S'Agaró. Està situat a la província de Girona, en la comunitat autònoma de Catalunya.Castell d'Aro està situat a la Costa Brava. Limita al nord amb Calonge, a ponent limita amb Santa Cristina d'Aro, al sud amb Sant Feliu de Guíxols ia llevant, amb el litoral. Castell d'Aro s'estén per l'extrem oriental de la Vall d'Aro, una estreta plana drenada pel riu Ridaura i situada entre la Serra de Cadiretes i les muntanyes meridionals del massís de les Gavarres. A partir del segle IX, després de recuperar els territoris als sarraïns, s'inicia la repoblació a la Vall d'Aro. Els primers colonitzadors van ser camperols. L'any 881, el rei Carlomagno ofereix al bisbe de Girona el territori de la Vall d'Aro. L'origen de Castell d'Aro es troba al Castell de Benedormiens. El castell apareix documentat en 1041, quan les autoritats religioses, els cavallers del territori i els nobles lliuren al monestir de Sant Feliu de Guíxols la custòdia del castell amb l'obligació de protegir tota la Vall d'Aro. Durant segles només existia un únic municipi, el 1858 es separen en dos, un amb Romanyà, Bell-lloc, Santa Cristina d'Aro i Solius; i un altre amb Castell d'Aro i Fanals d'Aro, configurant així el naixement de les dues ciutats actuals, Santa Cristina d'Aro i Castell d'Aro. El 1970 l'Ajuntament, propietari del Castell de Benedormiens de Castell d'Aro, va encarregar la seva primera restauració. Es va conservar la part més antiga, que data del segle XII.
  • Foto de Calonge
  • Foto de Calonge
  • Foto de Calonge
  • Foto de Calonge
  • Foto de Calonge
  • Foto de Calonge
Calonge es un municipio de la provincia de Girona, en la comarca del Bajo Ampurdán. La población está dividida en dos partes, una villa medieval en una colina y otra moderna, destinada a lugar de vacaciones al lado del mar. El centro urbano principal y el pueblo original esta a unos 4 km de distancia tierra adentro de la bahía de Sant Antoni. Algunas torres y paredes del castillo de Calonge datan del siglo XIII. La parte moderna y costera, principalmente utilizada para las vacaciones, es conocida como Sant Antoni de Calonge y está situada entre Playa de Aro y Palamós El municipio de Calonge ha estado habitado desde tiempos muy lejanos. La existencia de numerosos dolmens y menhirs, como el dolmen de Puigsesforques, uno de los grandes megalitos catalanes y uno de los más cercanos al mar, demuestran la preferencia que tuvieron las culturas prehistóricas por estos lugares. El poblado ibérico de Castell Barri es uno de los yacimientos más importantes de la época. Los descubrimientos de terriza ibérica han demostrado que este poblado tiene un origen no posterior al siglo IV a. C. La civilización romana escogió este mismo paraje para hacer una villa de veraneo. Los descubrimientos indican que en los siglos II y IV después de Cristo había en Calonge una importante fundición y, probablemente, también una factoría comercial de importación. En el siglo VIII se comenzó a construir el Castillo de Calonge, una de las fortalezas más grandes del Bajo Ampurdán, situado en el núcleo antiguo del municipio. El castillo fue fundado por los condes de Gerona con la finalidad de vigilar las razias sarracenas. Durante el siglo XII se construyó otra de las edificaciones significativas de Calonge: el monasterio de Santa Maria del Mar o del Collet. El siglo XIII es la época de máximo esplendor del castillo. Una muestra de esta importancia fue la concesión por parte del rey para crear un mercado semanal a Calonge. En la actualidad, el castillo es mitad palacio y mitad fortaleza. El Castillo pertenece actualmente a la Generalidad de Cataluña y está cerrado al público. Otra construcción que hoy en día perdura es la torre de vigilancia, conocida como Torre Valentina. Situada en el frente marítimo de Sant Antoni de Calonge, esta torre se levantó con el objetivo de vigilar cualquier ataque de los piratas. El acceso se hacía mediante una escalera exterior, ya que la torre no tiene ni puerta ni escaleras interiores. A mediados del siglo XVIII se construyó la iglesia parroquial de Sant Martí, en el núcleo antiguo de Calonge. Es uno de los templos más grandes de la diócesis gerundense. Originalmente, la iglesia se decoró con un estilo barroco neoclásico muy cargado. A finales del siglo XVIII, Calonge comienza a industrializarse con fábricas de tapones de corcho. Esta incorporación al mundo industrial hace cambiar radicalmente y definitivamente no sólo la economía, sino también su vida social. Con este esplendor económico se llega al siglo XX. A principios de siglo, aún no se había descubierto la playa como un negocio turístico. El núcleo marinero de Sant Antoni de Calonge cada vez tenía más importancia. Así que en el año 1923 se construyó una iglesia propia, dedicada, como no podía ser de otra forma, a San Antonio. La Guerra Civil hizo tambalear la estabilidad de Calonge. La postguerra accentuó la profunda crisis que había provocado, un tiempo antes, el declive de la industria del corcho de Calonge. La falta de trabajo provocó que mucha gente emigrara del pueblo. La llegada del turismo, primero, y más tarde la instauración de la democracia, hicieron que Calonge volviera a crecer económicamente y demográficamente hasta llegar a convertirse en uno de los pueblos turísticos de la Costa Brava. Calonge és un municipi de la província de Girona, a la comarca del Baix Empordà. La població està dividida en dues parts, una vila medieval i una altra moderna, destinada a lloc de vacances al costat del mar. El centre urbà principal i el poble original aquesta a uns 4 km de distància terra endins de la badia de Sant Antoni. Algunes torres i parets del castell de Calonge daten del segle XIII. La part moderna i costanera, principalment utilitzada per a les vacances, és coneguda com Sant Antoni de Calonge i està situada entre Platja d'Aro i Palamós El municipi de Calonge ha estat habitat des de temps molt llunyans. L'existència de nombrosos dolmens i menhirs, com el dolmen de Puigsesforques, un dels grans megàlits catalans i un dels més propers al mar, demostren la preferència que van tenir les cultures prehistòriques per aquests llocs. El poblat ibèric de Castell Barri és un dels jaciments més importants de l'època. Els descobriments de terrissa ibèrica han demostrat que aquest poblat té un origen no posterior al segle IV a. C. La civilització romana va escollir aquest mateix paratge per fer una vila d'estiueig. Els descobriments indiquen que als segles II i IV després de Crist hi havia a Calonge una important fosa i, probablement, també una factoria comercial d'importació. Al segle VIII es va començar a construir el Castell de Calonge, una de les fortaleses més grans del Baix Empordà, situat al nucli antic del municipi. El castell va ser fundat pels comtes de Girona amb la finalitat de vigilar les ràtzies sarraïnes. Durant el segle XII es va construir una altra de les edificacions significatives de Calonge: el monestir de Santa Maria del Mar o del Collet. El segle XIII és l'època de màxima esplendor del castell. Una mostra d'aquesta importància va ser la concessió per part del rei per crear un mercat setmanal a Calonge. Actualment, el castell és meitat palau i meitat fortalesa. El Castell pertany actualment a la Generalitat de Catalunya i està tancat al públic. Una altra construcció que avui dia perdura és la torre de vigilància, coneguda com Torre Valentina. Situada al front marítim de Sant Antoni de Calonge, aquesta torre es va aixecar amb l'objectiu de vigilar qualsevol atac dels pirates. L'accés es feia mitjançant una escala exterior, ja que la torre no té ni porta ni escales interiors. A mitjan segle XVIII es va construir l'església parroquial de Sant Martí, al nucli antic de Calonge. És un dels temples més grans de la diòcesi gironina. Originalment, l'església es va decorar amb un estil barroc neoclàssic molt carregat. A finals del segle XVIII, Calonge comença a industrialitzar amb fàbriques de taps de suro. Aquesta incorporació al món industrial fa canviar radicalment i definitivament no només l'economia, sinó també la seva vida social. Amb aquest esplendor econòmica s'arriba al segle XX. A principis de segle, encara no s'havia descobert la platja com un negoci turístic. El nucli mariner de Sant Antoni de Calonge cada vegada tenia més importància. Així que l'any 1923 es va construir una església pròpia, dedicada, com no podia ser d'altra manera, a Sant Antoni. La Guerra Civil va fer trontollar l'estabilitat de Calonge. La postguerra accentuó la profunda crisi que havia provocat, un temps abans, el declivi de la indústria del suro de Calonge. La manca de treball va provocar que molta gent emigrés del poble. L'arribada del turisme, primer, i més tard la instauració de la democràcia, van fer que Calonge tornés a créixer econòmicament i demogràficament fins a arribar a convertir-se en un dels pobles turístics de la Costa Brava.
  • Foto de Palamos
  • Foto de Palamos
  • Foto de Palamos
  • Foto de Palamos
  • Foto de Palamos
  • Foto de Palamos
Palamós nació , pues, como una plaza fuerte , y no adquirió un carácter plenamente urbano hasta el siglo XIX . Del mar le vinieron muy pronto los peligros . Las incursiones violentas , como las que sufrió a manos de las fuerzas del pirata turco Barbarroja en 1543 , y la presión de soportar la presencia continuada de tropas de diferentes banderas no podían permitirse más que un crecimiento económico y demográfico lento. El puerto,el primer muelle fue construido en el siglo XV , y tuvo que ser rehecho y mejorado en varias ocasiones , hasta que a finales del siglo XIX , una burguesía vinculada a la industria del corcho y al comercio marítimo , forzó el diseño de una nueva infraestructura capaz de dar refugio a los barcos de cabotaje y los primeros vapores , al tiempo que debía facilitar las operaciones de carga y descarga . Ligado a la industria floreciente del corcho , el puerto recibía y distribuía toda la producción , primero de témpanos , después de tapones , tanto la local como de la comarca .La piedra para el puerto , no se tuvo que ir a buscar muy lejos, ya que poco a poco se abrió un boquete que comerse el promontorio del Pedró que conducía a la Punta d'es Molí, en la punta de costa que más entra en el mar. De esta gran operación se guarda el recuerdo de la primera piedra que se puso el día de la Fiesta Mayor de 1902 . El puerto siempre ha visto el trabajo de los pescadores. Los recuentos fiscales del siglo XVIII dan noticia del número de laúdes para pescar . La pesca tenía, además de su carácter recolector, primario , un carácter manufacturero que se concretaba en la industria de la salazón de pescado y la comercialización y afaiçonament del coral . La principal pesca era el pescado azul , sardina y anchoa que se exportaba sobre todo en Barcelona .Del puerto salieron también los grandes barcos que buscaban la suerte en el comercio con América . Alumnos palamosins pasaron por la escuela de pilotos de Arenys de Mar en busca de los conocimientos y destrezas necesarias para atravesar el Atlántico . Dos casas armadoras fueron protagonistas de la actividad marítima local: la casa Matas y la Ribera . Fragatas como la Palamós , Cataluña , o Villa de Palamós llevaban materiales de obra hacia Cuba mientras que de vuelta venían cargados de café, pino melis , etc . La casa Ribera tuvo el primer vapor , el Mercedes , que hacía la ruta Palamós- Roses- Barcelona . El puerto nos evoca una historia de resonancias francesas, turcas , inglesas o italianas , siempre marineras . Explica el origen de la villa y señala su evolución . A partir de los setenta , la dimensión turística del puerto marca y empuja una nueva y fructífera actividad económica . El puerto sigue siendo el escenario de los fracasos y de los éxitos, de los retos que el futuro del sector marítimo y de la comunidad entera debe encarar Palamós va néixer,com una plaça forta , i no va adquirir un caràcter plenament urbà fins al segle XIX . Del mar li van venir molt aviat els perills . Les incursions violentes , com les que va patir a mans de les forces del pirata turc Barba-rossa el 1543 , i la pressió de suportar la presència continuada de tropes de diferents banderes no podien permetre més que un creixement econòmic i demogràfic lent . El port , el primer moll va ser construït al segle XV , i va haver de ser refet i millorat en diverses ocasions , fins que a finals del segle XIX , una burgesia vinculada a la indústria del suro i al comerç marítim , va forçar el disseny d'una nova infraestructura capaç de donar refugi als vaixells de cabotatge i els primers vapors , alhora que havia de facilitar les operacions de càrrega i descàrrega . Lligat a la indústria florent del suro , el port rebia i distribuïa tota la producció , primer de blocs de gel, després de taps , tant la local com de la comarca . La pedra per al port , no haver d'anar a buscar molt lluny , ja que a poc a poc es va obrir un esvoranc que menjar-se el promontori del Pedró que conduïa a la Punta d'es Molí , a la punta de costa que més entra al mar. D'aquesta gran operació es guarda el record de la primera pedra que es va posar el dia de la Festa Major de 1902 . El port sempre ha vist el treball dels pescadors . Els recomptes fiscals del segle XVIII donen notícia del nombre de llaüts per pescar . La pesca tenia , a més del seu caràcter recol • lector , primari , un caràcter manufacturer que es concretava en la indústria de la salaó de peix i la comercialització i afaiçonament del corall . La principal pesca era el peix blau , sardina i anxova que s'exportava sobretot a Barcelona . Del port van sortir també els grans vaixells que buscaven la sort en el comerç amb Amèrica . Alumnes palamosins van passar per l'escola de pilots d'Arenys de Mar a la recerca dels coneixements i destreses necessàries per travessar l'Atlàntic . Dues cases armadores van ser protagonistes de l'activitat marítima local : la casa Matas i la Ribera . Fragates com la Palamós , Catalunya , o Vila de Palamós portaven materials d'obra cap a Cuba mentre que de tornada venien carregats de cafè , pi melis , etc . La casa Ribera va tenir el primer vapor , el Mercedes , que feia la ruta Palamós - Roses -Barcelona . El port ens evoca una història de ressonàncies franceses, turques , angleses o italianes , sempre marineres . Explica l'origen de la vila i assenyala la seva evolució . A partir dels setanta , la dimensió turística del port marca i empeny una nova i fructífera activitat econòmica . El port segueix sent l'escenari dels fracassos i dels èxits , dels reptes que el futur del sector marítim i de la comunitat sencera ha d'encarar.
  • Foto de Sant Antoni de Calonge
  • Foto de Sant Antoni de Calonge
  • Foto de Sant Antoni de Calonge
  • Foto de Sant Antoni de Calonge
  • Foto de Sant Antoni de Calonge
  • Foto de Sant Antoni de Calonge
Es un Municipio de la Comarca del Bajo Ampurdá, al nordeste de la costa catalana, la famosa costa brava. Entre Palamós y Playa de Aro, pero mucho más tranquilo que ambos municipios. Torre Valentina, en un precioso entorno de montaña y pequeñas calas de arena y/o roca. Castillo de Calonge, al interior del rústico pueblo, típicamente catalán.Pueblo nacido a partir de las casas en que los pescadores de Calonge guardaban sus materiales de trabajo para lanzarse día sí y día también a alta mar. Actualmente desarrollado gracias al(o por culpa del) turismo. De todas formas, no es tan excesivo como Playa de aro, Empuriabrava o Lloret de Mar. Alberga por lo general a familias con hijos jóvenes. Es un Municipi de la Comarca del Baix Empordà, al nord-est de la costa catalana, la famosa Costa Brava. Entre Palamós i Platja d'Aro, però molt més tranquil que tots dos municipis. Torre Valentina, en un preciós entorn de muntanya i petites cales de sorra i / o roca. Castell de Calonge, a l'interior del rústic poble, típicament català. Poble nascut a partir de les cases en què els pescadors de Calonge guardaven els seus materials de treball per llançar-dia sí i dia també a alta mar. Actualment desenvolupat gràcies al (o per culpa del) turisme. De tota manera, no és tan excessiu com Platja d'aro, Empuriabrava o Lloret de Mar Alberga en general a famílies amb fills joves.
  • Foto de Salida al camino paralelo a la Autovía
  • Foto de Salida al camino paralelo a la Autovía
Salida al camino paralelo a la Autovía Sortida al camí paralel a la Autovía
  • Foto de Sendero de bajada
  • Foto de Sendero de bajada
  • Foto de Sendero de bajada
Sendero de bajada a la riera dels Molins. Corriol de baixada a la riera dels Molins
  • Foto de Entrada a la playa
Entrada a la playa de Platja D'aro
  • Foto de Platja D'aro
  • Foto de Platja D'aro
  • Foto de Platja D'aro
  • Foto de Platja D'aro
  • Foto de Platja D'aro
  • Foto de Platja D'aro
Playa de Aro es una entidad de población del municipio bajo-ampurdanés de Castell d'Aro. Actualmente Playa de Aro es el núcleo de población principal del municipio, donde tiene su sede el ayuntamiento. En 2005 tenía 6.467 habitantes, pero durante la temporada estival llega a las 90.000 personas. [1] Playa de Aro (Platja d'Aro) era originalmente un pequeño pueblo de pescadores en la carretera de Palamós a San Felíu de Guixols localizado en una gran playa de 2 km. Ahora está explotado turísticamente y está repleto de hoteles y demás locales para uso vacacional. Es uno de los destinos turísticos y de tercera residencia más importantes de las comarcas gerundenses. Platja d'Aro és una entitat de població del municipi sota-empordanès de Castell d'Aro. Actualment Platja d'Aro és el nucli de població principal del municipi, on té la seu l'ajuntament. El 2005 tenia 6.467 habitants, però durant la temporada estival arriba a les 90.000 persones. [1] Platja d'Aro (Platja d'Aro) era originalment un petit poble de pescadors a la carretera de Palamós a Sant Feliu de Guíxols localitzat en una gran platja de 2 km. Ara està explotat turísticament i està ple d'hotels i altres locals per a ús vacacional. És un dels destinacions turístiques i de tercera residència més importants de les comarques gironines.
  • Foto de Riera dels Molins
  • Foto de Riera dels Molins
  • Foto de Riera dels Molins
La Riera dels Molins o la Riera de Cabañas es un arroyo de la cuenca de Calonge en Catalunya. Nace en la Sierra del Escorpí en el Macizo de las Gavarres cerca del Dolmen de la Cueva d'en Daina y del término municipal de Romanyà y desemboca en la Riera de Calonge en Calonge. Es un río de tipo estacional que a menudo se seca en verano. Su nombre proviene de los cinco molinos que se encuentran en sus márgenes. La presencia de tantos molinos en un arroyo que hoy se seca casi todo el año puede sorprender. Antes de la sobreexplotación de las aguas, el manto freático era más alto y el caudal en otoño, la estación a la que había que moler las cosechas, era suficiente para accionar tanto de molinos. Su nombre alternativo proviene del Vizcondado de Cabanyes, un título concedido en 1892 a José Bonifacio Vilanova de Cabanyes y Bou. La Riera dels Molins o la Riera de Cabanyes és un rierol de la conca de Calonge a Catalunya. Neix en la Serra del Escorpí al Massís de les Gavarres prop del Dolmen de la Cova d'en Daina i del terme municipal de Romanyà i desemboca a la Riera de Calonge a Calonge. És un riu de tipus estacional que sovint s'asseca a l'estiu. El seu nom prové dels cinc molins que es troben en els seus marges. La presència de tants molins en un rierol que avui s'asseca gairebé tot l'any pot sorprendre. Abans de la sobreexplotació de les aigües, el mantell freàtic era més alt i el cabal a la tardor, l'estació a la qual calia moldre les collites, era suficient per accionar tant de molins. El seu nom alternatiu prové del Vescomtat de Cabanyes, un títol concedit en 1892 a José Bonifacio Vilanova de Cabanyes i Bou.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.